24
de març
del
2022
Actualitzat
a les
20:55h
Quasi en temps de descompte perquè expiri el temps que va concedir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per aplicar un 25% de castellà a l'escola -aquest divendres es complia el termini imposat al Govern-, ha arribat la fotografia del darrer flanc que quedava obert per intentar frenar la sentència: el del Parlament. L'aliança del Govern amb el PSC i els comuns per modificar la llei de política lingüística de 1998, amb l'objectiu de fer compatibles la llengua catalana i castellana sense percentatges a l'aula, busca exhibir un suport majoritari al model d'immersió i, al mateix temps, driblar la imposició judicial, tot i que ja ha generat malestar en sectors independentistes, que hi veuen la porta d'entrada a la vehicularitat del castellà. La incògnita continua sent fins a quin punt aquest nou marc normatiu, que pivota en garantir el domini tant del català com del castellà, serà útil per aturar l'ofensiva judicial.
L'estratègia parlamentària és la darrera peça per completar les accions que s'han posat en marxa en tres dimensions més: la governamental, amb el decret sense percentatges que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray va presentar dimarts; l'estatal, amb la vigència de laLomloe que ERC va contribuir a aprovar el novembre del 2020 per derogar la llei Wert en què es basa la sentència del TSJC; i la social, amb unPacte Nacional per la Llengua que aplega partits, sindicats i entitats i plataformes en defensa del català. Esgotats els 60 dies per fer extensiva la doctrina sobre el castellà que ja s'aplica en 35 aules, el Govern conté la respiració a l'espera de si el tribunal torna a moure fitxa o dona per conclòs el litigi.
Quatre són les claus que expliquen la resposta desplegada per la Generalitat, titllada de tímida tant per la CUP com per part dels sindicats educatius que aquest dimecres van liderar la vaga en defensa de la immersió, i assenyalada com a desobediència pels partits i entitats detractores de fixar el català com a llengua vehicular. Són aquestes:
Un acord polític transversal
Més enllà del decret que el Govern preveu que entri en vigor en un any i que s'aferra a l'aprenentatge del català i del castellà sense percentatges, l'executiu de Pere Aragonès buscava exhibir musculatura per protegir la immersió lingüística. L'aliança al Parlament li garanteix una majoria sòlida i transversal d'un model que, insisteix, és pedagògic i no ideològic, com assenyalen els partits estatals de dretes. El fet que l'acord inclogui les dues formacions que governen a la Moncloa també és una vàlvula de seguretat perquè el Ministeri d'Educació no reclami el compliment de la sentència del TSJC. Fins ara no hi ha hagut un pronunciament explícit en aquest sentit, per bé que el PSC sí que ha defensat per boca de Salvador Illa que la resolució judicial s'havia d'acatar.
Més enllà, però, dels pronunciaments públics, els socialistes han estat inclosos des del principi en les converses del Govern per reforçar l'ús social del català i intentar preservar el consens al voltant del model d'escola. Una interlocució que ja va donar fruits amb la suma del PSC al Pacte Nacional per la Llengua i que ara s'estén a aquesta entesa per modificar la llei de política lingüística. En canvi, d'aquest acord en queda fora la CUP, que n'ha lamentat la seva exclusió. Diuen els anticapitalistes que només els van plantejar adherir a l'entesa un cop el text estava ja pactat amb la resta de grups. La CUP ha presentat una proposta pròpia que passa per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) i incloure que el català és l'"única" llengua vehicular a l’escola catalana.
Com han de conviure el català i el castellà
La resposta del Govern, i ara també del Parlament, passa o no per fer complir el 25% de castellà a les aules? Ni sí ni no. El que fan les dues iniciatives és posar el focus en com assegurar que, un cop es finalitza l'educació obligatòria, els alumnes tenen un domini equivalent tant del català com del castellà, però mantenint la llengua catalana com a "centre de gravetat" del model. "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu", recull la proposició de llei. De fet, la conclusió del Govern en base als estudis realitzats és que és el català la llengua que s'ha de reforçar en la majoria de centres, perquè es constata que ha patit un retrocés en el seu ús.
