03
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
04
d'abril
a les
12:57h
La CUP fa mesos que avisa que la cosa no va bé amb el Govern. En els darrers dies els dirigents cupaires han apujat el to -tant a la sala de premsa del Parlament com a les xarxes socials- en un moment de tensió als carrers arran de la vaga d'educació i en plena crisi amb part de la comunitat educativa i els sindicats per la proposta de modificació de la llei de política lingüística per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà. Aquest increment de la bel·ligerància s'ha percebut al Palau de la Generalitat, on admeten que hi ha un distanciament clar entre el Govern i qui en alguns moments de la legislatura s'ha considerat el "soci prioritari", un qualificatiu que, d'altra banda, la CUP considera fals.
"Només és retòrica, els principals projectes els han tirat endavant amb el PSC i els comuns", assenyalen fonts de la CUP. Des que va començar el curs polític, al setembre, els partits de Govern, ERC i Junts, i els cupaires han discrepat en les principals votacions. Es va veure al Debat de Política General, en què no van poder consensuar un horitzó pel procés; en els pressupostos, que no van comptar amb el suport cupaire i finalment van tirar endavant amb els comuns; i en els principals debats que hi ha hagut al Parlament sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat o els Jocs Olímpics d'Hivern. El cas de Pau Juvillà, condemnat per desobediència i que finalment va perdre l'escó, ha acabat de tensar les relacions. De "soci prioritari", la CUP ja és pràcticament un grup de l'oposició.
Els esdeveniments dels darrers dies, marcats per una vaga d'educació de cinc dies que ha aconseguit unir els principals sindicats del sector i per la proposició de llei pel català a l'escola, han allunyat encara més les posicions. La CUP lamenta la manca de lideratge al Govern a l'hora de donar resposta a les demandes dels sindicats. Per això han demanat en més d'una ocasió el cessament "immediat" del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, la figura del govern més desgastada des que va arrencar la legislatura tot i que, de moment, manté la confiança d'Aragonès. El conseller s'ha mogut però segons la CUP i els sindicats no ho ha fet prou. Els anticapitalistes no havien demanat fins ara el cap de cap altre conseller, ni tant sols el d'Interior. En aquest àmbit, de fet, s'estan fent passos per complir l'acord d'investidura i el conseller Joan Ignasi Elena hi està compromès.
El malestar no és nou d'ara, malgrat que l'executiu de Pere Aragonèsno el considera justificat. Fa mesos que la CUP demana un "canvi de rumb" al Govern. La reunió amb el president, al febrer, en el marc de les trobades per avaluar la situació de l'independentisme, no va anar bé i cap dels dos actors va dissimular el desacord. Si la CUP va denunciar aleshores que no hi havia concrecions en les "quatre revolucions" promeses per Aragonès, la consellera de Presidència Laura Vilagrà va repassar tots els punts de l'acord signat amb els cupaires en què el Govern està fent passos endavant per rebatre'ls. Sigui com sigui, a Palau perceben el distanciament i fonts governamentals asseguren que Aragonès ha mantingut diversos contactes amb dirigents cupaires més enllà de Dolors Sabater per mirar de reconduir la situació. Fonts de la CUP indiquen que ells "no parlen amb ningú".
Si no hi ha canvis, la legislatura "no té recorregut"
A principis de 2020, just abans que esclatés la pandèmia, Quim Torra va dir que la legislatura no tenia "recorregut polític". En aquest cas, després que el Parlament li hagués retirat l'escó de diputat per la sentència del TSJC. El diputat Xavier Pellicer ha avisat aquesta setmana que, si no hi ha un canvi radical de polítiques, aquesta legislatura tampoc "té recorregut". "El Govern ha llançat a la brossa l'oportunitat que s'obria amb les eleccions del 14-F i s'ha posat d'esquena a la gent", va dir dimarts. Molesta especialment a la CUP els "macroprojectes" que impulsa el Govern, com ara els Jocs Olímpics d'Hivern o la Copa Amèrica de Vela. "Són les receptes de fa 40 anys", diuen els anticapitalistes. Al Govern no ha agradat el paper de la CUP en la qüestió dels Jocs a les comarques afectades, pendents de l'abast territorial de la consulta.
Mentrestant, l'acord d'investidura subscrit ara fa un any entre ERC i CUP també està en dubte. Els cupaires n'exigeixen el compliment i donen per fet que l'any vinent Aragonès s'ha de sotmetre a una qüestió de confiança. Els republicans ja no se senten interpel·lats per aquest punt de l'acord, atès que consideren que anava vinculat a l'aprovació dels pressupostos del Govern. "Si ara haguéssim de fer una qüestió de confiança o una nova investidura, la CUP molt probablement no donaria suport a aquest Govern", deia fa uns dies Eulàlia Reguant en una entrevista a NacióDigital. Ara com ara, les posicions estan més distanciades que mai i els cupaires, si en algun moment havien estat "socis prioritaris", ja semblen un grup més de l'oposició.
