Josep Mayoral: «És el moment d'aliances àmplies i el PSC ha de jugar un paper central»

Just aquest dijous, a les nou del matí, ha rebut l'SMS que confirma la seva baixa de la Seguretat Social. La notificació li arriba enmig d'un allau de missatges per desitjar-li sort en aquesta nova etapa, després de tancar-ne una altra que ha durat 18 anys. Josep Mayoral (Granollers, 1954) ha deixat de ser, oficialment, alcalde de Granollers. "Soc en Mayo", assegura tot fent pedagogia al seu entorn perquè deixin de dir-li "alcalde". Amb quatre majories absolutes al seu currículum, que s'han sostingut fins i tot quan el PSC patia una pèrdua de musculatura territorial i encaixava derrotes electorals, ha estat un dirigent amb veu pròpia dins del socialisme català.

Ara, des del recent estrenat rol d'exalcalde, reivindica una nova etapa amb nom de dona -el d'Alba Barnusell- a la capital del Vallès Oriental, on recorda que el Govern de la Generalitat hi té deutes històrics. A nivell nacional, esperona grans aliances a Catalunya en les quals el PSC hi jugui "un paper central", una aposta que considera que Salvador Illa està liderant. També toca el crostó tant a la Moncloa com a la Generalitat per les reformes que no s'han fet al món local. 

- Fa menys de 48 hores que ha deixar de ser alcalde de Granollers, càrrec que ha ostentat durant 18 anys. Quina sensació té?

- Bàsicament, feliç. He estat molt feliç durant tots aquests anys fent una feina que m’apassionava, que és treballar per a la meva ciutat, sentir el caliu de la meva gent. Feliç per poder cloure una etapa de la meva vida ben tancada amb una persona, Alba Barnusell, que assumeix el relleu amb una força fantàstica, i que representa un canvi de gènere i generacional a l’alcaldia mirant cap al futur. I feliç d’obrir aquesta nova etapa en la qual recuperaré espais i algunes qüestions que el dia a dia frenètic de l’alcaldia m’havia fet deixar de banda.

- Què va fer aquest dimecres, primer dia sense ser alcalde?

- Vaig fer entrevistes, però el més important que vaig fer va ser anar a buscar els meus cinc nets a l’escola Lledoner. Els dimecres hi havia sempre un dinar familiar al qual no hi podia anar mai.

- Feia temps que tenia decidit deixar l’alcaldia.

- Des del mateix dia que em van nomenar, però especialment des de fa 8 o 9 anys, sempre he pensat que fer d’alcalde és una funció que té un límit i aquest límit no el saps mai. Té a veure amb la teva condició física, amb el teu estat anímic. Sempre he estat preparat per al moment. Ara s’han donat les circumstàncies; en altres moments no s’havien donat. Però un alcalde ha de pensar sempre que algun dia deixarà de ser-ho i ha de generar els mecanismes perquè els relleus siguin tan fantàstics com el que hem tingut aquí.
 
- Va explicar que li havien detectat una arrítmia. Com es troba?

- Em trobo fantàstic, és una arrítmia lleu. És veritat que probablement la medicació em fa estar físicament més cansat i em costa més seguir un ritme que ha continuat sent frenètic aquests darrers anys. No podia ser un alcalde a mitja dedicació.

- Ha dit que té ganes de veure la ciutat "d'una manera diferent". Com creu que està Granollers, després del seu mandat?

- Probablement d’aquí un temps tindré una altra perspectiva. La ciutat ha avançat i ha millorat segur, s’ha transformat. Jo no he fet aquesta feina sol i tampoc el meu equip l’ha fet sol. Aquesta ciutat té la sort de tenir una musculatura extraordinària des del punt de vista de la seva estructura social, de l’impuls de la seva gent i fortalesa en la seva estructura econòmica. I també té la sort d’estar ubicada en un espai de ròtula i que té un paper, malgrat la seva dimensió, important a l’hora de marcar itineraris al país.

"Uns ulls de dona com els d'Alba Barnusell en aquests moments ens poden ajudar a fer una ciutat millor"

- Què pot aportar Alba Barnusell ara que agafa el seu relleu?

- D’entrada, Alba Barnusell ja comença amb un bagatge important. Porta molts anys treballant a la ciutat i ha estat una gran regidora de Cultura. En el darrer mandat ha coordinat el govern i ha portat dos processos que tenen molt a veure amb el futur: està dirigint el pla estratègic, que té una mirada cap al 2030, i està liderant la captació de fons Next Generation. Ho està fent pensant en el present, però amb aquesta mirada llarga imprescindible. Alba Barnusell, una dona jove, representa un canvi generacional i un canvi de gènere a l’alcaldia que també serà bo. Uns ulls de dona en aquests moments ens poden ajudar a fer una ciutat millor.

