25
de març
del
2022
Actualitzat
el
28
de març
a les
8:15h
Què va passar perquè la fotografia que aquest dijous al migdia es van fer ERC, Junts, el PSC i els comuns per solemnitzar un acord en defensa del model d'immersió a l'escola acabés esguerrada vuit hores després pel desmarcatge dels de Carles Puigdemont? Diverses veus implicades en les negociacions per modificar la llei de política lingüística de 1998 expliquen que el pacte s'ha teixit a foc lent des de gener, amb la implicació de molts dirigents de les quatre formacions de dins i de fora del Parlament. Entre ells destaca l'exconsellera Irene Rigau com a peça clau per forjar un acord que, per part de Junts, tenia fins i tot el consentiment de Laura Borràs. El desmarcatge de la CUP, el desacord de sindicats educatius com l'USTEC o la Intersindical i d'entitats com Plataforma per la Llengua i l'ANC, i el posicionament del Consell per la República són assenyalats com tres elements que van provocar el canvi dràstic de Junts.
Que Rigau hagi tingut un paper rellevant en l'acord signat entre els quatre actors té el seu origen en unes declaracions que va fer l'exconsellera el 25 de novembre de l'any passat a Ser Catalunya. Aquell dia va defensar que el Govern havia de buscar una resposta "propositiva" a la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules que inclogués el PSC.
Els de Salvador Illa, que va assumir el lideratge dels socialistes tres setmanes després, no van trigar a trobar en les seves paraules una pista d'aterratge. La van contactar per convidar-la a les jornades sobre l'ús del català organitzades per la Fundació Rafael Campalans el 28 i 29 de gener. Tot plegat, mentre els socialistes obrien converses amb el Govern per blindar el model d'escola catalana.
Al fòrum organitzat pel think tank del PSC hi va intervenir també l'expresident de la Generalitat José Montilla i va aplegar les veus de l'exconseller d'Educació socialista Joan Manuel Del Pozo; el catedràtic de Ciència Política i president de Federalistes d'Esquerres, Joan Botella; el president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez-Costa; o del lletrat del Parlament Antoni Bayona. La llavor del que acabaria transformant-se en un acord al Parlament es va plantar en un dinar on van participar dirigents socialistes, alguns dels ponents i d'altres com José Domingo, exdiputat de Ciutadans i un dels impulsors de la reclamació de l'escola "bilingüe".
A partir del dinar, Rigau s'activa i es posa en contacte amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. "La solució que Rigau posa sobre la taula per sortir de l'atzucac del 25% és rebuda com a viable", reconeixen des de Cultura. Aleshores, Vila treballa braç a braç amb l'exconsellera i l'equip tècnic i jurídic del departament per reformar el marc legal, que és previ a la llei d'educació de Catalunya (LEC) i l'Estatut. Arrenquen converses amb partits i entitats. "Junts hi està d'acord en tot moment i admeten que és la millor sortida possible", expliquen.
La filosofia és que, davant d'una sentència que es basa en la llei Wert, ja derogada, cal adaptar el marc normatiu català a la Lomloe, la llei vigent en aquests moments aprovada pel govern de Pedro Sánchez. "Més enllà del català com a llengua vehicular, les lleis vigents reconeixen que el castellà és llengua d'ensenyament. Si no ho regula la Generalitat, ho regularà la justícia", defensa Rigau, que reconeix que durant el seu mandat quan Artur Mas era president es va negar a aplicar la llei Wert perquè era "mortal" per al sistema. S'aposta per no tocar la LEC i actualitzar la llei de política lingüística, que és prèvia a l'Estatut. Amb aquesta filosofia engeguen les converses. En paral·lel, el PSC s'acaba sumant al Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Implicats des de dins i des de fora del Parlament
El debat entra en ebullició dels grups a partir d'una proposta de text bastida per Rigau i la conselleria. Dirigents d'ERC, Junts, el PSC i els comuns s'arromanguen per bastir un acord i afinar un redactat que representi les quatre sensibilitats. Des d'Anna Simó i Mònica Palacín per part dels republicans, a Joan Mena, Jéssica Albiach i Jéssica González, per part dels comuns. Des d'Illa, el ministre Miquel Iceta, Alícia Romero i Esther Niubó, per part del PSC, a Mònica Sales, Francesc Ten, Anna Erra i Albert Batet, per part de Junts. També Òmnium Cultural entra a les converses. "Enginyeria fina", reconeixen els arquitectes del document. "Rigau ha tingut un paper importantíssim per fer de pont entre els socialistes i l'independentisme", admeten des del PSC.
