Cal consens pel català?

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pere Aragonès va tornar ahir a defensar l'acord de fa dues setmanes per reformar la llei de Política Lingüística que buscava acabar amb la judicialització que fa anys que assetja l'escola en català qüestionant-ne el caràcter de llengua vehicular a les aules. La reforma de la llei de 1998, prèvia a la llei d'Educació de Catalunya, a l'Estatut vigent i interpretat a la baixa en els aspectes lingüístics pel TC, i a la Lomloe estatal, va ser entesa com a necessària per al PSC, ERC, Junts i els comuns. Passa, però, que Junts se'n va despenjar en constatar les reaccions adverses i ara es treballa en esmenes per fer possible que la reforma, que reconeix un fet, que el castellà és també llengua d'ús normal a l'escola (si només fos el 25% rai!), tingui el vistiplau d'entitats que treballen per la plenitud del català.

L'acord, que es votarà al Parlament després de Setmana Santa, necessita quadrar el cercle. Per ara s'opta pel treball discret i encara no s'ha reunit el Pacte Nacional per la Llengua per fer un debat més públic de l'assumpte. Del debat, la CUP i l'unionisme dur ja se n'han despenjat en qualsevol cas i, cadascú al seu camp, volen marcar perfil. En el cas dels anticapitalistes van presentar, a més, un projecte de llei per "blindar" la immersió. Una iniciativa que, ben segur, podria tenir en la seva filosofia el suport de Junts i ERC, però que els tribunals, catalans o espanyols, es berenarien literalment, com ja han fet amb "blindatges" menys ambiciosos que el de la CUP en els darrers anys. La justícia, prou que ho sabem, s’ha destapat, no és gens amiga de protegir les llengües diferents del castellà i el marc legal espanyol els ho facilita.

Per tant, en tot aquest debat cal decidir què es preserva. Es pot, per manca de consens, no reformar la llei i defensar una escola on, sobre el paper, el català sigui la llengua vehicular encara que tots sapiguem, com explica avui Joan Foguet, que això no és cert. No fer res, però, continuarà condemnant els centres i la immersió a la judicialització: en la legislatura de Quim Torra les quotes de castellà dictades pels tribunals es van imposar a 12 escoles i en aquesta amb Aragonès de president ja en van nou. O se segueix per aquest camí o, per contra, s'actua —cosa que tampoc és garantia de res— i es mira de refer el consens dels vuitanta.

Això hauria de servir, com a mínim, per evitar una actitud hostil del govern espanyol i rebaixar la pressió a les direccions dels centres a l'hora de fer plans lingüístics. I, al voltant de tot plegat, encara una pregunta que les forces independentistes s'haurien de fer i respondre honestament per saber a què es juga: és possible parlar "d'un sol poble" i d'una escola "de tots" que no segregui alumnes per llengua sense que, dels acords, en participin els comuns i el PSC, partits que són més forts allà on és més necessari normalitzar el català? Es pot respondre que no, òbviament, però aleshores cal assumir, en el millor dels casos, un sistema de dues línies i tot el que això implica, ara i pel futur, en l'àmbit lingüístic, social i polític.

La situació actual, que no és la millor i a la que el procés de 2017 i el seu desenllaç no han ajudat, s'explica per diversos factors. Pares unionistes organitzats per convertir les escoles en camp de batalla, mestres desmotivats —la jornada de vaga contra el 25% va ser la menys seguida i molts es passen al castellà—, ineficiència dels governs per trobar un marc legal que permetés consolidar la immersió, i una política lingüísticaque ha estat poc intensa i menys efectiva. D'això darrer avui n'expliquem un cas que la nova cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i els seus futurs directors haurien de tenir molta més cura en corregir. Segur que el text sobre el català a l'escola que, sota el lideratge d'Irene Rigau, van pactar els quatre partits és millorable, però un consens que va més enllà de les forces independentistes, sincerament, no s'hauria de deixar perdre.
 

---

Avui no et perdis

»Aragonès demana que el pacte per la immersió preservi el consens amb PSC i comuns; per Oriol March i Joan Serra Carné.

» Opinió: «I si la immersió (també) era mentida?»; per Joan Foguet.

»La carpeta clau de l'exili ja té calendari: Luxemburg es pronunciarà sobre les euroordres després de l'estiu; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Política per a adults»; per Joan Serra Carné.

» Jordi Pesarrodona, candidat a presidir l'ANC.

» El Suprem carrega contra la gestió subrogada: «Les mares i els nadons són tractats com objectes»; per Víctor Rodrigo.

» La maternitat a Catalunya, des del «baby boom» a la «infertilitat estructural»; per Bruna Alvarez, doctora en Antropologia, a Pensem.cat.

»Aragonès reclama a l'Estat 1.000 milions d'euros més de dèficit per afrontar la crisi d'Ucraïna; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»Zelenski compara Ucraïna amb Gernika en el discurs davant del Congrés; per Pep Martí.

