És habitual que les novetats musicals surtin el divendres. El divendres de fa dues setmanes, el passat 18 de març, el món sencer va escoltar per primer cop el Motomami de Rosalía, el mateix dia que es publicaven moltes altres novetats com Planeta Nou d’Intana, que si encara no l’heu escoltat, us el recomano de debò. És per això que, per exemple, és el dia que estem acostumats a escoltar les seccions musicals de les ràdios.
Cada divendres, Spotify actualitza les nostres llistes personalitzadesde "Radar de Novetats". Jo fa molt temps que cada setmana passejo per la proposta que la plataforma em té preparada i dedico uns minuts a entrenar l’algoritme i a fer-li veure què m’interessa i què no. Tinc prou domesticada a la bèstia, cosa que em fa sentir bastant satisfeta de la feina de formigueta que això requereix, perquè avui quan l’he oberta m’han sortit el que aventuro que seran els meus temes més escoltats aquesta primavera. Tots fets a casa nostra.
Novetat número 1. Un lloc que no recordi, de Mishima. No m’ha costat gaire fer-li veure a l’algoritme del meu compte d'Spotify que de totes les novetats d’aquest divendres, aquesta era la primera de la qual m’havia d’assabentar. David Carabén i companyia fa tants anys que m’acompanyen que fins i tot al principi jo ni tan sols tenia les eines necessàries per desxifrar segons quines lletres. Per entendre’ns, fa dotze anys jo en tenia quinze i ja cantava a ple pulmó les cançons d'Ordre i Aventura. I ara, després de cinc anys sense temes nous, escoltar Un lloc que no recordi se sent una mica com tornar a casa.
Novetat número 2. ho sento, d’Ariox i Galgo Lento. Vaig conèixer l’Ari i el Martí la setmana passada perquè vaig tenir l’honor de conduir la listening party del disc a la cocteleria del JOK. El terme no enganya: una listening party no deixa de ser una festa on s’escolta i es comenta un disc concret. Ariox i Galgo Lento col·laboren junts per primer cop en un EP titulat mama, l’amor em dona mal de cap, que avui ha sortit a la llum i té tots els elements identitaris de la generació Z, però alhora reprodueix una certa litúrgia del casset i el vinil perquè té una cara A i una cara B molt diferents l’una de l’altra. A la frase "mama, l’amor em dona mal de cap" jo dic: sí. A totes i cadascuna de les cançons que conformen l’EP jo també dic: sí.
I novetat número 3. Pors Puig, de Miqui Puig i Queralt Lahoz. Sempre he pensat que Miqui Puig té aquell je ne sais quoi que el fa magnètic, quan canta i quan parla. No cal conèixer-lo personalment per tenir clar que Miqui Puig és un home intel·ligent, es nota en moltes coses com ara la curiositat vital que se li intueix o bé quan el veus rodejar-se de persones que clarament sumen. Que en aquest avançament del proper disc que Spotify m’ha col·locat avui al Radar de Novetats hagi col·laborat amb Queralt Lahoz demostra que té bon gust, que és generós i que sap el que fa. Em sembla un tàndem deliciós.
La llista segueix cada setmana fins a arribar a trenta novetats, entre les quals avui també m’apareix l’avançament del nou disc de Maria Jaume. Però a banda de la trentena de cançons que Spotify em selecciona, sempre n’hi ha moltes més. El divendres sempre ha estat un bon dia. Perquè l’endemà no s’ha d’anar a l’escola, primer; o perquè es fa horari intensiu i es plega d’hora, després. Però pensar que, a més, es pot celebrar que som divendres amb música nova és una alegria afegida. I a mi personalment em fa molt feliç que cada setmana aproximadament un terç de les cançons que Spotify tria curosament per a mi és música feta a casa nostra. L’escena musical a Barcelona pot semblar una cosa molt local si la comparem amb el panorama internacional, però l’experiència de vibrar amb uns acords ben tocats és absolutament universal.