Però la modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística de cada centre. Aquesta és l'essència de la flexibilització del model d'immersió que ja va posar sobre la taula l'exconseller Josep Bargalló i que parteix de la diagnosi que el mapa lingüístic no és homogeni. Així queda definit en el document acordat: "Per tal d'assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre".
Sectors independentistes es regiren contra el text
Afirmacions com aquesta han portat dirigents independentistes a considerar com un "retrocés" el pacte. Qui ho ha explicitat amb més contundència ha estat l'expresident Quim Torra, que ha fet servir aquesta frase: "No en el meu nom". Fonts consultades per NacióDigital indiquen que l'entesa ha causat una "forta sacsejada" al Parlament, també dins de Junts -veus del partit asseguren que no tot el grup parlamentari en tenia coneixement-, i també malestar en entitats com la Plataforma per la Llengua, que va esmenar el contingut del pacte -sense èxit- al llarg dels últims dies.
El malestar entre determinats sectors independentistes a la xarxa -Lluís Llach ha parlat sense embuts de "vergonya nacional" a Twitter- ha fet que Junts emetés un comunicat per clarificar que l'acord no obre la porta a més castellà a les aules. Segons el partit que comanda Carles Puigdemont, la reforma "blinda" el model d'immersió i "referma" el català com a llengua pròpia i "normalment emprada com a vehicular" a les aules. El castellà, sostenen, apareix com a "llengua d'ensenyament". El diputat Francesc de Dalmases ha hagut de defensar la posició davant les crítiques de la CUP, que veu amenaçat de mort el model pel pacte a quatre d'aquest dijous.
Demòcrates, formació que té una diputada integrada al grup de Junts, ha emès un comunicat molt crític en el qual ha posat de manifest que no havien estat informats i que l'entesa pot provocar que el castellà acabi sent "vehicular" a les aules. Els voluntaris de la formació seran els encarregats de decidir, en una consulta telemàtica, si la representant de Demòcrates -Titon Laïlla- vota a favor o en contra del text. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha carregat contra l'acord, que ha qualificat com un "pas enrere". "Prou de retrocessos en cada imposició de l'Estat", ha apuntat l'ANC a través de Twitter, des d'on ha indicat que no es quedarà de "braços plegats". Precisament aquest dijous l'entitat ha aprovat un nou full de ruta en el qual augmenta la pressió als partits i obre la porta a una llista cívica al Parlament.
Una radiografia heterogènia com a base
Aquesta radiografia heterogènia sobre les necessitats de cada escola per aconseguir que els seus alumnes, amb el català com a llengua vehicular, acabin l'ensenyament dominant les dues llengües passa, inevitablement, per adaptar cada projecte a la realitat amb la qual ha de treballar el centre. La filosofia és més català a les escoles ubicades en realitats socials on és predominant l'ús del castellà i compensar el castellà als centres de municipis o barris on aquest sigui més minoritari. A més de la situació sociolingüística, però, el pacte parlamentari recull també que l'ensenyament tingui en compte l'evolució del procés d'aprenentatge, així com els nous mètodes educatius, amb menys presència dels llibres de text i protagonisme creixent de les noves tecnologies.
Una entesa enmig d'una vaga i un calendari judicial
Cambray s'embutxaca aquest acord parlamentari enmig de l'erosió que arrossega per les vagues convocades pels sindicats, que l'assenyalen per prendre decisions "unilaterals", com l'avançament del calendari escolar. Però el conseller també ha estat criticat perquè se li atribueix passivitat a l'hora de blindar les direccions i els centres davant l'ofensiva judicial. Per un motiu i per l'altre, les peticions de dimissió s'han succeït en les dues darreres setmanes i encara queden dos dies de vaga més -el 29 i el 30 de març- que Educació no ha aconseguit desactivar.
Les reunions amb els sindicats continuen en una contrarellotge que transita en paral·lel al temps límit que va donar el TSJC per complir la sentència. El marc normatiu ha estat anunciat amb incògnites i incerteses quan falten poques hores perquè el tribunal entengui que les escoles han d'estar impartint un 25% de l'ensenyament en castellà. El conseller, a qui se li acumulen les turbulències, fa una aposta per intentar esquivar la imposició amb una jugada de risc que parteix d'una premissa també sense resposta: com pot constatar un tribunal el percentatge de jornada que es fa a cada aula en cadascuna de les llengües?