- Què li va dir el PSC de Salvador Illa quan va comunicar que plegaria?

- Salvador Illa, igual que Miquel Iceta, sempre ha respectat les meves decisions. Fins i tot en moments molt complicats.

- No li van demanar que aguantés fins a les municipals de l’any que ve?

- Em coneixen molt i saben que, quan prenc una decisió, prenc una decisió.
 
- Què ha pesat més a Granollers, la marca PSC o la marca Mayoral?

- Jo crec que el que ha pesat és la feina d’un equip fantàstic. He tingut la sort de compartir projecte amb 45 regidors i regidores que m’he anat trobant pel camí. Aquest és un projecte que s’ha anat singularitzant a través dels mitjans de comunicació per la marca Mayo, però això és injust. M’ha tocat donar la cara, però tot el que hem fet és fruit d’una feina immensa de moltíssima gent. De gent que ha estat al meu grup municipal, i de gent que no hi ha estat i que m’ha aportat la seva mirada. El que ha pesat més és una manera de fer i una manera d’entendre la política com aquest espai imprescindible de contacte, conversa, compromís i travar complicitats per construir a partir de la pluralitat.

"El projecte s’ha anat singularitzant per la marca Mayo, però això és injust. M’ha tocat donar la cara, però tot el que hem fet és fruit d’una feina immensa de moltíssima gent"

- Com s’explica, però, les seves quatre majories absolutes en temps que la tendència ha estat la de la fragmentació de la política? 

- Hem treballat d’una manera molt determinada, amb un compromís molt explícit, amb aquesta visió que ens va aportar una visió fantàstica que va ser l’Anna Maria Palé, que ens va explicar que el seu despatx era al carrer. Aquesta idea ha format part sempre de l’esperit central del govern municipal i de la gent que ha treballat en aquest projecte. Aquí hi ha una part dels per què d’aquest èxit. Bàsicament, és entendre que la gent que estem liderant la ciutat som uns ciutadans més i que només des d’aquesta vocació de cogovernança i responsabilitat es pot avançar. Hem escoltat molt i hem mirat d’integrar molt també.

- En aquests anys de govern li ha tocat viure l’anomenat "municipalisme transformador", una moció de censura duríssima, un govern tripartit amb ERC i Convergència, pactes bilaterals... Amb quina etapa es queda?

- Tot suma. No es podria explicar tot el que ha passat a la ciutat tots aquests anys sense anar encara més enrere, i pensar en la Transició i en el paper de molta gent. No em quedo amb cap moment, tots acaben conformant una realitat i cap imprescindible.

- Quin considera que ha estat el pitjor moment de la seva alcaldia?

- M’és molt difícil fragmentar. Perquè, a més a més, tinc una tendència a mirar cap endavant. El que ha passat, ha passat. I el que està fet, fet està. I has d’analitzar-ho per aprendre’n i per fer millor la teva feina i exercir el teu compromís amb més intensitat. No destacaria cap moment. N’hi ha hagut de molts complicats, però també aquests moments ens han fet com som.
 
- La pandèmia?

- La pandèmia, la moció de censura, alguns que han estat menors per a la ciutadania però molt importants per a mi... Per això no en vull destacar cap, perquè de vegades hi ha coses imperceptibles des del punt de vista social, però són molt importants des del punt de vista de l’ànima de la gent a la qual li toca gestionar.

- Fa un parell de setmanes, l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, explicava que durant la pandèmia els alcaldes només han pogut fer polítiques de "paracetamol social". Ho comparteix?

- No tinc la capacitat filosòfica del bon amic Antonio Balmón. Diria que nosaltres hem hagut d’explicar, especialment en el temps que vam estar tancats, que hi havia vida després de les finestres a casa de cadascú. A nosaltres ens va tocar, perquè potser no ho feia ningú, explicar que si seguíem confiant en nosaltres mateixos i seguíem generant estímuls a nivell de ciutat ens en podíem sortir. Era imprescindible que hi hagués lideratge i que hi hagués algú que fes funcionar tot cada dia malgrat tot i que generéssim la confiança per obrir noves perspectives.

- Van trobar a faltar des del món local més capacitat d’actuació?

