16
de març
del
2022
Actualitzat
a les
12:28h
La feblesa de les energies renovables i el baix nivell de sobirania energètica de Catalunya la situa en una posició especialment vulnerable davant xocs energètics com l'actual. Són les principals conclusions dels Indicadors de Progrés i Benestar (IPB) de la Cambra de Comerç, que han presentat aquest dimecres la presidenta de l'entitat, Mònica Roca, i el cap del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira. Els IPB volen avaluar el progrés de Catalunya més enllà del PIB i en comparació amb els cinc estats líders de la UE: Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica, que la Cambra anomena UE-5.
Una altra dada rellevant és que la desigualtat econòmica a Catalunya en termes relatius amb la UE-5 no ha augmentat des de l'inici de la pandèmia, però sí que hi ha un augment moderat de la pobresa durant el 2020, tot i el desplegament d’ajuts econòmics. D'altra banda, Catalunya manté la distància en inversió en R+D sobre el PIB amb els països europeus de referència durant l'any 2020.
Rovira ha destacat que el percentatge d'inversió en fonts renovables està estancat a nivells molt superiors respecte al nucli europeu i que s'imposa una dotació pressupostària suficient per revertir aquesta situació. També ha assenyalat com un punt negre la pèrdua de capacitat de consum privat, que no ha fet més que decréixer des de principis de segle. El 2019 encara no s'ha arribat als nivells anteriors a la crisi del 2008.
Pel que fa a l'àmbit del progrés, destaca la forta recuperació del PIB per càpita de l'economia catalana en els últims tres trimestres de 2021. El PIB per habitant el primer trimestre de 2021 se situava un 9,2% inferior al nivell previ a la Covid-19 i en el quart, el diferencial s'ha reduït a només el 2,9%. Pel que fa al progrés social, Catalunya ha reduït el diferencial (tot i encara ser considerable) amb els països punters de la UE en relació amb el percentatge d'actius de baixa formació (de 13,9 punts percentuals el 2019 a 12,9 el 2020).
En relació amb el benestar, l'impacte més intens de la Covid-19 a Catalunya ha provocat una forta regressió de l'esperança de vida en comparació amb la UE-5 l'any 2020, tot i que a Catalunya continua sent més elevada. Així, mentre que el 2019 els catalans vivien (en mitjana) 1,3 anys més que els seus homòlegs europeus, l'any 2020 aquesta diferència es va escurçar fins als sis mesos. Tot i això, el nombre de defuncions a Catalunya el 2021 ha disminuït un 13,9% en comparació amb l'any anterior.
Quant a benestar social, Catalunya va aconseguir retallar diferències amb la UE-5 el 2020. No obstant això, l'impacte més gran de la pandèmia sobre l'economia catalana ha provocat que el nivell de consum privat per càpita (indicador que captura el grau de benestar econòmic) ha retrocedit el 2020 en comparació amb el nucli europeu, del 92,1% el 2019 al 86,9% del 2020. A més, si bé el consum privat per habitant a Catalunya està sent un dels motors de la recuperació, encara se situava un 5,0% inferior el tercer trimestre de 2021 en comparació amb el quart trimestre del 2019.
En relació a la sostenibilitat, també és clau per determinar l’evolució del benestar a Catalunya. En relació amb el benestar ambiental, Catalunya presenta un gran dèficit en el grau d'implementació de les energies renovables en comparació amb la UE-5 i Espanya. Així, el percentatge de producció elèctrica procedent de fonts renovables va ser del 19,8% a Catalunya el 2020, molt lluny del 36,4% al nucli europeu, i encara a més distància del 44,6% a l'estat espanyol.
En relació amb la sostenibilitat social, els indicadors de desigualtat econòmica apunten que Catalunya no ha divergit respecte a la UE-5 el 2020. És a dir, no ha esdevingut més desigual si es compara amb Europa, el que no vol dir que la desigualtat no hagi augmentat a Catalunya arran de la pandèmia. Així, si s'analitza el grau de pobresa a Catalunya (capturada pel percentatge de llars amb tots els actius desocupats), sí que es pot constatar que va augmentar moderadament en comparació amb la crisi del 2008, gràcies a l'aprovació dels ERTO i els ajuts a autònoms. L'impacte de la crisi va ser asimètric segons els grups socials. En particular, el diferencial entre la taxa d'atur juvenil catalana i la del nucli europeu va passar dels 10,1 punts percentuals el 2019 als 16,6 el 2020.
Qualitat del creixement
Dos indicadors complementaris que permeten valorar si el creixement econòmic és de qualitat a mitjà i llarg termini són que els augments dels salaris vagin acompanyats d'increments proporcionals de la productivitat. En termes relatius amb la UE-5, el salari mitjà per hora treballada a Catalunya va convergir entre el 2018 i 2019 (73,7% i 74,4%, respectivament), trencant amb la dinàmica observada a partir de la crisi immobiliària. En termes absoluts, l'augment del salari real per hora a Catalunya durant el 2020 s'explica per una reducció de les hores treballades dels sectors amb salaris més baixos (hostaleria, restauració, petits comerços, etc.). A mesura que avançava el 2021 s’ha revertit aquest procés, atès que aquestes activitats han pogut recuperar parcialment la seva activitat econòmica.