L'estratègia parlamentària és la darrera peça per completar les accions que s'han posat en marxa en tres dimensions més: la governamental, amb el decret sense percentatges que el conseller Josep Gonzàlez-Cambray va presentar dimarts; l'estatal, amb la vigència de laLomloe que ERC va contribuir a aprovar el novembre del 2020 per derogar la llei Wert en què es basa la sentència del TSJC; i la social, amb unPacte Nacional per la Llengua que aplega partits, sindicats i entitats i plataformes en defensa del català. Esgotats els 60 dies per fer extensiva la doctrina sobre el castellà que ja s'aplica en 35 aules, el Govern conté la respiració a l'espera de si el tribunal torna a moure fitxa o dona per conclòs el litigi.
Quatre són les claus que expliquen la resposta desplegada per la Generalitat, titllada de tímida tant per la CUP com per part dels sindicats educatius que aquest dimecres van liderar la vaga en defensa de la immersió, i assenyalada com a desobediència pels partits i entitats detractores de fixar el català com a llengua vehicular. Són aquestes:
Un acord polític transversal
Més enllà del decret que el Govern preveu que entri en vigor en un any i que s'aferra a l'aprenentatge del català i del castellà sense percentatges, l'executiu de Pere Aragonès buscava exhibir musculatura per protegir la immersió lingüística. L'aliança al Parlament li garanteix una majoria sòlida i transversal d'un model que, insisteix, és pedagògic i no ideològic, com assenyalen els partits estatals de dretes. El fet que l'acord inclogui les dues formacions que governen a la Moncloa també és una vàlvula de seguretat perquè el Ministeri d'Educació no reclami el compliment de la sentència del TSJC. Fins ara no hi ha hagut un pronunciament explícit en aquest sentit, per bé que el PSC sí que ha defensat per boca de Salvador Illa que la resolució judicial s'havia d'acatar.
Més enllà, però, dels pronunciaments públics, els socialistes han estat inclosos des del principi en les converses del Govern per reforçar l'ús social del català i intentar preservar el consens al voltant del model d'escola. Una interlocució que ja va donar fruits amb la suma del PSC al Pacte Nacional per la Llengua i que ara s'estén a aquesta entesa per modificar la llei de política lingüística. En canvi, d'aquest acord en queda fora la CUP, que n'ha lamentat la seva exclusió. Diuen els anticapitalistes que només els van plantejar adherir a l'entesa un cop el text estava ja pactat amb la resta de grups. La CUP ha presentat una proposta pròpia que passa per modificar la llei d'educació de Catalunya (LEC) i incloure que el català és l'"única" llengua vehicular a l’escola catalana.
Com han de conviure el català i el castellà
La resposta del Govern, i ara també del Parlament, passa o no per fer complir el 25% de castellà a les aules? Ni sí ni no. El que fan les dues iniciatives és posar el focus en com assegurar que, un cop es finalitza l'educació obligatòria, els alumnes tenen un domini equivalent tant del català com del castellà, però mantenint la llengua catalana com a "centre de gravetat" del model. "El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu", recull la proposició de llei. De fet, la conclusió del Govern en base als estudis realitzats és que és el català la llengua que s'ha de reforçar en la majoria de centres, perquè es constata que ha patit un retrocés en el seu ús.
Però la modificació de la llei de política lingüística també s'especifica que el castellà "és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre". Això significa que la presència de més o menys castellà la deixen en mans de cada centre en funció de quines siguin les necessitats per assegurar que s'aprenen les dues llengües, un escenari que estarà marcat per la realitat sociolingüística de cada centre. Aquesta és l'essència de la flexibilització del model d'immersió que ja va posar sobre la taula l'exconseller Josep Bargalló i que parteix de la diagnosi que el mapa lingüístic no és homogeni. Així queda definit en el document acordat: "Per tal d'assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials i en les llengües oficials ha de tenir garantida una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius de centre".
