15
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
8:08h
La Unió Europea (UE) ha detallat concrecions del quart paquet de sancions a Rússia. El bloc europeu ha decidit prohibir noves inversions en empreses energètiques com Gazprom i l'exportació de productes de luxe a Rússia per la invasió d'Ucraïna. Són algunes de les represàlies de la nova fornada sancions per l'agressió militar russa, que entra en vigor aquest dimarts. Malgrat restringir les noves inversions en el sector energètic rus, el bloc europeu continuarà important gas rus. Fonts comunitàries reconeixen les "dificultats" per tallar aquesta font de riquesa per al Kremlin. "Som dependents i costa trobar l'equilibri adequat", admeten portaveus comunitaris en declaracions recollides per l'ACN. La UE també ha ampliat la llista negra de sancionats amb una vintena d'entitats i oligarques vinculats al règim de Vladímir Putin, entre els quals hi ha Roman Abramovich i German Khan.
Els estats europeus demanaran a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) treure a Rússia l'estatus de "nació més afavorida", cosa que li permet accedir a tots els mercats dels països membre de l'organisme i li garanteix igualtat aranzelària. Igualment, sol·licitaran suspendre la candidatura de Bielorússia a l'organització. La retirada a Rússia de l'estatus de "nació més afavorida" pot obrir la porta a apujar els aranzels als productes russos com a represàlia per la invasió d'Ucraïna. En ple impuls de sancions contra Rússia per part d'Occident, Israel ha promès que el país "no serà utilitzat" per part de Rússia per esquivar les sancions.
En la quarta ronda de sancions, la UE s'ha fixat més en l'àmbit comercial, segons detallen fonts comunitàries. Rússia no podrà importar joies, trufes, vehicles d'alta gamma, obres d'arts o vins cars, entre altres productes de luxe europeus. L'objectiu és castigar "les elits" del règim de Putin.
A partir d'ara, els 27 tampoc podran importar alguns productes de l'acer. Segons Brussel·les, Rússia perdrà uns 3.300 milions d'euros d'ingressos per la seva exportació. Es prohibeixen també noves inversions en el sector energètic rus, amb algunes excepcions per a energia nuclear civil i per al transport de "determinats productes energètics" cap a la UE. Així, el bloc europeu continuarà important gas rus, una de les principals fonts de riquesa del país. A més, s'ha ampliat una altra vegada la llista negra d'oligarques i entitats vinculades al Kremlin, així com la prohibició de fer transaccions amb algunes empreses estatals russes.
Per últim, Rússia i les seves empreses ja no podran ser qualificades per les agències de qualificació creditícia de la UE ni podran rebre els seus serveis. D'aquesta manera, el club europeu pretén restringir "encara més l'accés als mercats financers de la UE".
Sancions creixents
Des del reconeixement rus a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk a finals de febrer, Brussel·les ha replicat Moscou amb quatre paquets de sancions. El primer es va acordar el 22 de febrer i sancionava 351 diputats de la Duma, i 27 persones i entitats com a represàlia pel reconeixement rus de les regions rebels de l'est d'Ucraïna. També es van imposar restriccions al comerç amb aquestes àrees i altres restriccions financeres amb Rússia.
El segon paquet, pactat el 25 de febrer, incloïa sancions contra el president rus, Vladímir Putin, i el ministre d'exteriors rus, Sergei Lavrov. A més, es van imposar algunes restriccions econòmiques, com la limitació de les exportacions de productes d'alta tecnologia.
Amb el tercer paquet del 28 de febrer i el 2 de març es prohibia l'ús del sistema de transaccions financeres SWIFT a set bancs russos, es tancava l'espai aeri als vols russos, es limitaven les transaccions amb el Banc Central de Rússia, i s'afegien 26 persones i una entitat més a la llista negra. La UE també va aprovar la suspensió de l'emissió dels mitjans estatals Russia Today i Sputnik. D'altra banda, es van ampliar les sancions individuals i econòmiques contra Bielorússia, que ja havia estat castigada per la repressió interna des del 2020.
Els estats europeus demanaran a l'Organització Mundial del Comerç (OMC) treure a Rússia l'estatus de "nació més afavorida", cosa que li permet accedir a tots els mercats dels països membre de l'organisme i li garanteix igualtat aranzelària. Igualment, sol·licitaran suspendre la candidatura de Bielorússia a l'organització. La retirada a Rússia de l'estatus de "nació més afavorida" pot obrir la porta a apujar els aranzels als productes russos com a represàlia per la invasió d'Ucraïna. En ple impuls de sancions contra Rússia per part d'Occident, Israel ha promès que el país "no serà utilitzat" per part de Rússia per esquivar les sancions.
En la quarta ronda de sancions, la UE s'ha fixat més en l'àmbit comercial, segons detallen fonts comunitàries. Rússia no podrà importar joies, trufes, vehicles d'alta gamma, obres d'arts o vins cars, entre altres productes de luxe europeus. L'objectiu és castigar "les elits" del règim de Putin.
A partir d'ara, els 27 tampoc podran importar alguns productes de l'acer. Segons Brussel·les, Rússia perdrà uns 3.300 milions d'euros d'ingressos per la seva exportació. Es prohibeixen també noves inversions en el sector energètic rus, amb algunes excepcions per a energia nuclear civil i per al transport de "determinats productes energètics" cap a la UE. Així, el bloc europeu continuarà important gas rus, una de les principals fonts de riquesa del país. A més, s'ha ampliat una altra vegada la llista negra d'oligarques i entitats vinculades al Kremlin, així com la prohibició de fer transaccions amb algunes empreses estatals russes.
Per últim, Rússia i les seves empreses ja no podran ser qualificades per les agències de qualificació creditícia de la UE ni podran rebre els seus serveis. D'aquesta manera, el club europeu pretén restringir "encara més l'accés als mercats financers de la UE".
Sancions creixents
Des del reconeixement rus a les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk a finals de febrer, Brussel·les ha replicat Moscou amb quatre paquets de sancions. El primer es va acordar el 22 de febrer i sancionava 351 diputats de la Duma, i 27 persones i entitats com a represàlia pel reconeixement rus de les regions rebels de l'est d'Ucraïna. També es van imposar restriccions al comerç amb aquestes àrees i altres restriccions financeres amb Rússia.
El segon paquet, pactat el 25 de febrer, incloïa sancions contra el president rus, Vladímir Putin, i el ministre d'exteriors rus, Sergei Lavrov. A més, es van imposar algunes restriccions econòmiques, com la limitació de les exportacions de productes d'alta tecnologia.
Amb el tercer paquet del 28 de febrer i el 2 de març es prohibia l'ús del sistema de transaccions financeres SWIFT a set bancs russos, es tancava l'espai aeri als vols russos, es limitaven les transaccions amb el Banc Central de Rússia, i s'afegien 26 persones i una entitat més a la llista negra. La UE també va aprovar la suspensió de l'emissió dels mitjans estatals Russia Today i Sputnik. D'altra banda, es van ampliar les sancions individuals i econòmiques contra Bielorússia, que ja havia estat castigada per la repressió interna des del 2020.