05
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
20:03h
L'obertura del túnel de Glòries per regular l'accés de vehicles a Barcelona, que havia de posar fi a un problema estructural a la capital catalana, ha resultat ser un embolic. En els dos primers dies laborables de funcionament, la nova via d'entrada a la ciutat ha deixat imatges de col·lapse, especialment en hores punta.
No era res que no estigués previst -l'Ajuntament ja va advertir diumenge que en dies feiners hi hauria retencions-, però continua posant sobre la taula, com a mínim, un error de planificació. Les llargues cues per accedir a la capital catalana des del Besòs es produeixen per la reducció de carrils i un semàfor a la sortida del túnel. Cada dia entren des de la C-31 més de 40.000 vehicles. Aquest dilluns, fins a les sis de la tarda, només havien pogut circular-hi 25.500 cotxes, segons les dades municipals.
El futur en l'ús del túnel, un cop s'ha demostrat que no ha solucionat les retencions per entrar a la capital catalana, és incert. El govern municipal ha obert la porta a ajustar semàfors i ha advertit que controlarà la via per evitar infraccions, però no preveu canvis més grans, almenys per ara. El túnel és un dels projectes estrella del mandat: culmina pel govern d'Ada Colau, tot i que la iniciativa de reforma de l'espai ve de lluny.
Les obres van començar l'abril de 2015, dos mesos abans que l'actual alcaldessa de Barcelona accedís al càrrec. De fet, va ser encara sota el mandat de Xavier Trias que el projecte es va posar en marxa. Les obres havien d'acabar el maig del 2017, però durant el procés s'han anat produint endarreriments, també vinculats a l'adjudicació dels contractes -amb el cas 3% pel mig. Tot plegat, doncs, ha fet que el projecte estigui en ple funcionament gairebé cinc anys després del previst i amb un cost de més de 200 milions d'euros.
Aquesta xifra milionària se suma a les inversions històriques que hi ha hagut a la zona de Glòries per intentar solucionar un problema que la capital catalana arrossega des de fa dècades, gairebé des dels anys 60. Però el gran macroprojecte en aquesta zona va ser l'olímpic, el 1992, encapçalat per l'expresident i llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. El desgavell de vies que s'havia generat durant els últims 30 anys es va substituir per una doble anella -una d'entrada i una de sortida- que allotjava el conegut com a parc de Glòries.
Uns anys després, però, el projecte de la doble anella -que en un principi va ser útil- va començar a quedar obsolet: l'augment de l'ús de l'automòbil col·lapsava la via i creixia la forta oposició veïnal. És en aquell moment que s'impulsa la creació d'una nova entrada a Barcelona, que fa el primer pas amb el Compromís de Glòries, l'any 2007. En els anys posteriors es comença a desmuntar la doble anella i s'inicia la construcció del doble túnel. Tot plegat enmig d'obres i senyalitzacions provisionals que han acompanyat l'entrada a Barcelona durant gairebé 15 anys. I, altre cop, sense que de moment s'hagi trobat la solució definitiva. Com a mínim, per evitar les retencions.
L'oposició carrega contra el govern municipal
Davant d'aquest escenari de congestió, l'oposició aprofita per carregar contra la gestió del govern municipal, una munició que no s'ha de desvincular del compte enrere cap a les eleccions municipals del 2023. La presidenta del grup de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha titllat la situació de "surrealista". "Inaugures una infraestructura i genera caos, és el món al revés", ha afirmat en les últimes hores. Artadi també ha recordat que molts del ciutadans que agafen el cotxe no ho fan per "caprici", i ha lamentat que comuns i socialistes hagin tractat el tema amb tan "poc rigor".
Des de Ciutadans, la regidora Luz Guilarte ha criticat a través de Twitter el "col·lapse" que s’ha generat a la zona, amb cues "de més de dos quilòmetres". "Set anys d’obres, més de 100 milions d’euros invertits per una solució que és el cul d’ampolla i que augmenta la contaminació", ha declarat. En aquest sentit, Guilarte ha carregat contra Colau i el PSC, a qui considera responsables d’haver convertit la mobilitat en "un dels principals problemes de Barcelona".
En la mateixa línia s’ha expressat el regidor del PP, Josep Bou, que també ha qüestionat el cost i el temps d’execució de les obres. "El dia en què s’obre el túnel hi ha més cues i, en conseqüència, més congestió i contaminació", ha lamentat, "el model de Colau i Collboni és col·lapsar Barcelona, felicitats per aquest nou desastre".
La proposta d'ERC
El principal grup a l'oposició del consistori, ERC, ha apuntat que es tracta d'una situació de congestió "previsible però també evitable". En aquest sentit, els republicans proposen que es permeti als Vehicles d'Alta Ocupació (VAO) circular pel carril bus, com ja passa a la C-31. Així, ERC ha presentat un prec d'urgència a l'alcaldessa perquè el govern municipal es comprometi a estendre fins al túnel de Glòries el carril bus-VAO de la C-31 de Badalona.
Actualment, al carril bus-VAO de la C-31 es permet la circulació dels vehicles amb dos ocupants o més, conductor inclòs, d'acord amb la informació del Servei Català de Trànsit. Segons el prec, estendre aquest carril també permetria maximitzar la utilitat pública de la inversió realitzada i promoure un ús més eficient del vehicle privat. Precisament, l'adaptació d'aquest carril VAO en només carril bus ha estat un dels principals inconvenients que ha donat peu a les retencions d'aquests dos primers dies de funcionament del túnel.
