29
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:12h
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha anunciat aquest dimarts que el Govern destinarà 97,8 milions d'euros en el període 2022-2025 a combatre el sensellarisme. Segons l'enquesta feta als municipis de Catalunya l'any 2016, hi ha 5.777 persones sense sostre, és a dir, que viuen en un espai públic o a la intempèrie i que pernocten en un alberg, en el millor dels casos. En base a les dades del registre unificat dels ens locals, les persones sense llar ateses en recursos habitacionals i residencials temporals arribaven a les 6.171. A banda, Cervera ha anunciat que s'impulsarà un pla per diagnosticar el problema del barraquisme al Besòs.
Tant el sensellarisme com el barraquisme són problemàtiques que han generat víctimes en els últims mesos. Una família va morir en un infrahabitatge a la plaça Tetuan de Barcelona el 30 de novembre, mentre que el 10 de gener va perdre la vida una parella que vivia en una barraca a Montcada i Reixac. També hi ha hagut incidents similars en naus industrials de l'àrea de Barcelona, com va passar a Badalona. La prioritat del Govern, segons la consellera, és "atendre i reduir" el nombre de persones que viuen al carrer a través de la reducció del temps que es passa a la via pública o en un dispositiu d'urgència abans d'obtenir una solució habitacional digna per als afectats.
Un dels objectius, també, és incrementar el parc d'habitatge protegir i, per tant, els recursos destinats a oferir solucions amb el model de housing firsto de pisos d'inclusió a persones sense llarg. També es tracta d'establir un model "d'intervenció i acompanyament consensuat" amb els agents implicats que respongui a les "necessitats i expectatives" de les persones ateses i del territori en què es faci el procés d'intervenció. L'acord també aposta per crear un sistema de recollida de dades i informació "fiable" que permeti planificar totes les iniciatives que es posin en marca.
Tant el sensellarisme com el barraquisme són problemàtiques que han generat víctimes en els últims mesos. Una família va morir en un infrahabitatge a la plaça Tetuan de Barcelona el 30 de novembre, mentre que el 10 de gener va perdre la vida una parella que vivia en una barraca a Montcada i Reixac. També hi ha hagut incidents similars en naus industrials de l'àrea de Barcelona, com va passar a Badalona. La prioritat del Govern, segons la consellera, és "atendre i reduir" el nombre de persones que viuen al carrer a través de la reducció del temps que es passa a la via pública o en un dispositiu d'urgència abans d'obtenir una solució habitacional digna per als afectats.
Un dels objectius, també, és incrementar el parc d'habitatge protegir i, per tant, els recursos destinats a oferir solucions amb el model de housing firsto de pisos d'inclusió a persones sense llarg. També es tracta d'establir un model "d'intervenció i acompanyament consensuat" amb els agents implicats que respongui a les "necessitats i expectatives" de les persones ateses i del territori en què es faci el procés d'intervenció. L'acord també aposta per crear un sistema de recollida de dades i informació "fiable" que permeti planificar totes les iniciatives que es posin en marca.