23
de març
del
2022
Actualitzat
a les
20:08h
A finals de febrer, el Tribunal de Comptes va rectificar i va acceptar, finalment, els avals de l'Institut Catalana de Finances (ICF) per les fiances imposades a diversos alts càrrecs del Govern arran de la causa oberta per l'acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017. La decisió suposa desautoritzar el criteri de la delegada instructora de la causa, Esperanza García, que va rebutjar el mecanisme l'octubre de l'any passat. A més, segons ha informat El Periódico, l'òrgan fiscalitzador carrega amb duresa contra García.
La ponent és la consellera María del Rosario García, que juntament amb Diego Íñiguez -els dos del sector progressista- van rebutjar el text original que havia preparat Rebeca Laliga, del sector conservador i partidària de ratificar la negativa d'acceptar els avals de l'ICF. L'esborrany de la nova resolució diu que Esperanza García va rebutjar els avals amb un escrit "sense contingut jurídic", que expressava un "procés deductiu irracional o absurd" i "construït sobre la premissa errònia de l'atribució de funcions judicials".
El document, que pot variar perquè encara no ha estat signat critica les conclusions de la instructora, especialment quan s'atribueix la declaració de l'existència de "frau o culpa" en l'actuació dels encausats. Diu la ponent que l'argumentació de la instructora és "incorrecta" perquè la interpretació que duu a terme "incorre en errors manifestos", agafant alguns articles parcialment i obviant-ne d'altres. "L'error ha estat de tal índole que no pot ser consagrat per aquesta sala".
Tot plegat forma part d'una macrocausa, pilotada fins ara per Margarita Mariscal de Gante, exministra d'Aznar i de pare franquista, i que també va comandar la causa del 9-N. Fins ara s'han practicat dues liquidacions provisionals: la primera, per l'1-O, arran de la sentència del Tribunal Suprem, i per valor de 4,1 milions d'euros. La segona, l'estiu passat, per l'acció exterior, per valor de 5,4 milions. Fonts jurídiques assenyalen irregularitats en aquest sentit, perquè la qüestió de la diplomàcia catalana no ha estat encara condemnada per una sentència judicial (s'investiga al jutjat 18 de Barcelona). Les fiances imposades són una mesura cautelar per garantir que els implicats afrontin la responsabilitat comptable en cas de condemna per la via comptable.
El procediment jurisdiccional, el que "jutjarà" els fets, va per llarg. Entre els implicats hi ha l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell o l'exsecretari general de Diplocat Albert Royo. Molts dels alts càrrecs afectats perseguits ara pel Tribunal de Comptes ho estan també en altres causes. Mas, per exemple, va ser perseguit pel 9-N en termes comptables i també penals. Fins fa una setmana tenia el pis embargat. Royo està investigat pels preparatius del referèndum, per l'acció exterior i doblement perseguit, també, pel Tribunal de Comptes.
Des que el Tribunal de Comptes va rebutjar els avals de la Generalitat, hi ha hagut canvis en aquest organisme. Sobre el paper, ara està controlat per una majoria progressista, cosa que no passava abans. Una de les últimes feines que va fer Margarita Mariscal de Gante, va ser deixar tancada la fase administrativa de la causa en qüestió. Amb la renovació, l'encarregada de "jutjar" la aquesta carpeta sobre la diplomàcia catalana, un cop es resolguin els recursos pendents, serà una vocal de perfil conservador, promoguda pel PP, Elena Hernáez. Fonts jurídiques consultades no creuen que passi res fins a la tardor. Per ara, Societat Civil Catalana ja ha presentat demanda i falta que ho faci la Fiscalia.
La ponent és la consellera María del Rosario García, que juntament amb Diego Íñiguez -els dos del sector progressista- van rebutjar el text original que havia preparat Rebeca Laliga, del sector conservador i partidària de ratificar la negativa d'acceptar els avals de l'ICF. L'esborrany de la nova resolució diu que Esperanza García va rebutjar els avals amb un escrit "sense contingut jurídic", que expressava un "procés deductiu irracional o absurd" i "construït sobre la premissa errònia de l'atribució de funcions judicials".
El document, que pot variar perquè encara no ha estat signat critica les conclusions de la instructora, especialment quan s'atribueix la declaració de l'existència de "frau o culpa" en l'actuació dels encausats. Diu la ponent que l'argumentació de la instructora és "incorrecta" perquè la interpretació que duu a terme "incorre en errors manifestos", agafant alguns articles parcialment i obviant-ne d'altres. "L'error ha estat de tal índole que no pot ser consagrat per aquesta sala".
Tot plegat forma part d'una macrocausa, pilotada fins ara per Margarita Mariscal de Gante, exministra d'Aznar i de pare franquista, i que també va comandar la causa del 9-N. Fins ara s'han practicat dues liquidacions provisionals: la primera, per l'1-O, arran de la sentència del Tribunal Suprem, i per valor de 4,1 milions d'euros. La segona, l'estiu passat, per l'acció exterior, per valor de 5,4 milions. Fonts jurídiques assenyalen irregularitats en aquest sentit, perquè la qüestió de la diplomàcia catalana no ha estat encara condemnada per una sentència judicial (s'investiga al jutjat 18 de Barcelona). Les fiances imposades són una mesura cautelar per garantir que els implicats afrontin la responsabilitat comptable en cas de condemna per la via comptable.
El procediment jurisdiccional, el que "jutjarà" els fets, va per llarg. Entre els implicats hi ha l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresident Artur Mas, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell o l'exsecretari general de Diplocat Albert Royo. Molts dels alts càrrecs afectats perseguits ara pel Tribunal de Comptes ho estan també en altres causes. Mas, per exemple, va ser perseguit pel 9-N en termes comptables i també penals. Fins fa una setmana tenia el pis embargat. Royo està investigat pels preparatius del referèndum, per l'acció exterior i doblement perseguit, també, pel Tribunal de Comptes.
Des que el Tribunal de Comptes va rebutjar els avals de la Generalitat, hi ha hagut canvis en aquest organisme. Sobre el paper, ara està controlat per una majoria progressista, cosa que no passava abans. Una de les últimes feines que va fer Margarita Mariscal de Gante, va ser deixar tancada la fase administrativa de la causa en qüestió. Amb la renovació, l'encarregada de "jutjar" la aquesta carpeta sobre la diplomàcia catalana, un cop es resolguin els recursos pendents, serà una vocal de perfil conservador, promoguda pel PP, Elena Hernáez. Fonts jurídiques consultades no creuen que passi res fins a la tardor. Per ara, Societat Civil Catalana ja ha presentat demanda i falta que ho faci la Fiscalia.