03
d'abril
del
2022
Actualitzat
el
04
d'abril
a les
15:31h
Quan les defenses dels exiliats van veure que Pablo Llarena, jutge instructor de la causa contra el procés al Tribunal Suprem, plantejava una bateria de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les euroordres es van sorprendre. L'estratègia de l'exili, dissenyada l'octubre de 2017, després de la declaració d'independència, i que encara no s'ha canviat, comptava que s'acabaria amb unes preguntes prejudicials i, de sobte, Gonzalo Boye i la resta d'advocats van veure com era el propi Suprem qui feia el pas. La qüestió, un any després, arriba al tram final. Aquest dimarts, el TJUE celebra una vista sobre la petició de Llarena, presentada el març de 2021 arran de la negativa de Bèlgica d'extradir l'exconseller Lluís Puig.
El resultat es coneixerà d'aquí uns mesos i serà determinant per a tots els exiliats. Pot posar les bases per al retorn de l'expresident Carles Puigdemont i també establir quin rol tenen els drets fonamentals en el dret de la Unió Europea. El TJUE ha de determinar l'abast de les euroordres i en quins casos es poden rebutjar. Bona part de les set preguntes que va remetre Llarena a Luxemburg ja han estat respostes per la justícia europea i els advocats assenyalen també que algunes podrien ser rebutjades. La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, exercida per Gonzalo Boye, sosté que les sis primeres preguntes no s'haurien d'admetre perquè no són qüestions prejudicials. La setena, en canvi, sí que pot servir a Llarena per decidir si retirar les euroordres o emetre'n una de nova.
En tot cas, això serà decisió del TJUE. La defensa afronta la vista amb "serenitat" i optimisme: té clar que el Suprem no és el tribunal competent per emetre euroordres i que s'ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, és a dir, que el Suprem es va quedar una causa que no li corresponia. "Espanya intenta sostenir una postura que ningú defensa a Europa. No hi ha cap norma que atorgui la competència al Suprem en aquest cas", assegura Boye en declaracions a NacióDigital.
La setmana passada, de fet, el Suprem es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas de Meritxell Serret. L'exconsellera d'Agricultura, que va marxar a l'exili el 2017 i va tornar l'any passat, formava part de la mateixa causa contra el Govern, però serà jutjada finalment a Catalunya per un delicte de desobediència arran dels fets de l'1-O.
Des d'un punt de vista més ampli, la decisió que prengui Luxemburg també tindrà efecte sobre els drets fonamentals a la Unió Europea. El debat que es planteja és entre la confiança mútua entre els estats membres de la UE i la possibilitat que un jutge d'un estat consideri que en un altre estat es vulneren o es poden vulnerar drets fonamentals. El plantejament del Suprem es decanta per la primera opció: ha de prevaldre la confiança mútua entre els estats i en cap cas un jutge d'un estat concret pot valorar si es vulneren drets en un altre estat de la Unió, com va fer Bèlgica en el cas de Puig. Les defenses dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. "El que decideixi el TJUE repercuteix en tots els exiliats i afectarà casos futurs", assenyala l'advocat Benet Salellas, que porta la defensa d'Anna Gabriel.
La vista arrencarà a les nou del matí i intervindran, primer, Fiscalia i Vox. Després serà el torn dels exiliats i, finalment, parlarà Espanya -per defensar Llarena-, Bèlgica -per defensar les resolucions dels seus tribunals-, Polònia i Romania -alineats amb les tesis espanyoles-. El torn d'intervencions el tancarà la Comissió Europea. Cada part pot parlar entre deu i quinze minuts i tot plegat està previst que s'allargui unes dues hores i mitja. El document Instruccions -que regula el procediment al TJUE- indica que els membres del tribunal poden formular preguntes a les parts per "completar el coneixement del cas" o "aprofundir o aclarir" aspectes concrets. Després és el torn de rèplica, que és voluntari, per un temps de cinc minuts com a màxim. Un cop finalitzada la vista, el primer en pronunciar-se d'aquí unes setmanes serà l'advocat general de la UE, que en aquest cas és Jean Richard de la Tour. La seva posició serà clau de cara a la sentència, que arribarà d'aquí uns mesos.
Luxemburg delimita el terreny de joc
El TJUE ha delimitat amb claredat en què vol centrar la vista oral de dimarts, tal com consta a la documentació de la causa a la qual ha tingut accés NacioDigital. Cada intervinent tindrà quinze minuts per defensar la seva posició, tenint en compte que el tribunal ja coneix amb profunditat la qüestió, i la sala demana que els informes tractin sobre dues de les set qüestions plantejades per Llarena. La primera fa referència a la capacitat de Bèlgica -l'autoritat judicial d'execució- per rebutjar una euroordre en considerar que el Tribunal Suprem -l'autoritat judicial d'emissió- no és competent per demanar l'extradició d'una persona. La segona, si Bèlgica pot rebutjar l'extradició d'una persona pel risc de vulneració de drets humans a Espanya basant-se en l'informe del grup de treball de l'ONU.
