Què ha passat perquè Esade Creapolis acumuli un deute multimilionari?

Una sentència del TSJC, sumat a la situació delicada per l'impacte de la pandèmia, ha ofegat la projecció de futur de l'escola de negocis de Sant Cugat

Esade.
Esade. | Europa Press
03 d'abril del 2022
Fa una setmana va sortir a la llum que el complex universitari Esade Creapolis havia presentat un concurs de creditors per intentar fer front a un deute de 34 milions d'euros. Però fem marxa enrere. Com s'ha arribat a la paradoxal situació que suposa que una escola de negocis d'"èxit" acabi arrossegant un deute multimilionari?

Doncs, bàsicament, la sobrevinguda problemàtica rau en l'ús de l'espai. En el seu moment, l'Ajuntament de Sant Cugat va donar llum verda a l'aprovació d'una modificació del Pla General Metropolità (PGM) perquè aquests terrenys inicialment catalogats com a terrenys d'usos acadèmics i formatius també poguessin ser dedicats al lloguer d'oficines.

Així doncs, des de la seva inauguració l'any 2009, l'espai s'ha anat convertint a poc a poc en un gran hub empresarial fins a arribar al punt que el 80% dels ingressos del complex depenien directament del lloguer d'oficines, l'organització d'esdeveniments, la innovació i l'emprenedoria.

Les claus de la davallada
Per posar dades sobre la taula, el complex va tancar el curs acadèmic 2016-2017 amb una facturació de 103 milions i un benefici net de 8 milions d'euros, encadenant tres anys consecutius de guanys i amb una projecció a l'alça

En primer lloc, l'arribada de la crisi sanitària de la Covid-19 deixava el parc en una situació delicada. Al llarg de la pandèmia, diverses empreses es van veure obligades a retallar despeses; i el cost de l'oficina al complex de Sant Cugat va esdevenir prescindible. No obstant això, l'impacte de la pèrdua puntual de llogaters seria minsa en comparació a la notificació judicial que van rebre l'octubre del 2021

Va ser aleshores quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acabava d'emetre una sentència ferma arran d'una demanda promoguda des de la immobiliària Núñez i Navarro que impugnava la modificació del PGM i que permetia a Esade treure un rèdit econòmic a les oficines de l'escola de negocis. Un moviment de la constructora que s'emmarca en unabatalla judicial històrica amb el consistori vallesà pel bloqueig del desenvolupament urbanístic en uns terrenys propietat de NiN, ara protegits pel seu valor natural. 

Així doncs, aquesta resolució dels tribunals, que limita els terrenys a estrictament usos acadèmics i veta el lloguer d'espais a empreses, comporta que el parc vegi amenaçat el 80% dels seus ingressos. El propi director general del campus universitari, Oriol Alcoba, reconeixia que la "continuïtat del centre és inviable mantenint el funcionament actual".

Tot i això, cal apuntar que les 47 empreses que ocupen actualment les instal·lacions -el 80% de l'ocupació de l'espai- podran continuar fent-ho, ja que la sentència només afecta els contractes posteriors a l'octubre de 2021. Ara per ara, l'activitat es manté i el centre continua al corrent dels pagaments.

Malgrat tot, aquesta nova realitat ha causat un important terrabastall enfonsant el valor del complex dels 32 milions d'euros inicials a 14 milions i ha derivat amb unes pèrdues extraordinàries de 17 milions d'euros en tan sols l'últim exercici. Ara, presentat el concurs de creditors, l'escola confia que el jutge els permeti mantenir el control del centre i dedicar-lo a finalitats formatives. 

Esade Creapolis està participat al 82% per la Fundació Esade i la resta està repartit entre la Generalitat, l'Ajuntament de Sant Cugat, l'associació local Sant Cugat Empresarial i Avançsa. Per contra, els deutes s'han contret amb l'Institut Català de Finances, CaixaBank, el BBVA, el Ministeri de Ciència i Innovació i amb la pròpia Fundació Esade.