No era res que no estigués previst -l'Ajuntament ja va advertir diumenge que en dies feiners hi hauria retencions-, però continua posant sobre la taula, com a mínim, un error de planificació. Les llargues cues per accedir a la capital catalana des del Besòs es produeixen per la reducció de carrils i un semàfor a la sortida del túnel. Cada dia entren des de la C-31 més de 40.000 vehicles. Aquest dilluns, fins a les sis de la tarda, només havien pogut circular-hi 25.500 cotxes, segons les dades municipals.
El futur en l'ús del túnel, un cop s'ha demostrat que no ha solucionat les retencions per entrar a la capital catalana, és incert. El govern municipal ha obert la porta a ajustar semàfors i ha advertit que controlarà la via per evitar infraccions, però no preveu canvis més grans, almenys per ara. El túnel és un dels projectes estrella del mandat: culmina pel govern d'Ada Colau, tot i que la iniciativa de reforma de l'espai ve de lluny.
Les obres van començar l'abril de 2015, dos mesos abans que l'actual alcaldessa de Barcelona accedís al càrrec. De fet, va ser encara sota el mandat de Xavier Trias que el projecte es va posar en marxa. Les obres havien d'acabar el maig del 2017, però durant el procés s'han anat produint endarreriments, també vinculats a l'adjudicació dels contractes -amb el cas 3% pel mig. Tot plegat, doncs, ha fet que el projecte estigui en ple funcionament gairebé cinc anys després del previst i amb un cost de més de 200 milions d'euros.
Aquesta xifra milionària se suma a les inversions històriques que hi ha hagut a la zona de Glòries per intentar solucionar un problema que la capital catalana arrossega des de fa dècades, gairebé des dels anys 60. Però el gran macroprojecte en aquesta zona va ser l'olímpic, el 1992, encapçalat per l'expresident i llavors alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. El desgavell de vies que s'havia generat durant els últims 30 anys es va substituir per una doble anella -una d'entrada i una de sortida- que allotjava el conegut com a parc de Glòries.
Uns anys després, però, el projecte de la doble anella -que en un principi va ser útil- va començar a quedar obsolet: l'augment de l'ús de l'automòbil col·lapsava la via i creixia la forta oposició veïnal. És en aquell moment que s'impulsa la creació d'una nova entrada a Barcelona, que fa el primer pas amb el Compromís de Glòries, l'any 2007. En els anys posteriors es comença a desmuntar la doble anella i s'inicia la construcció del doble túnel. Tot plegat enmig d'obres i senyalitzacions provisionals que han acompanyat l'entrada a Barcelona durant gairebé 15 anys. I, altre cop, sense que de moment s'hagi trobat la solució definitiva. Com a mínim, per evitar les retencions.
L'oposició carrega contra el govern municipal
Davant d'aquest escenari de congestió, l'oposició aprofita per carregar contra la gestió del govern municipal, una munició que no s'ha de desvincular del compte enrere cap a les eleccions municipals del 2023. La presidenta del grup de Junts a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha titllat la situació de "surrealista". "Inaugures una infraestructura i genera caos, és el món al revés", ha afirmat en les últimes hores. Artadi també ha recordat que molts del ciutadans que agafen el cotxe no ho fan per "caprici", i ha lamentat que comuns i socialistes hagin tractat el tema amb tan "poc rigor".
Des de Ciutadans, la regidora Luz Guilarte ha criticat a través de Twitter el "col·lapse" que s’ha generat a la zona, amb cues "de més de dos quilòmetres". "Set anys d’obres, més de 100 milions d’euros invertits per una solució que és el cul d’ampolla i que augmenta la contaminació", ha declarat. En aquest sentit, Guilarte ha carregat contra Colau i el PSC, a qui considera responsables d’haver convertit la mobilitat en "un dels principals problemes de Barcelona".
En la mateixa línia s’ha expressat el regidor del PP, Josep Bou, que també ha qüestionat el cost i el temps d’execució de les obres. "El dia en què s’obre el túnel hi ha més cues i, en conseqüència, més congestió i contaminació", ha lamentat, "el model de Colau i Collboni és col·lapsar Barcelona, felicitats per aquest nou desastre".
La proposta d'ERC
El principal grup a l'oposició del consistori, ERC, ha apuntat que es tracta d'una situació de congestió "previsible però també evitable". En aquest sentit, els republicans proposen que es permeti als Vehicles d'Alta Ocupació (VAO) circular pel carril bus, com ja passa a la C-31. Així, ERC ha presentat un prec d'urgència a l'alcaldessa perquè el govern municipal es comprometi a estendre fins al túnel de Glòries el carril bus-VAO de la C-31 de Badalona.
Actualment, al carril bus-VAO de la C-31 es permet la circulació dels vehicles amb dos ocupants o més, conductor inclòs, d'acord amb la informació del Servei Català de Trànsit. Segons el prec, estendre aquest carril també permetria maximitzar la utilitat pública de la inversió realitzada i promoure un ús més eficient del vehicle privat. Precisament, l'adaptació d'aquest carril VAO en només carril bus ha estat un dels principals inconvenients que ha donat peu a les retencions d'aquests dos primers dies de funcionament del túnel.