Si preguntéssim pel carrer a quin animal volador s’associa Barcelona, segurament ens parlarien de coloms, cotorres o gavians. Però si ho féssim fins al primer quart del segle XX, la gent respondria indubtablement el ratpenat.
Ratpenat, ratapinyada, muricec o altres variants, són els diferents noms amb què es coneix aquest animal, que com a bestiola nocturna sempre s’ha associat a coses dolentes i tenebroses, especialment des que diversos informes l’apunten com a possible transmissor originari de la Covid-19.
Però aquest animaló va ser durant uns anys un símbol heràldic molt present en diversos elements decoratius de la ciutat de Barcelona i especialment al seu escut, ja que s’associava llegendàriament a Jaume I El Conqueridor.
Escut de Barcelona amb Ratpenat al Parc de la Ciutadella Foto: Dani Cortijo
La llegenda té diverses variants, però totes elles tenen com a protagonista al monarca i com a moment històric, majoritàriament el setge de València, en aquell moment en mans dels musulmans.
La versió més estesa explica que de nit, quan les tropes cristianes reposaven acampades als afores de la ciutat, un ratpenat va començar a llançar-se repetidament contra un tambor de guerra que es trobava al costat de la carpa del Rei per despertar-lo. Jaume I aleshores es va alçar ràpidament i sortint a l’exterior identificant diversos enemics que s’estaven acostant sigil·losament per fer-los una emboscada. Gràcies a l’avís del mamífer volador va poder donar el toc d’alerta i les seves tropes van aconseguir repel·lir l’atac de manera efectiva.
Altres versions expliquen que un ratpenat es va penjar de la part al sostre de la tenda del monarca, a l’interior del seu casc, o una altra versió cita l’aparició de l’animal a l’interior de la mesquita consagrada de Palma. En tots els casos, Jaume I va dir que salvessin la vida de l’animal, que era considerat de mal averany, per demostrar que ell no creia en supersticions.
Totes les versions d’aquesta història acaben apuntant al fet que Jaume I va decidir davant aquells fets, adoptar el ratpenat com a símbol personal.
El que és cert històricament és que el ratpenat com a símbol associat a la monarquia no apareix a les nostres terres fins al segle XV, quan Jaume I ja havia mort.
Doble representació de la víbria com a cimera reial a una font del Parc del Laberint d'Horta Foto: Dani Cortijo
El Ratpenat comença a ser present com a símbol de la dinastia del Casal de Barcelona a partir de Pere IV el Cerimoniós, combinat i sovint confós amb la víbria, un ésser màgic, semblant a un drac alat, que coronava (mai més ben dit) la corona del monarca.
Un dels sobrenoms que rebia la víbria a partir del segle XV era el de “drac penat”, fusionant i confonent a la pràctica primer el nom i després la morfologia d’aquestes dues bèsties en el sentit simbòlic.
Malgrat la llegenda de Jaume I no és compatible amb la cronologia en què el ratpenat comença a aparèixer com a símbol reial, a la pràctica aquest sempre s’ha associat a Jaume I.
Si bé des de Pere el Cerimoniós aquest símbol comença a ser visible com a emblema hereditari reial, especialment als regnes de València i Mallorca, al segle XIX, amb la Renaixença i el romanticisme medievalista el ratpenat passarà a ser ben visible en l’heràldica de diversos territoris governats antigament per Jaume I.
L’escut de la ciutat de Barcelona va lluir durant un temps aquest emblema heràldic i també el primer escut del Futbol Club Barcelona, així com ara encara s’associa al València Club de Futbol.
Detall d'un ratpenat coronant un escut de barcelona en una placa d'un premi d'arquitectura Foto: Dani Cortijo
A Barcelona el podem trobar coronant els fanals del Passeig de Gràcia o a l’Arc de Triomf entre d’altres. Ara, en canvi, el ratpenat com a símbol ha caigut en desús.
Ratpenat a l'Arc de Triomf Foto: Dani Cortijo
La darrera vegada que aquest animal va tenir protagonisme simbòlic a la ciutat va ser el 21 de setembre del 2019, però sense cap referència a Jaume I ni a cap rei sinó a Batman, el superheroi. Un gran ratpenat de Batman va projectar-se sobre el MNAC sent visible des de bona part de la ciutat, de manera coordinada amb edificis emblemàtics d’altres ciutats del món.
.jpg)
Projecció del símbol de Batman al MNAC el 21 setembre del 2019, un altre ratpenat famós no vinculat al Casal de Barcelona Foto: Dani Cortijo