29
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:26h
L'acord signat per ERC, Junts, el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística i protegir el model d'immersió a l'escola de la sentència del TSJC ha superat ja la tramitació de la mesa del Parlament. Ara serà la junta de portaveus qui determini si serà votat en el ple de la setmana que ve, tal i com els quatre grups van acordar quan van decidir tramitar la proposició de llei per la via urgent. La principal incògnita és si s'acomplirà el calendari inicialment previst un cop Junts va decidir "congelar" l'acord per les crítiques d'entitats i sectors de l'òrbita independentista que consideren que no es protegeix prou el català com a llengua vehicular.
Fins ara, tant els republicans com els socialistes i els comuns han assegurat que la iniciativa no es pot aturar i que l'entesa és vigent amb el suport de 106 diputats, ja que el document recull la signatura dels quatre grups parlamentaris. En tramitar-se per la via urgent, l'única manera de modificar-lo seria obrint en el mateix ple un termini d'esmenes. Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la setmana passada la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per mantenir el consens i la transversalitat. Si aquesta alternativa no prosperés, els de Carles Puigdemont haurien d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma.
Des d'ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, també va obrir la porta aquest dilluns a modificacions de l'acord via esmenes sempre i quan es preservi el suport dels quatre signants inicials. De fet, un dels objectius dels impulsors és arribar a aconseguir almenys l'abstenció de la CUP, que ha impulsat una proposta pròpia que també ha estat tramitada aquest dimarts per la mesa i que desperta simpaties entre les entitats i sindicats educatius que, com USTEC, han renegat de l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns.
Aquests quatre grups han estat durant dos mesos en converses per forjar un acord per modificar la llei de política lingüística del 1998 amb l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups defensen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.
Tot i això, Ciutadans ha denunciat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, al TSJC per negar-se a complir la sentència. En paral·lel, plataformes com Convivencia Cívica Catalana i Hablamos español li han demanat al tribunal que ordeni l’execució de la sentència que obliga a impartir el 25% de castellà a les aules.
Fins ara, tant els republicans com els socialistes i els comuns han assegurat que la iniciativa no es pot aturar i que l'entesa és vigent amb el suport de 106 diputats, ja que el document recull la signatura dels quatre grups parlamentaris. En tramitar-se per la via urgent, l'única manera de modificar-lo seria obrint en el mateix ple un termini d'esmenes. Una de les principals impulsores del document, l'exconsellera d'Educació Irene Rigau, ja va obrir la setmana passada la possibilitat d'explorar una esmena que aplegui tant el suport de Junts com el del PSC per mantenir el consens i la transversalitat. Si aquesta alternativa no prosperés, els de Carles Puigdemont haurien d'abstenir-se o bé votar en contra d'una proposta que inicialment contenia la seva firma.
Des d'ERC, la secretària general adjunta, Marta Vilalta, també va obrir la porta aquest dilluns a modificacions de l'acord via esmenes sempre i quan es preservi el suport dels quatre signants inicials. De fet, un dels objectius dels impulsors és arribar a aconseguir almenys l'abstenció de la CUP, que ha impulsat una proposta pròpia que també ha estat tramitada aquest dimarts per la mesa i que desperta simpaties entre les entitats i sindicats educatius que, com USTEC, han renegat de l'acord d'ERC, Junts, PSC i comuns.
Aquests quatre grups han estat durant dos mesos en converses per forjar un acord per modificar la llei de política lingüística del 1998 amb l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial del 25% de castellà que es deriva de la sentència del TSJC. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
La interpretació dels crítics amb l'acord és que s'obre la porta al castellà com a llengua vehicular perquè es deixa en mans de cada centre el projecte lingüístic. La proposta de la CUP recull que per "blindar" la immersió cal deixar clar que el català "és l'única llengua vehicular". Els anticapitalistes han assenyalat que no van ser informats de l'acord que coïen la resta de grups fins el vespre abans de presentar-lo, motiu pel qual se n'han quedat fora. Els defensors del pacte dels quatre grups defensen que cal impulsar un nou marc normatiu que aconsegueixi preservar de la ingerència dels tribunals el model sense percentatges.
Tot i això, Ciutadans ha denunciat el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, al TSJC per negar-se a complir la sentència. En paral·lel, plataformes com Convivencia Cívica Catalana i Hablamos español li han demanat al tribunal que ordeni l’execució de la sentència que obliga a impartir el 25% de castellà a les aules.