- En general, el món local està sovint massa sol, no només amb la pandèmia. Hi ha qüestions que hem de recordar. L’any 79, abans que hi haguessin les primeres eleccions municipals, la part de despesa pública que teníem els ajuntaments era del 13%. Avui, és el 13%. I, en canvi, el 30% de la despesa dels ajuntaments és en qüestions que no són competència seva. Aquí hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar i cap dels partits que ha passat pel govern de l’Estat i pel govern de la Generalitat, quan ha tingut les responsabilitats, ha afrontat les reformes que fan falta al món local.

"Cap dels partits que ha passat pel govern de l’Estat i pel govern de la Generalitat, quan ha tingut les responsabilitats, ha afrontat les reformes que fan falta al món local"

- Abans recordava la filosofia de considerar que el seu despatx "és el carrer" i molt sovint  durant el seu mandat ha utilitzat les expressions "mà estesa" i "mirada llarga". Ho ha pogut aplicar sempre?

- Aquestes frases formen part de l’esperit de l’equip i, amb més dificultats o menys, han estat presents en qualsevol acció. Evidentment, en 18 anys hi ha hagut moments millors i pitjors, però l’important és que formin part de la voluntat política sobre com es vol avançar en termes de governança a la ciutat.

- Durant aquest mandat s’han dut a terme, confirmat o encarrilat projectes molt destacats per a la ciutat, com ara el Mundial d'Handbol femení, el cobriment de la via de tren, el centre de radioteràpia, l’hospital lleuger o el desdoblament de la R3. Què li ha quedat al tinter?

- Dels cinc que formaven part, no només del meu compromís, sinó de tot l’espai relacional amb qui havia de pactar-los i tancar-los, hi ha un que no ha pogut avançar, que és la residència de gent gran. Aquest és un tema del qual l’alcaldessa en parlarà quan pertoqui.
 
- Vostè sempre ha explicat que hi havia un acord que no es va acabar concretant per part de la Generalitat.

- Això pertany a la gestió quotidiana i jo estic fora ja de la gestió quotidiana.

- Però, en tot cas, és un projecte que és molt necessari per a la ciutat.

- Granollers té històricament alguns dèficits que tenen a veure amb el Govern de la Generalitat bastant inexplicables. És la comarca amb menys llits per càpita de Catalunya i potser algú algun dia ho podrà justificar, però és injustificable. També Granollers és la ciutat amb menys places de residències de gent gran i de centres de dia, està molt per sota de la mitjana de Catalunya. Nosaltres hem treballat per revertir-ho. Afortunadament, a la darrera etapa hi ha hagut una consellera, l’Alba Vergés, que va entendre perfectament la situació i estem en vies de revertir tot aquest retard en inversió sanitària. Estic profundament satisfet de com vam poder avançar amb la consellera Vergés i ho explico sempre que puc perquè s’ha de fer justícia.

"Granollers té històricament alguns dèficits que tenen a veure amb el Govern de la Generalitat bastant inexplicables"

- Un altre projecte dels quals ha fet bandera és la connexió dels dos vallesos.

- Està en bones perspectives. També hem aconseguit avançar en els temes ferroviaris. És el mandat en el qual s’han concretat aspiracions històriques. El desdoblament de la R3, adjudicat. La cobertura del ferrocarril, tancada ja amb la ministra Raquel Sánchez. El pla de Rodalies preveu la connexió dels dos vallesos. Jo crec que la veurem. Les qüestions ferroviàries tenen uns tràmits llargs, però no crec que triguem deu anys, serà menys. Amb això no s’acaben els dèficits ferroviaris, hi ha moltes coses més a fer. Estic convençut que el futur del ferrocarril és essencial per parlar de futur de país. Si parlem de sostenibilitat, si ens creiem el repte del canvi climàtic com a prioritat, les inversions en ferrocarril són essencials.

- Hi hagut desídia a nivell estatal en el dèficit d’inversions en infraestructures com la xarxa de Rodalies?

- No soc home de grans qualificatius. S’hagués pogut fer més ràpid i millor.

- Un altre projecte pendent és el trasllat del camp de futbol.

- Ho haurà de gestionar l’alcaldessa. La ubicació que hem considerat com més idònia és el sector de la Bòbila, just al costat de l’estació de mercaderies. Aquest és un espai importantíssim per al futur de la ciutat que vindrà acompanyada de la desaparició de l’estació de mercaderies perquè s’ha començat a licitar la de la Llagosta. Queden alliberats més de 40.000 metres quadrats al costat de l’estació i al costat del futur pla de la Bòbila que hauran de ser objecte de negociació amb Adif i Renfe, però que són una de les grans oportunitats que té la ciutat. Tot això ja està en marxa.
 
