09
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
11
d'abril
a les
11:17h
La pandèmia de Covid ha contribuït a perjudicar la salut mental dels catalans, però el cert és que la tendència a empitjorat ja era clarament a l'alça els anys previs. Així ho indiquen les dades del Servei Català de Salut, qui ha emès, entre 2016 i 2021, un total de 42,8 milions de receptes d'antidepressius, gairebé tres de cada quatre per a dones. Igualment, malgrat la preocupació per l'afectació entre la gent jove, són els més grans encara aquells que en necessiten més, ja que un 57,3% de les receptes són per pacients de més de 60 anys.
La problemàtica és major entre les dones des de ja fa anys. El sistema català de salut va receptar el 2016 unes 1.250 receptes d'antidepressius per a cada 1.000 dones, mentre que, per als homes, la ràtio no arribava a 500. L'increment posterior, però, encara ha eixamplat més aquesta distància i, amb les últimes dades disponibles, el 2021 la quantitat de receptes emeses per a dones ja va arribar a 1.448,2 per cada 1.000 dones i, en els homes, es quedava en 583,4 (5,7 milions i 2,2 milions, respectivament, en termes absoluts).
Sigui com sigui, la tendència a l'alça és compartida i tots dos sexes requereixen cada any d'una quantitat major de receptes, tant en termes absoluts com relatius. L'increment de receptes global d'antidepressius havia estat d'un 3,3% de mitjana, entre 2016 i 2020, però l'any passat l'augment va ser del 5,7%. El 2021, de fet, es van receptar un 20,1% més d'antidepressius que cinc anys abans (equival a un 17% en augment en ràtio per habitant) i la tendència a l'acceleració podria mantenir-se o accentuar-se aquest 2022, ja que, entre aquest gener i febrer, ja se n'han emès un 7,7% més que en els mateixos mesos de l'any anterior.
Des del començament de la pandèmia, s'ha posat el focus en la salut mental de la població. Segons diversos estudis, la Covid-19 i les seves conseqüències han afectat notablement l'estabilitat mental d'un gran nombre de ciutadans. Moltes d'aquestes investigacions se centren en els grups de població més vulnerables i en els joves, aquells que han vist més limitada la seva autonomia durant la pandèmia. Concretament, segons l'ONU, a l'actualitat existeixen 166 milions d'infants i joves d'entre 10 i 19 anys amb malalties mentals diagnosticades. No obstant això, les dades a Catalunya mostren que el problema ve d'anys enrere i que la població més gran segueix sent, amb diferència, el grup més afectat.
Si s'analitzen les dades any a any i segons grups de població, es pot observar que la tendència des de 2016 (any des del que proveeix de dades el Departament de Salut) reflecteix en un augment del consum d'aquests medicaments que la pandèmia hauria accelerat. Igualment, el consum d'antidepressius s'incrementa a mesura que augmenta l'edat.
Les persones de 75 anys i més representen el grup que més depèn d'aquest fàrmacs: al 2021 se'n receptaven 3.000 per cada 1.000 catalans d'aquesta edat (el que correspon a 2,2 milions de receptes totals). Es tendeix a pensar que la pandèmia és el gran causant d'aquesta situació, però la realitat és que al 2019 la xifra ja era de 2.905 receptes per cada mil habitants, evidenciant un augment considerable des de 2016 (ràtio de 2.655 receptes).
Pel que fa als grups de 60 a 74 anys i el de 45 a 59 anys, l'increment de receptes a partir de la pandèmia és més significatiu. Els catalans de 60 a 74 anys van augmentar-ne el consum de 2020 a 2021 en 2,48 punts percentuals, més que l'increment mitjà en els darrers anys, situant-se al 2021 en una xifra de 1.877 receptes per cada mil habitants.
