28
de març
del
2022
Actualitzat
a les
19:44h
La patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, està planificant el seu full de ruta davant la magnitud de la crisi econòmica. L'entitat vol definir les seves prioritats per als propers anys i fer-ho sobre el terreny. Aquesta setmana, el seu president, Antoni Cañete, iniciàrà un seguit de visites pel territori que s'allargaran fins a l'estiu per conèixer de primera mà les inquiteuds de pimes i autònoms. El primer contacte amb el teixit productiu es farà dijous vinent a Reus, al Baix Camp. Després, a l'abril, vindran el Vallès Oriental i les Terres de l'Ebre.
Segons fonts de Pimec, l'actual context obliga els empresaris a "mobilitzar-se i organitzar-se" per ocupar el seu espai. L'objectiu de la gira que farà Cañete és doble: d'una banda, prendre la temperatura a l'estat i als ànims del teixit productiu, que just quan està sortint de la crisi pandèmica es troba amb els efectes que pot tenir la guerra a Ucraïna. De l'altra, es vol fer una crida a petits i mitjans empresaris i a autònoms perquè defensin els seus interessos. Es tracta, per tant, d'enfortir-se com a lobby en un moment en què les patronals pressionen els governs perquè adoptin un paper actiu en la lluita contra la crisi. En aquestes reunions amb autònoms i empresaris al territori es vol explicar i comentar els canvis que s'estan produint en l'escenari econòmic perquè prenguin consciència de les oportunitats i de les amenaces que planen sobre el teixit productiu.
A Pimec estan convençuts que caldrà anar a una mobilització social del teixit empresarial. El model pot ser el de la campanya Diguem prou! que l'entitat va engegar el 2014 davant l'increment de la pressió fiscal i les mancances creditícies, així com davant els "greuges" que patien les pimes per part de les administracions. Allò va culminar en un acte massiu al Palau de Congressos de Barcelona i es van aconseguir algunes millores en aspectes fiscals i tramitacions. Però ara tot indica que caldrà una major mobilització.
Els moviments de Pimec no es poden desvincular de l'esforç fet per consolidar una veu patronal representativa de les pimes a nivell estatal i que tracti de tu a a tu a la gran empresa, encarnada per la CEOE. El maig passat, Cañete i la cúpula de Pimec van ser decisius en la fundació de Conpymes, que reuneix prop de 60 organitzacions de tot l'estat. La inexistència a Espanya d'una entitat com és Pimec a Catalunya ha estat considerada per Cañete com un element anòmal en el panorama dels agents socials.
Hi ha una enorme preocupació a Pimec per les conseqüències de la crisi. Els senyals que han arribat a l'organització són alarmants. L'enquesta elaborada aquest març entre les pimes han dibuixat un panorama inquietant: fins a 50.000 empreses podrien estar en risc de desaparèixer després que s'hagi detectat que prop d'un 50% d'empreses estan tenint serioses dificultats per atendre els venciments dels crèdits ICO. L'increment de preus de l'energia posa en situació de fragilitat el 62% de les empreses catalanes, un percentatge que és ja del 83% si parlem del sector de la restauració i l'hoteler, i del 68% en el cas de les indústries.
Precisament una de les iniciatives que està preparant Pimec pel que fa als efectes del conflicte ucraïnès és un estudi sobre com afectaran les sancions econòmiques a les empreses que tenen relacions comercials amb Rússia i Ucraïna.
Segons fonts de Pimec, l'actual context obliga els empresaris a "mobilitzar-se i organitzar-se" per ocupar el seu espai. L'objectiu de la gira que farà Cañete és doble: d'una banda, prendre la temperatura a l'estat i als ànims del teixit productiu, que just quan està sortint de la crisi pandèmica es troba amb els efectes que pot tenir la guerra a Ucraïna. De l'altra, es vol fer una crida a petits i mitjans empresaris i a autònoms perquè defensin els seus interessos. Es tracta, per tant, d'enfortir-se com a lobby en un moment en què les patronals pressionen els governs perquè adoptin un paper actiu en la lluita contra la crisi. En aquestes reunions amb autònoms i empresaris al territori es vol explicar i comentar els canvis que s'estan produint en l'escenari econòmic perquè prenguin consciència de les oportunitats i de les amenaces que planen sobre el teixit productiu.
A Pimec estan convençuts que caldrà anar a una mobilització social del teixit empresarial. El model pot ser el de la campanya Diguem prou! que l'entitat va engegar el 2014 davant l'increment de la pressió fiscal i les mancances creditícies, així com davant els "greuges" que patien les pimes per part de les administracions. Allò va culminar en un acte massiu al Palau de Congressos de Barcelona i es van aconseguir algunes millores en aspectes fiscals i tramitacions. Però ara tot indica que caldrà una major mobilització.
Els moviments de Pimec no es poden desvincular de l'esforç fet per consolidar una veu patronal representativa de les pimes a nivell estatal i que tracti de tu a a tu a la gran empresa, encarnada per la CEOE. El maig passat, Cañete i la cúpula de Pimec van ser decisius en la fundació de Conpymes, que reuneix prop de 60 organitzacions de tot l'estat. La inexistència a Espanya d'una entitat com és Pimec a Catalunya ha estat considerada per Cañete com un element anòmal en el panorama dels agents socials.
Hi ha una enorme preocupació a Pimec per les conseqüències de la crisi. Els senyals que han arribat a l'organització són alarmants. L'enquesta elaborada aquest març entre les pimes han dibuixat un panorama inquietant: fins a 50.000 empreses podrien estar en risc de desaparèixer després que s'hagi detectat que prop d'un 50% d'empreses estan tenint serioses dificultats per atendre els venciments dels crèdits ICO. L'increment de preus de l'energia posa en situació de fragilitat el 62% de les empreses catalanes, un percentatge que és ja del 83% si parlem del sector de la restauració i l'hoteler, i del 68% en el cas de les indústries.
Precisament una de les iniciatives que està preparant Pimec pel que fa als efectes del conflicte ucraïnès és un estudi sobre com afectaran les sancions econòmiques a les empreses que tenen relacions comercials amb Rússia i Ucraïna.