08
d'abril
del
2022
Llogar un pis, aconseguir una feina o accedir a serveis bancaris en línia són procediments amb un dificultat diferent segons qui sigui la persona que els ha de dur a terme. Aquesta desigualtat provoca que part de la ciutadania no vegi respectats els seus drets més bàsics en les pràctiques diàries. A Catalunya, l’any 2020 es van tramitar 392 denúncies per discriminació a les comissaries de Mossos d’Esquadra de tot el territori. D’aquestes, més de la meitat van ser motivades pel racisme i l’LGTBI-fòbia.
Per fer front a aquesta situació la conselleria d’Igualtat i Feminismes ha posat en marxa l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, ens emmarcat dins la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació. "Hem de partir d’enfocaments estructurals, com el d’aquesta llei i l’organisme que la desplega, perquè els eixos de desigualtat i els sistemes d’opressió que els sostenen generen una dominació arbitrària que és incompatible amb la democràcia i els drets humans” va declarar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre durant la presentació de l’organisme al Palau de la Generalitat.
Qualsevol persona podrà dirigir-se a l’organisme o denunciar telemàticament, encara que no hagi estat ella la persona discriminada, fet “molt útil en el cas de víctimes que sentin que no tenen legitimitat, no se sentin segures o tinguin por a represàlies” com pot ser el cas de persones en situació administrativa irregular. “Hi ha moltes persones que no confien en les institucions i això és una barrera” reconeix Manuela Fernández, directora de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació.
L’organisme redueix la distància entre l’administració i la ciutadania posant al seu abast una eina de denúncia substancialment diferent de les que fins ara es podien trobar donat situa a les víctimes al centre del procediment administratiu. “Posar la víctima al centre, reparar-la, i crear les condicions perquè les discriminacions infringides no es repeteixin, són els grans objectius de la llei. Per això, considerem la llei empoderadora, reparadora, innovadora i revolucionària” apunta la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona.
"És una llei per a totes” reivindica Fernández i és que la Llei 19/2020 reconeix dotze eixos de discriminació entre les quals podem trobar la misogínia, la LGTBIfòbia, la xenofòbia, l'aporofòbia, les múltiples manifestacions de racisme com l'antigitanisme i l'antisemitisme o la islamofòbia, i també discriminació per motius vinculats a la diversitat funcional, l’edat o a l'estat serològic, entre d'altres. "Només amb aquest enfocament estructural podem erosionar l’heteropatriarcat, el racisme, l’antigitanisme, la xenofòbia, el capacitisme o l’edatisme” declara Verge.
Fins al moment l’organisme, que obrirà dos nous centres a l’abril, ja ha rebut més de 10 denúncies administratives que s’engloben en els diferents eixos de discriminació. De fet, una d’aquestes denúncies ha implicat l’inici d'una investigació contra una cadena de roba multinacional que només ven talles XS i S. “Discrimina la diversitat de cossos i obrir una investigació, al marge que se sancioni o no, ja té un impacte”, assenyala la directora.
La formació, el complement perfecte
El Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació també ha posat sobre la taula les formacions com una eina complementaria que pot ajudar en la prevenció de les discriminacions estructurals “perquè sabem que la formació és un instrument molt potent per transformar les mentalitats”, ha compartit Fernández. En aquest sentit, ja s’ha començat a formar el personal d’Igualtat i Feminismes i de la xarxa de Serveis d’Atenció Integral. També es faran formacions a l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, als Serveis d'informació i Atenció a les Dones, als serveis de la xarxa d’atenció a les violències masclistes, i al personal de les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i del 012, incloses les OAC de Mossos i de les policies locals.
"Hi ha discriminacions estructurals i sistèmiques i volem que serveixi per revisar aquests circuits que de vegades són aparentment neutres, però que en el fons són discriminatoris" ens recorda la directora de l’organisme Manuela Fernández. És amb aquesta perspectiva reparadora que es generen impactes positius tant en la víctima com en la societat.
