21
de març
del
2022
Actualitzat
a les
16:53h
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordenança de la Zona de Baixes Emissions de l'Ajuntament de Barcelona que prohibeix la circulació de vehicles antics al perímetre limitat entre les dues Rondes per reduir la pol·lució atmosfèrica.
La sala justifica la seva decisió per la falta d'informes que avalin algunes restriccions i també assenyala que la normativa ocupa un àmbit geogràfic excessiu i que afecta massa tipus de vehicles. Així, el tribunal ha estimat els recursos l'Associació de famílies nombroses de Catalunya, els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes.
Cal recordar que des d'inicis del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la DGT no poden entrar a la ZBE de la capital catalana. La decisió del tribunal arriba després que el passat divendres s'anunciés que les ZBE s'estendran a tots els municipis de Catalunya de més de 20.000 habitants el 2025, segons un document signat pel Govern i els ajuntaments: l'Acord per la millora de la qualitat de l'aire.
En concret, la sentència considera que el distintiu ambiental de la DGT per descartar els vehicles que poden circular per dins de la ZBE és un sistema "rígid" i no permet un "sistema alternatiu perquè els vehicles obtinguin o progressin en el distintiu ambiental". Així, els vehicles sense distintiu han de ser renovats, cosa que està subjecta a la capacitat econòmica del seu propietari, sigui una persona o una empresa, diu l'escrit. En aquest sentit, considera que l'ordenança no valora suficientment les conseqüències econòmiques de la regulació ni valora possibles mesures alternatives o menys restrictives. A més, creu que les moratòries i autoritzacions puntuals, deu a l'any, no estan prou justificades.
Sobre l'àmbit territorial, els jutges diuen que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017. A més, les dades es presenten de forma "imprecisa", cosa que afecta el dret de participació ciutadana. La sentència assenyala que les dades de contaminació seguien una tendència a la baixa el 2017 que es va confirmar el 2018. Així, els valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) se superaven a l'Eixample i Gràcia, però no a la resta d'estacions. Els valors mitjans de NO2 van complir la normativa els anys 2016, 2018 i 2019, però no el 2017. Els jutges creuen que les restriccions serien coherents si es fessin per cercles concèntrics, però no pas per a tota la ciutat de forma uniforme.
La sala justifica la seva decisió per la falta d'informes que avalin algunes restriccions i també assenyala que la normativa ocupa un àmbit geogràfic excessiu i que afecta massa tipus de vehicles. Així, el tribunal ha estimat els recursos l'Associació de famílies nombroses de Catalunya, els gremis de tallers de reparació de vehicles i de transportistes.
Cal recordar que des d'inicis del 2020 els vehicles sense cap etiqueta ambiental de la DGT no poden entrar a la ZBE de la capital catalana. La decisió del tribunal arriba després que el passat divendres s'anunciés que les ZBE s'estendran a tots els municipis de Catalunya de més de 20.000 habitants el 2025, segons un document signat pel Govern i els ajuntaments: l'Acord per la millora de la qualitat de l'aire.
En concret, la sentència considera que el distintiu ambiental de la DGT per descartar els vehicles que poden circular per dins de la ZBE és un sistema "rígid" i no permet un "sistema alternatiu perquè els vehicles obtinguin o progressin en el distintiu ambiental". Així, els vehicles sense distintiu han de ser renovats, cosa que està subjecta a la capacitat econòmica del seu propietari, sigui una persona o una empresa, diu l'escrit. En aquest sentit, considera que l'ordenança no valora suficientment les conseqüències econòmiques de la regulació ni valora possibles mesures alternatives o menys restrictives. A més, creu que les moratòries i autoritzacions puntuals, deu a l'any, no estan prou justificades.
Sobre l'àmbit territorial, els jutges diuen que l'ordenança es basa en dades d'emissions contaminants del 2013, tot i que en el moment d'elaborar l'ordenança hi havia dades del 2017. A més, les dades es presenten de forma "imprecisa", cosa que afecta el dret de participació ciutadana. La sentència assenyala que les dades de contaminació seguien una tendència a la baixa el 2017 que es va confirmar el 2018. Així, els valors límit de diòxid de nitrogen (NO2) se superaven a l'Eixample i Gràcia, però no a la resta d'estacions. Els valors mitjans de NO2 van complir la normativa els anys 2016, 2018 i 2019, però no el 2017. Els jutges creuen que les restriccions serien coherents si es fessin per cercles concèntrics, però no pas per a tota la ciutat de forma uniforme.