16
de març
del
2022
Actualitzat
a les
16:28h
Dimecres 23 de febrer els ucraïnesos van ser informats que les negociacions diplomàtiques seguirien, per tant, calia mantenir les activitats habituals. L’endemà els van despertar les bombes. El primer dia de la invasió, tota l’educació regular, la recerca i altres activitats no essencials es van aturar indefinidament. Per a ells, la vida va esdevenir difícil i incerta. De moment, sense cap esperança a curt o a mitjà termini de retorn a la vida anterior.
Des que va esclatar la guerra, la comunitat científica, com la internacional, ha mostrat el seu suport al poble ucraïnès. A través del hashtag #ScienceForUkraine —una iniciativa nascuda a Twitter i que compta amb pàgina web—, més de 500 centres de recerca d'Europa, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Xile, el Brasil, el Japó i Israel ofereixen espais per acollir col·legues ucraïnesos i ajudar-los a continuar la seva carrera investigadora fora del seu país. A Catalunya, de moment s’ofereixen 37 places.
Entre tant a Rússia, la comunitat científica està dividida. Des de l'inici del conflicte més de 5.000 científics russos han denunciat l’agressió, que consideren injusta i insensata. Temen les conseqüències de l'aïllament, consideren que durà a una degradació cultural i tecnològica, i a la pèrdua de perspectives. La carta, penjada originàriament en la web russa independent de notícies científiques trv-Nauka —on ja no hi tenim accés—es pot trobar en societats científiques o associacions de periodistes que l’han transcrita.
Però al mateix temps, uns 200 rectors i presidents d'universitats del país han signat una carta de suport al dirigent del seu país per la invasió d'Ucraïna. Com a resposta a aquest manifest, l'Associació d'Universitats Europees (EUA, per les sigles en anglès) ha expulsat del seu si 12 institucions russes; i alhora s’han congelat les relacions entre les institucions europees i russes.
Rússia s’enfronta a l’ostracisme. Les medalles Fields, les més importants en el camp de la matemàtica, s’havien de lliurar el juliol a Sant Petersburg en el Congrés Internacional de Matemàtiques; no se sap on es lliuraran les medalles, però el congrés serà virtual. Els científics russos s’enfronten a dificultats a l'hora de comprar seqüenciadors o altres equips de recerca, perquè es poden emprar per a fins pacífics, però també militars. Tampoc no aconsegueixen visats per viatjar a altres països.
Confiances i col·laboracions d’anysde cooperació europea amb universitats i centres de recerca russos s’han perdut. També la relació de recerca hispano-russa, que havia crescut des que el 2019 Espanya va ser el país convidat a la Fira Internacional d’Educació celebrada a Moscou. La guerra ha afectat, entre altres projectes, la recerca que investigadors russos tenien acordada amb el sincrotró ALBA o amb l’Institut Astrofísic de Canàries.
L’Estació Espacial Internacional es pot veure afectada si Rússia es retira del projecte en resposta a les sancions d’occident. L’EEI orbita a 400 km d’alçària i a 30.000 km/h (cada 90 minuts fa una volta a la Terra) i té les mesures d’un camp de futbol. Va ser dissenyada el 1998 amb la hipòtesi que tindria una vida útil de 15 anys, però hi ha el compromís formal entre els socis que la van construir —els Estats Units, Rússia, Europa, Canadà i el Japó— perquè les seves activitats continuïn fins al 2024, i propostes d’allargament posteriors.
Ara bé, l’Estació Internacional necessita propulsió per a tres funcions vitals. Cal mantenir-la a l’alçada determinada, perquè, depenent de l’activitat solar, cada mes pot caure 2 km de mitjana. Sense reimpulsar-la, es podria situar en una zona congestionada de brossa espacial; i podria precipitar-se a la Terra en uns dos anys. Des de l’aturada de vols del transbordador espacial de la NASA, l’EEI depenia completament de les naus russes Progress per a mantenir-se en òrbita.
Fa dos anys la situació ha canviat, perquè van operar de nou naus occidentals. Les naus Dragon, de Space X —de la primera empresa privada en llançar, orbitar i recuperar una nau espacial— van transportar astronautes. La nau estatunidenca Cygnus, de l’empresa Northrop Grumann, ha realitzat amb èxit un test de propulsió per mantenir-la en l’òrbita determinada. S’espera que la nova maquinària controli la caiguda de l’EEI a la fi de la seva vida operativa.
