24
de març
del
2022
Actualitzat
el
15
de gener
del
2024
a les
17:32h
Els líders de l'OTAN acordaran aquest dijous desplegar quatre batallons més de combat al flanc oriental, a Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària, en la reunió extraordinària de Brussel·les en la qual també debatran més suport militar a Ucraïna contra la invasió militar russa. Així ho ha anunciat el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa prèvia a la cimera extraordinària que reunirà el president dels Estats Units, Joe Biden, amb els socis europeus per primer cop des de la invasió russa d'Ucraïna, fa un mes.
Segons ha detallat, el desplegament d'aquests grups és immediat i utilitzaran de base el reforç de l'Aliança en aquests països membres. Els batallons comptaran amb components de les forces nacionals dels països amfitrions, però també d'altres aliats, ha dit.
"Els desplegarem tant temps com calgui", ha declarat, preguntat per si aquestes unitats seran permanents. Així, l'aliança militar manté la resposta que va donar a l'annexió il·legal de Crimea el 2014, quan va desplegar per primer cop grups de combat multinacionals a Polònia i els països bàltics per fer front a l'amenaça russa.
Ara la idea és replicar aquests batallons i estendre l'anell militar de seguretat al sud-est d'Europa amb un total de vuit grups de combat, un cop l'OTAN també ha reforçat les unitats multinacionals a Polònia, Letònia, Lituània i Estònia.
Stoltenberg ha emmarcat l'anunci en la resposta a curt termini de l'organització militar a l'amenaça que representa la guerra d'Ucraïna. "Tindrà conseqüències de llarg abast per a la nostra seguretat i l'OTAN ha de respondre a aquesta nova realitat", ha avisat el polític noruec.
Aquesta decisió respon a la intenció de l'OTAN de reforçar la seva posició de defensa i dissuasió a l'est d'Europa, tot i que, més enllà d'aquesta iniciativa l'organització treballa en un ajust a llarg termini de la seva presència al front oriental.
La UE aprova 500 milions més per armar a Ucraïna
Per altra banda, els Estats membres de la Unió Europea han adoptat formalment aquest dimecres destinar 500 milions d'euros més per enviar armes a Ucraïna per repel·lir la invasió russa. Aquesta mesura suposa doblar l'ajuda militar prestada a Kíev des de l'inici de la guerra i aconseguir els mil milions d'euros en material letal i no letal, en el marc del Mecanisme de Pau Europeu.
Es tracta de la primera vegada que el bloc usa aquest instrument per aportar armes a un país tercer enmig d'una guerra. Amb la mesura subvencionarà l'armament defensiu enviat pels països de la UE a Ucraïna des de el 1 de gener, sempre que aquest material encaixi en una sèrie de criteris i concordi amb les necessitats expressades per Kíev.
Aquests fons finançaran tant la provisió d'equips de protecció personal, farmacioles de primers auxilis i combustible com equips militars, dissenyats per aplicar força letal amb finalitats defensives. La durada del fons s'amplia en 12 mesos.
Segons ha detallat, el desplegament d'aquests grups és immediat i utilitzaran de base el reforç de l'Aliança en aquests països membres. Els batallons comptaran amb components de les forces nacionals dels països amfitrions, però també d'altres aliats, ha dit.
"Els desplegarem tant temps com calgui", ha declarat, preguntat per si aquestes unitats seran permanents. Així, l'aliança militar manté la resposta que va donar a l'annexió il·legal de Crimea el 2014, quan va desplegar per primer cop grups de combat multinacionals a Polònia i els països bàltics per fer front a l'amenaça russa.
Ara la idea és replicar aquests batallons i estendre l'anell militar de seguretat al sud-est d'Europa amb un total de vuit grups de combat, un cop l'OTAN també ha reforçat les unitats multinacionals a Polònia, Letònia, Lituània i Estònia.
Stoltenberg ha emmarcat l'anunci en la resposta a curt termini de l'organització militar a l'amenaça que representa la guerra d'Ucraïna. "Tindrà conseqüències de llarg abast per a la nostra seguretat i l'OTAN ha de respondre a aquesta nova realitat", ha avisat el polític noruec.
Aquesta decisió respon a la intenció de l'OTAN de reforçar la seva posició de defensa i dissuasió a l'est d'Europa, tot i que, més enllà d'aquesta iniciativa l'organització treballa en un ajust a llarg termini de la seva presència al front oriental.
La UE aprova 500 milions més per armar a Ucraïna
Per altra banda, els Estats membres de la Unió Europea han adoptat formalment aquest dimecres destinar 500 milions d'euros més per enviar armes a Ucraïna per repel·lir la invasió russa. Aquesta mesura suposa doblar l'ajuda militar prestada a Kíev des de l'inici de la guerra i aconseguir els mil milions d'euros en material letal i no letal, en el marc del Mecanisme de Pau Europeu.
Es tracta de la primera vegada que el bloc usa aquest instrument per aportar armes a un país tercer enmig d'una guerra. Amb la mesura subvencionarà l'armament defensiu enviat pels països de la UE a Ucraïna des de el 1 de gener, sempre que aquest material encaixi en una sèrie de criteris i concordi amb les necessitats expressades per Kíev.
Aquests fons finançaran tant la provisió d'equips de protecció personal, farmacioles de primers auxilis i combustible com equips militars, dissenyats per aplicar força letal amb finalitats defensives. La durada del fons s'amplia en 12 mesos.