La immersió i el gir de Junts

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Quan el tema de debat és la salut del català, des del rol que té a l'escola fins al seu ús social, el diagnòstic és àmpliament compartit -o, almenys, assumit per una àmplia majoria de la societat catalana- mentre que en la recepta i el tractament apareixen més veus discordants. Constatat en les estadístiques, el retrocés de la llengua és un fet. I la regressió es pot explicar per diverses causes: des de la composició d'una societat més plural en els orígens fins a canvis notables en el consum audiovisual, passant per una relaxació evident de les polítiques de protecció i promoció del català. Al nou escenari s'hi afegeix l'amenaça en forma de permanent ofensiva judicial, que té el sistema educatiu com a diana.

La carpeta judicial, amb el requeriment per complir la sentència del 25%de castellà a l'escola, era el primer escull que havia de superar el Govern. I l'executiu ha optat per driblar l'escomesa judicial. Com? Amb un pacte parlamentari -signat inicialment per ERC, Junts, PSC i comuns- que modificava articles de la llei de política lingüística per assegurar el caràcter vehicular del català i introduir-hi la seva convivència amb el castellà, sense fixar percentatges i posant el focus en el domini de les dues llengües en l'etapa obligatòria. Si la immersió es posa al dia atenent la situació sociolingüística dels centres, l'evolució del procés d'aprenentatge i els nous mètodes educatius, el model perseguirà el sentit comú. Sabent, això sí, que el blindatge mai estarà assegurat.

L'acord parlamentari, necessàriament flexible per sumar suports més enllà de la frontera independentista -i del qual n'havia quedat al marge la CUP-, pretenia una protecció legal iniciada amb el decret de modificació de la llei d'educació de Catalunya (LEC) i la nova normativa estatal (Lomloe), que ERC va contribuir a aprovar el novembre del 2020. La incorporació del PSC a l'aliança al Parlament, com havia passat en el Pacte Nacional per la Llengua, assegurava que el Ministeri d'Educació no reclamaria l'aplicació de la sentència del 25%, però no garantia que el TSJC quedi satisfet.

Ara bé, el pacte ampli va congelar-se aquest dijous al vespre quan, davant les crítiques de veus independentistes a les xarxes socials -que hi veien un retrocés teòric del model d'immersió-, Junts va rectificar. La formació de Carles Puigdemont, que al matí s'havia fet la foto al Parlament i més tard havia defensat l'entesa a quatre des del faristol de l'hemicicle malgrat els comentaris crítics en privat de diversos dirigents, va canviar de parer amb un comunicat oficial. Va urgir a trobar un "consens majoritari" amb les entitats que defensen la llengua i la comunitat educativa, tot i que la fórmula de tramitació urgent de la proposició de llei no dona gaire dies de marge per perseguir aquest pretès consens. El gir executat en poques hores, una nova mostra de la inestabilitat que viu el partit, evidencia la dificultat creixent que té Junts per actuar com un actor sòlid en acords amplis. El mínim soroll ensorra qualsevol decisió transcendent.

Al marge de les dificultats exhibides per a un acord estable, amb rectificació nocturna inclosa, podríem convenir que, en la discussió del nou marc normatiu del català i la recerca d'adhesions polítiques, les forces del Govern havien exhibit ordre sense practicar l'aventura, per manllevar la cita de César Luis Menotti popularitzada a Catalunya per Mishima ("Ordre i aventura"). I en què consisteix l'aventura quan parlem de la defensa convençuda del català? En la presa de decisions desacomplexades, però admissibles dins del marc normatiu, encara que puguin generar contestació.

Es poden prendre decisions valentes a l'escola, per assegurar el nivell d'aprenentatge, i en la resta d'àmbits en què la Generalitat hi pot incidir, per forçar una presència predominant de la llengua pròpia del país. A les aules, per exemple, podria considerar-se pertinent la demanda d'un determinada competència lingüística al professorat. A l'administració, es podria potenciar el català com a llengua real d'atenció preferent. I en les plataformes audiovisuals, els mitjans de comunicació i el conjunt de la producció cultural es podrien bonificar els continguts de forma més conscient i determinada. Creure's la llengua per fer-la útil, atractiva i necessària.

Durant anys, potser per autocomplaença en la diagnosi del sistema educatiu i del panorama comunicatiu, potser també per la incidència del procés en el debat polític, a Catalunya no s'ha atès un problema que existia: la disminució gradual de l'ús social del català. I revertir la inacció requereix una mica més que ordre i pactes, que no resulten senzills quan es manifesta tanta inestabilitat. També es precisa ambició per a l'aventura.

» La jornada d'aquest dijous va deixar un altre titular destacat: la decisió de la justícia britànica de negar la immunitat a Joan Carles I, fet que aplana el camí per jutjar el rei emèrit en el cas d'assetjament denunciat per Corinna Larsen. La decisió de Londres, que contrasta amb la protecció de la qual ha gaudit l'anterior monarca per part de la justícia espanyola, reforça la investigació per determinar si el pare de Felip VI va participar en l'estratègia de pressió a qui va ser la seva parella sentimental. Sobre el cas de Joan Carles I, llegiu aquesta opinió d'Oriol March.  
 

---

Avui no et perdis

» Junts congela l'acord per la immersió i demana més consens després de les crítiques independentistes; per Oriol March.

» Opinió: «Pedaç, jugada mestra o canvi de model?»; per Francesc-Marc Álvaro.