Pel que fa al grup immediatament inferior, de 45 a 59 anys, l'increment percentual del 2020 al 2021 va ser de 5 punts percentuals, més del doble que la mitjana d'anys anteriors. Aquesta tendència s'accentua en els grups més joves. D'aquesta manera, entre els menors de 20 anys, van augmentar les receptes el segon any de pandèmia en 36,2 punts percentuals, triplicant l'increment mitjà d'anys anteriors. Malgrat això, les xifres absolutes de receptes entre aquests grups joves són molt menors a les de la població més envellida.
Enquestes sobre la problemàtica
La situació també es pot analitzar des d'un punt de vista més qualitatiu. Ho ha investigat Judit Vall, economista i investigadora a la Fundació IEB i al CRES-UPF, a partir d'una enquesta realitzada en dos moments diferents de la pandèmia: abril de 2020 i juliol de 2021. El sondeig es basava en un estudi realitzat al 2017, per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), anys abans de que aparegués la Covid-19. Segons les seves conclusions, l'enquesta evidencià un "deteriorament molt important" en la salut mental de la població.
Comparant els resultats de 2017 amb els de 2020 i 2021, s'observa aquest empitjorament. El 2017, un 55% dels enquestats assegurava que mai s'havia sentit poc feliç, mentre que el percentatge a 2020 i a 2021 va baixar al 25 i al 27%, respectivament. Els resultats de l'enquesta demostren que els grups de població més afectats eren les dones i els joves. Si es comparen els resultats de 2020 amb els de 2021, tenint en compte la millora de la situació pandèmica, a partir de la disminució de la incidència acumulada, els resultats no van variar molt. Vall assenyala que molts dels problemes mentals nascuts arrel de la Covid-19 s'han mantingut, més enllà de la situació pandèmica.
Tipus de medicaments més usats
Aquestes dades coincideixen amb les analitzades sobre receptes emeses pel Servei Català de Salut, una altra fórmula que, segons Vall, permet fer una radiografia de la situació de la salut mental amb conclusions similars. I segons les dades dels medicaments finançats pel servei públic, des de 2016, a Catalunya s'han expedit un total de 42,8 milions de receptes de diferents tipus d'antidepressius. La majoria d'aquests, un 53,2% del total, són inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina.
La serotonina és un neurotransmissor molt relacionat amb el control de les emocions i l'estat d'ànim, i aquests medicaments tracten la depressió augmentant-ne els nivells al cervell. Medicaments com el Prozac formen part d'aquesta categoria. En segon lloc, el 10,3% corresponen als inhibidors no selectius de la recaptació de monoamines, entre els quals es troben medicaments com la Desipramina o la Imipramina. El 36,5% d'antidepressius subministrats restants no reben cap especificació per part del Servei Català de Salut, més enllà de 6.901 receptes que corresponen a la categoria d'inhibidors de la monoaxidasa A, on es troben fàrmacs com el Marplan o el Nardil.
Diferències per regions sanitàries
Les diverses regions sanitàries a Catalunya presenten tendències similars a l'alça, encara que amb diferències substancials pel que fa a les ràtios de receptes. La regió de Catalunya Central és la zona en la que més receptes per persona es van subministrar al 2021 (1.163 receptes per cada mil habitants). El pol oposat el representa la zona del Camp de Tarragona, amb una ràtio de 839,9 receptes, la menor xifra de tota Catalunya al 2021.
Totes les regions sanitàries presenten una tendència d'augment considerable des del 2016, menys la de l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta regió ha vist com han augmentat les receptes en aquest període però en molt menor mesura. Fins i tot, la variació percentual de 2020 a 2021 (0,78 punts percentuals) és menor a la majoria de les variacions interanuals des de 2016. Pel que fa a Barcelona, és una de les regions en les quals més han augmentat les receptes anualment, amb un major increment del 2020 al 2021 (5,4 punts percentuals enfront al 2,9 de mitjana entre 2016 i 2020).
Diversos experts han alertat ja d'aquesta problemàtica, accentuada -i amagada- per la pandèmia. La Marató de TV3 va dedicar la temàtica i la recaptació del 2021 a aquesta qüestió, mentre que el Departament de Salut de la Generalitat ha inclòs la problemàtica en el Pla de Salut 2021-2025, tot i que el conseller, Josep Maria Argimon, va alertar que les seqüeles emocionals de la Covid-19 s'hauran d'abordar de forma profunda i no s'obtindran resultats immediats. En aquest pla també s'inclou la salut mental que, en molts casos, precisa una psicoteràpia que no està a l'abast de tothom.
