23
de març
del
2022
Actualitzat
a les
19:43h
Uns vint minuts abans de les nou del matí, el gruix del grup parlamentari d'ERC s'ha anat col·locant a les escales del Parlament. A les 8.45 estava previst que s'hi fes una fotografia el màxim d'unitària possible -si més no, amb la presència dels republicans i de Junts- per defensar la immersió lingüística coincidint amb la vaga de mestres per protestar contra la sentència que imposa un 25% de castellà a les aules. Ràpidament, però, s'ha anat veient que la fotografia quedaria coixa, perquè a l'hora de la convocatòria només hi havia representants republicans -inclòs el president Pere Aragonès- als graons de la cambra. Només Josep Maria Argimon, conseller de Salut i independent a proposta de Junts, ha trencat la presència monolítica de quadres i dirigents d'ERC. A partir d'aquí, la jornada parlamentària ha estat una concatenació de retrets -sempre allunyats de les càmeres- que exemplifica fins a quin punt ni tan sols la immersió, un dels mínims comuns denominadors del Govern, serveix per dissimular les tibantors.
Abans de la fotografia, el gruix dels consellers de Junts -menys Argimon, que ja estava col·locat per la imatge- s'ho miraven des d'escassos metres, just davant de l'inici de les escales nobles del Parlament. Per què no s'hi han sumat? La resposta oficial és perquè només hi havia membres d'ERC i cap del grup parlamentari de Junts. I com s'explica l'absència dels diputats que comanden Albert Batet i Mònica Sales? "Perquè no ens havien convocat", ha estat la resposta oficial. Fonts republicanes consultades per NacióDigital desmenteixen aquest extrem i sostenen que Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC, es va posar en contacte ahir a la tarda a través d'un missatge amb Sales -la seva homòloga de Junts- per citar-los. El missatge, segons les mateixes fonts, va ser respost afirmativament, de manera que ERC entén que estaven convocats.
Dirigents governamentals del dos partits assenyalen que la fotografia estava pactada des d'ahir, quan es va tractar a porta tancada en la reunió del consell executiu. També es va parlar a la mesa del Parlament, segons ERC, de manera que -mantenen les veus consultades- tant la presidenta Laura Borràs com la secretària Aurora Madaula, les dues de Junts, n'estaven al corrent. El PSC se'n va desmarcar ràpidament i els comuns no van ser consultats fins ahir al vespre, i finalment no s'hi han presentat. La sorpresa, per tant, ha estat que no hi haguessin els diputats comandats per Batet a l'hora convinguda. Vilalta l'ha trucat cap a les 8.30, i la resposta del cap de files de Junts al Parlament ha estat que no havien estat convocats de manera oficial.
Aquesta versió contrasta amb la que insisteixen dirigents governamentals consultats que indiquen que, des d'ahir a la tarda, tots els membres del Govern proposats per la formació de Puigdemont havien confirmat la presència a la cita del Parlament. Ho havien fet a través del grup de coordinació de tots els caps de gabinet del Govern, de manera que els serveis de protocol s'havien activat per ordenar la fotografia. De fet, una empleada de la Generalitat tenia una llibreta apaïsada en la qual hi havia anotats els noms dels consellers per tal de situar-los a les escales seguint el protocol habitual. El vicepresident Jordi Puigneró n'ha parlat amb Aragonès poc abans de les 8.45 i li ha suggerit fer una fotografia només de membres del Govern, però el president -sostenen des de Vicepresidència- ho ha descartat. Presidència manté que la conversa no ha anat així.
Qui ha optat per fer públic el motiu de l'absència ha estat la CUP, que en un comunicat ha indicat que es volia "rentar la cara del Govern" amb "propaganda". El malestar dels anticapitalistes provenia de la presència de Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació, a la fotografia. Cambray és el membre de l'executiu més qüestionat arran de la vaga de mestres, però Aragonès li manté el suport, com ha evidenciat en la sessió de control posterior al xoc de versions -degut a les "mentides" de Junts, segons remarcaven els portaveus d'ERC- sobre el gest a les escales del Parlament. Segons la CUP, s'ha "abandonat" els centres escolars a l'hora de defensar la immersió. No és la primera vegada que els anticapitalistes planten una convocatòria del Govern.
