15
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
12:13h
"Per un moment, ha semblat que tornàvem a la incertesa dels primers moments de la pandèmia". Ho explica Jordi Alberich, director de l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE), un think tank de Foment del Treball, per mostrar com ha rebut el teixit empresarial la invasió russa d'Ucraïna. Alberich afegeix que en aquest cas, existeix la "tristor afegida" basada en què la catàstrofe és "fruit de la voluntat humana". La guerra d'Ucraïna, tot i els senyals que s'anaven emetent, ha agafat l'economia desprevinguda, just quan s'estava alertant dels riscos que una inflació desbocada podia fer a la recuperació postpandèmia. L'IEE estava enllestint un informe de conjuntura que ha quedat desat al calaix. Tot un indici del sentiment d'incertesa davant d'un conflicte del qual encara es desconeix la intensitat final que tindrà i la seva extensió. Avui mateix, la Moncloa no ha volgut concretar el seu pla de resposta a la crisi fins que la UE digui la seva.
La patronal es manté a prop de l'activitat productiva. Des de l'inici de la guerra, des de Foment s'ha reclamat rebaixar la fiscalitat sobre els carburants, una mesura que està damunt la taula dels governs. Amb una mirada estratègica pel que fa a la crisi energètica, Foment ja va reclamar fa uns dies impulsar la connectivitat del gas entre l'estat espanyol i França. Aquest mateix dimarts, el president dels empresaris, Josep Sánchez Llibre, que ha anat greixant els ponts amb Brussel·les, ha viatjat a la capital europea per mantenir contactes amb responsables d'Energia de la Comissió i demanar que es reactivi el gasoducte Midcat -al centre del viatge que fa aquests dies el president Pere Aragonès a Alemanya- i que es financi amb fons europeus.
Foment vol jugar a fons la carta del Midcat, que considera essencial per garantir els subministraments i la competitivitat energètica europea. A més, el gasoducte que comunica Espanya amb França i Europa admet el flux d'hidrogen barrejat amb gas natural. Un aspecte crucial si més endavant, si cal prescindir del gas, es vol emprar la connexió per al transport d'hidrogen. Aragonès, de fet, va demanar diumenge a la conferència de presidents que es reactivés per transportar hidrogen verd.
Alberich adverteix que, com va passar amb la pandèmia, cal estar oberts a decisions fins fa poc impensables, com rebaixar la fiscalitat o modificar el sistema de fixació de preus, com està proposant Pedro Sánchez. "Sembla que se n'està sortint", remarca. Per l'analista de la patronal, si amb la pandèmia es va fer tot el possible per mantenir l'activitat productiva malgrat el confinament, ara caldrà preservar-la tot i l'explosió de costos provocada per l'encariment de les matèries primeres.
Cambra: mirant cap a l'Àsia Central
El 31 de març, la Cambra de Comerç de Barcelona tenia programat un webinar amb representants d'empreses russes interessades en invertir en països de la Unió Europea o la Mediterrània. La Cambra està sent molt activa com a gran plataforma de relacions comercials, tant per a emprenedors de l'est com de companyies catalanes que volen expandir-se a Rússia. Ara tot això ha saltat pels aires.
La Cambra, que lidera Mònica Roca, manté contactes institucionals amb entitats camerals d'arreu. En el cas de Rússia, el vincle és molt fluid amb la Cambra de Sant Petersburg. A més, l'any passat va engegar un ambiciós programa, el Landing 360 Sales Platform, que vol fer de la institució la plataforma des de la qual els inversors de fora de la Unió puguin penetrar a la UE i la Mediterrània. Ara el programa també s'ha vist afectat. La Cambra també ha deixat de validar els certificats d'origen amb destinació a Ucraïna, Rússia i Bielorrússia, el document imprescindible per part de les empreses exportadores per fer constar l'origen de les mercaderies.
