30
de març
del
2022
Actualitzat
a les
14:51h
La desfeta a les eleccions catalanes de fa un any van suposar una factura econòmica considerable per a Ciutadans. Va ser la candidatura que va gastar més recursos en aquella campanya, amb més de 2,5 milions invertits, però tan sols va aconseguir sis diputats. Cada escó, per tant, li haurà costat 421.694 euros i la subvenció electoral no li cobrirà ni el 40% de tota aquesta despesa, ja que aquesta, en bona part, és proporcional als resultats obtinguts.
Són dades de l'informe de la Sindicatura de Comptes de fiscalització d'aquells comicis, fet públic aquest dimecres, el qual analitza les quantitats i gestió dels recursos econòmics del partits de cara al 14-F. En total, hi van destinar 11,2 milions d'euros, essent el PSC la segona candidatura que més va gastar, amb 2,1 milions en total. Com va ser la força més votada, però, el cost per escó va ser de 62.421 euros i el 84,5% del pressupost el cobrirà l'aportació pública.
Per darrere en despesa electoral es troben ERC (1,7 milions) i Junts (1,6 milions), els quals van destinar prop de 50.000 per cada diputat finalment assolit, les quantitats més baixes i similars a la de l'altre partit independentista, la CUP, qui va gastar menys en aquells comicis (449.343 euros) i l'únic a qui la subvenció li cobrirà la totalitat de despeses. Sorprèn també l'elevada quantitat abocada per Vox, d'1,4 milions, malgrat ser llavors partit extraparlamentari, amb un cost elevat per escó assolit (127.932 euros).
Tot i això, la despesa per seient obtingut és més alta per al PP (només per darrere de Cs), que en va aconseguir només tres, amb 271.178 euros gastats per a cadascun d'ells. En el seu cas, a més, com que tots han anat al grup mixt per no poder conformar grup propi, la subvenció electoral tan sols li retornarà un 12,4% de tota la factura electoral. Finalment, En Comú Podem va tenir el segon pressupost més baix, de tan sols 679.162 euros, per bé que el cost per cada diputat va ser superior al dels independentistes i el PSC.
Del total de despesa computada per la Sindicatura de Comptes, 3,7 milions responen a l'enviament de propaganda per correu. Tot i això, el Ministeri de l'Interior va destinar també 7,2 milions a trameses electoral i el Departament d'Acció Exterior de la Generalitat, 2,7 milions més, excepcionalment per la Covid. El cost total del mailing, per tant, va ser de 13,5 milions, una xifra que la Sindicatura de Comptes insta a analitzar per reduir, malgrat que les crides a fer enviaments conjunts de tots els partits fins ara no han tingut èxit.
El que sí que ha canviat en relació a anteriors convocatòries és la font d'ingressos. Només Junts i PSC han rebut donacions privades (de 93.429 i 18.275 euros, respectivament) i cap formació ha demanat crèdits a entitats financeres. Els dos anteriors partits es van endeutar per 1,4 i 1,3 milions respectivament, però a través de microcrèdits en els dos casos. Els fons propis i la subvenció electoral inicial (que després es revisa en funció dels resultats) són clarament les fonts d'ingressos per afrontar la campanya. Vox, sense accés a recursos públics, va pagar-la amb 1,4 milions del compte del propi partit.
En tot cas, la Sindicatura reclama en el seu informe que cal revisar l'acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i finançament de partits polítics subscrit el 2001, per actualitzar-ne el contingut i pel fet que només PSC, ERC i PP es mantenen entre els firmants (CDC, Unió i ICV ja no existeixen i Vox, CUP i Cs han entrat més recentment al Parlament). Aquestes tres formacions, per tant, són les úniques que encara el compleixen, per exemple, entregant durant la campanya el seu pressupost per afrontar-la, per analitzar després el desviament que hi ha tingut lloc.
El PDECat retorna mig milió fraccionadament
El document també recull que el PDECat va percebre una subvenció inicial de 521.816,8 euros per fer front a la campanya, en gaudir dels drets electorals de JxCat, els quals haurà de retornar en quedar fora de la cambra. Va fer un pagament inicial de 91.816,8 euros i va sol·licitar fraccionar la resta en 24 mesos, fins al gener de 2024. Per contra, malgrat que la CUP i els comuns haurien pogut optar a una subvenció electoral d'1,4 i 1,2 milions, respectivament, van renunciar a més de la meitat d'aquestes quantitats i van sol·licitar tan sols rebre 456.318 i 449.343 euros de fons públics, respectivament.
