1 de 10
Crisi energètica

L'aposta (difícil) d'Aragonès en agenda energètica: és viable reactivar el gasoducte Midcat?

El president intensifica contactes polítics i empresarials per veure quin interès hi ha al voltant de recuperar el projecte, que ha tornat al primer pla arran de la guerra a Ucraïna

Pere Aragonès ha plantejat la reactivació del Midcat en diverses reunions aquesta setmana a Alemanya. | Govern
per Bernat Surroca, Barcelona, Catalunya | 19 de març de 2022 a les 20:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La reactivació del gasoducte del Midcat ha entrat amb força a l'agenda política des de fa uns dies, arran de la guerra a Ucraïna. De fet, Pere Aragonès ha posat la qüestió sobre la taula en les diverses reunions que ha mantingut aquesta setmana a Alemanya, com ara la que va tenir dimecres a la seu del govern de Baden-Württemberg, amb el ministre-president, Winfried Kretschmann, i el secretari d'estat, Florian Harssel. El projecte, aturat des de 2019, genera interès a nivell internacional. Malgrat que la seva hipotètica reactivació seria a mig termini és complexa i no depèn només de Catalunya, el president vol intensificar contactes polítics i empresarials en les properes setmanes per veure si és viable i si hi ha predisposició política per fer-ho.

La qüestió es troba tot just a les beceroles, però ha agafat rellevància per la crisi energètica provocada per la invasió russa. El Govern considera que el gasoducte Midcat és una infraestructura estratègica i s'ha mostrat partidari de ressuscitar un projecte que havia quedat aparcat pels costos econòmics i el poc interès de França, que fonamenta la seva política energètica en l'energia nuclear. A Alemanya, Aragonès ha constatat que hi ha interès en saber si és viable reactivar aquest gasoducte, que serviria per connectar el nord d'Àfrica amb Europa a través de la Península Ibèrica i, concretament, per Catalunya, per transportar gas des d'Algèria


Aragonès ha fet diverses trucades per parlar amb experts en l'àmbit energètic i en les properes setmanes té previst concretar mes converses i trobades amb actors del sector. El president vol situar Catalunya en una situació estratègica en termes energètics en un moment de canvi a Europa arran de la crisi provocada per Vladímir Putin. Ara com ara, els contactes del president són en termes polítics, per tenir un mapa de voluntats i suports en cas que el projecte tiri endavant. No serà ràpid i fonts governamentals remarquen que la qüestió depèn d'altres actors com Espanya o França. Si bé la Moncloa s'hi ha mostrat favorable, a l'Elisi la proposta no es veu amb bons ulls.

Més enllà d'això, tota la qüestió tècnica serà clau i aquest debat encara no s'ha definit. En aquesta línia, el projecte Midcat, impulsat l'any 2010 per les empreses espanyola Enagás i francesa Teréga, estava plantejat en un inici per trasportar gas. Ara, en plena emergència climàtica, el Govern vol que també serveixi per distribuir energies netes, per això s'ha posat sobre la taula en els darrers dies l'hidrogen verd. Un dels acords que va sortir de la reunió d'Aragonès amb el govern de Baden-Württemberg va ser, precisament, impulsar un grup de treball -amb poques concrecions per ara- sobre projectes d'hidrogen verd. Aragonès també mantindrà converses sobre aquest tipus d'energia en els propers dies.


La crisi energètica sacseja Europa


La possible reactivació del projecte Midcat ha posat en alerta els moviments ecologistes -a Hostalric, el punt on va quedar aturat el gasoducte, desconfien de la proposta que ha anat dient aquests darrers dies el Govern- però per ara compta amb el suport del govern espanyol i de Foment del Treball. Fonts governamentals insisteixen que el projecte només té sentit si es fa de manera coordinada amb totes les administracions, des de les locals fins a les institucions europees. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar el Midcat a la trobada dels 27 a Versalles i va dir que havia de ser la UE qui pagués la reactivació d'aquesta infraestructura. El paper dels estats implicats en el projecte serà determinant. 


A Europa, la crisi energètica ha sacsejat la situació i ha servit per cohesionar interessos en la necessitat d'avançar cap a la sobirania energètica. "Necessitem ser independents del gas, el petroli i el carbó de Rússia", deia Ursula Von der Leyen fa pocs dies. A Alemanya, la rebuda ha estat bona. Durant l'etapa d'Angela Merkel, el país va prioritzar les relacions bilaterals amb Putin pel que fa al subministrament de gas. L'any 2020, el 55% del gas que arribava a la principal economia europea venia de Rússia. La crisi energètica ha servit per constatar els riscos de no diversificar prou les fonts de subministrament. La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ja ha demanat deixar de comprar gas a Rússia. Experts assenyalen que és "difícil" que la UE es desconnecti del gas rus a curt termini.

Frenar l'escalada del preu de l'energia


La crisi energètica es tradueix en un augment descontrolat del preu de l'energia, que afecta per exemple la factura de la llum. A la conferència de presidents autonòmics que es va fer a l'illa de La Palma, Aragonès va reclamar a l'estat accions per pal·liar l'emergència energètica. Entre la vintena de mesures que el president va plantejar a Sánchez, hi ha limitar el preu del gas, rebaixar la pressió fiscal sobre l'energia o desvincular el gas de l'electricitat. El 24 de març, Sánchez defensarà al Consell Europeu aquesta qüestió, juntament amb Itàlia, Portugal i Grècia. Cinc dies després, el dia 29, se celebra el consell de ministres que ha d'aprovar el paquet de mesures per pal·liar els efectes de la guerra a l'Estat. Des de Catalunya s'està pendent de les decisions que es prenguin per sabre de quina capacitat de resposta es disposa.

 

Mostra el teu compromís amb Nació.
Fes-te'n subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te'n subscriptor

Participació