22
de març
del
2022
Actualitzat
a les
12:50h
Novetats en el cas de l'escola Turó del Drac, a Canet de Mar. Òmnium Cultural ha anunciat una ofensiva judicial per "desactivar la doctrina del 25% de castellà" a les aules. Això es concreta en la presentació d'una contra-demanda contra la demanda inicial d'una família de l'escola per imposar més castellà a l'aula de P5. L'entitat va presentar l'escrit la setmana passada. El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha explicat aquest migdia que l'entitat s'implicarà en la defensa de les famílies afectades per la sentència del 25% de castellà a les aules. "Òmnium es posa al servei de les famílies organitzades a l'escola Turó del Drac per enfortir la resposta ciutadana davant dels atacs dels poders de l'Estat contra el model d'escola catalana", ha dit Antich. Òmnium presenta, així, la primera demanda per "deixar sense efecte" l'ofensiva dels tribunals contra el model d'immersió.
"L'estratègia d'imposar percentatges és un graó més per fracturar la societat catalana utilitzant l'escola i la llengua", ha denunciat Antich. D'aquesta manera, l'entitat obre la via judicial en el cas de Canet com a cas "paradigmàtic". "És un cas de país i no ens volem quedar de braços creuats. Contribuïm a articular una resposta ciutadana transversal per protegir el consens de país del model d'escola", ha reblat. Com conjuga l'ofensiva en el cas de Canet amb la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà en tot el sistema educatiu, i que s'ha d'executar aquesta setmana? "Entenem que aquest procediment té vida pròpia. No sabem què passarà en el procediment gran, si s'aplicarà a tot arreu... Seria greu que el cas de Canet es resolgués en un altre procediment on nosaltres no hi som", ha dit l'advocat Benet Salellas.
Òmnium vol "desmuntar la doctrina del 25% de castellà" i invalidar la resta de sentències judicials que pretenguin atacar l'escola en aquesta línia. El 25% de castellà s'aplica a dia d'avui en 35 aules de diversos centres de Catalunya. L'escrit que es presenta avui és un escrit d'oposició a la demanda de més percentatge de castellà, i Òmnium demana que es revoqui la petició de tombar el projecte lingüístic de l'escola Turó del Drac. "Volem crear jurisprudència perquè en cap escola més ningú no tingui la temptació de tombar el projecte lingüístic amb criteris arbitraris", ha assegurat. Òmnium vol "plantar cara" amb arguments legals i sociolingüístics. "Ni la legislació internacional, ni la Constitució, ni l'Estatut i la llei d'educació de Catalunya qüestiona el model d'immersió", ha assenyalat Antich, que ha definit el cas com un cas "d'invasió de competències". "Els tribunals no poden actuar com a legisladors", ha insistit.
També hi ha arguments sociolingüístics. Estudis recents sobre usos lingüístics alerten del retrocés en l'ús social del català. "La llengua catalana no és minoritària, però alguns la volen minoritzada i irrellevant", ha denunciat Antich, i per això des d'Òmnium es vol que el català tingui espais de "preeminència", com ara l'escola. "L'escola ha de ser punta de llança per a la normalització lingüística", ha dit. Per tot plegat, Antich ha rebutjat la imposició de percentatges per part dels tribunals. "No és normal el societats democràtiques; l'escola ha de ser un espai de convivència", ha insistit. Per això també ha volgut remarcar que el castellà no pateix cap persecució ni a l'escola ni enlloc a Catalunya. "Fem una crida a la societat catalana a enfortir el front en defensa de l'escola i respondre a l'estratègia d'Estat amb la força de la gent organitzada", ha reclamat Antich. Cal, doncs, mobilització ciutadana, mobilització de recursos per desplegar la defensa jurídica, el suport explícit a la comunitat educativa i col·laborar per "teixir una xarxa transversal i robusta en defensa de l'escola".
El català necessita espais de preeminència
L'advocat Benet Salellas, que representa la majoria de famílies de P5, ha detallat la vessant jurídica de la qüestió. La demanda presentada ara s'hauria de resoldre en uns tres o quatre mesos, segons ha detallat Salellas. Ara s'obrirà una fase de prova abans no es dicti sentència sobre la qüestió per part del TSJC. Després es podrà presentar recurs al Suprem i, arribat el cas, recurs d'empara al TC, abans de poder anar a la justícia europea. Paral·lelament, hi ha un procediment obert sobre les mesures cautelars en relació a la demanda de més castellà a l'escola. Fa pocs dies, el TSJC va rebutjar suspendre les mesures cautelars: ara es pot presentar recurs de reposició, després hi haurà una resolució i es podrà presentar recurs de cassació i, si cal, recurs d'empara en l'àmbit de les cautelars. "L'àmbit europeu per nosaltres és important", ha recordat Salellas.