El tribunal, però, acota més el terreny de joc, i vol que les parts que intervinguin també tinguin en compte dues resolucions, una del TJUE de 2019 i una del TEDH de 2021, a l'hora de posicionar-se sobre les qüestions de Llarena. La sentència del TJUE sobre el cas C-163/17 estableix en l'apartat 87 que no es pot extradir una persona en cas que hi hagi "motius seriosos i acreditats" per creure que l'afectat rebrà un tracte "inhumà o degradant". La sentència del TEDH de Bivolaru i Moldovan contra França apunta que es van vulnerar els drets d'un dels dos afectats perquè, en aquell cas, la justícia francesa tenia prou elements per veure que en cas d'extradició hi hauria vulneració de drets. En l'altre cas, Estrasburg reconeix que no s'havia acreditat prou el risc d'aquesta vulneració.
L'altra carpeta pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials, que començarà a resoldre's aquest dimarts. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.
El resultat es coneixerà d'aquí uns mesos i serà determinant per a tots els exiliats. Pot posar les bases per al retorn de l'expresident Carles Puigdemont i també establir quin rol tenen els drets fonamentals en el dret de la Unió Europea. El TJUE ha de determinar l'abast de les euroordres i en quins casos es poden rebutjar. Bona part de les set preguntes que va remetre Llarena a Luxemburg ja han estat respostes per la justícia europea i els advocats assenyalen també que algunes podrien ser rebutjades. La defensa de Puigdemont, Comín i Ponsatí, exercida per Gonzalo Boye, sosté que les sis primeres preguntes no s'haurien d'admetre perquè no són qüestions prejudicials. La setena, en canvi, sí que pot servir a Llarena per decidir si retirar les euroordres o emetre'n una de nova.
En tot cas, això serà decisió del TJUE. La defensa afronta la vista amb "serenitat" i optimisme: té clar que el Suprem no és el tribunal competent per emetre euroordres i que s'ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, és a dir, que el Suprem es va quedar una causa que no li corresponia. "Espanya intenta sostenir una postura que ningú defensa a Europa. No hi ha cap norma que atorgui la competència al Suprem en aquest cas", assegura Boye en declaracions a NacióDigital.
La setmana passada, de fet, el Suprem es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el cas de Meritxell Serret. L'exconsellera d'Agricultura, que va marxar a l'exili el 2017 i va tornar l'any passat, formava part de la mateixa causa contra el Govern, però serà jutjada finalment a Catalunya per un delicte de desobediència arran dels fets de l'1-O.
Des d'un punt de vista més ampli, la decisió que prengui Luxemburg també tindrà efecte sobre els drets fonamentals a la Unió Europea. El debat que es planteja és entre la confiança mútua entre els estats membres de la UE i la possibilitat que un jutge d'un estat consideri que en un altre estat es vulneren o es poden vulnerar drets fonamentals. El plantejament del Suprem es decanta per la primera opció: ha de prevaldre la confiança mútua entre els estats i en cap cas un jutge d'un estat concret pot valorar si es vulneren drets en un altre estat de la Unió, com va fer Bèlgica en el cas de Puig. Les defenses dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. "El que decideixi el TJUE repercuteix en tots els exiliats i afectarà casos futurs", assenyala l'advocat Benet Salellas, que porta la defensa d'Anna Gabriel.
La vista arrencarà a les nou del matí i intervindran, primer, Fiscalia i Vox. Després serà el torn dels exiliats i, finalment, parlarà Espanya -per defensar Llarena-, Bèlgica -per defensar les resolucions dels seus tribunals-, Polònia i Romania -alineats amb les tesis espanyoles-. El torn d'intervencions el tancarà la Comissió Europea. Cada part pot parlar entre deu i quinze minuts i tot plegat està previst que s'allargui unes dues hores i mitja. El document Instruccions -que regula el procediment al TJUE- indica que els membres del tribunal poden formular preguntes a les parts per "completar el coneixement del cas" o "aprofundir o aclarir" aspectes concrets. Després és el torn de rèplica, que és voluntari, per un temps de cinc minuts com a màxim. Un cop finalitzada la vista, el primer en pronunciar-se d'aquí unes setmanes serà l'advocat general de la UE, que en aquest cas és Jean Richard de la Tour. La seva posició serà clau de cara a la sentència, que arribarà d'aquí uns mesos.
