16
de març
del
2022
Actualitzat
el
17
de març
a les
11:03h
Quan falta un mes i mig perquè arrenquin les preinscripcions a les escoles bressol, la realitat és que no hi ha resposta a com es garantirà la gratuïtat del P2 que va prometre el Govern amb una partida de 90 milions inclosos als pressupostos. Ni la tenen les famílies ni la tenen els propis centres, a expenses que es concreti la lletra petita d'un anunci que va capitanejar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i que els ajuntaments denuncien que encara té molts defectes i llacunes per resoldre. El principal, el finançament, ja que assenyalen que des del Departament d'Educació s'ha calculat el cost de cada plaça per sota del preu real. Ajuntaments, entitats municipalistes i la conselleria capitanejada per Josep Gonzàlez-Cambray estan en una contrarellotge de reunions i d'intercanvi de propostes per arribar a un acord.
El finançament de les escoles bressol públiques està dividit en tres terços: un terç el cobreix la Generalitat, un terç els ajuntaments i un terç les famílies. Els preus que es paguen disten d'un municipi a un altre, així com el nivell de demanda i la qualitat de servei. Segons l'anunci de l'executiu català, ara serà ell qui assumeixi aquest terç de les famílies de forma progressiva, començant el curs que ve pel P2 i fins a garantir la gratuïtat de l'educació dels 0 a 3 anys en una legislatura, segons va dir en campanya Aragonès. Els municipis argumenten, però, que no s'ha explicat que, en realitat, el que assumirà la Generalitat és només la despesa d'escolarització i que, a més, s'ha comptabilitzat que el preu per plaça i curs és de 4.800 euros quan, en realitat, el preu mitjà a les ciutats més poblades de l'àrea metropolitana està en uns 6.000 euros, segons els càlculs de la Diputació de Barcelona.
En base al sistema dels tres terços, Educació preveu aportar 1.600 euros per alumne -un terç dels 4.800-, xifra que els ajuntaments que alcen la veu consideren insuficient. Una de les principals ciutats afectades és Barcelona, on la quota més alta que paguen les famílies en el sistema de tarifació social és de 395 euros amb menjador inclòs. "És un error i una confusió parlar de gratuïtat, perquè ni és gratuït ni és universal. La preocupació dels ajuntaments és que el cost de la seva plaça és superior al previst", assegura la secretària general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Joana Ortega, que detalla que, més enllà del cost d'escolarització, hi ha serveis complementaris com el menjador, els recursos per a la inclusió o la permanència. En el cas de la ciutat de Barcelona, que compta amb una xarxa de 103 escoles bressol, el cost per plaça és de 8.000 euros per infant cada curs -6.400 si es resta el servei de menjador-.
"La Generalitat fa un exercici trampós: anuncia una gratuïtat que comporta que la paguin els ajuntaments. Que la previsió sigui de 1.600 euros per alumne és insuficient", assegura el regidor d'Educació de Barcelona, Pau Gonzàlez, que assegura que el que no farà l'Ajuntament és "reduir la qualitat" de les escoles bressol. De fet, el dirigent recorda que just abans que la Generalitat deixés de pagar el seu terç entre el 2012 i el 2019, situació que va ser guanyada pels ajuntaments als tribunals, l'aportació era de 1.800 euros per alumne cada curs i ara la quantitat esbossada és menor que aleshores.
Des de Barcelona sumen un altre problema, que és que no hi ha prou places públiques per atendre tota la demanda, situació que també es troben les ciutats amb més densitat de població. En el darrer curs, un 35% dels sol·licitants es van quedar fora, un fet que aboca a les famílies a recórrer a la privada o bé a renunciar a l'escola bressol. "El repte que tenim és doble, perquè hem d'avançar cap a la universalització i cap a la gratuïtat", sosté Gonzàlez.
En el cas de Santa Coloma de Gramenet, el cost d'una plaça se situa entre els 5.600 i els 6.000 euros. "Demanem que el terç de la plaça que s'aboni sigui el real", explica la regidora d'Educació del municipi, Mireia González, que explica que, davant de l'impagament de la Generalitat anys enrere, el consistori va assumir bona part dels costos afegits per evitar sobrecarregar les famílies. Les despeses associades a una plaça, subratlla, ha d'incloure el sosteniment d'equipaments, el consum o les despeses corrents de la gestió administrativa de fer funcionar l’escola.
