03
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:37h
"Surt del país. No em preguntis per què, però marxa". La Liudmyla va rebre aquest avís quan tot just es produïen les primeres detonacions a Ucraïna. Té por de fer públic el nom de qui li va fer arribar. "No vull posar en risc a ningú", diu. El fet és que no va fer-ne cas i va preferir esperar. I tants altres ucraïnesos van fer el mateix que ella. "No ens imaginàvem que podia passar tot això", lamenta ara, des de Torredembarra.
Van passar dues setmanes fins que va prendre la decisió de fugir. Les alarmes antiaèries s'havien convertit en la rutina de la guerra i el temor a Txernivtsí, una ciutat prop de la frontera amb Romania. La Liudmyla és advocada i mare separada. Havia d'anar a treballar al jutjat i deixar el seu fill sol a casa prenent classes virtuals, preparat per baixar al refugi a cada toc d'alarma. El confinament nocturn i les dures restriccions dificultaven les tasques més bàsiques. "No podia ni cuinar", recorda. Des de l'inici de la guerra, parlava habitualment amb la Valentina, la seva amiga que viu a Catalunya. Finalment, la va convèncer per marxar.
La Valentina havia fet el mateix 22 anys abans, tot i que amb unes circumstàncies molt diferents. Tampoc senzilles. Va deixar la seva filla petita amb els avis a Krasnoilsk, un poble de la comunitat romanesa sota els Carpats. "Gràcies a les muntanyes, la meva família està més protegida de les tropes russes", respira alleugerida. Abans d'arribar a Torredembarra, va viure a Bèlgica i Portugal. Neteja cases. "Fa anys que em busco la vida a l'estranger per poder jubilar-me i tornar algun dia", explica. Ara, tot penja d'un fil. Des de l'inici, es va voler fer càrrec dels costos del viatge de la seva amiga. Fins a 500 euros. "Preferia pagar el que fos abans d'haver-los d'anar a buscar a qualsevol lloc", admet. Durant el trajecte, sentia que la situació la superava. Treballava tot el dia amb el telèfon a la mà, pendent de si havia d'ajudar la Liudmyla a comunicar-se. "M'acomiadaran", pensava.
La vida de refugiada a Catalunya
La Liudmyla i el seu fill estan instal·lats a casa de la Valentina. Els cal un lloc de treball. Si no l'aconsegueixen, hauran de tornar. La Liudmyla no ha abandonat la seva feina a Ucraïna; hi ha posat un parèntesi. Abans de marxar, va agafar-se els 45 dies de vacances que tenia disponibles. Els seus caps li diuen que hi ha centenars de persones disposades a ocupar la plaça. Hi ha molts desplaçats interns, provinents de les grans ciutats del país. El seu fill continua atenent les classes per internet. La majoria dels seus companys també són a l'estranger. Els dies que les alarmes es fan sentir amb més intensitat a Txernivtsí, la classe comença amb retard. Els que s'hi han quedat han de descansar.
Un conegut ha ofert feina a la Liudmyla netejant plats al seu restaurant. Ara bé, no la pot contractar fins que no tingui la residència regularitzada. Els tràmits per obtenir la documentació necessària no són tan senzills com els agradaria. "Les cites prèvies estan col·lapsades", es queixa la Valentina. En Timur, un altre veí ucraïnès de Torredembarra, s'encarrega d'ajudar a distribuir els refugiats a la zona i d'acompanyar-los en els tràmits burocràtics. "Estem rebent grans mostres d'humanitat, però alguns serveis estan desbordats", explica.
El combat des de la distància
"La situació m'ha canviat moltíssim. Viure fora mentre el teu país està en guerra et fa sentir responsable", admet la Valentina. Quan no està treballant, acompanya la Liudmyla a tot arreu i l'ajuda amb totes les tasques del dia a dia. A més, envia dinersa la família a Ucraïna. "Ho hem de fer amb targetes de prepagament des d'un locutori, perquè no es pot treure efectiu", descriu. El seu marit és romanès i no parla ucraïnès. Quan la Valentina arriba a casa, tots l'esperen perquè els tradueixi. A taula passa el mateix. "És esgotador", afirma estoicament. Hi ha més refugiats que se li adrecen, però no dona l'abast. S'han vist obligats a recórrer a l'ajuda humanitària per a poder fer front a tot.
La filla de la Valentina no marxa d'Ucraïna perquè hi té l'àvia. No obstant això, té la maleta preparada a la porta. La gent gran no vol abandonar la seva llar. L'àvia del Timur ja li ha dit que no es mourà de casa quan sonin les alarmes. El menteix per no preocupar-lo. "Per saber com està, he de trucar als seus veïns", diu. Els quatre germans de la Valentina també viuen repartits per Europa. Un d'ells va quedar greument ferit combatent en el conflicte armat de Crimea de 2014. Pel que fa als seus cosins de Kyiv, es comuniquen pel just i necessari. "Estem bé i poc més". Combatre des de la distància és fatigant física i psicològicament.