Luxemburg delimita el terreny de joc
El TJUE ha delimitat amb claredat en què vol centrar la vista oral de dimarts, tal com consta a la documentació de la causa a la qual ha tingut accés NacioDigital. Cada intervinent tindrà quinze minuts per defensar la seva posició, tenint en compte que el tribunal ja coneix amb profunditat la qüestió, i la sala demana que els informes tractin sobre dues de les set qüestions plantejades per Llarena. La primera fa referència a la capacitat de Bèlgica -l'autoritat judicial d'execució- per rebutjar una euroordre en considerar que el Tribunal Suprem -l'autoritat judicial d'emissió- no és competent per demanar l'extradició d'una persona. La segona, si Bèlgica pot rebutjar l'extradició d'una persona pel risc de vulneració de drets humans a Espanya basant-se en l'informe del grup de treball de l'ONU.
El tribunal, però, acota més el terreny de joc, i vol que les parts que intervinguin també tinguin en compte dues resolucions, una del TJUE de 2019 i una del TEDH de 2021, a l'hora de posicionar-se sobre les qüestions de Llarena. La sentència del TJUE sobre el cas C-163/17 estableix en l'apartat 87 que no es pot extradir una persona en cas que hi hagi "motius seriosos i acreditats" per creure que l'afectat rebrà un tracte "inhumà o degradant". La sentència del TEDH de Bivolaru i Moldovan contra França apunta que es van vulnerar els drets d'un dels dos afectats perquè, en aquell cas, la justícia francesa tenia prou elements per veure que en cas d'extradició hi hauria vulneració de drets. En l'altre cas, Estrasburg reconeix que no s'havia acreditat prou el risc d'aquesta vulneració.
L'altra carpeta pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials, que començarà a resoldre's aquest dimarts. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.
Un precedent a tenir en compte
Una sentència recent del TJUE, que fa referència a la petició d'extradició de Polònia contra dos ciutadans polonesos als Països Baixos, el tribunal diu que quan el país que ha d'executar l'euroordre (Països Baixos) té elements que revelen una "existència de deficiències sistèmiques o generalitzades respecte a la independència del poder judicial" del país que demana l'extradició (Polònia), pot denegar l'euroordre si comprova que hi ha "raons serioses i fonamentades" per creure que "el dret fonamental al procediment equitatiu davant d'un tribunal independent i imparcial, establert per la llei" ha estat vulnerat a la persona que es vol extradir o li pot ser vulnerat en cas d'extradició. El tribunal executor ha d'analitzar si això passa i la part afectada també pot aportar informació.
Aquesta resolució afectarà les futures decisions que prengui el Tribunal de Luxemburg. Un dels arguments habituals de la defensa de Puigdemont -i les de la resta d'exiliats i presos polítics- és que el Tribunal Suprem no era el jutge predeterminat per la llei ni era un tribunal imparcial. És a dir, que la sala segona de l'alt tribunal espanyol, presidida per Manuel Marchena, no era competent per jutjar els presos independentistes i, per tant, tampoc ho era per emetre euroordres contra els exiliats. La justícia belga, en el cas de Lluís Puig, va pronunciar-se en aquest sentit, i va dir que el Suprem no era competent per demanar l'extradició en aquest cas i que hi havia risc de vulneració de drets si l'exconseller era traslladat a Espanya.
Una sentència recent del TJUE, que fa referència a la petició d'extradició de Polònia contra dos ciutadans polonesos als Països Baixos, el tribunal diu que quan el país que ha d'executar l'euroordre (Països Baixos) té elements que revelen una "existència de deficiències sistèmiques o generalitzades respecte a la independència del poder judicial" del país que demana l'extradició (Polònia), pot denegar l'euroordre si comprova que hi ha "raons serioses i fonamentades" per creure que "el dret fonamental al procediment equitatiu davant d'un tribunal independent i imparcial, establert per la llei" ha estat vulnerat a la persona que es vol extradir o li pot ser vulnerat en cas d'extradició. El tribunal executor ha d'analitzar si això passa i la part afectada també pot aportar informació.
Aquesta resolució afectarà les futures decisions que prengui el Tribunal de Luxemburg. Un dels arguments habituals de la defensa de Puigdemont -i les de la resta d'exiliats i presos polítics- és que el Tribunal Suprem no era el jutge predeterminat per la llei ni era un tribunal imparcial. És a dir, que la sala segona de l'alt tribunal espanyol, presidida per Manuel Marchena, no era competent per jutjar els presos independentistes i, per tant, tampoc ho era per emetre euroordres contra els exiliats. La justícia belga, en el cas de Lluís Puig, va pronunciar-se en aquest sentit, i va dir que el Suprem no era competent per demanar l'extradició en aquest cas i que hi havia risc de vulneració de drets si l'exconseller era traslladat a Espanya.