01
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
12:49h
L'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia comença a caminar. Després de mesos de feina discreta, els seus impulsors, entre els quals David Fernàndez, Carme Forcadell, Quim Forn, Marina Llansana i Ozgur Günes Öztürk, han presentat han presentat aquest matí la iniciativa, que té per objectiu aglutinar "el màxim nombre de suports" en favor de la fi de la repressió i del dret a l'autodeterminació, dues demandes que s'entenen com a marc de resolució "democràtica, justa i duradora" del conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Ara com ara, res no va pensar un canvi en la posició de l'Estat, que descarta tant l'amnistia com facilitar un referèndum perquè Catalunya decideixi el seu futur.
En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, els impulsors han anunciat que s'han posat en contacte amb les 150 principals entitats del país -sindicats, patronals, partits polítics, entitats civils, moviments associatius...- per traslladar-los, en una cimera el proper 20 d'abril a les quatre de la tarda a la Llotja de Mar, la seva proposta, i demanar-los l'adhesió a les demandes d'autodeterminació i amnistia. Les primeres reunions seran amb aquelles entitats o organitzacions polítiques que en algun moment s'han posicionat a favor de la resolució del conflicte. Serà també el 20 d'abril quan es presentarà el manifest, coincidint amb el primer acte. Es presentarà la dinàmica de treball, el calendari, el manifest en qüestió i s'obrirà la pàgina perquè qui ho consideri es pugui adherir. A dia d'avui el manifest s'està treballant i les conclusions s'elaboraran després d'escoltar tothom.
Destaca també que l'Acord neix amb data de caducitat: comença a treballar a partir d'avui de manera intensa i durarà fins al cinquè aniversari de l'1-O. Es presentarà aleshores un informe amb conclusions, que es traslladarà al president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament, al Consell per la República i a tots els actors socials i polítics del país, excepte l'extrema dreta. "Serà útil a totes les parts i imprescindible que ho tinguin en compte", ha dit l'exdiputat David Fernàndez, tot i que ha remarcat que no correspon a l'Acord materialitzar l'amnistia o concretar com s'ha d'exercir el dret a l'autodeterminació. "Això correspon a tot el país", ha afirmat. L'Acord no preveu convocar mobilitzacions al carrer. "Això correspon a altres entitats", ha dit.
Ha detallat que es plantegen cinc mesos de treball "intensiu i extensiu". Es tracta d'un grup de treball "temporal" que durarà fins l'1 d'octubre, cinquè aniversari del referèndum. Es posarà aleshores sobre la taula el mapa de la repressió a Catalunya. "L'1-O ens ha canviat la vida a tots", ha assegurat Fernàndez. La tasca serà traduir la realitat demoscòpica en un manifest polític unitari i transversal. "El pitjor que ens podria passar és acostumar-nos a la repressió. El grup treballa en un balanç de la repressió i l'Acord indica que hi ha unes 4.500 persones represaliades i unes 2.500 persones investigades. Encara queden 801 persones amb causes obertes, segons Fernàndez, en 39 jutjats i amb més de 22 tipus penals diferents que s'imputen als implicats.
"Ni a favor ni en contra de cap estratègia"
Fernàndez ha dit que cal construir una resposta i una solució política al conflicte. El grup va néixer després d'una reunió amb el president Aragonès, quan es va plantejar un Pacte Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació. La resposta va ser crear una iniciativa "des de baix", sense cap vincle amb les institucions ni el Govern, i per això es va proposar fer un "Acord Social" i no un "Pacte Nacional". "Està fet de baix cap a dalt", ha afirmat Fernàndez, que ha remarcat que no és ni del Parlament, ni dels polítics, ni del Govern, sinó de la societat. En aquest sentit, ha assegurat que l'Acord no està "a favor ni en contra" de cap estratègia, en referència a la taula de diàleg. "Pot servir per a tothom: per la taula de diàleg o per internacionalitzar el conflicte", ha assenyalat Fernàndez.
Visibilitzar la majoria a favor d'amnistia i autodeterminació
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha explicat que l'Acord es va constituir formalment dimecres i està format per una trentena de persones "plurals", que volen treballar de manera "unitària" per sumar acords al voltant de l'autodeterminació i l'amnistia. "Estem convençuts que l'única manera de resoldre el conflicte és superar les conseqüències repressives i construir un marc democràtic de resolució", ha dit. Forcadell ha defensat també que la "demoscòpia" dona la raó a aquest posicionament. "Malgrat el bloqueig i els atzucacs, l'amnistia i l'autodeterminació tenen un suport sòlid i persistent a la societat catalana", ha assenyalat. Les darreres enquestes apunten que el entre el 67 i el 69% dels catalans estan a favor d'aquestes dues qüestions. Més del 70% està a favor del referèndum.