Es descarta, des d'un inici, obrir la negociació també amb la CUP. "Sabíem que treballava en la línia de reclamar l'exclusivitat del català, com demanen USTEC i Plataforma per la Llengua, i això implicaria confrontació a les escoles i amb els tribunals, amb la qual cosa vam optar per pactar amb ells en el període d'esmenes", argumenten. Fonts dels anticapitalistes van lamentar aquest dijous que no van conèixer la iniciativa de la majoria parlamentària fins al dimecres al vespre.
El vistiplau de Borràs
Diversos dirigents implicats en la negociació sí que apunten que, a les converses, Junts va incloure-hi Borràs, conscient que calia afermar el suport de les diferents sensibilitats de la formació. "Borràs va donar el seu vistiplau a l'acord", asseguren fins a tres negociadors implicats. "Ella n'estava informada per diverses vies", insisteixen. Fonts de Junts, però, neguen que la presidenta del Parlament beneís el text: "S'havia parlat amb ella, però no es va produir un vistiplau explícit al text".
El text acaba madurant-se el cap de setmana passat i es tanca en una reunió dels quatre actors signants dimarts, el mateix dia que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, feia públic que s'impulsarà un decret sense percentatges per preservar la immersió. S'aferma una aliança del Govern amb el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística de 1998, amb l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
"El que fa l'acord és reconèixer que es pot fer una part en castellà, però supeditada a molts criteris per evitar que qui ho vulgui fer tot en castellà ho pugui fer i que qui no vol fer res faci alguna cosa", simplifiquen els negociadors. L'objectiu últim: evitar l'execució de la sentència. Avisen que aquest podria ser el darrer intent. Els quatre actors tanquen l'acord i es fan la fotografia conjunta al Parlament dijous al migdia.
Temps de descompte per descongelar el pacte
Després de l'impacte mediàtic, els fets es precipiten. El degoteig de malestars en sectors independentistes a l'òrbita de Junts i entitats que hi veuen la porta d'entrada a la vehicularitat del castellà creix i té rèpliques a les xarxes amb ERC i Junts com a principal diana. Malgrat que Junts defensa inicialment de forma pública i també a través d'un comunicat que l'acord assolit sí que blinda el català com a llengua vehicular, les crítiques de sindicats, com USTEC, de Plataforma per la Llengua, l'ANC i de la CUP vanin crescendo.
L'expresident Quim Torra es posiciona en contra via Twitter i personalitats amb ascendència sobre l'independentisme, com Lluís Llach, també. Des del Consell per la República es prepara una resposta i Carles Puigdemont manifesta públicament que no es poden obrir "més escletxes que afebleixin" el català. "Puigdemont no intervé en tota la negociació fins al tuit", expliquen els implicats en el pacte. Davant d'aquesta situació, el grup de Junts es reuneix dijous a la tarda amb Jordi Sànchez i Laura Borràs, i s'acorda que s'ha de "reformular" el pacte perquè sigui avalat també per totes les veus crítiques.
El gir de Junts per la pressió interna
Tres minuts abans de les nou de la nit, arriba el comunicat de Junts que congela l'acord per no tibar encara més el partit internament. "No hem canviat d'opinió i tampoc ha estat per uns tuits. Simplement, la proposta està mal feta i, si l'objectiu és mantenir la immersió, aquest acord ni atura la sentència ni garanteix la immersió", argumenten. A hores d'ara, veuen amb bons ulls la proposta "intel·ligent" d'Òmnium de buscar el consens en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.
Però el rellotge corre. La proposició s'ha presentat per la via urgent en lectura única, amb la qual cosa hi ha temps per presentar esmenes fins al pròxim dimarts. La situació ha tornat a encendre totes les alarmes entre els negociadors, que insisteixen que s'ha de tornar a compactar l'acord a quatre i aspirar a que la CUP almenys s'abstingui a la modificació de la proposició de llei. "Hem de fer possible que Junts doni suport explícit a l'acord, perquè ho té signat, amb una esmena que permeti també al PSC mantenir-se", expliquen els principals implicats en l'acord. "És un acord que garanteix la immersió i afavoreix el català", ha subratllat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que confia en la descongelació d'una via teixida durant dos mesos que va embarrancar en vuit hores.
