03
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
12:21h
Mario Balotelli, Samuel Eto'o, Romelu Lukaku, Marc Zoro, Kevin Prince Boateng, Sulley Muntari, Kalidou Koulibaly, Victor Osimhen i André Zambo Anguissa. Són només alguns dels futbolistes de primer nivell que han patit mostres de racisme a camps italians, una de les xacres que esquitxen algunes aficions d'aquell país, per bé que poques lligues s'escapen d'aquesta problemàtica, tampoc l'espanyola. I malgrat ser esportistes d'elit, els afectats no poden aïllar-se'n, tal com demostra un estudi recent que evidencia amb dades com la pressió dels radicals perjudica el seu joc.
En concret, analitza la qualitat al camp dels futbolistes nascuts en diferents regions durant la primera meitat de la lliga italiana 2019-2020 i el seu tram final, quan es va prohibir l'entrada d'aficionats als estadis a causa de la primera onada de la Covid. Els únics que van variar el nivell, i cap a millor, van ser els africans. L'article Quan l'estadi calla: com les multituds afecten el rendiment dels grups discriminats, de Mauro Caselli (Universitat de Trento), Paolo Falco (Universitat de Copenhagen) i Gianpiero Mattera (OCDE), ha estat publicat a la revista especialitzada Journal of Labor Economics, editada per la Universitat de Chicago.
"La pressió racista pot perjudicar els grups discriminats i reduir la qualitat global del joc", asseguren els autors. La seva recerca conclou que les valoracions dels futbolistes africans van incrementar-se un 3% de mitjana en els partits que van jugar amb els camps buits respecte els anteriors, mentre que les petites variacions en els professionals italians, europeus o llatinoamericans no van ser estadísticament significatives, és a dir, no van passar a jugar millor o pitjor un cop van desaparèixer els aficionats de l'entorn.
Les valoracions dels futbolistes s'extreuen d'un algoritme que els puntua entre 0 i 10 que ja s'usava de feia anys i que, tenint en compte les posicions de cada jugador, computa actuacions personals (passades, assistències, driblatges, gols...) i aspectes col·laterals (com la dificultat del partit) per confeccionar un índex amb el màxim d'objectivitat possible. Del total de professionals avaluats, un 6% era africà, mentre que també n'hi havia un 7,2% de l'Europa de l'Est, un 16,5% llatinoamericà i una gran majoria del 68,5% eren italians o de la Unió Europea.
Els resultats encara són més rellevants si es tenen en compte els esportistes africans d'equips que, durant la primera meitat de la lliga, van patir atacs racistes dels aficionats, els quals són extrets del casos registrats per la justícia del país (entre els quals només es troben els més greus). Aquests futbolistes, en lloc d'una millora del 3% en el rendiment, la van notar de l'11%, una xifra molt notòria que reforça la tesi conforme la pressió del racisme els impedeix jugar amb tota la qualitat de què serien capaços.
Els autors de l'estudi aborden l'impacte sobretot entre els esportistes nascuts a l'Àfrica per evitar debats sobre gradacions racials, però també repliquen l'experiment amb tots aquells futbolistes amb ascendents africans o directament de pell negra. En aquests casos, també van notar una millora en el joc quan els camps estaven buits, però no tan notòria ni significativa. La tesi de l'article és que, com que aquests ja haurien notat el racisme des de petits, no els afectaria tant en ple partit com a una persona que nasqués a l'Àfrica i, per tant, no comencés a ser atacat fins que va arribar a Europa. No hi estaria tan acostumat i en podria ser més vulnerable.
Igualment, els autors aborden una hipòtesi alternativa conforme els futbolistes africans podrien ser més sensibles a la pressió atmosfèrica en general, i no en concret al racisme. Una opció que es rebutja pel fet que no hi ha diferència en l'evolució entre aquells que han participat en competicions internacionals europees i els que no, i això que els primers tindrien més experiència en els partits d'elevada pressió.
Hipòtesis alternatives refutades
Encara una alternativa podria ser que els jugadors africans s'haurien pogut mantenir més en forma durant l'aturada inicial de partits, quan la Covid va arribar, però l'estudi la rebutja en constatar que no hi ha diferències destacables en els quilòmetres recorreguts per partit abans i després d'aquell parèntesi. Els autors tenen en compte també diverses variables, com els partits a casa o fora, la climatologia de cadascun d'ells, la composició interna global de cada equip en funció de l'origen dels integrants, si es tracta de derbis locals (normalment amb més agressivitat a les grades) o si van rebre més o menys targetes en cada període. Les conclusions, però, no canvien i tan sols s'explica la millora per la desaparició de l'afició dels camps.
L'estudi subratlla que es demostra que el racisme afecta a esportistes d'elit que es troben entre els millors de la seva disciplina i que disposen de molts recursos per fer front a la gestió d'aquesta problemàtica amb professionals. Prediu, per tant, que l'impacte en divisions menors pot ser encara més gran, amb víctimes del racisme sense el mateix escut econòmic ni tantes capacitats tècniques.