La problemàtica és major entre les dones des de ja fa anys. El sistema català de salut va receptar el 2016 unes 1.250 receptes d'antidepressius per a cada 1.000 dones, mentre que, per als homes, la ràtio no arribava a 500. L'increment posterior, però, encara ha eixamplat més aquesta distància i, amb les últimes dades disponibles, el 2021 la quantitat de receptes emeses per a dones ja va arribar a 1.448,2 per cada 1.000 dones i, en els homes, es quedava en 583,4 (5,7 milions i 2,2 milions, respectivament, en termes absoluts).
Sigui com sigui, la tendència a l'alça és compartida i tots dos sexes requereixen cada any d'una quantitat major de receptes, tant en termes absoluts com relatius. L'increment de receptes global d'antidepressius havia estat d'un 3,3% de mitjana, entre 2016 i 2020, però l'any passat l'augment va ser del 5,7%. El 2021, de fet, es van receptar un 20,1% més d'antidepressius que cinc anys abans (equival a un 17% en augment en ràtio per habitant) i la tendència a l'acceleració podria mantenir-se o accentuar-se aquest 2022, ja que, entre aquest gener i febrer, ja se n'han emès un 7,7% més que en els mateixos mesos de l'any anterior.
Des del començament de la pandèmia, s'ha posat el focus en la salut mental de la població. Segons diversos estudis, la Covid-19 i les seves conseqüències han afectat notablement l'estabilitat mental d'un gran nombre de ciutadans. Moltes d'aquestes investigacions se centren en els grups de població més vulnerables i en els joves, aquells que han vist més limitada la seva autonomia durant la pandèmia. Concretament, segons l'ONU, a l'actualitat existeixen 166 milions d'infants i joves d'entre 10 i 19 anys amb malalties mentals diagnosticades. No obstant això, les dades a Catalunya mostren que el problema ve d'anys enrere i que la població més gran segueix sent, amb diferència, el grup més afectat.
Si s'analitzen les dades any a any i segons grups de població, es pot observar que la tendència des de 2016 (any des del que proveeix de dades el Departament de Salut) reflecteix en un augment del consum d'aquests medicaments que la pandèmia hauria accelerat. Igualment, el consum d'antidepressius s'incrementa a mesura que augmenta l'edat.
Les persones de 75 anys i més representen el grup que més depèn d'aquest fàrmacs: al 2021 se'n receptaven 3.000 per cada 1.000 catalans d'aquesta edat (el que correspon a 2,2 milions de receptes totals). Es tendeix a pensar que la pandèmia és el gran causant d'aquesta situació, però la realitat és que al 2019 la xifra ja era de 2.905 receptes per cada mil habitants, evidenciant un augment considerable des de 2016 (ràtio de 2.655 receptes).
Pel que fa als grups de 60 a 74 anys i el de 45 a 59 anys, l'increment de receptes a partir de la pandèmia és més significatiu. Els catalans de 60 a 74 anys van augmentar-ne el consum de 2020 a 2021 en 2,48 punts percentuals, més que l'increment mitjà en els darrers anys, situant-se al 2021 en una xifra de 1.877 receptes per cada mil habitants.
Pel que fa al grup immediatament inferior, de 45 a 59 anys, l'increment percentual del 2020 al 2021 va ser de 5 punts percentuals, més del doble que la mitjana d'anys anteriors. Aquesta tendència s'accentua en els grups més joves. D'aquesta manera, entre els menors de 20 anys, van augmentar les receptes el segon any de pandèmia en 36,2 punts percentuals, triplicant l'increment mitjà d'anys anteriors. Malgrat això, les xifres absolutes de receptes entre aquests grups joves són molt menors a les de la població més envellida.