Els Jocs, una crisi interna que ja no s'amaga
La CUP, de fet, és el grup més bel·ligerant -en dura competència amb els comuns, que allà on governen no posen tantes pegues al projecte- contra la candidatura catalana als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Ho ha tornat a evidenciar -de passada- en la sessió de control, durant la qual Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, ha preguntat directament a Aragonès sobre l'abast territorial de la consulta sobre el certamen. El president ha obert la porta a incloure-hi el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, tot i que en un inici estava pactat que la votació fos exclusivament a l'Alt Pirineu i a l'Aran. En concret, Aragonès ha certificat que prendria "personalment" la decisió, en tant que la convocatòria -via llei de consultes degudament modificada per l'ocasió- depèn d'ell.
En quin punt es troba la qüestió? Tot i que el 15 de febrer es va acordar en una reunió amb Aragonès, Puigneró i les conselleres Laura Vilagrà -de qui depenen les competències esportives- i Victòria Alsina -de qui depèn l'arquitectura de la consulta- que la votació seria només a l'Alt Pirineu i a l'Aran, el meló continua obert. Més que mai, en essència. Junts sosté que la consulta s'ha de fer també al Berguedà, al Ripollès i al Solsonès, visió que ERC no comparteix. Junts també defensa que la votació no pot ser binària perquè així ho estipula el Comitè Olímpic Internacional (COI), però els republicans mantenen que serà de sí o no. Pel que fa al calendari, el Govern parla del juliol, però fonts de Junts assenyalen que potser ja no hi ha temps per arribar-hi.
La consulta dels Jocs, per tant, és la qüestió més urgent que hauran de dirimir uns socis de Govern que aquest divendres han tornat a evidenciar la distància existent. "La fotografia era pel català", insisteixen des de Presidència, on situen la culpa al flanc de Junts per haver plantat la imatge prevista. La fotografia final descriu el rumb d'una legislatura que va arrencar fa poc més d'un any i que, en cada sessió de control, certifica les discrepàncies existents: Batet ha retret a Aragonès la confiança en un govern espanyol que "traeix" el Sàhara per posar en dubte la utilitat de la taula de diàleg, i el president li ha demanat "rigor" per no "barrejar" carpetes. Una frase que, amb el pòsit del que s'ha viscut amb la fotografia fallida, s'entén millor.
Abans de la fotografia, el gruix dels consellers de Junts -menys Argimon, que ja estava col·locat per la imatge- s'ho miraven des d'escassos metres, just davant de l'inici de les escales nobles del Parlament. Per què no s'hi han sumat? La resposta oficial és perquè només hi havia membres d'ERC i cap del grup parlamentari de Junts. I com s'explica l'absència dels diputats que comanden Albert Batet i Mònica Sales? "Perquè no ens havien convocat", ha estat la resposta oficial. Fonts republicanes consultades per NacióDigital desmenteixen aquest extrem i sostenen que Marta Vilalta, portaveu parlamentària d'ERC, es va posar en contacte ahir a la tarda a través d'un missatge amb Sales -la seva homòloga de Junts- per citar-los. El missatge, segons les mateixes fonts, va ser respost afirmativament, de manera que ERC entén que estaven convocats.
Dirigents governamentals del dos partits assenyalen que la fotografia estava pactada des d'ahir, quan es va tractar a porta tancada en la reunió del consell executiu. També es va parlar a la mesa del Parlament, segons ERC, de manera que -mantenen les veus consultades- tant la presidenta Laura Borràs com la secretària Aurora Madaula, les dues de Junts, n'estaven al corrent. El PSC se'n va desmarcar ràpidament i els comuns no van ser consultats fins ahir al vespre, i finalment no s'hi han presentat. La sorpresa, per tant, ha estat que no hi haguessin els diputats comandats per Batet a l'hora convinguda. Vilalta l'ha trucat cap a les 8.30, i la resposta del cap de files de Junts al Parlament ha estat que no havien estat convocats de manera oficial.