Conseqüències econòmiques
Així mateix, les conclusions reforçarien altres anàlisis que apunten a l'impacte econòmic del racisme, el qual impediria a treballadors d'origen estranger ser tan productius. I en aquest cas concret, apunta, "el racisme pot produir un dany econòmic a la indústria del futbol", la qual es basa en què fans de tot el món s'admirin en veure jugadors extraordinaris amb habilitats excepcionals, però, "quan una quantitat significativa de jugadors no poden mostrar el seu potencial, el bonic joc [com s'anomena el futbol o, més comunament en portuguès, jogo bonito] esdevé menys bonic".
En concret, analitza la qualitat al camp dels futbolistes nascuts en diferents regions durant la primera meitat de la lliga italiana 2019-2020 i el seu tram final, quan es va prohibir l'entrada d'aficionats als estadis a causa de la primera onada de la Covid. Els únics que van variar el nivell, i cap a millor, van ser els africans. L'article Quan l'estadi calla: com les multituds afecten el rendiment dels grups discriminats, de Mauro Caselli (Universitat de Trento), Paolo Falco (Universitat de Copenhagen) i Gianpiero Mattera (OCDE), ha estat publicat a la revista especialitzada Journal of Labor Economics, editada per la Universitat de Chicago.
"La pressió racista pot perjudicar els grups discriminats i reduir la qualitat global del joc", asseguren els autors. La seva recerca conclou que les valoracions dels futbolistes africans van incrementar-se un 3% de mitjana en els partits que van jugar amb els camps buits respecte els anteriors, mentre que les petites variacions en els professionals italians, europeus o llatinoamericans no van ser estadísticament significatives, és a dir, no van passar a jugar millor o pitjor un cop van desaparèixer els aficionats de l'entorn.
Les valoracions dels futbolistes s'extreuen d'un algoritme que els puntua entre 0 i 10 que ja s'usava de feia anys i que, tenint en compte les posicions de cada jugador, computa actuacions personals (passades, assistències, driblatges, gols...) i aspectes col·laterals (com la dificultat del partit) per confeccionar un índex amb el màxim d'objectivitat possible. Del total de professionals avaluats, un 6% era africà, mentre que també n'hi havia un 7,2% de l'Europa de l'Est, un 16,5% llatinoamericà i una gran majoria del 68,5% eren italians o de la Unió Europea.
Els resultats encara són més rellevants si es tenen en compte els esportistes africans d'equips que, durant la primera meitat de la lliga, van patir atacs racistes dels aficionats, els quals són extrets del casos registrats per la justícia del país (entre els quals només es troben els més greus). Aquests futbolistes, en lloc d'una millora del 3% en el rendiment, la van notar de l'11%, una xifra molt notòria que reforça la tesi conforme la pressió del racisme els impedeix jugar amb tota la qualitat de què serien capaços.
Els autors de l'estudi aborden l'impacte sobretot entre els esportistes nascuts a l'Àfrica per evitar debats sobre gradacions racials, però també repliquen l'experiment amb tots aquells futbolistes amb ascendents africans o directament de pell negra. En aquests casos, també van notar una millora en el joc quan els camps estaven buits, però no tan notòria ni significativa. La tesi de l'article és que, com que aquests ja haurien notat el racisme des de petits, no els afectaria tant en ple partit com a una persona que nasqués a l'Àfrica i, per tant, no comencés a ser atacat fins que va arribar a Europa. No hi estaria tan acostumat i en podria ser més vulnerable.
Igualment, els autors aborden una hipòtesi alternativa conforme els futbolistes africans podrien ser més sensibles a la pressió atmosfèrica en general, i no en concret al racisme. Una opció que es rebutja pel fet que no hi ha diferència en l'evolució entre aquells que han participat en competicions internacionals europees i els que no, i això que els primers tindrien més experiència en els partits d'elevada pressió.
Hipòtesis alternatives refutades
Encara una alternativa podria ser que els jugadors africans s'haurien pogut mantenir més en forma durant l'aturada inicial de partits, quan la Covid va arribar, però l'estudi la rebutja en constatar que no hi ha diferències destacables en els quilòmetres recorreguts per partit abans i després d'aquell parèntesi. Els autors tenen en compte també diverses variables, com els partits a casa o fora, la climatologia de cadascun d'ells, la composició interna global de cada equip en funció de l'origen dels integrants, si es tracta de derbis locals (normalment amb més agressivitat a les grades) o si van rebre més o menys targetes en cada període. Les conclusions, però, no canvien i tan sols s'explica la millora per la desaparició de l'afició dels camps.
L'estudi subratlla que es demostra que el racisme afecta a esportistes d'elit que es troben entre els millors de la seva disciplina i que disposen de molts recursos per fer front a la gestió d'aquesta problemàtica amb professionals. Prediu, per tant, que l'impacte en divisions menors pot ser encara més gran, amb víctimes del racisme sense el mateix escut econòmic ni tantes capacitats tècniques.
Conseqüències econòmiques
Així mateix, les conclusions reforçarien altres anàlisis que apunten a l'impacte econòmic del racisme, el qual impediria a treballadors d'origen estranger ser tan productius. I en aquest cas concret, apunta, "el racisme pot produir un dany econòmic a la indústria del futbol", la qual es basa en què fans de tot el món s'admirin en veure jugadors extraordinaris amb habilitats excepcionals, però, "quan una quantitat significativa de jugadors no poden mostrar el seu potencial, el bonic joc [com s'anomena el futbol o, més comunament en portuguès, jogo bonito] esdevé menys bonic".