A Santa Coloma, el cost de la plaça d'escolarització és de 148 euros, menjador a part, i disposen d'un sistema de beques per a les famílies amb rendes baixes. "Hi ha municipis que hem fet un esforç extraordinari perquè les famílies no suportessin aquest cost de més i això la Generalitat no ho té en compte", lamenta. La prova, però, de la situació desigual que es viu a cada municipi es visualitza en una ciutat com El Prat de Llobregat, on la regidora d'Educació, Pilar Eslava, explica que els 1.600 euros per infant i curs previst per Educació sí que cobriria el cost que té al municipi, on una plaça suposa una despesa de 4.417 euros. La quota màxima que paguen les famílies a les quatre llars d'infants públiques que hi ha a la ciutat és de 160 euros -a part, els 135 euros del servei de menjador-.
El perill d'una mesura associada a l'aprovació dels pressupostos
Des de l'ACM, Ortega encara assenyala més dèficits de l'anunci fet per la Generalitat, com ara la necessitat de garantir la "sostenibilitat" del sistema. I és que la gratuïtat del P2 va anar associada a l'aprovació dels pressupostos. Què passaria si no s'aprovessin els comptes de l'any següent? "En cap cas es pot anar enrere", assenyalen el regidor d'Educació de Barcelona. "No pot estar vinculat al pressupost", reclamen també des de Santa Coloma. I una altra de les situacions que Ortega apunta que s'hauria de preveure és l'"efecte crida" que l'anunci de la gratuïtat pot tenir, cosa que pot augmentar la demanda i, conseqüentment, el cost per a uns municipis que ja han hagut de fer front a moltes despeses addicionals durant la pandèmia. Malgrat que hi ha una partida de fons europeus per a la creació de noves places, dona per descartat que s'arribi a temps per augmentar-les el curs que ve.
Santa Coloma, per exemple, té llista d'espera per a places municipals de P2 i apunta que és l'edat en què hi ha més demanda. Ara tenen vuit escoles bressol amb una ràtio elevada i l'any que ve n'obriran una de nova."Els municipis no hem pogut créixer al ritme que hauríem perquè hem estat durant deu anys suportant un sobrecost per la part que no assumia la Generalitat, explica la regidora Mireia González.
El desconcert de tot plegat impacta també sobre les famílies. De fet, la directora d'Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, Lidón Gasull, explica que han sol·licitat una reunió amb la conselleria d'Educació perquè els expliqui com s'implementarà la gratuïtat anunciada. "Les famílies pregunten a les escoles bressol i les escoles no en saben res. I des dels municipis tampoc saben com s'aplicarà i si serà realment gratuït. És molt preocupant", subratlla.
Gasull reclama que l'aportació que es faci per a cada plaça s'iguali per la franja alta i que es tingui present que "no tothom pot accedir a l'escola bressol" i que, per tant, la gratuïtat ha d'anar de la mà de la universalitat. "El 0-3 s'ha d'universalitzar, però s'ha d'universalitzar bé, garantint-ne la qualitat. El que no pot ser és que s'anunciï la gratuïtat i hi hagi nens que es queden fora", insisteix. De fet, apunta que tampoc seria una solució finançar la plaça en una privada a les famílies que es quedin sense la pública perquè hi ha "diferència de qualitat" en el servei.
"En aquests moments, estem treballant amb tots els municipis i actors implicats, però aviat ho podrem explicar", asseguren des d'Educació, embrancats aquesta setmana en la negociació amb els sindicats educatius per la vaga de cinc dies convocada. Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que el conseller Cambray s'ha compromès a mirar "cas per cas" perquè es revisin els costos previstos per plaça. De fet, la setmana passada va haver-hi una reunió de la comissió mixta de la Generalitat amb les entitats municipalistes i diputacions, i tant l'ACM com la Federació de Municipis de Catalunya estan mantenint reunions per poder consensuar un posicionament comú dels alcaldes. "Estem estancats. Si no hi ha consens, serà molt difícil donar suport a un acord de Govern", reconeix Ortega, que apunta que caldrà una comissió de seguiment per garantir el compliment de l'acord marc al qual s'hauria d'arribar perquè, més enllà de l'anunci, la proposta sigui viable i s'apliqui amb garanties.
