Guissona, far de refugiades

La majoria d'ucraïnesos que arriben a la localitat fugint de la guerra són mares amb fills que viuen en pisos i cases de familiars arribats al poble durant els anys 90 per treballar a la gran empresa de la comarca

Les antigues escoles de Biosca s'han habilitat a contrarellotge per poder acollir refugiats ucraïnesos
Les antigues escoles de Biosca s'han habilitat a contrarellotge per poder acollir refugiats ucraïnesos | Adrià Costa
19 de març del 2022
Actualitzat a les 12:21h
El padró municipal de Guissona ha augmentat en gairebé 200 persones en les darreres dues setmanes. La guerra d’Ucraïna ha portat a la localitat més de 180 refugiats (una vuitantena dels quals són menors) una xifra que no es dona en cap altre poble lleidatà de menys de 10.000 habitants. La raó d’aquest volum de persones que han començat una nova vida en aquest municipi de la Segarra fugint del conflicte bèl·lic es troba en la gran comunitat ucraïnesa, fins ara la segona rere la romanesa i que ara, amb l’èxode, ha passat a ser la primera amb més de 1.200 persones.

Els ucraïnesos van començar a arribar a la localitat als anys 90 de la mà de la cooperativa Bon Àrea, que en un dels primers processos d’expansió va obrir una campanya de contractació en origen als països de l’est, sobretot a Romania i Ucraïna. Els llocs de treball que es generaven al redós de la gran empresa va ser la via d’entrada dels ucraïnesos, molts d’ells establerts des de fa anys en aquesta localitat que en dues dècades ha doblat el nombre d’habitants; de 3.300 l’any 2000 als 7.300 actuals.

A Guissona un de cada set habitants és d’Ucraïna, de manera que l’impacte de la invasió s’ha fet patent als carrers amb una intensitat feridora. L’alcalde, Jaume Ars, explica a NacióDigital que la majoria dels nouvinguts tenen parents al poble, fet que li ha donat molta visibilitat a nivell de Catalunya: “Som un far”, diu. Ars recorda també que tothom s’ha bolcat en l’ajuda als refugiats, que ara arriben amb menys intensitat que a finals del mes de febrer, però ho continuen fent: “Hi ha un degoteig d’arribades, i això ens fa pensar que assolirem el màxim de la nostra capacitat d’acollida”.

Fixa aquest topall en 225 persones i apunta que caldrà intensificar la xarxa de solidaritat a més localitats de la comarca per acollir els refugiats, que en la seva immensa majoria són dones i nens. “Les estructures familiars que ens arriben son mares i fills i, sovint, tietes i àvies”, diu. Homes, molt pocs: “Ens expliquen que els que tenen de 18 a 60 anys estan obligats a quedar-se al país per fer servei a l’estat”. A Catalunya han arribat des de l’inici de la invasió unes 8.000 persones. 
 

El locutòri de Guissona s'ha convertit en un punt de recollida de roba i altres productes per ajudar als refugiats ucraïnesos. Foto: Adrià Costa


Més enllà de l’Ajuntament, a Guissona s’ha organitzat un teixit social solidari en el qual hi participen entitats, comerços i veïns pel seu compte. El municipi, a més, ha habilitat uns moneders solidaris amb els quals els nouvinguts poden omplir la cistella: “Molts d’ells tenen targetes de dòlars que aquí no serveixen”, expliquen alguns comerciants.
 
Biosca habilita una antiga escola com a espai d’acollida
El volum de persones que han arribat a Guissona ha convertit el poble en un referent per a la resta de municipis, que també s’han mobilitzat per facilitar acollida. A Biosca, un petit municipi segarrenc, han convertit els espais de l’antiga escola en habitacions per a estatjar les dones i noies que provenen de la zona del conflicte.

Katerina és una d’elles, i en declaracions a aquest diari explica que va fugir del seu poble, proper a Kiev, el passat dissabte, i que va creuar la frontera per anar a Varsòvia, capital de Polònia. D’allà va agafar un avió fins a Barcelona. Ella forma part d’una de les dues unitats familiars que viuen actualment en aquest espai a l’espera de trobar habitatges amb millors condicions.

En aquest sentit, l’alcalde de la localitat, Josep Puig, indica a aquest diari que el centre no està pensat per com un indret per viure-hi permanentment, sinó com un espai temporal a l’espera d’ubicar les persones que hi arriben. “Els hi busquem indrets on puguin estar en millors condicions”, apunta el batlle, que explica també els lògics recels que tenen els nouvinguts a l’hora de tramitar el padró i l’estrangeria.

En la mateixa línia ho exposa Ars: “Tenen recels a l’hora de signar els documents, i això obeeix a una raó; la voluntat de tornar”. Els ucraïnesos que han fugit de la guerra tenen clar que volen fer el camí de retorn al seu país quan s’acabi el conflicte tot i les incerteses de la situació després dels bombardejos: “Molts d’ells retornaran”, assegura Ars. 

Arxivat a