Enquestes sobre la problemàtica
La situació també es pot analitzar des d'un punt de vista més qualitatiu. Ho ha investigat Judit Vall, economista i investigadora a la Fundació IEB i al CRES-UPF, a partir d'una enquesta realitzada en dos moments diferents de la pandèmia: abril de 2020 i juliol de 2021. El sondeig es basava en un estudi realitzat al 2017, per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), anys abans de que aparegués la Covid-19. Segons les seves conclusions, l'enquesta evidencià un "deteriorament molt important" en la salut mental de la població.
Comparant els resultats de 2017 amb els de 2020 i 2021, s'observa aquest empitjorament. El 2017, un 55% dels enquestats assegurava que mai s'havia sentit poc feliç, mentre que el percentatge a 2020 i a 2021 va baixar al 25 i al 27%, respectivament. Els resultats de l'enquesta demostren que els grups de població més afectats eren les dones i els joves. Si es comparen els resultats de 2020 amb els de 2021, tenint en compte la millora de la situació pandèmica, a partir de la disminució de la incidència acumulada, els resultats no van variar molt. Vall assenyala que molts dels problemes mentals nascuts arrel de la Covid-19 s'han mantingut, més enllà de la situació pandèmica.
Tipus de medicaments més usats
Aquestes dades coincideixen amb les analitzades sobre receptes emeses pel Servei Català de Salut, una altra fórmula que, segons Vall, permet fer una radiografia de la situació de la salut mental amb conclusions similars. I segons les dades dels medicaments finançats pel servei públic, des de 2016, a Catalunya s'han expedit un total de 42,8 milions de receptes de diferents tipus d'antidepressius. La majoria d'aquests, un 53,2% del total, són inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina.
La serotonina és un neurotransmissor molt relacionat amb el control de les emocions i l'estat d'ànim, i aquests medicaments tracten la depressió augmentant-ne els nivells al cervell. Medicaments com el Prozac formen part d'aquesta categoria. En segon lloc, el 10,3% corresponen als inhibidors no selectius de la recaptació de monoamines, entre els quals es troben medicaments com la Desipramina o la Imipramina. El 36,5% d'antidepressius subministrats restants no reben cap especificació per part del Servei Català de Salut, més enllà de 6.901 receptes que corresponen a la categoria d'inhibidors de la monoaxidasa A, on es troben fàrmacs com el Marplan o el Nardil.
Diferències per regions sanitàries
Les diverses regions sanitàries a Catalunya presenten tendències similars a l'alça, encara que amb diferències substancials pel que fa a les ràtios de receptes. La regió de Catalunya Central és la zona en la que més receptes per persona es van subministrar al 2021 (1.163 receptes per cada mil habitants). El pol oposat el representa la zona del Camp de Tarragona, amb una ràtio de 839,9 receptes, la menor xifra de tota Catalunya al 2021.
Totes les regions sanitàries presenten una tendència d'augment considerable des del 2016, menys la de l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta regió ha vist com han augmentat les receptes en aquest període però en molt menor mesura. Fins i tot, la variació percentual de 2020 a 2021 (0,78 punts percentuals) és menor a la majoria de les variacions interanuals des de 2016. Pel que fa a Barcelona, és una de les regions en les quals més han augmentat les receptes anualment, amb un major increment del 2020 al 2021 (5,4 punts percentuals enfront al 2,9 de mitjana entre 2016 i 2020).
Diversos experts han alertat ja d'aquesta problemàtica, accentuada -i amagada- per la pandèmia. La Marató de TV3 va dedicar la temàtica i la recaptació del 2021 a aquesta qüestió, mentre que el Departament de Salut de la Generalitat ha inclòs la problemàtica en el Pla de Salut 2021-2025, tot i que el conseller, Josep Maria Argimon, va alertar que les seqüeles emocionals de la Covid-19 s'hauran d'abordar de forma profunda i no s'obtindran resultats immediats. En aquest pla també s'inclou la salut mental que, en molts casos, precisa una psicoteràpia que no està a l'abast de tothom.