27
de març
del
2022
Actualitzat
a les
18:01h
Malgrat que l'enviament de material militar cap a Ucraïna reobre ara el debat social sobre la transacció d'armament entre països, el BBVA i el Banco Santander porten destinant conjuntament més de 20.000 milions de dòlars a empreses amb negocis en el camp de l'armament en els últims set anys, quantitat que equival a 18.713 milions d'euros. Concretament, en aquest període, el BBVA hauria aportat 10.980 milions de dòlars a aquestes corporacions mentre que el banc Santander ho va fer amb 9.622 milions, ja sigui amb concessió de crèdits o amb participacions accionarials.
Així ho denuncia la campanya Banca Armada, impulsada per entitats pacifistes com el Centre Delàs d'Estudis per la Pau i Setem, que han participat en una base de dades global. Ho han fet amb informació a partir d'informes internacionals sobre els principals bancs, grans empreses asseguradores, fons d'inversió, fons de patrimoni sobirà, fons de pensions i institucions públiques de tot el món. A la plataforma es pot trobar informació d'entitats financeres de 56 països, 42 de les quals operen a l'Estat espanyol. La principal font de la base de dades són els sumaris que publica l'organització neerlandesa per la pau Pax, amb la col·laboració d'Ican (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons, en anglès). L'última versió de la base de dades de Banca Armada recull informació fins a l'any 2019, malgrat que la informació global de Pax a què ha accedit NacióDigital ja està actualitzada fins al 2021.
El següent gràfic mostra les 25 entitats financeres operants a l'Estat que més diners van destinar a empreses d'armament en el període de 2014 a 2019. Segons la base de dades del Centre Delàs, bancs com BBVA (5.011,3 milions de dòlars invertits) o el Santander (3.294,7 milions) encapçalen aquest rànquing junt amb entitats empresarials públiques com ara la SEPI, la Societat Estatal de Participants Industrials (3.596,2 milions). Aquestes tres empreses disten molt de la resta d'entitats finançadores, que compten amb volums d'inversions més baixos. La sucursal espanyola del banc francès BNP Paribas se situa en quarta posició, amb quasi 423,8 milions de dòlars invertits en aquest període, molt per damunt d'altres entitats de l'Estat com Banc Sabadell (191,1 milions) o CaixaBank (140,9 milions).
Dos integrants del projecte Banca Armada, format per nou ONGs de tot l'Estat, van assistir el passat 18 de març a la Junta d'Accionistes del BBVA en representació de 24 accionistes crítics. Koldobi Velasco i Jon Narváez hi van denunciar el "cinisme" de l'empresa per crear una campanya de suport a les víctimes de la invasió d'Ucraïna mentre financen amb més de 5.421 milions de dòlars (entre 2019 i 2021) a companyies que operen en la indústria armamentista. Les van relacionar directament amb la militarització de fronteres al sud d'Europa i amb la fabricació d'armament nuclear.
De fet, malgrat les xifres globals de magnitud similar, la situació del BBVA i el Banco Santander pel que fa als vincles amb empreses que operen en el sector militar presenta matisos. En el cas de la segona entitat, les participacions estan molt repartides, amb l'empresa Thales en primer lloc (652,7 milions de dòlars, entre 2014 i 2019), la qual es dedica a sistemes d'informació per al camp aeroespacial, de la defensa i de la seguretat. Per darrere, se situen Safran (487,6 milions de dòlars) i Boeing (417,7), fabricants d'avions amb divisions en l'aeronàutica militar, igual que AirBus (331,4), en cinquè lloc.
En canvi, en el cas del BBVA, el 50,5% dels 5.011,3 milions identificats es destinen a una sola companyia, General Dynamics, una de les majors contractistes del món en el camp militar, produint vehicles blindats, canons, armes lleugeres, bombes i tota mena d'explosius i submarins nuclears. Les entitats financeres de l'Estat operen amb un total de 21 empreses que operen en el sector armamentístic, entre les quals també es troba Indra, companyia amb participació pública que centra part de la seva activitat en l'electrònica militar, mitjançant la creació de simuladors de vol, de tir i programes de defensa electrònica. En el cas del Sepi, els seus recursos es destinen molt majoritàriament a AirBus i, en menor mesura, a Indra.
Els processos més comuns de finançament són la concessió de crèdits; l'emissió de bons, accions i pagarés per part de les empreses d'armament; o amb la participació a partir de fons d'inversió o fins i tot de fons de pensions. Segons Eduardo Aragón, tècnic de projectes i administració del Centre Delàs, aquestes dades no són públiques: "Les aconseguim mitjançant la contractació de serveis intermediaris de consulta de bases de dades privades (Bloomberg o Thompson Reuters, principalment)". D'altra banda, moltes de les dades provenen de la campanya "Don't Bank on the Bomb", impulsada per Pax i Ican, que també treballa amb serveis intermediaris per tal de tenir accés a les dades en brut.
