24
de març
del
2022
Actualitzat
el
25
de març
a la
13:18h
Tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) -Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Ramon Sáez Valcárcel- consideren que el Tribunal Suprem hauria d'haver "suspès" la causa contra Oriol Junqueras mentre esperava la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les preguntes prejudicials plantejades per Manuel Marchena. El president de la sala penal va preguntar a Luxemburg si havia d'alliberar Junqueras en cas que tingués immunitat com a diputat electe del Parlament Europeu.
Malgrat els dubtes, Marchena no va aturar la causa i el 14 d'octubre de 2019 va dictar sentència. Dos mesos després, el 19 de desembre, el TJUE va dir que, efectivament, Junqueras hauria d'haver estat alliberat per recollir l'acta d'eurodiputat. En aquesta situació, el Suprem va rebutjar deixar sortir l'exvicepresident del Govern argumentant que ja hi havia sentència ferma.
Ara, tres anys després dels fets, el cas ha arribat al TC, que ha desestimat el recurs d'empara presentat per Junqueras contra la sentència de l'1-O. No ha pogut mantenir la unanimitat, com ve sent habitual en els darrers recursos dels presos polítics. Els tres magistrats discrepants consideren que el recurs hauria d'haver estat acceptat i que la sentència de Junqueras s'hauria d'haver ajornat a l'espera que el TJUE resolgués les preguntes prejudicials de Marchena.
El TC encara no ha fet públics els vots particulars sobre aquesta qüestió, però sí que n'ha enviat un avançament a la premsa. Un cop resolta la carpeta al TC, el president d'ERC pot portar-la al Tribunal d'Estrasburg argumentant vulneracions de drets fonamentals i també hi podrà portar la sentència de l'1-O. Aquesta setmana, el TC ha resolt els recursos que faltaven contra el veredicte de Marchena, que va condemnar a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders del procés.
Faltava per abordar els casos de Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. En tots els casos, el TC ha avalat la condemna per sedició que va dictar Marchena, però sense unanimitat. Tres magistrats han emès un vot particular qüestionant la sentència del Suprem. En la resta de casos van ser dos els jutges discrepants, però en aquests últims quatre recursos s'hi ha sumat Sáez Valcárcel, que considera que el tipus penal de la sedició és "imprecís", igual que la definició que en fa el Suprem.
En aquesta línia, Sáez Valcárcel té dubtes en relació a la presumpció d'innocència, en la justificació de la prova i en la motivació fàctica, i també planteja que el fet principal i les conductes que s'atribueixen als demandants són "imprecises". Tot plegat, carrega d'arguments les defenses de cara a les demandes que presentaran a Estrasburg en les properes setmanes. Tots els presos polítics ja tenen obertes les portes d'Europa.
Malgrat els dubtes, Marchena no va aturar la causa i el 14 d'octubre de 2019 va dictar sentència. Dos mesos després, el 19 de desembre, el TJUE va dir que, efectivament, Junqueras hauria d'haver estat alliberat per recollir l'acta d'eurodiputat. En aquesta situació, el Suprem va rebutjar deixar sortir l'exvicepresident del Govern argumentant que ja hi havia sentència ferma.
Ara, tres anys després dels fets, el cas ha arribat al TC, que ha desestimat el recurs d'empara presentat per Junqueras contra la sentència de l'1-O. No ha pogut mantenir la unanimitat, com ve sent habitual en els darrers recursos dels presos polítics. Els tres magistrats discrepants consideren que el recurs hauria d'haver estat acceptat i que la sentència de Junqueras s'hauria d'haver ajornat a l'espera que el TJUE resolgués les preguntes prejudicials de Marchena.
El TC encara no ha fet públics els vots particulars sobre aquesta qüestió, però sí que n'ha enviat un avançament a la premsa. Un cop resolta la carpeta al TC, el president d'ERC pot portar-la al Tribunal d'Estrasburg argumentant vulneracions de drets fonamentals i també hi podrà portar la sentència de l'1-O. Aquesta setmana, el TC ha resolt els recursos que faltaven contra el veredicte de Marchena, que va condemnar a penes d'entre nou i tretze anys de presó els líders del procés.
Faltava per abordar els casos de Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa. En tots els casos, el TC ha avalat la condemna per sedició que va dictar Marchena, però sense unanimitat. Tres magistrats han emès un vot particular qüestionant la sentència del Suprem. En la resta de casos van ser dos els jutges discrepants, però en aquests últims quatre recursos s'hi ha sumat Sáez Valcárcel, que considera que el tipus penal de la sedició és "imprecís", igual que la definició que en fa el Suprem.
En aquesta línia, Sáez Valcárcel té dubtes en relació a la presumpció d'innocència, en la justificació de la prova i en la motivació fàctica, i també planteja que el fet principal i les conductes que s'atribueixen als demandants són "imprecises". Tot plegat, carrega d'arguments les defenses de cara a les demandes que presentaran a Estrasburg en les properes setmanes. Tots els presos polítics ja tenen obertes les portes d'Europa.