Marín Orriols, cap de l'àrea d'Internacionalització Empresarial de la corporació, explica els canvis que s'estan produint i com estan vivint la crisi des de la Cambra: "Estem expectants i esperant el primer dia de després de la guerra". Orriols apunta un gir en la geopolítica comercial de la casa: "Ara estem enfocant els nostres esforços cap a altres països de l'antiga Unió Soviètica que resten al marge del conflicte i que tenen un gran potencial econòmic, com són Uzbekistan i Kazakhstan, molt rics en matèries primeres".
El cap d'Internacionalització de la Cambra reflexiona sobre la crueltat que pateix el poble ucraïnès, però afegeix també l'altre cara del dolor: "Tenim molts contactes amb la societat russa i podm dir que encara que no pateixen els bombardejos, són les altres víctimes de tot plegat. Estem rebent molts missatges aquests dies en aquest sentit".
Pimec, relacions estretes amb Ucraïna
A Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, la invasió s'ha viscut d'una manera molt emocional. Les relacions amb el teixit empresarial ucraïnès han estat importants des que Kíiv va signar un acord d'associació amb la UE el 2014. Una de les persones que segueix amb més interès els esdeveniments a Ucraïna és Jacint Soler, cap de gabint i relacions internacionals de Pimec. Porta dies intentant contactar amb el secretari general de la federació d'empresaris turístics del país envaït, sense èxit. "Participàvem com a Pimec en un programa de la UE per col·laborar amb les entitats patronals ucraïneses, però que ja no es va renovar des del 2018", diu a NacióDigital.
Soler explica que la patronal està rebent missatges de companyies catalanes afectades per les sancions econòmiques, però que encara no poden fer un balanç. Per això elaboraran una enquesta per tenir un quadre de la situació. "Caldrà establir un mecanisme de compensació per a totes les empreses europees que han patit pèrdues pel bloqueig dels actius financers russos", manté. Explica que el Regne Unit ja apunta la via de l'expropiació de comptes bloquejats.
Com a Foment i a la Cambra, a Pimec hi ha un fort neguit. Fa uns dies, el seu president, Antoni Cañete, ja va advertir que més d'un 60% de les pimes catalanes patirien greument la crisi energètica. I això que els dades que posseïa Pimec eren immediatament anteriors a l'entrada de tropes russes a sòl ucraïnès.
En una cosa coincideixen tots els àmbits econòmics i Soler ho destaca: "No queda altre que anar a una reforma del mercat elèctric". Totes les mirades estan posades ara en el Consell Europeu del 24 i 25 de març, del que s'esperen decisions estratègiques de pes, com va passar amb el temps de la pandèmia, quan e svan aprovar els fons de recuperació. Fins aleshores, el teixit productiu patirà.
La patronal es manté a prop de l'activitat productiva. Des de l'inici de la guerra, des de Foment s'ha reclamat rebaixar la fiscalitat sobre els carburants, una mesura que està damunt la taula dels governs. Amb una mirada estratègica pel que fa a la crisi energètica, Foment ja va reclamar fa uns dies impulsar la connectivitat del gas entre l'estat espanyol i França. Aquest mateix dimarts, el president dels empresaris, Josep Sánchez Llibre, que ha anat greixant els ponts amb Brussel·les, ha viatjat a la capital europea per mantenir contactes amb responsables d'Energia de la Comissió i demanar que es reactivi el gasoducte Midcat -al centre del viatge que fa aquests dies el president Pere Aragonès a Alemanya- i que es financi amb fons europeus.
Foment vol jugar a fons la carta del Midcat, que considera essencial per garantir els subministraments i la competitivitat energètica europea. A més, el gasoducte que comunica Espanya amb França i Europa admet el flux d'hidrogen barrejat amb gas natural. Un aspecte crucial si més endavant, si cal prescindir del gas, es vol emprar la connexió per al transport d'hidrogen. Aragonès, de fet, va demanar diumenge a la conferència de presidents que es reactivés per transportar hidrogen verd.
Alberich adverteix que, com va passar amb la pandèmia, cal estar oberts a decisions fins fa poc impensables, com rebaixar la fiscalitat o modificar el sistema de fixació de preus, com està proposant Pedro Sánchez. "Sembla que se n'està sortint", remarca. Per l'analista de la patronal, si amb la pandèmia es va fer tot el possible per mantenir l'activitat productiva malgrat el confinament, ara caldrà preservar-la tot i l'explosió de costos provocada per l'encariment de les matèries primeres.