Per posar context: una única família de l'escola Turó del Drac va interposar una demanda al TSJC en què demanava més presència de castellà. Aquesta demanda va ser resposta per la Generalitat i, ara, les famílies de l'escola -28 famílies de P5- han presentat l'oposició formal a la demanda inicial. "Fem una discussió jurídica: les normes vigents només preveuen i protegeixen el model de llengua vehicular única del català", ha indicat, i ha recordat que Espanya subscriu el tractat europeu de llengües minoritzades. El valor afegit, ha dit Salellas, és també la "qüestió provatòria". "El tribunal ha fet una construcció ideològica i ha perdut de vista la realitat i les necessitats sociolingüístiques del país", ha dit. Per això han aportat pericials d'experts en matèria de sociolingüística per explicar al tribunal que la situació del català requereix d'espais de preeminència per evitar que estigui en retrocés. "La cooficialitat que vol protegir el TSJC serà un discurs buit", ha remarcat Salellas.
La demanda també detalla que els principals perjudicats del retrocés del català serien les famílies més vulnerables i també compara el model català amb el d'altres comunitats autònomes. "Demostrem que on no s'ha aplicat un sistema d'immersió, els alumnes no tenen el mateix coneixement de la llengua minoritzada", ha dit. "La mesura realment segregadora és la d'adoptar models que no siguin íntegrament d'immersió lingüística", ha afirmat, i ha demanat al tribunal que es "mulli" per abordar la qüestió. Tot plegat, a partir del cas de Canet. "En el marc concret, veiem que un sistema d'immersió plena el català retrocedeix. Si reduïm la seva presència, accelerem el procés de minorització", ha afirmat. Des d'Òmnium s'argumenta també que el tribunal adopta mesures que són "intrusions" que no es tan previstes a la llei i que no són necessàries en una societat democràcia, i que tampoc són proporcionades.
Les famílies reclamen "anar-hi, anar-hi i anar-hi"
Des d'Òmnium consideren que l'escenari és "obert" perquè el plantejament ara és diferent. "Si es té en compte la demanda d'una família, per què no s'ha de tenir en compte la demanda de 28 famílies?", s'ha preguntat Salellas. Les famílies de l'escola s'han mobilitzat per defensar la llengua al centre. Una de les mares de la classe de P5 ha llegit un comunicat en representació de les famílies organitzades i ha fet una crida a "anar-hi, anar-hi i anar-hi". "No ens quedarem mirant sense fer res", ha dit Helena Díaz. Malgrat que el TSJC ha descartat aixecar les mesures cautelars, les famílies insisteixen en defensar el model d'immersió lingüística. Díaz ha recordat que aquest dimecres hi ha prevista una vaga per la llengua. "Animem les famílies a buidar les aules, és una lluita compartida", ha reblat.
"L'estratègia d'imposar percentatges és un graó més per fracturar la societat catalana utilitzant l'escola i la llengua", ha denunciat Antich. D'aquesta manera, l'entitat obre la via judicial en el cas de Canet com a cas "paradigmàtic". "És un cas de país i no ens volem quedar de braços creuats. Contribuïm a articular una resposta ciutadana transversal per protegir el consens de país del model d'escola", ha reblat. Com conjuga l'ofensiva en el cas de Canet amb la sentència del TSJC que imposa un 25% de castellà en tot el sistema educatiu, i que s'ha d'executar aquesta setmana? "Entenem que aquest procediment té vida pròpia. No sabem què passarà en el procediment gran, si s'aplicarà a tot arreu... Seria greu que el cas de Canet es resolgués en un altre procediment on nosaltres no hi som", ha dit l'advocat Benet Salellas.
Òmnium vol "desmuntar la doctrina del 25% de castellà" i invalidar la resta de sentències judicials que pretenguin atacar l'escola en aquesta línia. El 25% de castellà s'aplica a dia d'avui en 35 aules de diversos centres de Catalunya. L'escrit que es presenta avui és un escrit d'oposició a la demanda de més percentatge de castellà, i Òmnium demana que es revoqui la petició de tombar el projecte lingüístic de l'escola Turó del Drac. "Volem crear jurisprudència perquè en cap escola més ningú no tingui la temptació de tombar el projecte lingüístic amb criteris arbitraris", ha assegurat. Òmnium vol "plantar cara" amb arguments legals i sociolingüístics. "Ni la legislació internacional, ni la Constitució, ni l'Estatut i la llei d'educació de Catalunya qüestiona el model d'immersió", ha assenyalat Antich, que ha definit el cas com un cas "d'invasió de competències". "Els tribunals no poden actuar com a legisladors", ha insistit.