Forcadell ha assenyalat que entre el 65 i el 80% dels catalans donen suport a aquestes demandes i en una "solució política" per al conflicte. "Hi ha una majoria social a favor de l'autodeterminació i l'amnistia, i la nostra voluntat és visibilitzar aquest suport de la majoria social catalana", ha afirmat. L'Acord vol ser una "eina" que tradueixi aquest suport; un document al qual es puguin adherir actors de la societat catalana per donar suport a l'autodeterminació i l'amnistia.
Una iniciativa "des de baix"
Ozgur Günes Öztürk ha explicat que l'objectiu és actuar de manera "autònoma" i sense dependències governamentals. "Ho volem fer des de baix, per conèixer els diferents protagonismes socials i posar el valor en la gent jove i les persones migrants, territorialment divers i paritari", ha explicat. El repte és aconseguir el màxim nombre de suports entre l'11-S i l'1-O. "Un cop aconseguim el propòsit ens dissoldrem", ha dit.
La periodista Marina Llansana ha reiterat que la amnistia i l'autodeterminació són l'única via per sortir de l'actual situació. Ha recordat que les instancies judicials europees donen la raó als dirigents independentistes i que les enquestes i la demoscòpia també dona la raó a les demandes d'amnistia i l'autodeterminació. "Volem donar veu a l'ampli percentatge i traslladar-lo al paper, i demostrar al món sencer que hi ha un suport plural i transversal al voltant de l'amnistia i l'autodeterminació", ha dit Llansana. "Volem demostrar el consens social que existeix al voltant de l'amnistia i l'autodeterminació; qualsevol altra opció, també no fer res, està condemnada al fracàs", ha afirmat.
Aquest Acord Social agafa el relleu, en certa manera, d'iniciatives com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Pacte Nacional pel Referèndum. En el primer cas, estava liderat per Joan Rigol, exdirigent històric d'Unió i expresident del Parlament, i es va bastir per posar rumb a la consulta del 9-N, amb Artur Mas a la Generalitat. Pel que fa al segon organisme, qui s'hi va situar al capdavant va ser Joan Ignasi Elena, ara conseller d'Interior i que en aquell moment provenia dels crítics del PSC que van deixar el partit descontents pel seu rumb nacional. El Pacte Nacional pel Referèndum es va dur a terme en la legislatura de l'1-O i amb Carles Puigdemont a Palau
En una roda de premsa al Col·legi de Periodistes, els impulsors han anunciat que s'han posat en contacte amb les 150 principals entitats del país -sindicats, patronals, partits polítics, entitats civils, moviments associatius...- per traslladar-los, en una cimera el proper 20 d'abril a les quatre de la tarda a la Llotja de Mar, la seva proposta, i demanar-los l'adhesió a les demandes d'autodeterminació i amnistia. Les primeres reunions seran amb aquelles entitats o organitzacions polítiques que en algun moment s'han posicionat a favor de la resolució del conflicte. Serà també el 20 d'abril quan es presentarà el manifest, coincidint amb el primer acte. Es presentarà la dinàmica de treball, el calendari, el manifest en qüestió i s'obrirà la pàgina perquè qui ho consideri es pugui adherir. A dia d'avui el manifest s'està treballant i les conclusions s'elaboraran després d'escoltar tothom.
Destaca també que l'Acord neix amb data de caducitat: comença a treballar a partir d'avui de manera intensa i durarà fins al cinquè aniversari de l'1-O. Es presentarà aleshores un informe amb conclusions, que es traslladarà al president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Parlament, al Consell per la República i a tots els actors socials i polítics del país, excepte l'extrema dreta. "Serà útil a totes les parts i imprescindible que ho tinguin en compte", ha dit l'exdiputat David Fernàndez, tot i que ha remarcat que no correspon a l'Acord materialitzar l'amnistia o concretar com s'ha d'exercir el dret a l'autodeterminació. "Això correspon a tot el país", ha afirmat. L'Acord no preveu convocar mobilitzacions al carrer. "Això correspon a altres entitats", ha dit.