»La Sagrada Família recorre als tribunals per continuar construint en sòl protegit; per Roger Tugas Vilardell.

» La carta de Sánchez per frenar el preu de l'energia i la reticència europea; per Pep Martí.

»  On pots comprar avui la gasolina més barata de la teva comarca?; per Roger Tugas Vilardell.

»Repsol anuncia una rebaixa de 10 cèntims per litre als transportistes; per Irene Montagut.

»El sector de l'alimentació i les begudes alerta que perd 100 milions diaris amb la vaga.

»Llista cívica i més pressió als polítics: les cinc claus del nou full de ruta de l'ANC; per Oriol March i Bernat Surroca.

»Òmnium considera Borràs una víctima de «l'operació de l'Estat» contra l'independentisme; per Bernat Surroca.

»La CUP preguntarà a les bases si cal apartar Laura Borràs quan se la jutgi per corrupció; per Bernat Surroca.

»El TC avala sense unanimitat les sentències de Forn i Bassa per l'1-O; per Bernat Surroca.

»Un nou medicament frena el càncer de mama en el 75% dels casos; per Víctor Rodrigo.

»El jutge cita a declarar per l'1 d'abril un dels sospitosos de l'assassinat d'Helena Jubany; per Bernat Surroca.

»Barcelona té cinc pisos en venda per cada habitatge de lloguer.

» Opinió: «Negocis i propagandes»; per Bel Olid.
 

---

 El passadís

El relleu a les direccions dels mitjans públics continuen supeditats als moviments polítics. Passa al consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), on els equilibris entre els membres designats per ERC, Junts i el PSC hauran de possibilitar una entesa pels canvis a la cúpula de TV3 i Catalunya Ràdio, a l'espera d'escollir els directors per concurs públic. De moment, el PSC i Junts s'han posat d'acord per intentar marcar el pas, però ERC ha frenat canvis immediats.

A la vegada, les direccions dels socialistes i els juntaires a la Diputació de Barcelona van pactar el nomenament del periodista Enric Hernández, exdirector d'El Periódico, com a conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Un acord que ara intenten revertir sectors de Junts revoltats contra el vistiplau dels responsables del partit a l'ens provincial, del que tenia coneixement la direcció. El que passi amb la CCMA i amb Hernández a la XAL no es podrà deslligar d'un altre moviment que està en fase d'espera, l'elecció de Núria Llorach com a secretària general del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Llorach, que fins fa unes setmanes presidia la Corporació a proposta de Junts, aspira a ser reubicada al càrrec directiu que fins ara ostentava Maria Teresa Martí i Castro, que dimecres va fer 65 anys. La proposta sorgeix del president del CAC, Xevi Xirgo. L'escenari s'hauria de començar a aclarir la setmana que ve. Es reunirà de nou el consell de la CCMA i dijous està previst a la Diputació la votació sobre el cas Hernández. Això si els fràgils equilibris de partit no ho endarrereixen.

Vist i llegit

Aquest dijous va fer un mes de la invasió russa d'Ucraïna, que ha captat l'atenció mediàtica a escala internacional. L'impacte de la guerra ha actualitzat les anàlisis sobre l'ascens al poder de Valdímir Putin i la naturalesa del règim que lidera, que suma adhesions però també opositors de renom. I aquesta Rússia dual es pot explicar de moltes maneres. El País n'ha trobat una d'original: un podcast que recupera el vell enfrontament entre Garri Kaspàrov i Anatoli Kàrpov, un duel entre mestres dels escacs que va marcar una època. En format de podcast -presentat per Ana Fuentes i amb l'aportació de Leontxo García-, el treball recupera aquella rivalitat i troba paral·lelismes amb els posicionaments de tots dos enfront el conflicte amb Ucraïna. Quan competien, Kàrpov representava la visió més conservadora de l'URSS mentre Kaspàrov sintetitzava els aires de canvi de la perestroika. Ara, el primer és diputat del partit de Putin a la Duma mentre el segon, que havia intentat ser alternativa política al president, resideix a Nova York i és molt crític amb el Kremlin.

 El nom propi

Aquest dijous va morir Luis Roldán, l'exdirector general de la Guàrdia Civil que va protagonitzar un dels escàndols de corrupció més sonats de la tendra democràcia espanyola. La figura de Roldán, que tenia 78 anys i estava ingressat en un hospital de Saragossa, sempre serà recordada per l'escàndol de la seva fuga, després que es documentés que va saquejar els fons reservats gràcies a la posició de privilegi al capdavant de l'institut armat. La detenció a l'aeroport de Bangkok el 1995 i el seu posterior empresonament -va ser condemnat a 31 anys de reclusió- va suposar una de les caigudes més sorolloses del tram final de Felipe González a la Moncloa.       

 Els imperdibles

La recomanació d'aquesta setmana convida a acostar-se al teatre. En concret, a La Villarroel, per deixar-se emocionar per L'oreneta, l'obra escrita per Guillem Clua i dirigida per Josep Maria Mestres, amb interpretació excel·lent d'Emma Vilarasau i Dafnis Balduz. La relació entre una professora de cant i un alumne ocasional, que acabaran descobrint que tenen moltes coses en comú, serveix a Clua per endinsar l'espectador en debats com el de la tolerància, la por, les creences i les relacions intrafamiliars. Val molt la pena. Bon cap de setmana! 

 ​