Per fer front a aquesta situació la conselleria d’Igualtat i Feminismes ha posat en marxa l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació, ens emmarcat dins la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació. "Hem de partir d’enfocaments estructurals, com el d’aquesta llei i l’organisme que la desplega, perquè els eixos de desigualtat i els sistemes d’opressió que els sostenen generen una dominació arbitrària que és incompatible amb la democràcia i els drets humans” va declarar la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre durant la presentació de l’organisme al Palau de la Generalitat.
L’organisme atén a les víctimes facilitant la recepció, seguiment i gestió de les denúncies administratives per situacions de discriminació.
Qualsevol persona podrà dirigir-se a l’organisme o denunciar telemàticament, encara que no hagi estat ella la persona discriminada, fet “molt útil en el cas de víctimes que sentin que no tenen legitimitat, no se sentin segures o tinguin por a represàlies” com pot ser el cas de persones en situació administrativa irregular. “Hi ha moltes persones que no confien en les institucions i això és una barrera” reconeix Manuela Fernández, directora de l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-Discriminació.
L’organisme redueix la distància entre l’administració i la ciutadania posant al seu abast una eina de denúncia substancialment diferent de les que fins ara es podien trobar donat situa a les víctimes al centre del procediment administratiu. “Posar la víctima al centre, reparar-la, i crear les condicions perquè les discriminacions infringides no es repeteixin, són els grans objectius de la llei. Per això, considerem la llei empoderadora, reparadora, innovadora i revolucionària” apunta la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona.
Pionera tant per l’enfocament com per incloure l’antigitanisme, la grassofòbia o la pressió estètica com a formes de violència.
"És una llei per a totes” reivindica Fernández i és que la Llei 19/2020 reconeix dotze eixos de discriminació entre les quals podem trobar la misogínia, la LGTBIfòbia, la xenofòbia, l'aporofòbia, les múltiples manifestacions de racisme com l'antigitanisme i l'antisemitisme o la islamofòbia, i també discriminació per motius vinculats a la diversitat funcional, l’edat o a l'estat serològic, entre d'altres. "Només amb aquest enfocament estructural podem erosionar l’heteropatriarcat, el racisme, l’antigitanisme, la xenofòbia, el capacitisme o l’edatisme” declara Verge.
Fins al moment l’organisme, que obrirà dos nous centres a l’abril, ja ha rebut més de 10 denúncies administratives que s’engloben en els diferents eixos de discriminació. De fet, una d’aquestes denúncies ha implicat l’inici d'una investigació contra una cadena de roba multinacional que només ven talles XS i S. “Discrimina la diversitat de cossos i obrir una investigació, al marge que se sancioni o no, ja té un impacte”, assenyala la directora.
La formació, el complement perfecte
El Pla per a la igualtat de tracte i la no-discriminació també ha posat sobre la taula les formacions com una eina complementaria que pot ajudar en la prevenció de les discriminacions estructurals “perquè sabem que la formació és un instrument molt potent per transformar les mentalitats”, ha compartit Fernández. En aquest sentit, ja s’ha començat a formar el personal d’Igualtat i Feminismes i de la xarxa de Serveis d’Atenció Integral. També es faran formacions a l’Escola d'Administració Pública de Catalunya, als Serveis d'informació i Atenció a les Dones, als serveis de la xarxa d’atenció a les violències masclistes, i al personal de les Oficines d’Atenció a la Ciutadania (OAC) i del 012, incloses les OAC de Mossos i de les policies locals.
"Hi ha discriminacions estructurals i sistèmiques i volem que serveixi per revisar aquests circuits que de vegades són aparentment neutres, però que en el fons són discriminatoris" ens recorda la directora de l’organisme Manuela Fernández. És amb aquesta perspectiva reparadora que es generen impactes positius tant en la víctima com en la societat.