- I més enllà d’aquests projectes, al Josep Mayoral ciutadà, què li agradaria fer ara per Granollers?

- He estat molt concentrat en tot allò que havíem de fer bé fins el dia 29. No he pensat ni una hora en el dia 30. La veritat és que tampoc he pensat en el dia 31, que és avui, ni en el dia 5. Sé que tinc un bagatge, sé que he après moltes coses que porto incorporades i que no són meves, me les ha aportades la comunitat, la gent, amb totes les experiències que he viscut. No sé com, però em poso a disposició de la ciutadania, ja sigui a través d’institucions o entitats, pel que pugui aportar. Hi ha coses que m’agraden molt i que per a mi són un compromís. Continuaré treballant segur amb tot el que fa referència a la lluita per la pau i el desarmament nuclear. Continuarà formant part del meu full de ruta personal. Vaig començar a fer política als anys 70 i aquest compromís continua viu i és el mateix de sempre.

- Com a membre de Mayors for Peace és evident que la guerra a Ucraïna ho monopolitza tot. Més enllà d'aquest conflicte, l'incomoda el canvi de posicionament sobre el Sàhara que ha fet el govern espanyol?

- M’agradarà conèixer amb més profunditat els motius. Espero que algun dia els sabrem. Crec que és un tema que no s’ha explicat prou i que no s’ha fet prou comprensible.

"Alguns dels elements més importants de política nacional els va fer un alcalde que va fer els Jocs Olímpics del 92: Pasqual Maragall"

- Sempre ha fugit bastant de la política nacional, tant del Parlament com de l’executiva del seu partit. Per què?

- Discrepo del que és la política nacional. Jo estic fent política nacional fent xarxa amb ciutats i posant veus on hi ha molts silencis. El que passa és que tenim aquesta idea de parlar de política nacional en base a allò que fan els partits a nivell nacional. La meva aportació és des del municipalisme. Crec molt en la capacitat transformadora del municipalisme i estic convençut que aquest país hagués estat molt diferent si als anys 80 no hi hagués hagut una corrent tan forta en aquest sentit. Alguns dels elements més importants de política nacional els va fer un alcalde que va fer els Jocs Olímpics del 92.

- Pasqual Maragall. És el seu model d’alcalde?

- És una part del meu model. També el Pep Pujades, el meu antecessor, o el Quim Nadal. La manera de fer d’un no deixa de ser la suma de moltes reflexions i experiències i no he begut d’unes fonts increïbles.
 
- Abans deia que cap govern de l’Estat ni de la Generalitat ha gosat fer la reforma del món local que pertoca. Es considera un vers lliure dins del PSC?

- Jo em considero regidor, alcalde d’una ciutat, que defensa la necessitat d’enfortir comunitats locals a partir de principis essencials com la cooperació, la solidaritat i l’enfortiment col·lectiu com un element de transformació. Jo crec que això està molt a l'arrel del PSC. Vaig estar a la creació de tota aquesta història a través de Convergència Socialista, estem parlant de l’any 74. Sempre recordaré dues frases que crec que m’han marcat bastant. Una, de l’Isidre Molas, que parlava sempre de la dificultat d’articular una alternativa socialista que sempre havia estat molt fragmentada. De fer un partit d’àmplies fronteres, que anés des de l’esquerra de la democràcia cristiana fins a aquests principis llibertaris que van inspirar el POUM. El partit d’àmplies fronteres és fonamental per explicar també el que ha passat a Catalunya.

L’altra, és una frase del Joan Raventós, que recordo que als anys 70 deia que el socialisme no és res més que treballar perquè els nostres fills i els nostres nets visquin en una societat més lliure, més justa, més solidària, millor. Aquests principis tan senzills i que el socialisme també és un sentiment formen part del meu bagatge.
 
- Aquestes àmplies fronteres, que deia Isidre Molas, es van empetitir quan el PSC va patir la diàspora territorial, enmig de la qual vostè va resistir amb majoria absoluta.
 
- Segur, però crec que el Salvador Illa ho està fent molt bé. Està recuperant aquestes idees perquè hi ha les condicions per recuperar-les. El camí continua sent, no només per al PSC sinó per al país, recuperar espais de concòrdia, generar aquest esperit de comunitat. Els que tenim una edat i venim de l’Assemblea de Catalunya recordem que aquesta va ser possible perquè totes les forces polítiques i socials que hi havia aleshores van fer la reflexió de què era el que ens unia. Hi ha hagut un moment determinat en què molta gent del país s’ha entestat en veure què ens separava. La via és aquesta, els grans acords, els grans temes en què el 70 o el 80% del país està d’acord. Quan el país aconsegueix això és imbatible.
 