» Dades | On pots comprar avui la gasolina més barata de la teva comarca?; per Roger Tugas Vilardell.

» Congestió a Glòries: un embut històric que el túnel no ha solucionat; per Lluís Girona.

» ERC i Junts denuncien que locals «buits» comprats per Barcelona tenen negocis actius; per Lluís Girona.

» TV3 produeix amb Netflix la sèrie «Los Herederos de la Tierra» en castellà per doblar‑la després al català; per Víctor Rodrigo.

»Quatre reptes capitals | «L'única part positiva de l'exposició pública és tenir la millor feina del món»; per Arnau Urgell Vidal.
 

---

 El passadís

El Govern fa mesos que va començar els treballs per fer una nova llei de l'Audiovisual i la va posar en el tràmit d'exposició pública. La norma discorre en paral·lel a la nova llei de l'audiovisual estatal. Els partits independentistes veuen en la norma catalana una via per garantir, per llei, quotes de producció per al català a les plataformes, cosa en la qual es pretenia aprofundir més en la llei estatal. Al novembre de l'any passat, però, l'AEVOD (Associació Espanyola de Video on Demand) ja va dir que, de quotes, ni parlar-ne, que això fins i tot podria perjudicar la producció en llengües oficials que no fossin el castellà.

Preguntada pel Govern, l'associació que, entre altres, representa a Amazon Prime, Netflix, Filmin i Rakuten va afirmar que "mesures impositives com l'obligació d'inversió en producció en llengua cooficial va en contra de la qualitat dels continguts, atès que es premia només l'origen de la producció i la qualitat del projecte". Això, per ells, dificultaria fins i tot "el desenvolupament d'un veritable ecosistema audiovisual a Catalunya". Les plataformes, que tenen grans beneficis, són molt discretes i sempre afirmen que compliran amb la legislació, però quan han d'opinar no es tallen un pèl. El català no ho té de cara.    

Vist i llegit

La matança de civils de les tropes russes a Butxa en la seva retirada ha estat considerada un "crim de guerra" per Ucraïna. El Kremlin va posar ràpidament en qüestió aquesta afirmació i les informacions dels mitjans que, sobre el terreny, van poder corroborar en diverses fonts la violència indiscriminada de les tropes russes. Alguns perfils, brandant el dret a dubtar i una pretesa independència, també ho van qüestionar i fins i tot van parlar de falsa bandera. The New York Times, un dels mitjans més prestigiosos del món, té un equip d'investigacions visuals per verificar aquesta mena d'informacions. L'equip que formen Malachy Browne, David Botti i Haley Willis va constatar que feia dies (des que la ciutat estava ocupada pels russos) que molts dels morts ja eren als carrers de la ciutat dormitori dels afores de Kíiv. Ho podeu llegir aquí. Es poden discutir les raons de Putin, els suports que, dins i fora del seu país, té Zelenski, o si s'ha donat o no prou atenció a conflictes com el del Donbass. Però el que ha passat a Butxa és poc discutible. Aquí podeu llegir la informació del NYT.

 L'efemèride

Precisament tal dia com avui de l'any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar, amb 102 vots a favor i una única abstenció, la d'un diputat de la UCD, la primera llei de Política Lingüística. Va ser un marc legal que va generar un ampli consens per normalitzar l'ús social del català, en especial al sistema educatiu. El debat, però, va ser poc solemne —potser també perquè es va celebrar ja de nit— i no van faltar els retrets entre CiU i l'oposició, aleshores liderada pel PSC el PSUC, que va presidir la comissió que va redactar el text. Així ho recollia l'Avui de l'endemà, on també es podia consultar la llei íntegra. La llei va estar vigent fins al 1998, quan la va substituir una més actualitzada que va tenir els vots en contra, per motius oposats, d'ERC i el PP. Com deia, és la que ara es vol modificar parcialment per assegurar l'ensenyament vehicular en català.  

 L'aniversari

El 6 d'abril de l'any 1945, avui hauria fet 77 anys, va néixer a Avinyó, a França, Muriel Casals, que va presidir Òmnium, una de les entitats que més s'ha significat en la defensa de la llengua catalana. Casals va morir el 14 de febrer de l'any 2016 després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona i va deixar un buit difícil d'omplir dins del sobiranisme civil i del grup parlamentari de Junts pel Sí, del qual aleshores era diputada.

En la fase inicial del procés el paper de Casals des d'Òmnium i Carme Forcadell des de l'ANC va ser determinant. Van compartir molts actes i manifestacions arreu del territori. Eren, en certa manera, el seny i la rauxa de la "revolta dels somriures", com li agradava dir a Casals. Us deixo una galeria de la trajectòria de l'expresidenta d'Òmnium i la seva intervenció en el Concert per la Llibertat que va complir el Camp Nou l'any 2013. "No som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni i aquesta és la nostra força", va deixar dit.

 ​Fes clic aquí per rebre'l