Pel que fa a les empreses finançades que no es dediquen exclusivament al negoci de les armes, no es pot saber si una entitat financera col·labora concretament amb la seva divisió armamentista. "Les dades que ens faciliten no permeten arribar a aquest nivell de concreció moltes vegades", segueix Aragón. Malgrat això, l'activista de Banca Armada argumenta que, si una entitat dona suport a un d'aquests conglomerats, "també està participant en el negoci de la fabricació d'armament", ja que aquestes activitats estan controlades al 100% per l'empresa matriu amb la qual col·laboren.
Així ho denuncia la campanya Banca Armada, impulsada per entitats pacifistes com el Centre Delàs d'Estudis per la Pau i Setem, que han participat en una base de dades global. Ho han fet amb informació a partir d'informes internacionals sobre els principals bancs, grans empreses asseguradores, fons d'inversió, fons de patrimoni sobirà, fons de pensions i institucions públiques de tot el món. A la plataforma es pot trobar informació d'entitats financeres de 56 països, 42 de les quals operen a l'Estat espanyol. La principal font de la base de dades són els sumaris que publica l'organització neerlandesa per la pau Pax, amb la col·laboració d'Ican (International Campaign to Abolish Nuclear Weapons, en anglès). L'última versió de la base de dades de Banca Armada recull informació fins a l'any 2019, malgrat que la informació global de Pax a què ha accedit NacióDigital ja està actualitzada fins al 2021.
El següent gràfic mostra les 25 entitats financeres operants a l'Estat que més diners van destinar a empreses d'armament en el període de 2014 a 2019. Segons la base de dades del Centre Delàs, bancs com BBVA (5.011,3 milions de dòlars invertits) o el Santander (3.294,7 milions) encapçalen aquest rànquing junt amb entitats empresarials públiques com ara la SEPI, la Societat Estatal de Participants Industrials (3.596,2 milions). Aquestes tres empreses disten molt de la resta d'entitats finançadores, que compten amb volums d'inversions més baixos. La sucursal espanyola del banc francès BNP Paribas se situa en quarta posició, amb quasi 423,8 milions de dòlars invertits en aquest període, molt per damunt d'altres entitats de l'Estat com Banc Sabadell (191,1 milions) o CaixaBank (140,9 milions).
Dos integrants del projecte Banca Armada, format per nou ONGs de tot l'Estat, van assistir el passat 18 de març a la Junta d'Accionistes del BBVA en representació de 24 accionistes crítics. Koldobi Velasco i Jon Narváez hi van denunciar el "cinisme" de l'empresa per crear una campanya de suport a les víctimes de la invasió d'Ucraïna mentre financen amb més de 5.421 milions de dòlars (entre 2019 i 2021) a companyies que operen en la indústria armamentista. Les van relacionar directament amb la militarització de fronteres al sud d'Europa i amb la fabricació d'armament nuclear.
De fet, malgrat les xifres globals de magnitud similar, la situació del BBVA i el Banco Santander pel que fa als vincles amb empreses que operen en el sector militar presenta matisos. En el cas de la segona entitat, les participacions estan molt repartides, amb l'empresa Thales en primer lloc (652,7 milions de dòlars, entre 2014 i 2019), la qual es dedica a sistemes d'informació per al camp aeroespacial, de la defensa i de la seguretat. Per darrere, se situen Safran (487,6 milions de dòlars) i Boeing (417,7), fabricants d'avions amb divisions en l'aeronàutica militar, igual que AirBus (331,4), en cinquè lloc.
En canvi, en el cas del BBVA, el 50,5% dels 5.011,3 milions identificats es destinen a una sola companyia, General Dynamics, una de les majors contractistes del món en el camp militar, produint vehicles blindats, canons, armes lleugeres, bombes i tota mena d'explosius i submarins nuclears. Les entitats financeres de l'Estat operen amb un total de 21 empreses que operen en el sector armamentístic, entre les quals també es troba Indra, companyia amb participació pública que centra part de la seva activitat en l'electrònica militar, mitjançant la creació de simuladors de vol, de tir i programes de defensa electrònica. En el cas del Sepi, els seus recursos es destinen molt majoritàriament a AirBus i, en menor mesura, a Indra.
Els processos més comuns de finançament són la concessió de crèdits; l'emissió de bons, accions i pagarés per part de les empreses d'armament; o amb la participació a partir de fons d'inversió o fins i tot de fons de pensions. Segons Eduardo Aragón, tècnic de projectes i administració del Centre Delàs, aquestes dades no són públiques: "Les aconseguim mitjançant la contractació de serveis intermediaris de consulta de bases de dades privades (Bloomberg o Thompson Reuters, principalment)". D'altra banda, moltes de les dades provenen de la campanya "Don't Bank on the Bomb", impulsada per Pax i Ican, que també treballa amb serveis intermediaris per tal de tenir accés a les dades en brut.
Pel que fa a les empreses finançades que no es dediquen exclusivament al negoci de les armes, no es pot saber si una entitat financera col·labora concretament amb la seva divisió armamentista. "Les dades que ens faciliten no permeten arribar a aquest nivell de concreció moltes vegades", segueix Aragón. Malgrat això, l'activista de Banca Armada argumenta que, si una entitat dona suport a un d'aquests conglomerats, "també està participant en el negoci de la fabricació d'armament", ja que aquestes activitats estan controlades al 100% per l'empresa matriu amb la qual col·laboren.