28
de març
del
2022
Actualitzat
a les
11:25h
L'Àrea Metropolitana de Barcelona vol liderar el primer sistema integral de seguretat per a tot el territori. Aquesta ha estat la principal proposta d'Antonio Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l'AMB, que ha intervingut a Foment del Treball en una conferència sota el títol Un compromís per a la ciutat metropolitana. Balmón ha estat presentat pel president d'Agbar, Àngel Simón, en un acte conduït per la periodista Mònica Günther.
Balmón ha explicat que l'AMB està treballant en un model integral de seguretat i d'actuació en polítiques de convivència en què hi seran els municipis i ha de ser-hi també la Generalitat. No es tracta de crear cap nou cos policial, ha dit, sinó d'una coordinació eficaç de les policies locals i els Mossos d'Esquadra, i d'enfortir els elements d'informació i planificació, amb penetració en els àmbits dels serveis i l'urbanisme. "Les polítiques de seguretat no poden ser particulars de cada municipi", ha assegurat. La voluntat de l'AMB és que aquest pla sigui una realitat al final de l'actual mandat, que conclou amb les eleccions municipals del 2023.
Onze anys després de la constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'organisme ha hagut d'afrontar crisis de gran impacte que l'han posat a prova i que han demostrat la seva eficàcia. Balmón ha fet balanç dels més de deu anys de l'AMB, en un context en què ha primat, segons ell, la política de la immediatesa. "Catalunya ha estat aquests anys en el divan de les identitats i les essències", ha dit, i ara toca "sortir del divan". En això l'AMB hi té molt a fer perquè es tracta d'un organisme basat en l'estabilitat i al marge de l'estrès electoral. Balmón ha subratllat el valor polític que representa la unanimitat assolida per aprovar la llei que regula l'àrea.
Antonio Balmón ha subratllat que la creació de l'AMB es va produir quan era ben viu el record dels conflictes forntals entre la Generalitat i el poder metropolità, que va culminar amb la dissolució de la Corporació Metropolitana del 1987. I des del primer moment, Balmón va tenir clar que l'Àrea no podia ser un contrapoder. "Nosaltres no estem en contra de res, estem a favor", va ser el que li va dir a l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb qui els acords van ser factibles des del moment zero de l'AMB.
La lluita contra les desigualtats i en favor de "totes les sostenibilitats" és un altre dels fronts de batalla de l'AMB. Balmón ha destacat l'aprovació recent del Pla de Barris, que ha de permetre gestionar el territori amb més equitat. Però ha reclamat "més companyia" institucional, tant de la Generalitat com del govern espanyol. Com s'està donant en l'àmbit de l'habitatge i el lloguer, en aquest cas en col·laboració amb el govern espanyol. També ha assenyalat l'esforç perquè el Consorci del Besòs sigui veritablement un òrgan de gestió.
El vicepresident de l'AMB ha intervingut dins del cicle Fer metròpoli, que organitza la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials, un think tank vinculat a Foment i que vol reforçar el discurs de l'empresariat davant el fenomen metropolità. El desenvolupament de la regió metropolitana i el fet que la ciutadania sigui conscient de la seva rellevància és un dels objectius del laboratori d'idees.
"El que funciona no és visible", ha assegurat Balmón sobre el que fa l'AMB, una institució que gestiona sobre aspectes molt vitals de la vida quotidiana, que van des de la gestió de l'aigua al transport, de la planificació urbanística al medi ambient. Ha explicat que en onze anys l'AMB ha passat d'un pressupost de 500 a 1.000 milions d'euros. Ha presentat el territori metropolità com un espai en constant transformació en què ha incidit també en el gran canvi tecnològic, amb una gestió innovadora dels polígons industrials.
Al llarg de la seva intervenció, en presència de dirigents del PSC com el seu primer secretari, Salvador Illa, el tinent d'alcalde Jaume Collboni i l'expresident José Montilla, Balmón ha presentat l'AMB com una manera de gestionar de manera transversal aspectes sensibles de la vida metropolitana sense fer soroll. "Els polítics han de saber callar", ha afirmat, "i la nostra responsabilitat en l'AMB és que funcioni, sense ser presoners de polèmiques".
