Compromís pendent amb l'escola bressol

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Aquest divendres es formalitzarà el pacte entre el Departament d'Educació i les entitats municipalistes -la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM)- pel finançament del P2 "gratuït", una de les prioritats fixades en el pla de Govern de l'executiu de Pere Aragonès. La presentació de l'acord marc entre administracions, que NacióDigital va avançar dimecres al vespre amb el contingut del document, permet a Aragonès garantir una de les mesures estrella de la legislatura -amb categoria gairebé de compromís personal- i dona una mica d'aire al conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, després d'una setmana amb noves jornades de vaga. 

Perseguia el Govern una bona notícia en matèria educativa que matisés el soroll acumulat al carrer i l'ha trobada atenent un greuge, el que patia l'escola bressol, especialment damnificada per l'etapa de retallades a la Generalitat. Entre el 2012 i el 2019, els ajuntaments van haver de fer un esforç de tresoreria rellevant: assumir el terç del finançament de les llars d'infants que el Govern va deixar de pagar per les dificultats de caixa a l'administració catalana. Atesos els precedents, resulta lògic que la negociació per a l'acord marc s'hagi allargat setmanes i que encara es percebin arestes per polir.

El Govern assumirà fins a 3.200 euros per plaça pública, que és la suma dels 1.600 euros del terç que calcula que havia d'abonar fins ara i els 1.600 del terç que correspon pagar a les famílies. L'acord marc, però, és refereix "només la despesa del servei educatiu" i no als serveis complementaris, com menjador, acollida o permanència, que hauran d'assumir els ajuntaments amb el seu terç del cost de la plaça i els usuaris del servei.

El P2, per tant, no serà completament gratuït. Serà, això sí, més econòmic, també en les escoles bressol privades, que rebran una bonificació menor que les públiques. Alguns consistoris, com l'Ajuntament de Barcelona, ja han alçat la veu. Adverteixen que l'assignació de recursos estipulat no suposa un càlcul "real" de les despeses per al món local, perquè els costos de les places en funció del municipi no seran els mateixos. No és estrany, doncs, que ahir encara es discutís a la Diputació de Barcelona una moció plantejada pels comuns que defensava no carregar als ajuntaments més pes en el finançament de la mesura. ERC i Junts es van abstenir en la votació.    

L'entesa global, però, està encarrilada. És el primer pas d'un recorregut que hauria de complementar-se amb la creació de noves places per avançar cap a la universalització de l'etapa de 0 a 3 anys, finançades amb fons europeus. La conselleria d'Educació acumula fronts oberts -no ha aconseguit acostar posicions amb els sindicats pel calendari escolar ni el gruix de reivindicacions que van conduir a la vaga; i també s'acumulen interrogants sobre la resposta judicial a l'acord del marc normatiu per blindar la immersió, pendent de perfilar al Parlament a finals d'abril-, però pot exhibir el compliment d'un compromís pendent en la carpeta de les escoles bressol. Una carpeta desatesa massa temps.    
 

---

Avui no et perdis

» Entrevista a Josep Mayoral: «És el moment d'aliances àmplies i el PSC ha de jugar un paper central»; per Sara González i Jaume Ventura.

»L'Aragó es despenja de l'acord pels Jocs d'Hivern: Lambán no serà a la firma a Madrid; per Víctor Rodrigo.

» Dades | No era per Ucraïna: l'Estat ja va disparar la despesa militar i la compra d'armes el 2021; per Roger Tugas Vilardell.

»Putin tallarà el subministrament de gas si no es paga amb rubles aquest divendres.

»Espanya i Portugal plantegen limitar el preu del gas a 30 euros per frenar l'escalada de l'energia.

» Opinió: «El partit del malestar»; per Oriol March.

»Els fons europeus crearan 60.000 llocs de treball i faran créixer cinc punts el PIB català; per Oriol March.

» Dades | Els bancs han tancat una de cada quatre oficines a Catalunya durant la pandèmia; per Roger Tugas Vilardell.

