Més d'una idea i més d'una acció pel català

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Les sentències judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no sempre estan casades amb el sentit comú i, sovint, trepitgen el terreny dels legisladors. Es redacten al marge de la voluntat popular malgrat que aquesta no ataqui llibertats col·lectives. Ho explicava ahir per la sentència contra la Zona de Baixes Emissions de Barcelona i el mateix val per la decisió que pretén imposar i generalitzar un 25% de castellà a les escoles catalanes. La sentència del TSJC, que el govern espanyol no demanarà executar però sí les entitats espanyolistes que la van provocar, ha posat en un atzucac el Govern i ha provocat la convocatòria d'una vaga al sector.

La jornada de protesta se suma a altres cinc de vaga organitzades pels sindicats amb representació al sector i que van tenir com a detonant els canvis en el calendari escolar. Unes protestes que van, però, més enllà, i que fan evident el malestar de la comunitat educativa i que han posat en dubte les formes del conseller González-Cambray. La d'avui ha estat impulsada per la Intersindical i posteriorment s'hi va sumar la USTEC. Són, respectivament, el tercer i el primer sindicat de la pública. També l'animen sindicats estudiantils i altres sense representació, però no les grans centrals estatals. Per CCOO i UGT defensar el model d'immersió lingüística no mereix un dia de protestes i vaga a l'educació malgrat que és un element d'igualtat d'eficàcia provada.

En el cas de la vaga per la immersió el detonant va ser la sentència que tombava el projecte lingüístic de l'escola de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar pel recurs d'una família. El TSJC mirava de traslladar la responsabilitat del compliment a la direcció del centre en un intent d'evitar que el departament pogués assumir algun tipus de desobediència optant, per exemple, per fer anar passant i inhabilitant un conseller rere un altre. La voluntat de fer extensiva la sentència a tot el sistema educatiu ha permès, però, que el Govern tingués de nou algun marge d'iniciativa donant resposta jurídica.

Davant aquesta situació i el consens que genera la immersió s'han projectat mesures per no complir la sentència, protegir-se i protegir els centres. El Govern prepara un decret que evita fixar quotes i que vol argumentar amb informes sociolingüístics contra els percentatges, més encara tenint en compte que el mapa lingüístic del país no és homogeni. Argumenta que el que es preveu és garantir la competència plena en català i en castellà i que això ja passa, que en darrer terme ha de ser cosa dels centres i que si hi ha una llengua minoritzada és la catalana. L'informe del Síndic de Greuges presentat aquesta setmana reforça aquesta tesi. El context sociolingüístic hauria de ser clau en tot aquest assumpte. Al seu torn, Òmnium promou una contra-demanda en nom de 28 famílies de l'escola de Canet per intentar crear una jurisprudència contrària.

Sembla, a hores d'ara, difícil trobar alguna solució convincent i efectiva per la via d'uns tribunals poc o gens amics de la pluralitat lingüística malgrat que cal persistir. El català necessita un estat propi o un estat propici per sortir-se'n, i a hores d'ara no té ni una cosa ni l'altra a l'horitzó. Queda doncs la mobilització de la comunitat educativa, dels mestres, les famílies i també de les administracions compromeses amb la llengua. Amb la seva pervivència i amb fer evident la seva capacitat de cohesió social i de convertir-se en eina de progrés. La vaga d'avui hauria de ser massiva i ajudar a enfortir el consens intern al país. Els costaria més entrar a les escoles.
 

---

Avui no et perdis

»L'escola s'atura en defensa del model d'immersió; per Bernat Surroca.

»El Govern respondrà al TSJC amb un decret que no inclou percentatge de castellà a l'aula; per Sara González.

»Òmnium activa una ofensiva judicial per desmuntar «la doctrina del 25% de castellà» a l'escola; per Bernat Surroca.

» Rovira, després de quatre anys a l'exili: «Hem d'integrar la repressió en el camí cap a la República»; per Bernat Surroca.