En relació amb la productivitat (PIB per hora treballada), el diferencial de Catalunya amb el nucli central de la UE s'ha mantingut estable en termes relatius (78,9% el 2018 i 79,0% el 2019). En termes absoluts, durant el 2021 Catalunya ha aconseguit recuperar uns nivells de productivitat similars als d'abans de l'inici de la pandèmia (46,1€ per hora treballada el quart trimestre de 2021 i 44,9€ el tercer del 2021).
Una altra dada rellevant és que la desigualtat econòmica a Catalunya en termes relatius amb la UE-5 no ha augmentat des de l'inici de la pandèmia, però sí que hi ha un augment moderat de la pobresa durant el 2020, tot i el desplegament d’ajuts econòmics. D'altra banda, Catalunya manté la distància en inversió en R+D sobre el PIB amb els països europeus de referència durant l'any 2020.
Rovira ha destacat que el percentatge d'inversió en fonts renovables està estancat a nivells molt superiors respecte al nucli europeu i que s'imposa una dotació pressupostària suficient per revertir aquesta situació. També ha assenyalat com un punt negre la pèrdua de capacitat de consum privat, que no ha fet més que decréixer des de principis de segle. El 2019 encara no s'ha arribat als nivells anteriors a la crisi del 2008.
Pel que fa a l'àmbit del progrés, destaca la forta recuperació del PIB per càpita de l'economia catalana en els últims tres trimestres de 2021. El PIB per habitant el primer trimestre de 2021 se situava un 9,2% inferior al nivell previ a la Covid-19 i en el quart, el diferencial s'ha reduït a només el 2,9%. Pel que fa al progrés social, Catalunya ha reduït el diferencial (tot i encara ser considerable) amb els països punters de la UE en relació amb el percentatge d'actius de baixa formació (de 13,9 punts percentuals el 2019 a 12,9 el 2020).
En relació amb el benestar, l'impacte més intens de la Covid-19 a Catalunya ha provocat una forta regressió de l'esperança de vida en comparació amb la UE-5 l'any 2020, tot i que a Catalunya continua sent més elevada. Així, mentre que el 2019 els catalans vivien (en mitjana) 1,3 anys més que els seus homòlegs europeus, l'any 2020 aquesta diferència es va escurçar fins als sis mesos. Tot i això, el nombre de defuncions a Catalunya el 2021 ha disminuït un 13,9% en comparació amb l'any anterior.
Quant a benestar social, Catalunya va aconseguir retallar diferències amb la UE-5 el 2020. No obstant això, l'impacte més gran de la pandèmia sobre l'economia catalana ha provocat que el nivell de consum privat per càpita (indicador que captura el grau de benestar econòmic) ha retrocedit el 2020 en comparació amb el nucli europeu, del 92,1% el 2019 al 86,9% del 2020. A més, si bé el consum privat per habitant a Catalunya està sent un dels motors de la recuperació, encara se situava un 5,0% inferior el tercer trimestre de 2021 en comparació amb el quart trimestre del 2019.
En relació a la sostenibilitat, també és clau per determinar l’evolució del benestar a Catalunya. En relació amb el benestar ambiental, Catalunya presenta un gran dèficit en el grau d'implementació de les energies renovables en comparació amb la UE-5 i Espanya. Així, el percentatge de producció elèctrica procedent de fonts renovables va ser del 19,8% a Catalunya el 2020, molt lluny del 36,4% al nucli europeu, i encara a més distància del 44,6% a l'estat espanyol.
En relació amb la sostenibilitat social, els indicadors de desigualtat econòmica apunten que Catalunya no ha divergit respecte a la UE-5 el 2020. És a dir, no ha esdevingut més desigual si es compara amb Europa, el que no vol dir que la desigualtat no hagi augmentat a Catalunya arran de la pandèmia. Així, si s'analitza el grau de pobresa a Catalunya (capturada pel percentatge de llars amb tots els actius desocupats), sí que es pot constatar que va augmentar moderadament en comparació amb la crisi del 2008, gràcies a l'aprovació dels ERTO i els ajuts a autònoms. L'impacte de la crisi va ser asimètric segons els grups socials. En particular, el diferencial entre la taxa d'atur juvenil catalana i la del nucli europeu va passar dels 10,1 punts percentuals el 2019 als 16,6 el 2020.
Qualitat del creixement
Dos indicadors complementaris que permeten valorar si el creixement econòmic és de qualitat a mitjà i llarg termini són que els augments dels salaris vagin acompanyats d'increments proporcionals de la productivitat. En termes relatius amb la UE-5, el salari mitjà per hora treballada a Catalunya va convergir entre el 2018 i 2019 (73,7% i 74,4%, respectivament), trencant amb la dinàmica observada a partir de la crisi immobiliària. En termes absoluts, l'augment del salari real per hora a Catalunya durant el 2020 s'explica per una reducció de les hores treballades dels sectors amb salaris més baixos (hostaleria, restauració, petits comerços, etc.). A mesura que avançava el 2021 s’ha revertit aquest procés, atès que aquestes activitats han pogut recuperar parcialment la seva activitat econòmica.
En relació amb la productivitat (PIB per hora treballada), el diferencial de Catalunya amb el nucli central de la UE s'ha mantingut estable en termes relatius (78,9% el 2018 i 79,0% el 2019). En termes absoluts, durant el 2021 Catalunya ha aconseguit recuperar uns nivells de productivitat similars als d'abans de l'inici de la pandèmia (46,1€ per hora treballada el quart trimestre de 2021 i 44,9€ el tercer del 2021).