Són dades de l'informe de la Sindicatura de Comptes de fiscalització d'aquells comicis, fet públic aquest dimecres, el qual analitza les quantitats i gestió dels recursos econòmics del partits de cara al 14-F. En total, hi van destinar 11,2 milions d'euros, essent el PSC la segona candidatura que més va gastar, amb 2,1 milions en total. Com va ser la força més votada, però, el cost per escó va ser de 62.421 euros i el 84,5% del pressupost el cobrirà l'aportació pública.
Per darrere en despesa electoral es troben ERC (1,7 milions) i Junts (1,6 milions), els quals van destinar prop de 50.000 per cada diputat finalment assolit, les quantitats més baixes i similars a la de l'altre partit independentista, la CUP, qui va gastar menys en aquells comicis (449.343 euros) i l'únic a qui la subvenció li cobrirà la totalitat de despeses. Sorprèn també l'elevada quantitat abocada per Vox, d'1,4 milions, malgrat ser llavors partit extraparlamentari, amb un cost elevat per escó assolit (127.932 euros).
Tot i això, la despesa per seient obtingut és més alta per al PP (només per darrere de Cs), que en va aconseguir només tres, amb 271.178 euros gastats per a cadascun d'ells. En el seu cas, a més, com que tots han anat al grup mixt per no poder conformar grup propi, la subvenció electoral tan sols li retornarà un 12,4% de tota la factura electoral. Finalment, En Comú Podem va tenir el segon pressupost més baix, de tan sols 679.162 euros, per bé que el cost per cada diputat va ser superior al dels independentistes i el PSC.
Del total de despesa computada per la Sindicatura de Comptes, 3,7 milions responen a l'enviament de propaganda per correu. Tot i això, el Ministeri de l'Interior va destinar també 7,2 milions a trameses electoral i el Departament d'Acció Exterior de la Generalitat, 2,7 milions més, excepcionalment per la Covid. El cost total del mailing, per tant, va ser de 13,5 milions, una xifra que la Sindicatura de Comptes insta a analitzar per reduir, malgrat que les crides a fer enviaments conjunts de tots els partits fins ara no han tingut èxit.
El que sí que ha canviat en relació a anteriors convocatòries és la font d'ingressos. Només Junts i PSC han rebut donacions privades (de 93.429 i 18.275 euros, respectivament) i cap formació ha demanat crèdits a entitats financeres. Els dos anteriors partits es van endeutar per 1,4 i 1,3 milions respectivament, però a través de microcrèdits en els dos casos. Els fons propis i la subvenció electoral inicial (que després es revisa en funció dels resultats) són clarament les fonts d'ingressos per afrontar la campanya. Vox, sense accés a recursos públics, va pagar-la amb 1,4 milions del compte del propi partit.
En tot cas, la Sindicatura reclama en el seu informe que cal revisar l'acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i finançament de partits polítics subscrit el 2001, per actualitzar-ne el contingut i pel fet que només PSC, ERC i PP es mantenen entre els firmants (CDC, Unió i ICV ja no existeixen i Vox, CUP i Cs han entrat més recentment al Parlament). Aquestes tres formacions, per tant, són les úniques que encara el compleixen, per exemple, entregant durant la campanya el seu pressupost per afrontar-la, per analitzar després el desviament que hi ha tingut lloc.
El PDECat retorna mig milió fraccionadament
El document també recull que el PDECat va percebre una subvenció inicial de 521.816,8 euros per fer front a la campanya, en gaudir dels drets electorals de JxCat, els quals haurà de retornar en quedar fora de la cambra. Va fer un pagament inicial de 91.816,8 euros i va sol·licitar fraccionar la resta en 24 mesos, fins al gener de 2024. Per contra, malgrat que la CUP i els comuns haurien pogut optar a una subvenció electoral d'1,4 i 1,2 milions, respectivament, van renunciar a més de la meitat d'aquestes quantitats i van sol·licitar tan sols rebre 456.318 i 449.343 euros de fons públics, respectivament.