Van passar dues setmanes fins que va prendre la decisió de fugir. Les alarmes antiaèries s'havien convertit en la rutina de la guerra i el temor a Txernivtsí, una ciutat prop de la frontera amb Romania. La Liudmyla és advocada i mare separada. Havia d'anar a treballar al jutjat i deixar el seu fill sol a casa prenent classes virtuals, preparat per baixar al refugi a cada toc d'alarma. El confinament nocturn i les dures restriccions dificultaven les tasques més bàsiques. "No podia ni cuinar", recorda. Des de l'inici de la guerra, parlava habitualment amb la Valentina, la seva amiga que viu a Catalunya. Finalment, la va convèncer per marxar.
Liudmyla Andriichuk. Foto: Marc Orts
La Valentina havia fet el mateix 22 anys abans, tot i que amb unes circumstàncies molt diferents. Tampoc senzilles. Va deixar la seva filla petita amb els avis a Krasnoilsk, un poble de la comunitat romanesa sota els Carpats. "Gràcies a les muntanyes, la meva família està més protegida de les tropes russes", respira alleugerida. Abans d'arribar a Torredembarra, va viure a Bèlgica i Portugal. Neteja cases. "Fa anys que em busco la vida a l'estranger per poder jubilar-me i tornar algun dia", explica. Ara, tot penja d'un fil. Des de l'inici, es va voler fer càrrec dels costos del viatge de la seva amiga. Fins a 500 euros. "Preferia pagar el que fos abans d'haver-los d'anar a buscar a qualsevol lloc", admet. Durant el trajecte, sentia que la situació la superava. Treballava tot el dia amb el telèfon a la mà, pendent de si havia d'ajudar la Liudmyla a comunicar-se. "M'acomiadaran", pensava.
La vida de refugiada a Catalunya
La Liudmyla i el seu fill estan instal·lats a casa de la Valentina. Els cal un lloc de treball. Si no l'aconsegueixen, hauran de tornar. La Liudmyla no ha abandonat la seva feina a Ucraïna; hi ha posat un parèntesi. Abans de marxar, va agafar-se els 45 dies de vacances que tenia disponibles. Els seus caps li diuen que hi ha centenars de persones disposades a ocupar la plaça. Hi ha molts desplaçats interns, provinents de les grans ciutats del país. El seu fill continua atenent les classes per internet. La majoria dels seus companys també són a l'estranger. Els dies que les alarmes es fan sentir amb més intensitat a Txernivtsí, la classe comença amb retard. Els que s'hi han quedat han de descansar.
Un conegut ha ofert feina a la Liudmyla netejant plats al seu restaurant. Ara bé, no la pot contractar fins que no tingui la residència regularitzada. Els tràmits per obtenir la documentació necessària no són tan senzills com els agradaria. "Les cites prèvies estan col·lapsades", es queixa la Valentina. En Timur, un altre veí ucraïnès de Torredembarra, s'encarrega d'ajudar a distribuir els refugiats a la zona i d'acompanyar-los en els tràmits burocràtics. "Estem rebent grans mostres d'humanitat, però alguns serveis estan desbordats", explica.
Liudmyla, Timur i Valentina. Foto: Marc Orts
El combat des de la distància
"La situació m'ha canviat moltíssim. Viure fora mentre el teu país està en guerra et fa sentir responsable", admet la Valentina. Quan no està treballant, acompanya la Liudmyla a tot arreu i l'ajuda amb totes les tasques del dia a dia. A més, envia dinersa la família a Ucraïna. "Ho hem de fer amb targetes de prepagament des d'un locutori, perquè no es pot treure efectiu", descriu. El seu marit és romanès i no parla ucraïnès. Quan la Valentina arriba a casa, tots l'esperen perquè els tradueixi. A taula passa el mateix. "És esgotador", afirma estoicament. Hi ha més refugiats que se li adrecen, però no dona l'abast. S'han vist obligats a recórrer a l'ajuda humanitària per a poder fer front a tot.
La filla de la Valentina no marxa d'Ucraïna perquè hi té l'àvia. No obstant això, té la maleta preparada a la porta. La gent gran no vol abandonar la seva llar. L'àvia del Timur ja li ha dit que no es mourà de casa quan sonin les alarmes. El menteix per no preocupar-lo. "Per saber com està, he de trucar als seus veïns", diu. Els quatre germans de la Valentina també viuen repartits per Europa. Un d'ells va quedar greument ferit combatent en el conflicte armat de Crimea de 2014. Pel que fa als seus cosins de Kyiv, es comuniquen pel just i necessari. "Estem bé i poc més". Combatre des de la distància és fatigant física i psicològicament.