El finançament de les escoles bressol públiques està dividit en tres terços: un terç el cobreix la Generalitat, un terç els ajuntaments i un terç les famílies. Els preus que es paguen disten d'un municipi a un altre, així com el nivell de demanda i la qualitat de servei. Segons l'anunci de l'executiu català, ara serà ell qui assumeixi aquest terç de les famílies de forma progressiva, començant el curs que ve pel P2 i fins a garantir la gratuïtat de l'educació dels 0 a 3 anys en una legislatura, segons va dir en campanya Aragonès. Els municipis argumenten, però, que no s'ha explicat que, en realitat, el que assumirà la Generalitat és només la despesa d'escolarització i que, a més, s'ha comptabilitzat que el preu per plaça i curs és de 4.800 euros quan, en realitat, el preu mitjà a les ciutats més poblades de l'àrea metropolitana està en uns 6.000 euros, segons els càlculs de la Diputació de Barcelona.
En base al sistema dels tres terços, Educació preveu aportar 1.600 euros per alumne -un terç dels 4.800-, xifra que els ajuntaments que alcen la veu consideren insuficient. Una de les principals ciutats afectades és Barcelona, on la quota més alta que paguen les famílies en el sistema de tarifació social és de 395 euros amb menjador inclòs. "És un error i una confusió parlar de gratuïtat, perquè ni és gratuït ni és universal. La preocupació dels ajuntaments és que el cost de la seva plaça és superior al previst", assegura la secretària general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Joana Ortega, que detalla que, més enllà del cost d'escolarització, hi ha serveis complementaris com el menjador, els recursos per a la inclusió o la permanència. En el cas de la ciutat de Barcelona, que compta amb una xarxa de 103 escoles bressol, el cost per plaça és de 8.000 euros per infant cada curs -6.400 si es resta el servei de menjador-.
Joana Ortega, secretària general de l'ACM: "És un error i una confusió parlar de gratuïtat, perquè ni és gratuït ni és universal. La preocupació dels ajuntaments és que el cost de la seva plaça és superior al previst"
"La Generalitat fa un exercici trampós: anuncia una gratuïtat que comporta que la paguin els ajuntaments. Que la previsió sigui de 1.600 euros per alumne és insuficient", assegura el regidor d'Educació de Barcelona, Pau Gonzàlez, que assegura que el que no farà l'Ajuntament és "reduir la qualitat" de les escoles bressol. De fet, el dirigent recorda que just abans que la Generalitat deixés de pagar el seu terç entre el 2012 i el 2019, situació que va ser guanyada pels ajuntaments als tribunals, l'aportació era de 1.800 euros per alumne cada curs i ara la quantitat esbossada és menor que aleshores.
Des de Barcelona sumen un altre problema, que és que no hi ha prou places públiques per atendre tota la demanda, situació que també es troben les ciutats amb més densitat de població. En el darrer curs, un 35% dels sol·licitants es van quedar fora, un fet que aboca a les famílies a recórrer a la privada o bé a renunciar a l'escola bressol. "El repte que tenim és doble, perquè hem d'avançar cap a la universalització i cap a la gratuïtat", sosté Gonzàlez.
En el cas de Santa Coloma de Gramenet, el cost d'una plaça se situa entre els 5.600 i els 6.000 euros. "Demanem que el terç de la plaça que s'aboni sigui el real", explica la regidora d'Educació del municipi, Mireia González, que explica que, davant de l'impagament de la Generalitat anys enrere, el consistori va assumir bona part dels costos afegits per evitar sobrecarregar les famílies. Les despeses associades a una plaça, subratlla, ha d'incloure el sosteniment d'equipaments, el consum o les despeses corrents de la gestió administrativa de fer funcionar l’escola.