El despropòsit d’una guerra no només desestructura un país en tots els seus aspectes, sinó que desmembra també els projectes comuns de la globalitat investigadora i tecnològica aconseguida. Esperem que no trigui gaires anys a recuperar-se l’estructura social d’Ucraïna, inclosa la bastida d’educació i recerca, i la col·laboració global en aquests aspectes.
Des que va esclatar la guerra, la comunitat científica, com la internacional, ha mostrat el seu suport al poble ucraïnès. A través del hashtag #ScienceForUkraine —una iniciativa nascuda a Twitter i que compta amb pàgina web—, més de 500 centres de recerca d'Europa, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, Xile, el Brasil, el Japó i Israel ofereixen espais per acollir col·legues ucraïnesos i ajudar-los a continuar la seva carrera investigadora fora del seu país. A Catalunya, de moment s’ofereixen 37 places.
Entre tant a Rússia, la comunitat científica està dividida. Des de l'inici del conflicte més de 5.000 científics russos han denunciat l’agressió, que consideren injusta i insensata. Temen les conseqüències de l'aïllament, consideren que durà a una degradació cultural i tecnològica, i a la pèrdua de perspectives. La carta, penjada originàriament en la web russa independent de notícies científiques trv-Nauka —on ja no hi tenim accés—es pot trobar en societats científiques o associacions de periodistes que l’han transcrita.
Però al mateix temps, uns 200 rectors i presidents d'universitats del país han signat una carta de suport al dirigent del seu país per la invasió d'Ucraïna. Com a resposta a aquest manifest, l'Associació d'Universitats Europees (EUA, per les sigles en anglès) ha expulsat del seu si 12 institucions russes; i alhora s’han congelat les relacions entre les institucions europees i russes.
Rússia s’enfronta a l’ostracisme. Les medalles Fields, les més importants en el camp de la matemàtica, s’havien de lliurar el juliol a Sant Petersburg en el Congrés Internacional de Matemàtiques; no se sap on es lliuraran les medalles, però el congrés serà virtual. Els científics russos s’enfronten a dificultats a l'hora de comprar seqüenciadors o altres equips de recerca, perquè es poden emprar per a fins pacífics, però també militars. Tampoc no aconsegueixen visats per viatjar a altres països.
Confiances i col·laboracions d’anysde cooperació europea amb universitats i centres de recerca russos s’han perdut. També la relació de recerca hispano-russa, que havia crescut des que el 2019 Espanya va ser el país convidat a la Fira Internacional d’Educació celebrada a Moscou. La guerra ha afectat, entre altres projectes, la recerca que investigadors russos tenien acordada amb el sincrotró ALBA o amb l’Institut Astrofísic de Canàries.
L’Estació Espacial Internacional es pot veure afectada si Rússia es retira del projecte en resposta a les sancions d’occident. L’EEI orbita a 400 km d’alçària i a 30.000 km/h (cada 90 minuts fa una volta a la Terra) i té les mesures d’un camp de futbol. Va ser dissenyada el 1998 amb la hipòtesi que tindria una vida útil de 15 anys, però hi ha el compromís formal entre els socis que la van construir —els Estats Units, Rússia, Europa, Canadà i el Japó— perquè les seves activitats continuïn fins al 2024, i propostes d’allargament posteriors.
Ara bé, l’Estació Internacional necessita propulsió per a tres funcions vitals. Cal mantenir-la a l’alçada determinada, perquè, depenent de l’activitat solar, cada mes pot caure 2 km de mitjana. Sense reimpulsar-la, es podria situar en una zona congestionada de brossa espacial; i podria precipitar-se a la Terra en uns dos anys. Des de l’aturada de vols del transbordador espacial de la NASA, l’EEI depenia completament de les naus russes Progress per a mantenir-se en òrbita.
Fa dos anys la situació ha canviat, perquè van operar de nou naus occidentals. Les naus Dragon, de Space X —de la primera empresa privada en llançar, orbitar i recuperar una nau espacial— van transportar astronautes. La nau estatunidenca Cygnus, de l’empresa Northrop Grumann, ha realitzat amb èxit un test de propulsió per mantenir-la en l’òrbita determinada. S’espera que la nova maquinària controli la caiguda de l’EEI a la fi de la seva vida operativa.
El despropòsit d’una guerra no només desestructura un país en tots els seus aspectes, sinó que desmembra també els projectes comuns de la globalitat investigadora i tecnològica aconseguida. Esperem que no trigui gaires anys a recuperar-se l’estructura social d’Ucraïna, inclosa la bastida d’educació i recerca, i la col·laboració global en aquests aspectes.