Balmón ha explicat que l'AMB està treballant en un model integral de seguretat i d'actuació en polítiques de convivència en què hi seran els municipis i ha de ser-hi també la Generalitat. No es tracta de crear cap nou cos policial, ha dit, sinó d'una coordinació eficaç de les policies locals i els Mossos d'Esquadra, i d'enfortir els elements d'informació i planificació, amb penetració en els àmbits dels serveis i l'urbanisme. "Les polítiques de seguretat no poden ser particulars de cada municipi", ha assegurat. La voluntat de l'AMB és que aquest pla sigui una realitat al final de l'actual mandat, que conclou amb les eleccions municipals del 2023.
Onze anys després de la constitució de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'organisme ha hagut d'afrontar crisis de gran impacte que l'han posat a prova i que han demostrat la seva eficàcia. Balmón ha fet balanç dels més de deu anys de l'AMB, en un context en què ha primat, segons ell, la política de la immediatesa. "Catalunya ha estat aquests anys en el divan de les identitats i les essències", ha dit, i ara toca "sortir del divan". En això l'AMB hi té molt a fer perquè es tracta d'un organisme basat en l'estabilitat i al marge de l'estrès electoral. Balmón ha subratllat el valor polític que representa la unanimitat assolida per aprovar la llei que regula l'àrea.
Antonio Balmón ha subratllat que la creació de l'AMB es va produir quan era ben viu el record dels conflictes forntals entre la Generalitat i el poder metropolità, que va culminar amb la dissolució de la Corporació Metropolitana del 1987. I des del primer moment, Balmón va tenir clar que l'Àrea no podia ser un contrapoder. "Nosaltres no estem en contra de res, estem a favor", va ser el que li va dir a l'aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, amb qui els acords van ser factibles des del moment zero de l'AMB.
La lluita contra les desigualtats i en favor de "totes les sostenibilitats" és un altre dels fronts de batalla de l'AMB. Balmón ha destacat l'aprovació recent del Pla de Barris, que ha de permetre gestionar el territori amb més equitat. Però ha reclamat "més companyia" institucional, tant de la Generalitat com del govern espanyol. Com s'està donant en l'àmbit de l'habitatge i el lloguer, en aquest cas en col·laboració amb el govern espanyol. També ha assenyalat l'esforç perquè el Consorci del Besòs sigui veritablement un òrgan de gestió.
El vicepresident de l'AMB ha intervingut dins del cicle Fer metròpoli, que organitza la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials, un think tank vinculat a Foment i que vol reforçar el discurs de l'empresariat davant el fenomen metropolità. El desenvolupament de la regió metropolitana i el fet que la ciutadania sigui conscient de la seva rellevància és un dels objectius del laboratori d'idees.
"El que funciona no és visible", ha assegurat Balmón sobre el que fa l'AMB, una institució que gestiona sobre aspectes molt vitals de la vida quotidiana, que van des de la gestió de l'aigua al transport, de la planificació urbanística al medi ambient. Ha explicat que en onze anys l'AMB ha passat d'un pressupost de 500 a 1.000 milions d'euros. Ha presentat el territori metropolità com un espai en constant transformació en què ha incidit també en el gran canvi tecnològic, amb una gestió innovadora dels polígons industrials.
Al llarg de la seva intervenció, en presència de dirigents del PSC com el seu primer secretari, Salvador Illa, el tinent d'alcalde Jaume Collboni i l'expresident José Montilla, Balmón ha presentat l'AMB com una manera de gestionar de manera transversal aspectes sensibles de la vida metropolitana sense fer soroll. "Els polítics han de saber callar", ha afirmat, "i la nostra responsabilitat en l'AMB és que funcioni, sense ser presoners de polèmiques".