Pau Gonzàlez, regidor d'Educació de Barcelona: "La Generalitat fa un exercici trampós: anuncia una gratuïtat que comporta que la paguin els ajuntaments"
A Santa Coloma, el cost de la plaça d'escolarització és de 148 euros, menjador a part, i disposen d'un sistema de beques per a les famílies amb rendes baixes. "Hi ha municipis que hem fet un esforç extraordinari perquè les famílies no suportessin aquest cost de més i això la Generalitat no ho té en compte", lamenta. La prova, però, de la situació desigual que es viu a cada municipi es visualitza en una ciutat com El Prat de Llobregat, on la regidora d'Educació, Pilar Eslava, explica que els 1.600 euros per infant i curs previst per Educació sí que cobriria el cost que té al municipi, on una plaça suposa una despesa de 4.417 euros. La quota màxima que paguen les famílies a les quatre llars d'infants públiques que hi ha a la ciutat és de 160 euros -a part, els 135 euros del servei de menjador-.
El perill d'una mesura associada a l'aprovació dels pressupostos
Des de l'ACM, Ortega encara assenyala més dèficits de l'anunci fet per la Generalitat, com ara la necessitat de garantir la "sostenibilitat" del sistema. I és que la gratuïtat del P2 va anar associada a l'aprovació dels pressupostos. Què passaria si no s'aprovessin els comptes de l'any següent? "En cap cas es pot anar enrere", assenyalen el regidor d'Educació de Barcelona. "No pot estar vinculat al pressupost", reclamen també des de Santa Coloma. I una altra de les situacions que Ortega apunta que s'hauria de preveure és l'"efecte crida" que l'anunci de la gratuïtat pot tenir, cosa que pot augmentar la demanda i, conseqüentment, el cost per a uns municipis que ja han hagut de fer front a moltes despeses addicionals durant la pandèmia. Malgrat que hi ha una partida de fons europeus per a la creació de noves places, dona per descartat que s'arribi a temps per augmentar-les el curs que ve.
Santa Coloma, per exemple, té llista d'espera per a places municipals de P2 i apunta que és l'edat en què hi ha més demanda. Ara tenen vuit escoles bressol amb una ràtio elevada i l'any que ve n'obriran una de nova."Els municipis no hem pogut créixer al ritme que hauríem perquè hem estat durant deu anys suportant un sobrecost per la part que no assumia la Generalitat, explica la regidora Mireia González.
El desconcert de tot plegat impacta també sobre les famílies. De fet, la directora d'Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya, Lidón Gasull, explica que han sol·licitat una reunió amb la conselleria d'Educació perquè els expliqui com s'implementarà la gratuïtat anunciada. "Les famílies pregunten a les escoles bressol i les escoles no en saben res. I des dels municipis tampoc saben com s'aplicarà i si serà realment gratuït. És molt preocupant", subratlla.
Lidón Gasull, directora de l'aFFaC: "El 0-3 s'ha d'universalitzar, però s'ha d'universalitzar bé, garantint-ne la qualitat. El que no pot ser és que s'anunciï la gratuïtat i hi hagi nens que es queden fora"
Gasull reclama que l'aportació que es faci per a cada plaça s'iguali per la franja alta i que es tingui present que "no tothom pot accedir a l'escola bressol" i que, per tant, la gratuïtat ha d'anar de la mà de la universalitat. "El 0-3 s'ha d'universalitzar, però s'ha d'universalitzar bé, garantint-ne la qualitat. El que no pot ser és que s'anunciï la gratuïtat i hi hagi nens que es queden fora", insisteix. De fet, apunta que tampoc seria una solució finançar la plaça en una privada a les famílies que es quedin sense la pública perquè hi ha "diferència de qualitat" en el servei.
"En aquests moments, estem treballant amb tots els municipis i actors implicats, però aviat ho podrem explicar", asseguren des d'Educació, embrancats aquesta setmana en la negociació amb els sindicats educatius per la vaga de cinc dies convocada. Fonts coneixedores de les negociacions asseguren que el conseller Cambray s'ha compromès a mirar "cas per cas" perquè es revisin els costos previstos per plaça. De fet, la setmana passada va haver-hi una reunió de la comissió mixta de la Generalitat amb les entitats municipalistes i diputacions, i tant l'ACM com la Federació de Municipis de Catalunya estan mantenint reunions per poder consensuar un posicionament comú dels alcaldes. "Estem estancats. Si no hi ha consens, serà molt difícil donar suport a un acord de Govern", reconeix Ortega, que apunta que caldrà una comissió de seguiment per garantir el compliment de l'acord marc al qual s'hauria d'arribar perquè, més enllà de l'anunci, la proposta sigui viable i s'apliqui amb garanties.