El Govern planificarà l'acollida dels refugiats per evitar «saturació» de municipis

Que l'acollida dels refugiats ucraïnesos es coordini a tots els nivells i es garanteixi un repartiment territorial equitatiu per evitar "saturacions" de municipis. Aquest és el compromís que ha assolit el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en nom del Govern durant la reunió que ha mantingut a Palau amb tots els grups parlamentaris -excepte Vox-, la primera d'aquestes característiques que es produeix en aquesta legislatura. En aquests moments, Catalunya ha rebut ja 11.500 persones que fugen de la guerra provocada per Rússia i ha matriculat 763 nous alumnes a les escoles. Tot plegat, un repte humanitari que ha d'atendre la Generalitat de la mà dels ajuntaments al qual se suma la urgència per pal·liar l'impacte econòmic sobre l'energia i les matèries primeres.

Segons ha explicat la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, aquestes reunions es faran a partir d'ara de forma periòdica per intercanviar informació amb els grups. Aquesta primera, s'ha focalitzat en la posada en marxa del programa d'acompanyament dels refugiats per garantir que tenen totes les seves necessitats cobertes -des d'habitatge a sanitat, així com accés al lleure i la cultura-i que els allotjaments d'urgència no s'allarguin en el temps. A hores d'ara, 4.053 persones estan acollides en places de les quals disposa la Creu Roja i 5.494 en allotjaments dels ajuntaments i agents socials. Plaja ha apuntat que hi ha persones que, després d'arribar a Catalunya han marxat a altres punts de l'Estat i altres que han estat acollides per particulars i que no han estat registrades per la xarxa pública. 

Davant d'aquest important volum, tant Aragonès com les conselleres Tània Verge -Feminismes i Igualtat- i Victòria Alsina -Exteriors-, han posat a disposició dels grups un document de treball que planteja com donar suport als ajuntaments per a aquesta acollida d'emergència. Es proposa la creació de taules territorials per canalitzar la informació i planificar-la de forma equitativa al territori, també convenis amb els ens locals per contractar agents d'acollida a jornada completa i recursos econòmics per reforçar els serveis d'assessorament jurídic i l'atenció psicològica.

La diagnosi que el Govern ha compartit amb els grups és que les conseqüències de la guerra a Ucraïna s'allargarà, "com a mínim", durant mesos i condicionarà tot el marc europeu. Aragonès ha defensat, però, que la crisi energètica ha de servir per "accelerar" i no per aturar l'objectiu d'avançar cap a les energies renovables. Ha apuntat també que cal tenir en compte que moltes de les solucions a curt i mig termini a l'impacte econòmic de la crisi són competència del govern espanyol. 

Peticions de "lleialtat institucional"
Tots els grups han coincidit en celebrar que aquesta reunió amb tots els grups s'hagi convocat i han reclamat la seva continuïtat. Els comuns fins i tot han plantejat que es facin cada 15 dies per poder intercanviar informació amb les diferents conselleries que hauran d'intervenir en la gestió de les conseqüències econòmiques i socials del conflicte. Tant el PSC com Ciutadans i el PP han demanat a la Generalitat que actuï amb "lleialtat institucional". Ho ha fet, especialment, el líder del PSC i cap de l'oposició, Salvador Illa, que ha subratllat que s'ha de produir una "col·laboració i no una competició" entre administracions. Els socialistes catalans proposaran una bateria de mesures al Govern el proper 1 d'abril, un cop s'hagin conegut les que prendrà el govern espanyol i el Consell Europeu. Precisament, la portaveu de Junts, Mònica Sales, ha subratllat que la resposta "àgil i eficaç" de l'executiu català contrasta amb la "recentralitzadora i poc diligent" de l'Estat. 

A diferència del PSC, els comuns sí que han concretat ja una bateria de mesures que han posat sobre la taula d'Aragonès. Una d'elles és la del xec energètic universal de 300 euros anuals per ajudar totes les famílies a fer front a l'increment del preu de la llum. També han proposat incrementar un 33% l'impost sobre les elèctriques, apujar els trams més alts de l'IRPF -a partir dels 120.000 euros anuals- o situar el mínim exempt de l'impost sobre el patrimoni en 350.000 euros. Que el transport públic sigui gratuït per als menors de 16 anys, abaixar els preus del transport interurbà, un pla de subvencions per canviar el gas domèstic per electricitat i un protocol per reduir el consum de carburants -com ara limitar la velocitat als entorns metropolitans a 80 km/hora) són altres propostes que han fet els de Jéssica Albiach, que ha reclamat "valentia" a l'executiu. El Govern s'ha limitat, per ara, a escoltar i recollir les mesures.

Tant Ciutadans com el PP han assenyalat que les delegacions que té la Generalitat a l'Exterior no poden incrementar en aquests moments la seva despesa per promoure la cultura catalana i s'han de "sotmetre" -en paraules de Carlos Carrizosa- a l'interès del ministeri d'Exteriors. Els populars, en la línia contrària dels comuns, han reclamat una baixada generalitzada d'impostos, així com l'eliminació de l'impost de successions, el de donacions i el d'emissions de diòxid de carboni. La CUP, que no ha comparegut després de la reunió, ha reclamat en un missatge a Twitter que les mesures d'acollida als refugiats ucraïnesos es facin extensives a totes les persones que demanen asil procedents d'altres conflictes. 

Petició de l'increment del marge de dèficit
En paral·lel a organitzar com fer front a la crisi humanitària i el seu impacte, el Govern reclama a la Moncloa aterrar amb mesures concretes els grans objectius que ja es van esbossar a la conferència de presidents. D'entrada, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, han plantejat en el marc de la conferència sectorial destinada a fixar al pla de resposta al conflicte ucraïnès -presidida per la vicepresidenta espanyola, Nadia Calviño-, incrementar el marge de dèficit del 0,6% a l'1% i que es garanteixi amb l'augment addicional de recursos de finançament del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Fonts governamentals han detallat que la proposta, inclosa en una bateria de mesures concretes, s'ha produït com a resposta als objectius generals apuntats pel govern espanyol en la cimera sectorial.

També, com ja va proposar Aragonès a la reunió de la Palma, han sol·licitat un fons extraordinari per fer front a la crisi humanitària dels refugiats ucraïnesos que arriben a Catalunya i el conjunt de l'Estat. Aquest fons també hauria d'atendre les derivades econòmiques i energètiques de la guerra, que impacten en les finances de la Generalitat, tensades ja per la despesa acumulada per la Covid. Giró i Jordà també han demanat accions de suport urgents per al sector agroalimentari, molt sotmès a l'escalada de preus de l'energia i els combustibles, i utilitzar una part dels préstecs dels fons Next Generation -de 70.000 milions d'euros- per atendre les inversions de transició energètica. El llistat de peticions de la Generalitat s'ha completat amb una demanda d'aclariment sobre la seguretat i garantia de subministrament de gas que arriba a Catalunya des del Magrib. L'anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, de donar suport al pla marroquí per al Sàhara Occidental ha molestat a Algèria, subministrador de gas a l'Estat.