24
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:37h
La zona volcànica de la Garrotxa és un patrimoni únic. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica amb una quarantena de cons, deu cràters i més de 20 colades basàltiques. Ara, finalment, disposa d'un equipament innovador per explicar la relació entre vulcanisme, ciència i la societat de la comarca. Olot acaba d'inaugurar l'Espai Cràter, un centre de referència amb la singularitat que està construït a l'interior d'un volcà.
Un equipament a l'alçada d'un patrimoni únic
Fa 30 anys que es va inaugurar a Olot el Museu dels Volcans. Un petit equipament museístic ubicat al Parc Nou de la capital garrotxina. Un patrimoni natural excepcional com la zona volcànica necessitava un espai d'interpretació a l'alçada. “Després de tres dècades s'ha renovat tota l'estratègia: edifici, exposició i també el format conceptual”, explica Xevi Collell, director del flamant Espai Cràter.
Obert al públic el passat 11 de març, es tracta d'un centre multidisciplinari que vol treballar la relació entre volcans, ciència i societat. Impulsat per l'Ajuntament d'Olot, ha estat possible gràcies al finançament de diverses institucions: el 70% prové de la Unió Europea, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, i el 30% són fons municipals.
“Els volcans de la Garrota no són ni els més espectaculars del món, ni els més grans, ni treuen lava o fum, però el que els fa especials és l'estreta relació que tenen amb la societat”, destaca Collell. Determinen absolutament la manera d'habitar la Garrotxa, el seu paisatge, la cultura i també l'organització social, amb un bon nombre d'entitats i institucions amb referències volcàniques.
Tot el que cal saber de l'Espai Cràter
On? Carrer Macarnau, 55, Olot
Quant costa l'entrada? General (7 euros) i reduïda (5 euros)
Quan està obert? De dilluns a dissabte tot el dia i diumenges al matí
Cal reservar? No és obligatori, però és recomanable. Compra les entrades aquí
Hi ha visites guiades? Sí, es poden consultar aquestes i altres activitats aquí
Una de les potes del nou equipament és la socioeducativa. “Vam consensuar amb les entitats d'educació ambiental i la Universitat de Girona un projecte i s'han dissenyat deu activitats de nova creació per a tots els nivells educatius”, explica Núria Llop, responsable de Comunicació de l'Espai Cràter. Unes propostes que aposten per l'experimentació i que es poden complementar amb visites guiades a les grederes i al cràter del veí volcà Montsacopa.
Explicar els volcans des de l'interior d'un volcà
L'Espai Cràter és un equipament museístic modern i singular. Però el primer element que crida l'atenció és la mateixa construcció. Projectat pels arquitectes Toni Casamor i Anna Codina, de Vol Studio Architecture, es tracta d'un edifici semisoterrat amb moltes referències volcàniques, pels materials, les formes i els noms de les estances.
“No pretén simular ser un petit volcà, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins de l'antic i poc conegut volcà del Puig del Roser”, expliquen els redactors del projecte. Concretament, s'ha construït en un solar que hi havia entre la plaça de Braus i el cementiri, als peus del Montsacopa, el volcà més emblemàtic de la capital garrotxina.
“El 90% de la gent que ens visita no sabia que aquí hi havia un volcà”, admet el director de l'Espai Cràter. De fet, va ser descobert tot just fa una quinzena d'anys per Xavier de Bolós, un científic garrotxí considerat un referent mundial en vulcanologia. Ara, la nova construcció ha dignificat el paisatge de l'entorn i serà un atractiu més de la ciutat i la comarca.
Una mostra totalment interactiva
L'Espai Cràter compta amb una gran sala central on es pot visitar l'exposició de referència en vulcanologia, tant pels continguts com sobretot per l'aposta per les noves tecnologies i la interactivitat.
Comissariada pel doctor Joan Martí Molist, director de Geociències Barcelona-CSIC, comença amb un espectacular audiovisual que convida a iniciar un viatge cap al centre de la vida. Inclou diversos àmbits expositius, sobre el funcionament dels volcans, la comparació entre la Garrotxa i altres sistemes volcànics mundials, la tasca dels vulcanòlegs o la relació amb l'entorn i la societat. Cada espai inclou un tòtem interactiu que permet comprovar els coneixements de vulcanologia dels visitants mentre hi juguen.
L'Espai Cràter inclou diversos llenguatges expositius: audiovisuals, experiències immersives, fotografies i realitat virtual, entre altres. Però el gran element diferencial és el gran talús de greda del volcà del Puig del Roser que presideix la sala i permet entendre, gràcies a un vídeo mapping, el funcionament d'una erupció. També destaca una maqueta de 15 metres quadrats que explica la formació de la comarca com la coneixem actualment.