Que Rigau hagi tingut un paper rellevant en l'acord signat entre els quatre actors té el seu origen en unes declaracions que va fer l'exconsellera el 25 de novembre de l'any passat a Ser Catalunya. Aquell dia va defensar que el Govern havia de buscar una resposta "propositiva" a la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules que inclogués el PSC.
Els de Salvador Illa, que va assumir el lideratge dels socialistes tres setmanes després, no van trigar a trobar en les seves paraules una pista d'aterratge. La van contactar per convidar-la a les jornades sobre l'ús del català organitzades per la Fundació Rafael Campalans el 28 i 29 de gener. Tot plegat, mentre els socialistes obrien converses amb el Govern per blindar el model d'escola catalana.
Al fòrum organitzat pel think tank del PSC hi va intervenir també l'expresident de la Generalitat José Montilla i va aplegar les veus de l'exconseller d'Educació socialista Joan Manuel Del Pozo; el catedràtic de Ciència Política i president de Federalistes d'Esquerres, Joan Botella; el president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez-Costa; o del lletrat del Parlament Antoni Bayona. La llavor del que acabaria transformant-se en un acord al Parlament es va plantar en un dinar on van participar dirigents socialistes, alguns dels ponents i d'altres com José Domingo, exdiputat de Ciutadans i un dels impulsors de la reclamació de l'escola "bilingüe".
A partir del dinar, Rigau s'activa i es posa en contacte amb la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. "La solució que Rigau posa sobre la taula per sortir de l'atzucac del 25% és rebuda com a viable", reconeixen des de Cultura. Aleshores, Vila treballa braç a braç amb l'exconsellera i l'equip tècnic i jurídic del departament per reformar el marc legal, que és previ a la llei d'educació de Catalunya (LEC) i l'Estatut. Arrenquen converses amb partits i entitats. "Junts hi està d'acord en tot moment i admeten que és la millor sortida possible", expliquen.
La filosofia és que, davant d'una sentència que es basa en la llei Wert, ja derogada, cal adaptar el marc normatiu català a la Lomloe, la llei vigent en aquests moments aprovada pel govern de Pedro Sánchez. "Més enllà del català com a llengua vehicular, les lleis vigents reconeixen que el castellà és llengua d'ensenyament. Si no ho regula la Generalitat, ho regularà la justícia", defensa Rigau, que reconeix que durant el seu mandat quan Artur Mas era president es va negar a aplicar la llei Wert perquè era "mortal" per al sistema. S'aposta per no tocar la LEC i actualitzar la llei de política lingüística, que és prèvia a l'Estatut. Amb aquesta filosofia engeguen les converses. En paral·lel, el PSC s'acaba sumant al Pacte Nacional per la Llengua impulsat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès.
Implicats des de dins i des de fora del Parlament
El debat entra en ebullició dels grups a partir d'una proposta de text bastida per Rigau i la conselleria. Dirigents d'ERC, Junts, el PSC i els comuns s'arromanguen per bastir un acord i afinar un redactat que representi les quatre sensibilitats. Des d'Anna Simó i Mònica Palacín per part dels republicans, a Joan Mena, Jéssica Albiach i Jéssica González, per part dels comuns. Des d'Illa, el ministre Miquel Iceta, Alícia Romero i Esther Niubó, per part del PSC, a Mònica Sales, Francesc Ten, Anna Erra i Albert Batet, per part de Junts. També Òmnium Cultural entra a les converses. "Enginyeria fina", reconeixen els arquitectes del document. "Rigau ha tingut un paper importantíssim per fer de pont entre els socialistes i l'independentisme", admeten des del PSC.
Es descarta, des d'un inici, obrir la negociació també amb la CUP. "Sabíem que treballava en la línia de reclamar l'exclusivitat del català, com demanen USTEC i Plataforma per la Llengua, i això implicaria confrontació a les escoles i amb els tribunals, amb la qual cosa vam optar per pactar amb ells en el període d'esmenes", argumenten. Fonts dels anticapitalistes van lamentar aquest dijous que no van conèixer la iniciativa de la majoria parlamentària fins al dimecres al vespre.