Sectors independentistes es regiren contra el text
Afirmacions com aquesta han portat dirigents independentistes a considerar com un "retrocés" el pacte. Qui ho ha explicitat amb més contundència ha estat l'expresident Quim Torra, que ha fet servir aquesta frase: "No en el meu nom". Fonts consultades per NacióDigital indiquen que l'entesa ha causat una "forta sacsejada" al Parlament, també dins de Junts -veus del partit asseguren que no tot el grup parlamentari en tenia coneixement-, i també malestar en entitats com la Plataforma per la Llengua, que va esmenar el contingut del pacte -sense èxit- al llarg dels últims dies.
El malestar entre determinats sectors independentistes a la xarxa -Lluís Llach ha parlat sense embuts de "vergonya nacional" a Twitter- ha fet que Junts emetés un comunicat per clarificar que l'acord no obre la porta a més castellà a les aules. Segons el partit que comanda Carles Puigdemont, la reforma "blinda" el model d'immersió i "referma" el català com a llengua pròpia i "normalment emprada com a vehicular" a les aules. El castellà, sostenen, apareix com a "llengua d'ensenyament". El diputat Francesc de Dalmases ha hagut de defensar la posició davant les crítiques de la CUP, que veu amenaçat de mort el model pel pacte a quatre d'aquest dijous.
Demòcrates, formació que té una diputada integrada al grup de Junts, ha emès un comunicat molt crític en el qual ha posat de manifest que no havien estat informats i que l'entesa pot provocar que el castellà acabi sent "vehicular" a les aules. Els voluntaris de la formació seran els encarregats de decidir, en una consulta telemàtica, si la representant de Demòcrates -Titon Laïlla- vota a favor o en contra del text. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha carregat contra l'acord, que ha qualificat com un "pas enrere". "Prou de retrocessos en cada imposició de l'Estat", ha apuntat l'ANC a través de Twitter, des d'on ha indicat que no es quedarà de "braços plegats". Precisament aquest dijous l'entitat ha aprovat un nou full de ruta en el qual augmenta la pressió als partits i obre la porta a una llista cívica al Parlament.
Una radiografia heterogènia com a base
Aquesta radiografia heterogènia sobre les necessitats de cada escola per aconseguir que els seus alumnes, amb el català com a llengua vehicular, acabin l'ensenyament dominant les dues llengües passa, inevitablement, per adaptar cada projecte a la realitat amb la qual ha de treballar el centre. La filosofia és més català a les escoles ubicades en realitats socials on és predominant l'ús del castellà i compensar el castellà als centres de municipis o barris on aquest sigui més minoritari. A més de la situació sociolingüística, però, el pacte parlamentari recull també que l'ensenyament tingui en compte l'evolució del procés d'aprenentatge, així com els nous mètodes educatius, amb menys presència dels llibres de text i protagonisme creixent de les noves tecnologies.
Una entesa enmig d'una vaga i un calendari judicial
Cambray s'embutxaca aquest acord parlamentari enmig de l'erosió que arrossega per les vagues convocades pels sindicats, que l'assenyalen per prendre decisions "unilaterals", com l'avançament del calendari escolar. Però el conseller també ha estat criticat perquè se li atribueix passivitat a l'hora de blindar les direccions i els centres davant l'ofensiva judicial. Per un motiu i per l'altre, les peticions de dimissió s'han succeït en les dues darreres setmanes i encara queden dos dies de vaga més -el 29 i el 30 de març- que Educació no ha aconseguit desactivar.
Les reunions amb els sindicats continuen en una contrarellotge que transita en paral·lel al temps límit que va donar el TSJC per complir la sentència. El marc normatiu ha estat anunciat amb incògnites i incerteses quan falten poques hores perquè el tribunal entengui que les escoles han d'estar impartint un 25% de l'ensenyament en castellà. El conseller, a qui se li acumulen les turbulències, fa una aposta per intentar esquivar la imposició amb una jugada de risc que parteix d'una premissa també sense resposta: com pot constatar un tribunal el percentatge de jornada que es fa a cada aula en cadascuna de les llengües?