Aquesta versió contrasta amb la que insisteixen dirigents governamentals consultats que indiquen que, des d'ahir a la tarda, tots els membres del Govern proposats per la formació de Puigdemont havien confirmat la presència a la cita del Parlament. Ho havien fet a través del grup de coordinació de tots els caps de gabinet del Govern, de manera que els serveis de protocol s'havien activat per ordenar la fotografia. De fet, una empleada de la Generalitat tenia una llibreta apaïsada en la qual hi havia anotats els noms dels consellers per tal de situar-los a les escales seguint el protocol habitual. El vicepresident Jordi Puigneró n'ha parlat amb Aragonès poc abans de les 8.45 i li ha suggerit fer una fotografia només de membres del Govern, però el president -sostenen des de Vicepresidència- ho ha descartat. Presidència manté que la conversa no ha anat així.
Qui ha optat per fer públic el motiu de l'absència ha estat la CUP, que en un comunicat ha indicat que es volia "rentar la cara del Govern" amb "propaganda". El malestar dels anticapitalistes provenia de la presència de Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d'Educació, a la fotografia. Cambray és el membre de l'executiu més qüestionat arran de la vaga de mestres, però Aragonès li manté el suport, com ha evidenciat en la sessió de control posterior al xoc de versions -degut a les "mentides" de Junts, segons remarcaven els portaveus d'ERC- sobre el gest a les escales del Parlament. Segons la CUP, s'ha "abandonat" els centres escolars a l'hora de defensar la immersió. No és la primera vegada que els anticapitalistes planten una convocatòria del Govern.
Els Jocs, una crisi interna que ja no s'amaga
La CUP, de fet, és el grup més bel·ligerant -en dura competència amb els comuns, que allà on governen no posen tantes pegues al projecte- contra la candidatura catalana als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030. Ho ha tornat a evidenciar -de passada- en la sessió de control, durant la qual Jéssica Albiach, d'En Comú Podem, ha preguntat directament a Aragonès sobre l'abast territorial de la consulta sobre el certamen. El president ha obert la porta a incloure-hi el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, tot i que en un inici estava pactat que la votació fos exclusivament a l'Alt Pirineu i a l'Aran. En concret, Aragonès ha certificat que prendria "personalment" la decisió, en tant que la convocatòria -via llei de consultes degudament modificada per l'ocasió- depèn d'ell.
En quin punt es troba la qüestió? Tot i que el 15 de febrer es va acordar en una reunió amb Aragonès, Puigneró i les conselleres Laura Vilagrà -de qui depenen les competències esportives- i Victòria Alsina -de qui depèn l'arquitectura de la consulta- que la votació seria només a l'Alt Pirineu i a l'Aran, el meló continua obert. Més que mai, en essència. Junts sosté que la consulta s'ha de fer també al Berguedà, al Ripollès i al Solsonès, visió que ERC no comparteix. Junts també defensa que la votació no pot ser binària perquè així ho estipula el Comitè Olímpic Internacional (COI), però els republicans mantenen que serà de sí o no. Pel que fa al calendari, el Govern parla del juliol, però fonts de Junts assenyalen que potser ja no hi ha temps per arribar-hi.
La consulta dels Jocs, per tant, és la qüestió més urgent que hauran de dirimir uns socis de Govern que aquest divendres han tornat a evidenciar la distància existent. "La fotografia era pel català", insisteixen des de Presidència, on situen la culpa al flanc de Junts per haver plantat la imatge prevista. La fotografia final descriu el rumb d'una legislatura que va arrencar fa poc més d'un any i que, en cada sessió de control, certifica les discrepàncies existents: Batet ha retret a Aragonès la confiança en un govern espanyol que "traeix" el Sàhara per posar en dubte la utilitat de la taula de diàleg, i el president li ha demanat "rigor" per no "barrejar" carpetes. Una frase que, amb el pòsit del que s'ha viscut amb la fotografia fallida, s'entén millor.