21
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:21h
El sector agroalimentari està sortint de la pandèmia i ja pateix pels efectes de la guerra a Ucraïna.Aquest dilluns, Foment del Treball i l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) han presentat un pla d'actuació per respondre a les conseqüències que pot tenir el conflicte per al sector. Garantir el subministrament alimentari i reduir la dependència exterior són els objectius prioritaris. Els presidents de Foment, Josep Sánchez Llibre, el de l'IACSI, Baldiri Ros, i Virgínia Guinda, vicepresident de Foment, han intervingut per explicar-ne els detalls.
Baldiri Ros ha reconegut la preocupació per la guerra, assegurant que de moment encara no hi ha problemes greus de subministrament i que hi ha existències fins a finals d'abril. Però hi ha incògnites sobre la capacitat d'Ucraïna per sembrar totes les hectàrees disponibles. En això hi ha informacions contradictòries entre les fonts que asseguren que, malgrat el conflicte, s'està sembrant, i les que subratllen les mancances de gasoil. Sobre les pèrdues produïdes, Ros s'ha referit al fort increment de preus La possibilitat d'importar productes del Canadà, el Brasil o l'Argentina dependrà de la flexibilitat que mostri la UE.
Ros ha admès que la guerra d'Ucraïna genera un greu problema de subministrament per al sector, que referma les dues patronals a advocarper la sobirania productiva agroalimentària, referint-se a la política agrària comuna (PAC) de la UE per als anys 2022-27, "més basada en utopies ambientalistes que en criteris de productivitat". El president de l'IACSI ha destacat que per ells el punt essencial és reforçar la productivitat i que cal "adaptar la PAC als criteris de subministrament per a la gent".
Per Foment i l'IACSI, després de la pandèmia ha quedat més clar que mai que la sobirania productiva agroalimentària és fonamental i s'imposa fer de Catalunya un dels hubs agroalimenataris del sud d'Europa. Segon Ros, amb el conflicte a Ucraïna ha quedat clar que allò que es donava per assegurat com era l'arribada ràpida de tots els productes necessaris, ara ha quedat clar que no està garantit.
En aquest context, l'aigua ha de jugar un paper essencial i les patronals reclamen que la modernització del canal d'Urgell sigui inclosa en els fons europeus per fer fèrtils un total de 87.000 hectàrees a les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià. Baldiri Ros ha reclamat al Govern de Catalunya que "es posi les piles" en aquest tema i que el lideri.
Les patronals del sector agroalimentari reclamen també que no s'ampliï la zona protegida (ZEPA) del Delta del Llobregat. cosa que faria inviable mantenir l'agricultura intensiva i de més alta eficiència, tot recordant que el sector suposa el 7,2% del PIB del Baix Llobregat. En aquest aspecte, recorden que ja fa disset anys que s'està pendent que l'Agència Catalana d l'Aigua afronti el problema de les inundacions cícliques que pateix el territori.
L'IACSI i Foment demanen igualment un pla especial per reactivar i dinamitzar el Delta de l'Ebre com una zona clau de producció agroalimentària sostenible, així com una aposta decidida per fonts d'energia renovable provinents del sector primari com la biomassa d'origen forestal com a mecanisme de gestió eficient i sostenible del bosc i la generació d'energia neta.
Els empresaris propugnen la creació d'un gestor únic de l'aigua per garantir el subministrament de qualitat, un preu adequat per assegurar la sostenibilitat econèmica i mediambiental amb una correcta assignació dels drets de propietat.
Baldiri Ros ha reconegut la preocupació per la guerra, assegurant que de moment encara no hi ha problemes greus de subministrament i que hi ha existències fins a finals d'abril. Però hi ha incògnites sobre la capacitat d'Ucraïna per sembrar totes les hectàrees disponibles. En això hi ha informacions contradictòries entre les fonts que asseguren que, malgrat el conflicte, s'està sembrant, i les que subratllen les mancances de gasoil. Sobre les pèrdues produïdes, Ros s'ha referit al fort increment de preus La possibilitat d'importar productes del Canadà, el Brasil o l'Argentina dependrà de la flexibilitat que mostri la UE.
Ros ha admès que la guerra d'Ucraïna genera un greu problema de subministrament per al sector, que referma les dues patronals a advocarper la sobirania productiva agroalimentària, referint-se a la política agrària comuna (PAC) de la UE per als anys 2022-27, "més basada en utopies ambientalistes que en criteris de productivitat". El president de l'IACSI ha destacat que per ells el punt essencial és reforçar la productivitat i que cal "adaptar la PAC als criteris de subministrament per a la gent".
Per Foment i l'IACSI, després de la pandèmia ha quedat més clar que mai que la sobirania productiva agroalimentària és fonamental i s'imposa fer de Catalunya un dels hubs agroalimenataris del sud d'Europa. Segon Ros, amb el conflicte a Ucraïna ha quedat clar que allò que es donava per assegurat com era l'arribada ràpida de tots els productes necessaris, ara ha quedat clar que no està garantit.
En aquest context, l'aigua ha de jugar un paper essencial i les patronals reclamen que la modernització del canal d'Urgell sigui inclosa en els fons europeus per fer fèrtils un total de 87.000 hectàrees a les comarques del Pla d'Urgell, l'Urgell, les Garrigues, la Noguera i el Segrià. Baldiri Ros ha reclamat al Govern de Catalunya que "es posi les piles" en aquest tema i que el lideri.
Les patronals del sector agroalimentari reclamen també que no s'ampliï la zona protegida (ZEPA) del Delta del Llobregat. cosa que faria inviable mantenir l'agricultura intensiva i de més alta eficiència, tot recordant que el sector suposa el 7,2% del PIB del Baix Llobregat. En aquest aspecte, recorden que ja fa disset anys que s'està pendent que l'Agència Catalana d l'Aigua afronti el problema de les inundacions cícliques que pateix el territori.
L'IACSI i Foment demanen igualment un pla especial per reactivar i dinamitzar el Delta de l'Ebre com una zona clau de producció agroalimentària sostenible, així com una aposta decidida per fonts d'energia renovable provinents del sector primari com la biomassa d'origen forestal com a mecanisme de gestió eficient i sostenible del bosc i la generació d'energia neta.
Els empresaris propugnen la creació d'un gestor únic de l'aigua per garantir el subministrament de qualitat, un preu adequat per assegurar la sostenibilitat econèmica i mediambiental amb una correcta assignació dels drets de propietat.