Recuperar el «Salvem els volcans»
El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa és actualment una realitat coneguda i inqüestionable. Tanmateix, la seva creació va ser fruit de llargues i intenses mobilitzacions a l'entorn del lema “Salvem els volcans”.
La principal reivindicació popular va ser l'aturada de l'extracció de gredes al Croscat, a Santa Pau. Una campanya que va tenir el seu moment àlgid l'octubre del 1977 amb l'ocupació pacífica, per part d'un miler de persones, de l'explotació de l'empresa Minas Olot SA. La mobilització va permetre que el 1994 es declarés el parc natural i, un any després, es restaurés el con d'un volcà que havia perdut el 25% del seu volum, però que havia esdevingut un autèntic museu a l'aire lliure.
L'Espai Cràter ha recuperat el lema “Salvem els volcans” per explicar la importància de la relació entre aquest paisatge i la societat garrotxina. També forma part de bona part dels productes de marxandatge de l'equipament. “És una qüestió de màrqueting, però també d'alertar que no es pot baixar la guàrdia en la preservació del territori”, destaca Xevi Collell.
Expectació per visitar l'Espai Cràter
L'obertura de l'Espai Cràter pràcticament ha coincidit amb l'erupció del volcà de La Palma. Una situació que “ha tornat a despertar l'interès per la vulcanologia” i que en el cas de la Garrotxa ha servit per trencar el mite que són uns volcans adormits. “T'ho expliquen de petit a les escoles, però no és cert. És una zona volcànica activa i l'erupció de les Canàries ens ha fet ser-ne més conscients com a societat”, assenyala el director del nou equipament.
El públic local és precisament un dels que interessa als promotors de l'Espai Cràter. 1.200 persones van assistir a les jornades de portes obertes mentre que 1.500 visitants més, amb grups de 30-40, ho van fer a les visites guiades destinades a les entitats de la ciutat. Finalment, 600 persones més –entre veïns i turistes- van aprofitar el primer cap de setmana de funcionament convencional.
Un altre dels grans públics d'interès és l'educatiu: escoles, educació en el lleure i també famílies. L'equip socioeducatiu ha dissenyat deu activitats específiques i, abans d'inaugurar, ja hi havia reserves per un total de 2.000 infants. Finalment, també es treballa per atraure públic vinculat al món de la ciència i al turisme sostenible.
Un equipament a l'alçada d'un patrimoni únic
Fa 30 anys que es va inaugurar a Olot el Museu dels Volcans. Un petit equipament museístic ubicat al Parc Nou de la capital garrotxina. Un patrimoni natural excepcional com la zona volcànica necessitava un espai d'interpretació a l'alçada. “Després de tres dècades s'ha renovat tota l'estratègia: edifici, exposició i també el format conceptual”, explica Xevi Collell, director del flamant Espai Cràter.
Obert al públic el passat 11 de març, es tracta d'un centre multidisciplinari que vol treballar la relació entre volcans, ciència i societat. Impulsat per l'Ajuntament d'Olot, ha estat possible gràcies al finançament de diverses institucions: el 70% prové de la Unió Europea, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, i el 30% són fons municipals.
“Els volcans de la Garrota no són ni els més espectaculars del món, ni els més grans, ni treuen lava o fum, però el que els fa especials és l'estreta relació que tenen amb la societat”, destaca Collell. Determinen absolutament la manera d'habitar la Garrotxa, el seu paisatge, la cultura i també l'organització social, amb un bon nombre d'entitats i institucions amb referències volcàniques.
Tot el que cal saber de l'Espai Cràter
On? Carrer Macarnau, 55, Olot
Quant costa l'entrada? General (7 euros) i reduïda (5 euros)
Quan està obert? De dilluns a dissabte tot el dia i diumenges al matí
Cal reservar? No és obligatori, però és recomanable. Compra les entrades aquí
Hi ha visites guiades? Sí, es poden consultar aquestes i altres activitats aquí
Una de les potes del nou equipament és la socioeducativa. “Vam consensuar amb les entitats d'educació ambiental i la Universitat de Girona un projecte i s'han dissenyat deu activitats de nova creació per a tots els nivells educatius”, explica Núria Llop, responsable de Comunicació de l'Espai Cràter. Unes propostes que aposten per l'experimentació i que es poden complementar amb visites guiades a les grederes i al cràter del veí volcà Montsacopa.