Ha detallat que es plantegen cinc mesos de treball "intensiu i extensiu". Es tracta d'un grup de treball "temporal" que durarà fins l'1 d'octubre, cinquè aniversari del referèndum. Es posarà aleshores sobre la taula el mapa de la repressió a Catalunya. "L'1-O ens ha canviat la vida a tots", ha assegurat Fernàndez. La tasca serà traduir la realitat demoscòpica en un manifest polític unitari i transversal. "El pitjor que ens podria passar és acostumar-nos a la repressió. El grup treballa en un balanç de la repressió i l'Acord indica que hi ha unes 4.500 persones represaliades i unes 2.500 persones investigades. Encara queden 801 persones amb causes obertes, segons Fernàndez, en 39 jutjats i amb més de 22 tipus penals diferents que s'imputen als implicats.
"Ni a favor ni en contra de cap estratègia"
Fernàndez ha dit que cal construir una resposta i una solució política al conflicte. El grup va néixer després d'una reunió amb el president Aragonès, quan es va plantejar un Pacte Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació. La resposta va ser crear una iniciativa "des de baix", sense cap vincle amb les institucions ni el Govern, i per això es va proposar fer un "Acord Social" i no un "Pacte Nacional". "Està fet de baix cap a dalt", ha afirmat Fernàndez, que ha remarcat que no és ni del Parlament, ni dels polítics, ni del Govern, sinó de la societat. En aquest sentit, ha assegurat que l'Acord no està "a favor ni en contra" de cap estratègia, en referència a la taula de diàleg. "Pot servir per a tothom: per la taula de diàleg o per internacionalitzar el conflicte", ha assenyalat Fernàndez.
Visibilitzar la majoria a favor d'amnistia i autodeterminació
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha explicat que l'Acord es va constituir formalment dimecres i està format per una trentena de persones "plurals", que volen treballar de manera "unitària" per sumar acords al voltant de l'autodeterminació i l'amnistia. "Estem convençuts que l'única manera de resoldre el conflicte és superar les conseqüències repressives i construir un marc democràtic de resolució", ha dit. Forcadell ha defensat també que la "demoscòpia" dona la raó a aquest posicionament. "Malgrat el bloqueig i els atzucacs, l'amnistia i l'autodeterminació tenen un suport sòlid i persistent a la societat catalana", ha assenyalat. Les darreres enquestes apunten que el entre el 67 i el 69% dels catalans estan a favor d'aquestes dues qüestions. Més del 70% està a favor del referèndum.
Forcadell ha assenyalat que entre el 65 i el 80% dels catalans donen suport a aquestes demandes i en una "solució política" per al conflicte. "Hi ha una majoria social a favor de l'autodeterminació i l'amnistia, i la nostra voluntat és visibilitzar aquest suport de la majoria social catalana", ha afirmat. L'Acord vol ser una "eina" que tradueixi aquest suport; un document al qual es puguin adherir actors de la societat catalana per donar suport a l'autodeterminació i l'amnistia.
Una iniciativa "des de baix"
Ozgur Günes Öztürk ha explicat que l'objectiu és actuar de manera "autònoma" i sense dependències governamentals. "Ho volem fer des de baix, per conèixer els diferents protagonismes socials i posar el valor en la gent jove i les persones migrants, territorialment divers i paritari", ha explicat. El repte és aconseguir el màxim nombre de suports entre l'11-S i l'1-O. "Un cop aconseguim el propòsit ens dissoldrem", ha dit.
La periodista Marina Llansana ha reiterat que la amnistia i l'autodeterminació són l'única via per sortir de l'actual situació. Ha recordat que les instancies judicials europees donen la raó als dirigents independentistes i que les enquestes i la demoscòpia també dona la raó a les demandes d'amnistia i l'autodeterminació. "Volem donar veu a l'ampli percentatge i traslladar-lo al paper, i demostrar al món sencer que hi ha un suport plural i transversal al voltant de l'amnistia i l'autodeterminació", ha dit Llansana. "Volem demostrar el consens social que existeix al voltant de l'amnistia i l'autodeterminació; qualsevol altra opció, també no fer res, està condemnada al fracàs", ha afirmat.
Aquest Acord Social agafa el relleu, en certa manera, d'iniciatives com el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el Pacte Nacional pel Referèndum. En el primer cas, estava liderat per Joan Rigol, exdirigent històric d'Unió i expresident del Parlament, i es va bastir per posar rumb a la consulta del 9-N, amb Artur Mas a la Generalitat. Pel que fa al segon organisme, qui s'hi va situar al capdavant va ser Joan Ignasi Elena, ara conseller d'Interior i que en aquell moment provenia dels crítics del PSC que van deixar el partit descontents pel seu rumb nacional. El Pacte Nacional pel Referèndum es va dur a terme en la legislatura de l'1-O i amb Carles Puigdemont a Palau