17
de març
del
2022
Actualitzat
a les
14:34h
Els contribuents catalans abonen correctament en període voluntari el 85,5% dels impostos de la Generalitat o, el que és el mateix, intenta evitar pagar -voluntàriament o per error- el 14,5% del total. Aquest és el resultat de l'estudi de l'anomenada bretxa fiscal -o tax gap, en anglès- de l'any 2018, elaborat per l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l'Institut d'Economia de Barcelona i presentat aquest dijous, segons el qual l'administració catalana hauria hagut d'ingressar fa quatre anys 3.515,6 milions en període voluntari, però només en van arribar 3.004,3.
L'anàlisi abraça els principals tributs que recapta l'ATC. Es tracta de l'impost al patrimoni, el de successions i donacions, el de transmissions documentals i actes jurídics documentats, i la taxa turística, els quals sumen el 91% dels tributs propis i cedits de la Generalitat, per bé que queden lluny de la magnitud de l'IVA, l'IRPF o l'impost de societats, que són responsabilitat de la Hisenda espanyola.
Segons els autors de l'estudi, bona part de la bretxa fiscal es deu a la no tributació dels actius financers localitzats a l'estranger, sense la qual la magnitud dels impostos evadits cauria del 14,5% del total a tan sols el 5,8%. En termes absoluts, es reduirien els tributs no ingressats en període voluntari dels 511,3 milions a tan sols 185,7. El càlcul, de fet, inclou tant aquells impostos que no es declaren com aquells que s'infradeclaren -amb quantitats menors a les que s'hauria- i aquells que, malgrat declarar-se correctament davant l'administració, després no es paguen en el període que pertoca.
Una nota positiva és que la bretxa fiscal sembla que es redueix amb els anys. L'estudi apunta que sumava el 21,5% dels tributs del 2014, cosa que suposa que el 2018 havien disminuït un 32,2% els impostos que s'intentaven evadir. En tot cas, aquests càlculs, no tenen en compte l'actuació de l'ATC per perseguir el compliment tributari i, després d'aquesta feina, els impostos no pagats el 2014 van caure del 21,5% del total en període voluntari fins a un 16,7% després que fossin reclamats. Malgrat tot, l'ATC admet dificultats per perseguir aquells actius no declarats i situats a l'estranger.
Pel que fa a les magnituds per a cadascun dels impostos, el de patrimoni és el que explica la major part de la bretxa fiscal (un 54% del total de l'incompliment per als quatre tributs catalans). Els contribuents no van pagar voluntàriament més d'un terç del que tocaria per aquest impost (uns 277,8 milions), molt majoritàriament pel que fa precisament a actius a l'estranger. El segon tribut amb més incompliment és el de successions, amb una quart part dels recursos que pertocarien no ingressats (per un valor de 169,8 milions), sobretot a causa de no declarar actius a l'estranger (58%) i d'aplicar incorrectament la reducció per empresa familiar (25%).
La bretxa fiscal en al taxa turística és lleugerament menor (del 23,9%) i se centra sobretot en els habitatges turístics de Barcelona i en allotjaments de tot tipus de fora de la capital catalana. Finalment, el compliment pel que fa a l'impost de transmissions documentals i actes jurídics documentats (el de major magnitud d'entre els que recapta l'ATC) és molt elevat, essent l'incompliment de tan sols el 2,7% del total a pagar en període voluntari.
El càlcul de la bretxa fiscal és habitual a molts països, especialment als anglosaxons i fins i tot a 31 dels 58 que són analitzats per l'OCDE, però no a l'estat espanyol. La Generalitat, però, va impulsar el 2016 un estudi relatiu als impostos dels que és responsable en relació a l'any 2014 -càlculs que ara s'han actualitzat a partir de l'accés a noves dades i fórmules per trobar-lo.
