15
de març
del
2022
Actualitzat
a les
19:06h
"Els senyorets que es passejaven per Europa amb gent equivocada es creien James Bond. No ens representen". Gabriel Rufián, cap de files d'ERC a Madrid, ha fet aquestes declaracions al migdia en referència als contactes entre Carles Puigdemont i el seu entorn -Josep Lluís Alay, el director de la seva oficina d'expresident- amb presumptes representants de Rússia, segons han detallat mitjans comEl Periódico iEl Confidencial. Aquestes consideracions han enervat Junts que, per boca del vicepresident Jordi Puigneró, ha traslladat el seu "enuig" al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per les paraules "intolerables" de Rufián al Congrés. També li ha demanat si la intervenció del portaveu republicà a Madrid és compartida per ERC.
El trasllat de les queixes que ha fet Puigneró en privat ja ha fet el salt a l'esfera pública. La demostració més palpable és el tuit que ha fet el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a través de Twitter. "És possible ser més ignorant? En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'Estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, Gabriel Rufián", ha assenyalat Sànchez davant les paraules del portaveu d'ERC a Madrid, que al principi de la seva intervenció ha volgut remarcar que no té per costum referir-se a l'espai "convergent" en públic, però que aquesta vegada en volia fer una excepció.
La crisi ha anat escalant fins al punt que Junts, com ha indicat el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat la compareixença de Rufián a la cambra catalana. "El to despectiu no és propi de la política" ha apuntat Batet, que ha considerat que frases com les pronunciades pel dirigent d'ERC són "impròpies" dels republicans. El president del grup parlamentari ha indicat que tant Puigdemont com Alay i Gonzalo Boye han demanat comparèixer a petició pròpia per explicar-se sobre el cas. Els mecanismes de coordinació entre les Junts i ERC han estat en marxa al llarg de tot aquest dimarts, un cop Rufián ha fet esclatar la polèmica entre socis.
[Els dirigents de Junts que haurien estat en contacte amb Rússia] No ens representen. I m'estic contenint. Em sembla d'una frivolitat terrible. Simplement [aquests viatges] eren per fer-se un selfie en segons quins despatxos", ha apuntat el diputat, que ha insistit que l'independentisme no s'hauria de reunir amb cap "sàtrapa". Els mitjans que han avançat la informació sobre els contactes de Puigdemont i el seu entorn sostenen que han existit trobades a Ginebra amb presumptes "espies" russos. Hauria estat l'any 2019, coincidint amb la visita de l'expresident al Fòrum Crans Montana. Les novetats arriben en un moment en què l'independentisme nega qualsevol tipus de relació amb el Kremlin davant la guerra oberta a Ucraïna, que ja ha causat milers de morts.
La setmana passada, de fet, la sessió de control a Aragonès es va convertir en un reguitzell de retrets del PP i de Ciutadans pels presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia, bona part dels quals fonamentats en el sumari de l'operació Volhov impulsada per la Guàrdia Civil. S'ha arribat a atribuir a algun dirigent proper a Puigdemont la frase segons la qual hi havia 10.000 soldats russos disposats a actuar en cas de declaració efectiva de la independència, escenari que no es va arribar a produir. Alay, director de l'oficina de Puigdemont, seria qui hauria obert les portes per arribar a contactes amb l'entorn del Kremlin juntament amb Gonzalo Boye.
Si més no, aquesta era un dels nuclis de la investigació que va publicar el diari The New York Times el 3 de setembre de l'any passat. L'extensa informació del rotatiu nord-americà sostenia que tant Alay com l'advocat de l'expresident haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis russos. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admeten i les vinculen a contactes polítics sobre la situació a Catalunya.
Puigdemont afirmava que coneixia els contactes. El The New York Times vincula les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019, tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami. Alay va dir que, si hagués estat liderat per ell, no s'hauria desocupat l'aeroport de la manera que es va fer.
El diari explicava que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho va confirmar. Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets.
El trasllat de les queixes que ha fet Puigneró en privat ja ha fet el salt a l'esfera pública. La demostració més palpable és el tuit que ha fet el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a través de Twitter. "És possible ser més ignorant? En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'Estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, Gabriel Rufián", ha assenyalat Sànchez davant les paraules del portaveu d'ERC a Madrid, que al principi de la seva intervenció ha volgut remarcar que no té per costum referir-se a l'espai "convergent" en públic, però que aquesta vegada en volia fer una excepció.
La crisi ha anat escalant fins al punt que Junts, com ha indicat el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat la compareixença de Rufián a la cambra catalana. "El to despectiu no és propi de la política" ha apuntat Batet, que ha considerat que frases com les pronunciades pel dirigent d'ERC són "impròpies" dels republicans. El president del grup parlamentari ha indicat que tant Puigdemont com Alay i Gonzalo Boye han demanat comparèixer a petició pròpia per explicar-se sobre el cas. Els mecanismes de coordinació entre les Junts i ERC han estat en marxa al llarg de tot aquest dimarts, un cop Rufián ha fet esclatar la polèmica entre socis.
És possible ser més ignorant?. En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l’estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, @gabrielrufian pic.twitter.com/LfTnQokTDJ
— Jordi Sànchez (@jordisanchezp) March 15, 2022
[Els dirigents de Junts que haurien estat en contacte amb Rússia] No ens representen. I m'estic contenint. Em sembla d'una frivolitat terrible. Simplement [aquests viatges] eren per fer-se un selfie en segons quins despatxos", ha apuntat el diputat, que ha insistit que l'independentisme no s'hauria de reunir amb cap "sàtrapa". Els mitjans que han avançat la informació sobre els contactes de Puigdemont i el seu entorn sostenen que han existit trobades a Ginebra amb presumptes "espies" russos. Hauria estat l'any 2019, coincidint amb la visita de l'expresident al Fòrum Crans Montana. Les novetats arriben en un moment en què l'independentisme nega qualsevol tipus de relació amb el Kremlin davant la guerra oberta a Ucraïna, que ja ha causat milers de morts.
La setmana passada, de fet, la sessió de control a Aragonès es va convertir en un reguitzell de retrets del PP i de Ciutadans pels presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia, bona part dels quals fonamentats en el sumari de l'operació Volhov impulsada per la Guàrdia Civil. S'ha arribat a atribuir a algun dirigent proper a Puigdemont la frase segons la qual hi havia 10.000 soldats russos disposats a actuar en cas de declaració efectiva de la independència, escenari que no es va arribar a produir. Alay, director de l'oficina de Puigdemont, seria qui hauria obert les portes per arribar a contactes amb l'entorn del Kremlin juntament amb Gonzalo Boye.
Si més no, aquesta era un dels nuclis de la investigació que va publicar el diari The New York Times el 3 de setembre de l'any passat. L'extensa informació del rotatiu nord-americà sostenia que tant Alay com l'advocat de l'expresident haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis russos. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admeten i les vinculen a contactes polítics sobre la situació a Catalunya.
Puigdemont afirmava que coneixia els contactes. El The New York Times vincula les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019, tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami. Alay va dir que, si hagués estat liderat per ell, no s'hauria desocupat l'aeroport de la manera que es va fer.
El diari explicava que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho va confirmar. Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets.