1 de 10
Guerra a Ucraïna

Tempesta perfecta sobre l'economia: la globalització no era això

Ricard Bellera (CCOO), Josep Ginesta (Pimec) i Virgínia Guinda (Foment) analitzen l'escenari econòmic sacsejat per l'increment de preus de l'energia, la crisi de subministraments i la guerra a Ucraïna

Els transportistes en vaga tallant la Ronda Litoral | ACN
per Pep Martí, Barcelona, Catalunya | 26 de març de 2022 a les 19:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En poc temps, una suma de conflictes ha encerclat l'economia occidental i amenaça greument també el teixit productiu català, dibuixant una tempesta perfecta. Una crisi de subministraments, l'increment de preus energètics i la guerra a Ucraïna han dibuixat un quadre preocupant de gestió incerta que amenaça de derivar en una gran conflictivitat social. La vaga de transportistes, tancada divendres amb un acord per reduir el preu dels carburants, ho ha anunciat. Hi ha neguit en tots els sectors econòmics. 

Els diversos centres d'anàlisis emeten informes pessimistes. Pimec, que agrupa la petita i mitjana empresa, ha advertit que l'increment del preu de l'energia està afectant de manera greu més del 60% de les empreses catalanes, un 16,4% de les quals està en risc real, el que podria afectar directament 320.000 llocs de treball. Segons Pimec, és imprescindible protegir l'estructura productiva i ajornar el pagament dels crèdits ICO, perquè el 48% de les empreses poden patir per atendre els venciments. 


La recuperació postpandèmica, estancada


A escala estatal, la Cambra d'Espanya ja ha canviat les seves previsions i considera que la guerra d'Ucraïna canvia de manera radical el panorama econòmic. El seu servei d'estudis ha rebaixat la previsió de creixement del 5,5 al 4,3% i anuncia una inflació mitjana per aquest any. Des de les organitzacions empresarials i les centrals sindicals, s'han encès tots els llums d'alarma. "Sortíem dels efectes econòmics de la pandèmia, però la recuperació necessita temps. La demanda no es recupera immediatament", explica Josep Ginesta, secretari general de Pimec. Per ell, un seguit de petites crisis superposades han confluït en una gran crisi que requerirà "fer canvis estructurals i apostar per la sobirania energètica i digital". 


Foment del Treball ha anat apujant el to els darrers dies. La seva vicepresidenta, Virgínia Guinda, assegura que s'està davant una "emergència econòmica i social" i assenyala  dijous passat reclamant que el govern espanyol actués per evitar una situació d'"emergència econòmica i social". Guinda destaca una dada sensible: "De l'1 al 24 de març, el consum del gas ha baixat un 9%. El març del 2020, sota la pandèmia, va caure un 6%". 

Des dels sindicats, Ricard Bellera, responsable d'economia i treball de CCOO de Catalunya, recorda que la inflació ve d'abans de l'inici de la guerra a Ucraïna, des del setembre. "S'ha trencat la cadena de valor per l'increment del preu del petroli.  Estàvem acostumats a un sistema de transport intel·ligent, just in time, amb poc emmagatzematge, a tenir-ho tot molt ràpid, però alhora fent-nos tots molt interdependents", assegura. 


Transports, sector precaritzat


Bellera coneix bé la situació del sector del transport, un dels que més està patint la crisi de preus i d'existències. El dirigent de CCOO esmenta el triple factor que incideix en un col·lectiu molt precaritzat. Els darrers anys s'ha produït una forta precarització del sector, fruit de la flexibilització del marc normatiu, el fet que molts transportistes són falsos autònoms i la feblesa dels treballadors per negociar amb les grans plataformes, amb un efecte directe de l'increment dels carburants. També sobre el sector cau una tempesta perfecta.    


Quin pacte social?


Tots els agents socials reclamen lideratge i decisió als governants. Per Ricard Bellera, és el moment d'un pacte de rendes: "No són els salaris els que s'han d'ajustar, sinó els beneficis extraordinaris de les grans elèctriques. S'han de controlar els preus elèctrics i redistribuir l'esforç fiscal. El que no pot ser és que els fons europeus vagin a pagar la inflació".

Des de Pimec, Josep Ginesta defensa un pacte que sigui de "rendes, pagaments i productivitat". El secretari general de la patronal de les pimes creu que "no pot ser que els darrers cinc anys el salari mínim interprofessional hagi pujat un 52% mentre no pugi el PIB i la corba de productivitat espanyola continua estant a la banda baixa de la UE". Ginesta destaca l'aposta de Pimec per un capitalisme inclusiu, com seria si les pimes estiguessin més presents en els fòrums de decisió, com passa a la majoria de la UE. 

Tots els actors socials consideren essencial que baixin els preus dels carburants. "O amb subvencions directes o abaixant impostos -assegura Virgínia Guinda-, això com a mesura urgent i transitòria". La vicepresidenta de Foment també enarbora un dels cavalls de batalla de la patronal, l'aposta pel gasoducte Midcat que travessa l'estat espanyol i es troba ara aturat: "Una mostra de la manca de visió que ha tingut Europa, que ha prioritzat altres interconnexions".    

Què està passant?


L'esdevenir d'un llarg capitalisme global i feliç que molts van veure amb la caiguda del Mur, el 1989, ha topat amb la realitat. Com també ho ha fet el projecte europeu, que sempre paga la festa, en paraules de Ginesta. "Estem comprovant la lectura naïf que es va fer sobre la globalització i la seva fragilitat", explica l'economista Jordi Alberich, que dona per fet que caldrà una revisió de la globalització i posar fi a una dinàmica de reducció de costos excessiva. Dependre tant els uns dels altres està suposant un preu enorme i la Unió Europea sembla ara decidida a posar fi a la seva dependència energètica. A la Universitat d'Stanford, un professor, Francis Fukuyama, s'estira els cabells.     

Altres notícies que et poden interessar



​​​
​​

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

 

Participació