Explicar els volcans des de l'interior d'un volcà
L'Espai Cràter és un equipament museístic modern i singular. Però el primer element que crida l'atenció és la mateixa construcció. Projectat pels arquitectes Toni Casamor i Anna Codina, de Vol Studio Architecture, es tracta d'un edifici semisoterrat amb moltes referències volcàniques, pels materials, les formes i els noms de les estances.
“No pretén simular ser un petit volcà, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins de l'antic i poc conegut volcà del Puig del Roser”, expliquen els redactors del projecte. Concretament, s'ha construït en un solar que hi havia entre la plaça de Braus i el cementiri, als peus del Montsacopa, el volcà més emblemàtic de la capital garrotxina.
“El 90% de la gent que ens visita no sabia que aquí hi havia un volcà”, admet el director de l'Espai Cràter. De fet, va ser descobert tot just fa una quinzena d'anys per Xavier de Bolós, un científic garrotxí considerat un referent mundial en vulcanologia. Ara, la nova construcció ha dignificat el paisatge de l'entorn i serà un atractiu més de la ciutat i la comarca.
Una mostra totalment interactiva
L'Espai Cràter compta amb una gran sala central on es pot visitar l'exposició de referència en vulcanologia, tant pels continguts com sobretot per l'aposta per les noves tecnologies i la interactivitat.
Comissariada pel doctor Joan Martí Molist, director de Geociències Barcelona-CSIC, comença amb un espectacular audiovisual que convida a iniciar un viatge cap al centre de la vida. Inclou diversos àmbits expositius, sobre el funcionament dels volcans, la comparació entre la Garrotxa i altres sistemes volcànics mundials, la tasca dels vulcanòlegs o la relació amb l'entorn i la societat. Cada espai inclou un tòtem interactiu que permet comprovar els coneixements de vulcanologia dels visitants mentre hi juguen.
L'Espai Cràter inclou diversos llenguatges expositius: audiovisuals, experiències immersives, fotografies i realitat virtual, entre altres. Però el gran element diferencial és el gran talús de greda del volcà del Puig del Roser que presideix la sala i permet entendre, gràcies a un vídeo mapping, el funcionament d'una erupció. També destaca una maqueta de 15 metres quadrats que explica la formació de la comarca com la coneixem actualment.
Recuperar el «Salvem els volcans»
El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa és actualment una realitat coneguda i inqüestionable. Tanmateix, la seva creació va ser fruit de llargues i intenses mobilitzacions a l'entorn del lema “Salvem els volcans”.
L'Espai Cràter recupera la lluita històrica per salvar els volcans. Foto: Martí Albesa
La principal reivindicació popular va ser l'aturada de l'extracció de gredes al Croscat, a Santa Pau. Una campanya que va tenir el seu moment àlgid l'octubre del 1977 amb l'ocupació pacífica, per part d'un miler de persones, de l'explotació de l'empresa Minas Olot SA. La mobilització va permetre que el 1994 es declarés el parc natural i, un any després, es restaurés el con d'un volcà que havia perdut el 25% del seu volum, però que havia esdevingut un autèntic museu a l'aire lliure.
L'Espai Cràter ha recuperat el lema “Salvem els volcans” per explicar la importància de la relació entre aquest paisatge i la societat garrotxina. També forma part de bona part dels productes de marxandatge de l'equipament. “És una qüestió de màrqueting, però també d'alertar que no es pot baixar la guàrdia en la preservació del territori”, destaca Xevi Collell.
Expectació per visitar l'Espai Cràter
L'obertura de l'Espai Cràter pràcticament ha coincidit amb l'erupció del volcà de La Palma. Una situació que “ha tornat a despertar l'interès per la vulcanologia” i que en el cas de la Garrotxa ha servit per trencar el mite que són uns volcans adormits. “T'ho expliquen de petit a les escoles, però no és cert. És una zona volcànica activa i l'erupció de les Canàries ens ha fet ser-ne més conscients com a societat”, assenyala el director del nou equipament.
El públic local és precisament un dels que interessa als promotors de l'Espai Cràter. 1.200 persones van assistir a les jornades de portes obertes mentre que 1.500 visitants més, amb grups de 30-40, ho van fer a les visites guiades destinades a les entitats de la ciutat. Finalment, 600 persones més –entre veïns i turistes- van aprofitar el primer cap de setmana de funcionament convencional.
Un altre dels grans públics d'interès és l'educatiu: escoles, educació en el lleure i també famílies. L'equip socioeducatiu ha dissenyat deu activitats específiques i, abans d'inaugurar, ja hi havia reserves per un total de 2.000 infants. Finalment, també es treballa per atraure públic vinculat al món de la ciència i al turisme sostenible.