També hi ha arguments sociolingüístics. Estudis recents sobre usos lingüístics alerten del retrocés en l'ús social del català. "La llengua catalana no és minoritària, però alguns la volen minoritzada i irrellevant", ha denunciat Antich, i per això des d'Òmnium es vol que el català tingui espais de "preeminència", com ara l'escola. "L'escola ha de ser punta de llança per a la normalització lingüística", ha dit. Per tot plegat, Antich ha rebutjat la imposició de percentatges per part dels tribunals. "No és normal el societats democràtiques; l'escola ha de ser un espai de convivència", ha insistit. Per això també ha volgut remarcar que el castellà no pateix cap persecució ni a l'escola ni enlloc a Catalunya. "Fem una crida a la societat catalana a enfortir el front en defensa de l'escola i respondre a l'estratègia d'Estat amb la força de la gent organitzada", ha reclamat Antich. Cal, doncs, mobilització ciutadana, mobilització de recursos per desplegar la defensa jurídica, el suport explícit a la comunitat educativa i col·laborar per "teixir una xarxa transversal i robusta en defensa de l'escola".
El català necessita espais de preeminència
L'advocat Benet Salellas, que representa la majoria de famílies de P5, ha detallat la vessant jurídica de la qüestió. La demanda presentada ara s'hauria de resoldre en uns tres o quatre mesos, segons ha detallat Salellas. Ara s'obrirà una fase de prova abans no es dicti sentència sobre la qüestió per part del TSJC. Després es podrà presentar recurs al Suprem i, arribat el cas, recurs d'empara al TC, abans de poder anar a la justícia europea. Paral·lelament, hi ha un procediment obert sobre les mesures cautelars en relació a la demanda de més castellà a l'escola. Fa pocs dies, el TSJC va rebutjar suspendre les mesures cautelars: ara es pot presentar recurs de reposició, després hi haurà una resolució i es podrà presentar recurs de cassació i, si cal, recurs d'empara en l'àmbit de les cautelars. "L'àmbit europeu per nosaltres és important", ha recordat Salellas.
Per posar context: una única família de l'escola Turó del Drac va interposar una demanda al TSJC en què demanava més presència de castellà. Aquesta demanda va ser resposta per la Generalitat i, ara, les famílies de l'escola -28 famílies de P5- han presentat l'oposició formal a la demanda inicial. "Fem una discussió jurídica: les normes vigents només preveuen i protegeixen el model de llengua vehicular única del català", ha indicat, i ha recordat que Espanya subscriu el tractat europeu de llengües minoritzades. El valor afegit, ha dit Salellas, és també la "qüestió provatòria". "El tribunal ha fet una construcció ideològica i ha perdut de vista la realitat i les necessitats sociolingüístiques del país", ha dit. Per això han aportat pericials d'experts en matèria de sociolingüística per explicar al tribunal que la situació del català requereix d'espais de preeminència per evitar que estigui en retrocés. "La cooficialitat que vol protegir el TSJC serà un discurs buit", ha remarcat Salellas.
La demanda també detalla que els principals perjudicats del retrocés del català serien les famílies més vulnerables i també compara el model català amb el d'altres comunitats autònomes. "Demostrem que on no s'ha aplicat un sistema d'immersió, els alumnes no tenen el mateix coneixement de la llengua minoritzada", ha dit. "La mesura realment segregadora és la d'adoptar models que no siguin íntegrament d'immersió lingüística", ha afirmat, i ha demanat al tribunal que es "mulli" per abordar la qüestió. Tot plegat, a partir del cas de Canet. "En el marc concret, veiem que un sistema d'immersió plena el català retrocedeix. Si reduïm la seva presència, accelerem el procés de minorització", ha afirmat. Des d'Òmnium s'argumenta també que el tribunal adopta mesures que són "intrusions" que no es tan previstes a la llei i que no són necessàries en una societat democràcia, i que tampoc són proporcionades.
Les famílies reclamen "anar-hi, anar-hi i anar-hi"
Des d'Òmnium consideren que l'escenari és "obert" perquè el plantejament ara és diferent. "Si es té en compte la demanda d'una família, per què no s'ha de tenir en compte la demanda de 28 famílies?", s'ha preguntat Salellas. Les famílies de l'escola s'han mobilitzat per defensar la llengua al centre. Una de les mares de la classe de P5 ha llegit un comunicat en representació de les famílies organitzades i ha fet una crida a "anar-hi, anar-hi i anar-hi". "No ens quedarem mirant sense fer res", ha dit Helena Díaz. Malgrat que el TSJC ha descartat aixecar les mesures cautelars, les famílies insisteixen en defensar el model d'immersió lingüística. Díaz ha recordat que aquest dimecres hi ha prevista una vaga per la llengua. "Animem les famílies a buidar les aules, és una lluita compartida", ha reblat.