"Només és retòrica, els principals projectes els han tirat endavant amb el PSC i els comuns", assenyalen fonts de la CUP. Des que va començar el curs polític, al setembre, els partits de Govern, ERC i Junts, i els cupaires han discrepat en les principals votacions. Es va veure al Debat de Política General, en què no van poder consensuar un horitzó pel procés; en els pressupostos, que no van comptar amb el suport cupaire i finalment van tirar endavant amb els comuns; i en els principals debats que hi ha hagut al Parlament sobre l'ampliació de l'Aeroport del Prat o els Jocs Olímpics d'Hivern. El cas de Pau Juvillà, condemnat per desobediència i que finalment va perdre l'escó, ha acabat de tensar les relacions. De "soci prioritari", la CUP ja és pràcticament un grup de l'oposició.
Els esdeveniments dels darrers dies, marcats per una vaga d'educació de cinc dies que ha aconseguit unir els principals sindicats del sector i per la proposició de llei pel català a l'escola, han allunyat encara més les posicions. La CUP lamenta la manca de lideratge al Govern a l'hora de donar resposta a les demandes dels sindicats. Per això han demanat en més d'una ocasió el cessament "immediat" del conseller d'Educació, Josep Gonzàlez Cambray, la figura del govern més desgastada des que va arrencar la legislatura tot i que, de moment, manté la confiança d'Aragonès. El conseller s'ha mogut però segons la CUP i els sindicats no ho ha fet prou. Els anticapitalistes no havien demanat fins ara el cap de cap altre conseller, ni tant sols el d'Interior. En aquest àmbit, de fet, s'estan fent passos per complir l'acord d'investidura i el conseller Joan Ignasi Elena hi està compromès.
El malestar no és nou d'ara, malgrat que l'executiu de Pere Aragonèsno el considera justificat. Fa mesos que la CUP demana un "canvi de rumb" al Govern. La reunió amb el president, al febrer, en el marc de les trobades per avaluar la situació de l'independentisme, no va anar bé i cap dels dos actors va dissimular el desacord. Si la CUP va denunciar aleshores que no hi havia concrecions en les "quatre revolucions" promeses per Aragonès, la consellera de Presidència Laura Vilagrà va repassar tots els punts de l'acord signat amb els cupaires en què el Govern està fent passos endavant per rebatre'ls. Sigui com sigui, a Palau perceben el distanciament i fonts governamentals asseguren que Aragonès ha mantingut diversos contactes amb dirigents cupaires més enllà de Dolors Sabater per mirar de reconduir la situació. Fonts de la CUP indiquen que ells "no parlen amb ningú".
Si no hi ha canvis, la legislatura "no té recorregut"
A principis de 2020, just abans que esclatés la pandèmia, Quim Torra va dir que la legislatura no tenia "recorregut polític". En aquest cas, després que el Parlament li hagués retirat l'escó de diputat per la sentència del TSJC. El diputat Xavier Pellicer ha avisat aquesta setmana que, si no hi ha un canvi radical de polítiques, aquesta legislatura tampoc "té recorregut". "El Govern ha llançat a la brossa l'oportunitat que s'obria amb les eleccions del 14-F i s'ha posat d'esquena a la gent", va dir dimarts. Molesta especialment a la CUP els "macroprojectes" que impulsa el Govern, com ara els Jocs Olímpics d'Hivern o la Copa Amèrica de Vela. "Són les receptes de fa 40 anys", diuen els anticapitalistes. Al Govern no ha agradat el paper de la CUP en la qüestió dels Jocs a les comarques afectades, pendents de l'abast territorial de la consulta.
Mentrestant, l'acord d'investidura subscrit ara fa un any entre ERC i CUP també està en dubte. Els cupaires n'exigeixen el compliment i donen per fet que l'any vinent Aragonès s'ha de sotmetre a una qüestió de confiança. Els republicans ja no se senten interpel·lats per aquest punt de l'acord, atès que consideren que anava vinculat a l'aprovació dels pressupostos del Govern. "Si ara haguéssim de fer una qüestió de confiança o una nova investidura, la CUP molt probablement no donaria suport a aquest Govern", deia fa uns dies Eulàlia Reguant en una entrevista a NacióDigital. Ara com ara, les posicions estan més distanciades que mai i els cupaires, si en algun moment havien estat "socis prioritaris", ja semblen un grup més de l'oposició.