»El Congrés dels Diputats avala retirar la mascareta en interiors; per Lluís Girona.

»«Descontrol total»: declaren al jutjat els testimonis del brot a la residència de Tremp.

» Descobreixen la seqüència completa de l'ADN humà.

» Secció La lupa del sector públic: «El mestratge de Miquel Strubell»; Josep M. Vilalta.

»Iu Forn, nou director de l'ACN.

» Marc Melillas, nou conseller delegat de la xarxa de mitjans audiovisuals locals.

»El calendari laboral del 2023 tindrà 15 festius: quan es podrà fer pont?; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

Bea Talegón va adquirir notorietat a Catalunya coincidint amb l'etapa àlgida del procés. La seva simpatia cap a les tesis independentistes li va permetre disposar de quota de pantalla i presència en tribunes mediàtiques, un protagonisme que ha minvat però no ha desaparegut del tot. Al marge de si els seus posicionaments públics concordaven amb les idees polítiques o responien a un simple interès professional, Talegón va saber projectar-se. La pandèmia, però, va canviar la mirada d'espectadors i lectors sobre la tertuliana. La difusió que ha fet de tesis antivacunes i teories conspiratives sobre l'origen del coronavirus van lesionar la seva credibilitat. I torna a ensopegar amb les anàlisis que elabora sobre la guerra a Ucraïna. En l'últim vídeo divulgat des del seu canal a la xarxa, defineix el govern de Volodímir Zelenski com a "nazi" -atenent la propaganda del Kremlin-, s'alinea amb les tesis de Vladímir Putin i qüestiona, fins i tot, que els enormes danys materials i civils causats a Mariúpol parteixin de l'exèrcit rus. La deriva de Talegón hauria de fer enrojolar els qui en el seu dia van considerar que podia tenir un paper destacat en llistes electorals independentistes.

Vist i llegit

La pandèmia, precisament, va situar en la primera línia d'exposició mediàtica professionals reputats en el camp de la salut i la recerca. Un d'aquests professionals és Oriol Mitjà, que acaba de publicar llibre, amb la conseqüent promoció als mitjans. Entre les diverses entrevistes concedides en els darrers dies, Víctor Amela -a la contraportada de La Vanguardia- aconseguia un bon titular. "Estic frustrat: he entès que no podré canviar el món", admetia Mitjà en la conversa amb el rotatiu del Grupo Godó. Precisament, en el llibre El món que ens espera (Columna), l'infectòleg reflexiona sobre les contradiccions inherents a la tasca d'investigador, des d'obtenir prestigi fins a sentir-se útil, sense defugir el xoc emocional que implica l'exposició pública.   

 El nom propi

Alberto Núñez Feijóo oficialitzarà al congrés de Sevilla que pren el control del PP. Però fa dies que el president de la Xunta assumeix decisions al partit. Una de les més rellevants en termes orgànics és l'elecció de Cuca Gamarra com a secretària general de la formació. La portaveu dels populars al Congrés i abans alcaldessa de Logronyo, una sorayista que també va treballar amb Pablo Casado, ha convençut Feijóo per ser la seva mà dreta a Madrid. El recorregut del dirigent gallec no estarà condicionat, però, per la lleialtat que li dispensi la nova cúpula del partit -de moment, compta amb ascendent per manar- sinó per la relació que estableixi amb Isabel Díaz Ayuso i com interactuï amb Vox.

 Els imperdibles

Radio Nacional d'Espanya emetia l'1 d'abril del 1939 l'últim comunicat sobre la Guerra Civil, jornada que va marcar l'inici de la dictadura de Franco. L'efemèride convida a recomanar un dels treballs audiovisuals fets en els darrers anys que més bé ha explorat les particularitats del règim franquista. La sèrie documental La dura verdad sobre la dictadura de Franco, amb iniciativa alemanya -i direcció de Klaus Kastenholz i Isabel Andrés-, és una investigació solvent sobre com la dictadura va aconseguir resistir quatre dècades. Recupereu-la. Bon cap de setmana!

 ​