27
de març
del
2022
Actualitzat
a les
10:56h
Una parella de Barcelona ha recollit prop de 250.000 dòlars per facilitar allotjament i transport a refugiats ucraïnesos a Polònia. Es tracta d'Ariadna OIiver i Daveed Walzer, que just després d'esclatar la guerra d'Ucraïna amb Rússia, van fer les maletes i van viatjar ràpidament cap a Polònia "per ajudar en tot allò que fos possible". Així, van llogar un total de cinc allotjaments i també van iniciar un projecte per portar refugiats a Suècia.
Ara estudien com portar-ne també a Catalunya i buscant finançament. "Estem pensant en gran, tot i que esperem que tota aquesta situació s'acabi aviat", sosté Oliver.
Precisament el vincle de Walzer, originari dels Estats Units, amb la comunitat ucraïnesa va ser el revulsiu que el va portar a implicar-se en tota aquesta sèrie de projectes. La seva filla de dos anys, la Daisy, va néixer per gestació subrogada i la seva mare biològica es troba actualment a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv. Abans de l'esclat de la guerra, li havien proposat de sortir del país, però finalment "no va ser possible" perquè ella mateixa no va voler.
Segons explica Oliver, un gran nombre de ciutadans ucraïnesos "no volen marxar", i una part ho acaben fent per "protegir els nens", ja que es tracta principalment de dones que deixen els marits, germans i fills al país. "Volen a estar a prop per poder tornar, tot i que tal com estan quedant les ciutats, s'haurà de veure com ho podran fer", afirma.
Just després de l'inici de la invasió de Rússia, tots dos se sentien "molt remoguts" i Walzer va marxar per veure com podia ajudar. "Dos dies després em va trucar i vaig anar cap allà", recorda Oliver. En arribar, es van apuntar a un centre de voluntaris, amb l'objectiu de donar allotjament a les famílies que ho necessitessin per uns dies, i també facilitar-los el transport.
"Venien amb molt poc equipatge, ja que els trens van molt carregats i cada maleta treu un lloc a una persona", explica, "cansats i destrossats després d'haver estat viatjant tres o quatre dies". En arribar a l'allotjament, una vegada es dutxen, mengen i descansen, la cosa canvia, "poden entendre què ha passat i començar a planificar". "Ha estat molt dur, però també molt maco", reconeix.
En la mateixa línia s'expressa Walzer, que assenyala que van avisar d'un dia per l'altre els seus familiars i van recollir tots els diners que van poder. Com que a Polònia van poder costejar uns primers serveis amb el suport que van rebre aquí. Això sí, el gruix més important va arribar després que sortís a explicar la iniciativa en una entrevista a la CNN. "Vam començar a recaptar unes quantitats rellevants de donacions, arribant a recollir gairebé 250.000 dòlars", afegeix.
Portar refugiats a Catalunya
Els plans de la parella, però, no s'acaben aquí, ja que volen continuar treballant per portar refugiats, també a Catalunya. De fet, ja està en marxa un segon projecte per recollir diners, coordinat per una amiga de Walzer i Oliver, que ja ha aconseguit recollir uns 30.000 euros. L'objectiu és trobar famílies que puguin acollir per ajudar "de la manera més humana possible".
Paral·lelament, estan mirant que el desplaçament d'aquestes persones –de Cracòvia a Barcelona– es pugui fer amb avió, i no amb autobús com fins ara, perquè no hagin de fer tantes hores de viatge. Tot i això, reconeixen que tot dependrà de la quantitat de diners que es puguin recollir i de la predisposició de les companyies aèries.
Per Walzer i Oliver, un dels factors més rellevants és que les famílies ucraïneses que arribin es puguin integrar millor a la cultura catalana i aconseguir facilitats. "No els volem deixar amb institucions que els enviaran a uns allotjaments grupals", lamenten, "ho estan passant malament i necessiten referents i gent que els pugui ajudar".
De fet, una de les propostes que creuen que podria funcionar, és la d'habilitar diferents espais i allotjaments en cases d'estiu de pobles, amb l'ajuda dels ajuntaments i de la mateixa gent que viu allà.
Ara estudien com portar-ne també a Catalunya i buscant finançament. "Estem pensant en gran, tot i que esperem que tota aquesta situació s'acabi aviat", sosté Oliver.
Precisament el vincle de Walzer, originari dels Estats Units, amb la comunitat ucraïnesa va ser el revulsiu que el va portar a implicar-se en tota aquesta sèrie de projectes. La seva filla de dos anys, la Daisy, va néixer per gestació subrogada i la seva mare biològica es troba actualment a la ciutat ucraïnesa de Khàrkiv. Abans de l'esclat de la guerra, li havien proposat de sortir del país, però finalment "no va ser possible" perquè ella mateixa no va voler.
Segons explica Oliver, un gran nombre de ciutadans ucraïnesos "no volen marxar", i una part ho acaben fent per "protegir els nens", ja que es tracta principalment de dones que deixen els marits, germans i fills al país. "Volen a estar a prop per poder tornar, tot i que tal com estan quedant les ciutats, s'haurà de veure com ho podran fer", afirma.
Just després de l'inici de la invasió de Rússia, tots dos se sentien "molt remoguts" i Walzer va marxar per veure com podia ajudar. "Dos dies després em va trucar i vaig anar cap allà", recorda Oliver. En arribar, es van apuntar a un centre de voluntaris, amb l'objectiu de donar allotjament a les famílies que ho necessitessin per uns dies, i també facilitar-los el transport.
"Venien amb molt poc equipatge, ja que els trens van molt carregats i cada maleta treu un lloc a una persona", explica, "cansats i destrossats després d'haver estat viatjant tres o quatre dies". En arribar a l'allotjament, una vegada es dutxen, mengen i descansen, la cosa canvia, "poden entendre què ha passat i començar a planificar". "Ha estat molt dur, però també molt maco", reconeix.
En la mateixa línia s'expressa Walzer, que assenyala que van avisar d'un dia per l'altre els seus familiars i van recollir tots els diners que van poder. Com que a Polònia van poder costejar uns primers serveis amb el suport que van rebre aquí. Això sí, el gruix més important va arribar després que sortís a explicar la iniciativa en una entrevista a la CNN. "Vam començar a recaptar unes quantitats rellevants de donacions, arribant a recollir gairebé 250.000 dòlars", afegeix.
Portar refugiats a Catalunya
Els plans de la parella, però, no s'acaben aquí, ja que volen continuar treballant per portar refugiats, també a Catalunya. De fet, ja està en marxa un segon projecte per recollir diners, coordinat per una amiga de Walzer i Oliver, que ja ha aconseguit recollir uns 30.000 euros. L'objectiu és trobar famílies que puguin acollir per ajudar "de la manera més humana possible".
Paral·lelament, estan mirant que el desplaçament d'aquestes persones –de Cracòvia a Barcelona– es pugui fer amb avió, i no amb autobús com fins ara, perquè no hagin de fer tantes hores de viatge. Tot i això, reconeixen que tot dependrà de la quantitat de diners que es puguin recollir i de la predisposició de les companyies aèries.
Per Walzer i Oliver, un dels factors més rellevants és que les famílies ucraïneses que arribin es puguin integrar millor a la cultura catalana i aconseguir facilitats. "No els volem deixar amb institucions que els enviaran a uns allotjaments grupals", lamenten, "ho estan passant malament i necessiten referents i gent que els pugui ajudar".
De fet, una de les propostes que creuen que podria funcionar, és la d'habilitar diferents espais i allotjaments en cases d'estiu de pobles, amb l'ajuda dels ajuntaments i de la mateixa gent que viu allà.