El vistiplau de Borràs
Diversos dirigents implicats en la negociació sí que apunten que, a les converses, Junts va incloure-hi Borràs, conscient que calia afermar el suport de les diferents sensibilitats de la formació. "Borràs va donar el seu vistiplau a l'acord", asseguren fins a tres negociadors implicats. "Ella n'estava informada per diverses vies", insisteixen. Fonts de Junts, però, neguen que la presidenta del Parlament beneís el text: "S'havia parlat amb ella, però no es va produir un vistiplau explícit al text".
El text acaba madurant-se el cap de setmana passat i es tanca en una reunió dels quatre actors signants dimarts, el mateix dia que el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, feia públic que s'impulsarà un decret sense percentatges per preservar la immersió. S'aferma una aliança del Govern amb el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística de 1998, amb l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula. Es busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial. La literalitat de l'acord recull que el català és el "centre de gravetat" del model d'escola catalana, la llengua "normalment emprada com a vehicular". Però també que el castellà "és usat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre" per garantir que al final de l'educació obligatòria es dominen les dues llengües. És a dir, la flexibilitat de la immersió en funció del context sociolingüístic de cada centre.
"El que fa l'acord és reconèixer que es pot fer una part en castellà, però supeditada a molts criteris per evitar que qui ho vulgui fer tot en castellà ho pugui fer i que qui no vol fer res faci alguna cosa", simplifiquen els negociadors. L'objectiu últim: evitar l'execució de la sentència. Avisen que aquest podria ser el darrer intent. Els quatre actors tanquen l'acord i es fan la fotografia conjunta al Parlament dijous al migdia.
Temps de descompte per descongelar el pacte
Després de l'impacte mediàtic, els fets es precipiten. El degoteig de malestars en sectors independentistes a l'òrbita de Junts i entitats que hi veuen la porta d'entrada a la vehicularitat del castellà creix i té rèpliques a les xarxes amb ERC i Junts com a principal diana. Malgrat que Junts defensa inicialment de forma pública i també a través d'un comunicat que l'acord assolit sí que blinda el català com a llengua vehicular, les crítiques de sindicats, com USTEC, de Plataforma per la Llengua, l'ANC i de la CUP vanin crescendo.
L'expresident Quim Torra es posiciona en contra via Twitter i personalitats amb ascendència sobre l'independentisme, com Lluís Llach, també. Des del Consell per la República es prepara una resposta i Carles Puigdemont manifesta públicament que no es poden obrir "més escletxes que afebleixin" el català. "Puigdemont no intervé en tota la negociació fins al tuit", expliquen els implicats en el pacte. Davant d'aquesta situació, el grup de Junts es reuneix dijous a la tarda amb Jordi Sànchez i Laura Borràs, i s'acorda que s'ha de "reformular" el pacte perquè sigui avalat també per totes les veus crítiques.
El gir de Junts per la pressió interna
Tres minuts abans de les nou de la nit, arriba el comunicat de Junts que congela l'acord per no tibar encara més el partit internament. "No hem canviat d'opinió i tampoc ha estat per uns tuits. Simplement, la proposta està mal feta i, si l'objectiu és mantenir la immersió, aquest acord ni atura la sentència ni garanteix la immersió", argumenten. A hores d'ara, veuen amb bons ulls la proposta "intel·ligent" d'Òmnium de buscar el consens en el marc del Pacte Nacional per la Llengua.
Però el rellotge corre. La proposició s'ha presentat per la via urgent en lectura única, amb la qual cosa hi ha temps per presentar esmenes fins al pròxim dimarts. La situació ha tornat a encendre totes les alarmes entre els negociadors, que insisteixen que s'ha de tornar a compactar l'acord a quatre i aspirar a que la CUP almenys s'abstingui a la modificació de la proposició de llei. "Hem de fer possible que Junts doni suport explícit a l'acord, perquè ho té signat, amb una esmena que permeti també al PSC mantenir-se", expliquen els principals implicats en l'acord. "És un acord que garanteix la immersió i afavoreix el català", ha subratllat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que confia en la descongelació d'una via teixida durant dos mesos que va embarrancar en vuit hores.