Cambra: mirant cap a l'Àsia Central
El 31 de març, la Cambra de Comerç de Barcelona tenia programat un webinar amb representants d'empreses russes interessades en invertir en països de la Unió Europea o la Mediterrània. La Cambra està sent molt activa com a gran plataforma de relacions comercials, tant per a emprenedors de l'est com de companyies catalanes que volen expandir-se a Rússia. Ara tot això ha saltat pels aires.
La Cambra, que lidera Mònica Roca, manté contactes institucionals amb entitats camerals d'arreu. En el cas de Rússia, el vincle és molt fluid amb la Cambra de Sant Petersburg. A més, l'any passat va engegar un ambiciós programa, el Landing 360 Sales Platform, que vol fer de la institució la plataforma des de la qual els inversors de fora de la Unió puguin penetrar a la UE i la Mediterrània. Ara el programa també s'ha vist afectat. La Cambra també ha deixat de validar els certificats d'origen amb destinació a Ucraïna, Rússia i Bielorrússia, el document imprescindible per part de les empreses exportadores per fer constar l'origen de les mercaderies.
Marín Orriols, cap de l'àrea d'Internacionalització Empresarial de la corporació, explica els canvis que s'estan produint i com estan vivint la crisi des de la Cambra: "Estem expectants i esperant el primer dia de després de la guerra". Orriols apunta un gir en la geopolítica comercial de la casa: "Ara estem enfocant els nostres esforços cap a altres països de l'antiga Unió Soviètica que resten al marge del conflicte i que tenen un gran potencial econòmic, com són Uzbekistan i Kazakhstan, molt rics en matèries primeres".
El cap d'Internacionalització de la Cambra reflexiona sobre la crueltat que pateix el poble ucraïnès, però afegeix també l'altre cara del dolor: "Tenim molts contactes amb la societat russa i podm dir que encara que no pateixen els bombardejos, són les altres víctimes de tot plegat. Estem rebent molts missatges aquests dies en aquest sentit".
Pimec, relacions estretes amb Ucraïna
A Pimec, la patronal de la petita i mitjana empresa, la invasió s'ha viscut d'una manera molt emocional. Les relacions amb el teixit empresarial ucraïnès han estat importants des que Kíiv va signar un acord d'associació amb la UE el 2014. Una de les persones que segueix amb més interès els esdeveniments a Ucraïna és Jacint Soler, cap de gabint i relacions internacionals de Pimec. Porta dies intentant contactar amb el secretari general de la federació d'empresaris turístics del país envaït, sense èxit. "Participàvem com a Pimec en un programa de la UE per col·laborar amb les entitats patronals ucraïneses, però que ja no es va renovar des del 2018", diu a NacióDigital.
Soler explica que la patronal està rebent missatges de companyies catalanes afectades per les sancions econòmiques, però que encara no poden fer un balanç. Per això elaboraran una enquesta per tenir un quadre de la situació. "Caldrà establir un mecanisme de compensació per a totes les empreses europees que han patit pèrdues pel bloqueig dels actius financers russos", manté. Explica que el Regne Unit ja apunta la via de l'expropiació de comptes bloquejats.
Com a Foment i a la Cambra, a Pimec hi ha un fort neguit. Fa uns dies, el seu president, Antoni Cañete, ja va advertir que més d'un 60% de les pimes catalanes patirien greument la crisi energètica. I això que els dades que posseïa Pimec eren immediatament anteriors a l'entrada de tropes russes a sòl ucraïnès.
En una cosa coincideixen tots els àmbits econòmics i Soler ho destaca: "No queda altre que anar a una reforma del mercat elèctric". Totes les mirades estan posades ara en el Consell Europeu del 24 i 25 de març, del que s'esperen decisions estratègiques de pes, com va passar amb el temps de la pandèmia, quan e svan aprovar els fons de recuperació. Fins aleshores, el teixit productiu patirà.