"He intentat sempre dir el que pensava. A partir d’aquí, hi ha moments en què m'he sentit millor o pitjor amb el que deia el partit. Però l’important és entendre que aquest és l’espai per explicar-te, i continua sent-ho"

- En alguns moments vostè ha estat crític amb la veu oficial del PSC, per exemple quan es va donar suport a l’aplicació del 155. En algun moment ha deixat de sentir que el partit el representava prou?
 
- És que un partit també és un procés de construcció col·lectiva amb tots els alts i baixos que correspon. Jo el que he intentat sempre és dir el que pensava, amb aquesta visió de l’Isidre Molas, i a partir d’aquí hi ha moments en què m'he sentit millor o pitjor amb el que deia el partit. Però l’important és entendre que aquest és l’espai per explicar-te, i continua sent-ho.
 
- Quines han de ser les aliances de futur del PSC a Catalunya? Han d'anar de la mà d'ERC o, com suggeria la consellera Lourdes Ciuró a l'entrevista a NacióDigital, potser es pot anar de la mà de Junts?
 
- Ara és el moment d’aliances àmplies. És imprescindible. El país no pot perdre més trens, no pot continuar frenat. El país necessita grans acords per avançar. I, per tant, no seré jo qui posaré els límits. Del que es tracta és de trobar aquests espais. Crec que hi ha hagut bones notícies en els darrers mesos i que estem en el bon camí. Des d’aquest punt de vista, és molt important que una força política com el PSC jugui aquest paper central. Per això per a mi va ser incomprensible que, en el moment en què es parlava de pactes, es posés una línia vermella al PSC. És el que no s’ha de fer.
 
- Però aquesta línia era mútua, no? Salvador Illa va dir en campanya que no pactaria amb partits independentistes i, per tant, que no governaria amb ERC.
 
- En campanya tothom diu coses que potser estaria bé reservar-les. Però crec que Salvador Illa, en el moment de constituir el Parlament, va parlar clarament de la necessitat de grans aliances. Tampoc es tracta de dir qui té la culpa i qui no, perquè tampoc avançarem massa. Estem aquí perquè tots hem fet alguna cosa malament. És important que també algun dia tothom expliqui què ha fet malament. Es tracta de revertir aquest moment, de donar-li la volta, i des d’aquest punt de vista el lideratge de Salvador Illa és molt positiu.

- Amb la pandèmia i el conflicte d’Ucraïna es parla menys del conflicte entre Catalunya i l’Estat. Vostè creu que pel govern de Pedro Sánchez ha deixat de ser una prioritat la taula de diàleg?
 
- No tinc una relació directa amb Pedro Sánchez. En tot cas, per a mi és una prioritat i ho hem de seguir dient. Perquè aquesta prioritat avanci, i en això estic absolutament d’acord amb el que expliquen Salvador Illa i Miquel Iceta, primer cal un acord entre catalans. Joan Majó va escriure l'any 2012 que per avançar feien falta tres pactes: entre catalans a Catalunya, entre Catalunya i Espanya, i entre Catalunya i Europa. Explicava que sense aquests tres acords no avançaríem. 2012, Joan Majó, un home savi.
 

"Salvador Illa, en el moment de constituir el Parlament, va parlar clarament de la necessitat de grans aliances. Estem aquí perquè tots hem fet alguna cosa malament"

- Quan parla dels grans consensos, del 70%-80%, un exemple seria el de la defensa de la immersió lingüística?
 
- La defensa de la llengua, per suposat. És una part essencial de la nostra identitat. Hi ha molts altres àmbits, com per exemple la lluita contra el canvi climàtic, que és essencial. O tot el que té a veure amb l’educació i l’equilibri territorial. 
 
- Dimarts, els discursos de l'oposició van elogiar la seva tasca a l’alcaldia, tret d’alguna excepció. Esperava aquest comiat?
 
- Crec que van en la línia dels whatsapps que rebo. 18 anys deixen petja positiva o negativa amb la gent, i te l’expressen. Jo soc fill d’aquesta història, i no puc fer res més que agrair tot el que la ciutadania m’ha donat. No podré tornar mai tot aquest caliu que he rebut, tots els estímuls que he rebut i tot el que he après de la gent. Agraeixo tots els discursos dels grups municipals, fins i tot els que potser van fer algun matís més crític. Formen part de tot el que m'enduc, que és, especialment, entendre que, com a persona i com a polític, no sóc res més que fill de totes aquestes històries.