» Josep Mayoral plegarà d'alcalde de Granollers i el rellevarà Alba Barnusell; per Sara González.

» Fil directe: «Laura Borràs i la legislatura»; per Joan Serra Carné.

» La vaga de transportistes, en cinc claus; per Jordi Velert.

» Opinió: «El FACO2 contra la ZBE»; per Francesc Canosa.

»Els positius per Covid ja no hauran de fer quarantena a partir de dilluns.

»Oscars 2022: les 21 pel·lícules nominades que ja pots veure a Netflix, Amazon, HBO o Disney; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

La decisió del govern espanyol d'alinear-se amb el Marroc de manera oberta en el contenciós del Sàhara ha desfermat un fort rebuig en tot l'arc parlamentari, des de l'esquerra de Podem i els partits socis de Pedro Sánchez fins a la dreta. També al PSOE s'han aixecat veus crítiques envers la decisió de Pedro Sánchez. En l'àmbit conservador, destaca la posició de la fundació FAES. El think-tank que presideix José María Aznar -que ha mantingut tradicionals relacions tenses amb Rabat- ha sortit en tromba contra el canvi de posició. Aznar, que tampoc es va escarrassar pels sahrauís quan era president, ha expressat el seu rebuig frontal a l'aval donat al projecte d'autonomia de l'excolònia espanyola.

En el web de FAES han publicat diversos escrits molt contundents contra el nou posicionament de Sánchez. El que signa Carlos Ruiz Miguel, director del Centre d'Estudis sobre el Sàhara de la Universitat de Santiago, recorda tots els incompliments perpetrats pel Marroc en les relacions amb Espanya i considera una traïció que el règim marroquí hagi filtrat la carta de Sánchez a Mohamed VI. Segons la FAES, el president espanyol i el seu ministre d'Exteriors volien enganyar Alger -soci necessari per a l'abastiment de gas- i mantenir l'acord amb Rabat en secret durant un temps. 

Vist i llegit

La hiperconnexió addictiva i compulsiva ha reduït molt la nostra capacitat de concentrar-nos i, per tant, de ser creatius. Això i que les oficines ja no són tan productives com abans és el que explica al seu llibre Céntrate (Deep work) Cal Newport, professor de computació a Georgetown. Ahir Lluís Amiguetl'entrevista a La Vanguardia. El  professor afirma que el "treball profund" és "el que no es pot fer xerrant entre e-mail i e-mail mentre es van mirant els whatsapps i passa el matí". Per a ell, "la feina que crea valor avui no exigeix sempre presencialitat, però sí profunditat, creativitat, rigor... I el treball només presencial amb prou feines en crea".   

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 2014 moria a Madrid a 82 anys l'expresident del govern espanyol Adolfo Suárez després d'anys de patir Alzheimer. Amb el rei Joan Carles, Torcuato Fernández Miranda, Felipe González o Santiago Carrillo és un dels grans protagonistes de la Transició. Provinent del Movimiento, el partit únic franquista, va ser triat pel rei per presidir el govern que havia de passar de la dictadura a la democràcia sense que l'statu quo en sortís massa mal parat. Va convocar les eleccions de 1977 i les va guanyar amb la UCD, igual que les de 1979. La intensitat política d'aquells anys el va desgastar immensament i va acabar dimitint el 1981, a les portes del cop d'Estat del 23-F. Podeu atansar-vos al personatge amb els fragments d'aquest biòpic espanyol. 

 L'aniversari

El 23 de març de l'any 1930 naixia a Guinea Equatorial el cantant, escriptor i actor mallorquí Guillem d'Efak, una de les figures més singulars de la nostra cançó i que va combinar el blues i el jazz amb la cançó mallorquina. Va formar part de la Nova Cançó. D'Efak, fill d'un guàrdia civil i una guineana, va morir el 1995 a Palma. Aquí canta Febre.
 ​Fes clic aquí per rebre'l