Borràs se sent «orgullosa» de la gestió a la ILC un cop tancada la instrucció judicial del cas

Davant dels indicis de malversació i prevaricació observats pel TSJC, la presidenta del Parlament assegura que no hi hagués hagut investigació si ella no fos una dirigent amb responsabilitats dins l'independentisme

Laura Borràs, al Parlament.
Laura Borràs, al Parlament. | Parlament
18 de març del 2022
Actualitzat a la 13:40h
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assegurat aquest divendres que se sent "orgullosa" de la seva tasca al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), per la qual es troba a les portes de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En aquests termes s'ha expressat aquest divendres en una visita a Sant Cugat del Vallès, on ha definit com a "ben feta" la gestió en els anys que va liderar la ILC. Borràs ha remarcat que "no hi ha cas" i que, si ella no fos una dirigent independentista amb responsabilitats, no s'hauria produït cap investigació. "Si no fos qui fos, si no representés el que represento, aquest cas no hauria requerit viatges al TSJC o al Tribunal Suprem. No hi hauria cas", ha ressaltat la presidenta.

Al costat de l'alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, que ha estat condemnada a pagar una multa de 500 euros setmanals mentre hi hagi llaços grocs a l'ajuntament de la ciutat, Borràs ha demanat "unitat" a les formacions independentistes -"hem de saber qui ens ataca i per què ho fa", ha indicat en referència a l'Estat- i ha insistit que "l'estat de setge no s'atura". "Això no és normal. Jo mateixa he patit en pròpia pell dosi de record de repressió que vivim les persones que fem política independentista", ha indicat la presidenta de la cambra en relació al cas de la ILC, que ella sempre ha intentat vincular a l'actuació judicial de l'Estat contra els dirigents del procés.

Segons la interlocutòria del jutge instructor, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris". Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal , per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros.

Segons la interlocutòria, Borràs hauria adjudicat indirectament a un conegut seu set contractes per més de 132.000 euros relacionats amb el web de la institució i considera que "l'import de cadascun dels contractes fraccionats i de les corresponents factures dels adjudicataris es feia amb criteris arbitraris". Entre març del 2013 i febrer del 2017 l'ILC va adjudicar, "per mitjà de la seva directora", 18 contractes menors sobre el seu portal web, per un valor total de 330.000 euros, en els quals Borràs va "intervenir", "proposant la contractació, acordant l'adjudicació, aprovant la despesa, certificant l'execució del servei, conformant la factura corresponent i autoritzant finalment el pagament". D'aquests contractes, sis van ser adjudicats a Isaías Herrero, per import global de 112.500 euros, i un a Andreu P.M., per 20.050 euros.

Segons l'exposició raonada que va rebre el Suprem de part d'aquest jutjat, que era el que investigava inicialment el cas, quedava acreditat que Borràs va fraccionar contractes de prestació de serveis informàticsper imports inferiors a 18.000 euros per evitar haver d'obrir un concurs públic i adjudicar-los directament a una mateixa persona, concretament Herrero. En total, aquests contractes sumen prop de 260.000 euros. De la mateixa manera, com es pot llegir en la interlocutòria del Suprem, els dos encausats van aportar suposadament pressupostos falsos a nom d'altres entitats i el preu dels contractes adjudicats no es corresponia amb el preu real del servei.