En la intervenció inicial en l'acte de presentació, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha lamentat que l'Estat no faci un exercici similar, ni tampoc cap altra autonomia, i ha promès que "la lluita contra el frau fiscal és i serà una lluita de primer ordre" per a la Generalitat. En aquest sentit, ha recordat que l'ATC va aconseguir fer aflorar el 2021 fins a 338,5 milions en impostos no abonats, quantitat que suposa un increment del 55% respecte l'any anterior. Uns recursos necessaris "per garantir i mantenir l'estat del benestar", segons el conseller.
L'anàlisi abraça els principals tributs que recapta l'ATC. Es tracta de l'impost al patrimoni, el de successions i donacions, el de transmissions documentals i actes jurídics documentats, i la taxa turística, els quals sumen el 91% dels tributs propis i cedits de la Generalitat, per bé que queden lluny de la magnitud de l'IVA, l'IRPF o l'impost de societats, que són responsabilitat de la Hisenda espanyola.
Segons els autors de l'estudi, bona part de la bretxa fiscal es deu a la no tributació dels actius financers localitzats a l'estranger, sense la qual la magnitud dels impostos evadits cauria del 14,5% del total a tan sols el 5,8%. En termes absoluts, es reduirien els tributs no ingressats en període voluntari dels 511,3 milions a tan sols 185,7. El càlcul, de fet, inclou tant aquells impostos que no es declaren com aquells que s'infradeclaren -amb quantitats menors a les que s'hauria- i aquells que, malgrat declarar-se correctament davant l'administració, després no es paguen en el període que pertoca.
Una nota positiva és que la bretxa fiscal sembla que es redueix amb els anys. L'estudi apunta que sumava el 21,5% dels tributs del 2014, cosa que suposa que el 2018 havien disminuït un 32,2% els impostos que s'intentaven evadir. En tot cas, aquests càlculs, no tenen en compte l'actuació de l'ATC per perseguir el compliment tributari i, després d'aquesta feina, els impostos no pagats el 2014 van caure del 21,5% del total en període voluntari fins a un 16,7% després que fossin reclamats. Malgrat tot, l'ATC admet dificultats per perseguir aquells actius no declarats i situats a l'estranger.
Pel que fa a les magnituds per a cadascun dels impostos, el de patrimoni és el que explica la major part de la bretxa fiscal (un 54% del total de l'incompliment per als quatre tributs catalans). Els contribuents no van pagar voluntàriament més d'un terç del que tocaria per aquest impost (uns 277,8 milions), molt majoritàriament pel que fa precisament a actius a l'estranger. El segon tribut amb més incompliment és el de successions, amb una quart part dels recursos que pertocarien no ingressats (per un valor de 169,8 milions), sobretot a causa de no declarar actius a l'estranger (58%) i d'aplicar incorrectament la reducció per empresa familiar (25%).
La bretxa fiscal en al taxa turística és lleugerament menor (del 23,9%) i se centra sobretot en els habitatges turístics de Barcelona i en allotjaments de tot tipus de fora de la capital catalana. Finalment, el compliment pel que fa a l'impost de transmissions documentals i actes jurídics documentats (el de major magnitud d'entre els que recapta l'ATC) és molt elevat, essent l'incompliment de tan sols el 2,7% del total a pagar en període voluntari.
El càlcul de la bretxa fiscal és habitual a molts països, especialment als anglosaxons i fins i tot a 31 dels 58 que són analitzats per l'OCDE, però no a l'estat espanyol. La Generalitat, però, va impulsar el 2016 un estudi relatiu als impostos dels que és responsable en relació a l'any 2014 -càlculs que ara s'han actualitzat a partir de l'accés a noves dades i fórmules per trobar-lo.
En la intervenció inicial en l'acte de presentació, el conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha lamentat que l'Estat no faci un exercici similar, ni tampoc cap altra autonomia, i ha promès que "la lluita contra el frau fiscal és i serà una lluita de primer ordre" per a la Generalitat. En aquest sentit, ha recordat que l'ATC va aconseguir fer aflorar el 2021 fins a 338,5 milions en impostos no abonats, quantitat que suposa un increment del 55% respecte l'any anterior. Uns recursos necessaris "per garantir i mantenir l'estat del benestar", segons el conseller.