15
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
10:18h
"Treballem en pitjors condicions que fa deu anys". "Si veiessin el nostre dia a dia, entendríem per què fem vaga". "Aguantem carros i carretes, la nostra situació és insostenible". Parlen les mestres de dues escoles, Les Planes de la Llagosta i Francesc Ferrer i Guàrdia, que participen a la manifestació del primer dia de vaga convocat pels sindicats d'Educació. Al seu voltant, tot són pancartes que reclamen la dimissió del conseller Josep Gonzàlez-Cambray o bé un "sit and talk" que consideren que no s'ha produït. És el nom propi que està en boca de tots els participants de la manifestació educativa més multitudinària i contundent dels darrers anys. El detonant de la convocatòria, la "gota que va fer vessar el got", va ser el canvi de calendari per avançar una setmana l'inici del curs al setembre anunciat sense previ acord. Però al memorial de greuges s'han sumat reivindicacions com la falta d'inversió, la reducció de ràtios i l'estabilitat de les plantilles, peticions que han revifat just després d'un trimestre que va arrencar marcat pel caos dels contagis de la sisena onada de la pandèmia.
Es produeix un contrast de radiografies en aquest primer dels cinc dies de vaga. Perquè els sindicats, que han definit com a "històrica i massiva" la protesta, xifren en un 70% -descomptant el personal del servei mínims obligat- el seguiment de la vaga i en un 75% en el cas de secundària, mentre les xifres de la conselleria, que no resten els docents que fan serveis mínims, el redueixen a més de la meitat -31,3% a l'escola pública i 8,7% a la concertada-. Segons la Guàrdia Urbana, 22.000 docents han desfilat pel centre de Barcelona.
Però també hi ha un xoc per les expectatives. Malgrat que aquesta protesta ha unit com mai els sindicats -ni tan sols va haver-hi una contestació tant unànime durant les retallades de fa una dècada-, no només Cambray no dimitirà, sinó que Educació manté que l'avançament del curs escolar tirarà endavant, així com també l'aplicació progressiva dels nous currículums, dos dels punts que han estat detonants de la protesta.
Des del Govern han emplaçat els sindicats a tornar a la taula de negociació. La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha assenyalat que no s'han presentat en les tres darreres convocatòries i ha defensat que es mantindrà tant el calendari com els currículums, però que s'està treballant per reduir les ràtios i revertir els efectes de les retallades. Precisament aquest dimarts, el Govern ha aprovat un complement específic de reconeixement dels directors dels centres públics i l'ampliació del Consell d'Educació de Catalunya per incorporar-ne nous actors.
Però des d'USTEC, el sindicat majoritari, ja han advertit que no acceptaran tornar a la dinàmica de les decisions "inamovibles" per part de la conselleria. Les negociacions amb Educació van saltar pels aires quan el departament es va negar a ajornar un any l'aplicació del nou calendari perquè el curs arrenqui el 5 de setembre. La portaveu d'educació de CCOO, Teresa Esperabé, ha fet una crida a posar fi a les "imposicions" per part de Cambray i que, o dimiteixi, o "canviï la seva manera de treballar amb diàleg i consens". Entre els convocants de la protesta també hi ha UGT, la Intersindical, Professors de Secundària, CGT i USOC.
A pocs metres d'una capçalera monopolitzada per les banderes sindicals, la Teresa Vivancos, directora de l'escola Josep Carner de Badalona, que fa 41 anys que és mestra, relata com les plantilles "justegen" i com falten recursos per garantir l'escola inclusiva i atendre la diversitat. L'avançament del curs escolar al setembre, assegura, "és el de menys". Assenteixen al seu costat la Maika i l'Hermínia, que tot just es jubilarà aquest any, que recorden com elles van participar anys enrere a unes vagues contra les retallades "que no van donar resultats".
La dificultat per mantenir el seguiment dels cinc dies de vaga
Elles, que esperen "diàleg i consens" per part del departament, no han anat a treballar aquest dimarts, però sí que ho faran la resta de dies de protesta convocats, com també les mestres del principi de l'article. "El tema econòmic pesa, cinc dies de vaga no ens els podem permetre", admeten. De fet, la majoria de claustres s'han adherit a un o a dos dels sis dies de vaga -un d'ells en defensa de la immersió lingüística- convocats pels sindicats en les properes tres setmanes. "Cinc dies ens semblen excessius i uns sembla poc", resumeixen el Joel i l'Aida, mestres a l'institut La Segarra, de Cervera, i del Josep Vallverdú, de les Borges Blanques. Ells secundaran la vaga aquesta setmana i subratllen la importància d'invertir el 6% del PIB en educació, la reducció de ràtios i garantir la substitució del professorat vacant.
És precisament la previsió d'un seguiment desigual d'una vaga tant llarga, i també la bona rebuda per part de les famílies del canvi de calendari, el que fa que Educació consideri que pot aguantar el pols malgrat la contundent protesta dels mestres al carrer en aquesta primera jornada. Més enllà del paraigua comú de reclamacions, hi ha centres que han sortit també a denunciar les seves situacions particulars. És el cas de l'escola concertada l'Acadèmia Cultura, del barri Collblanc-Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, que clamen contra l'"incompliment" d'Educació de la promesa de salvar el centre incorporant-lo a la xarxa pública. "330 alumnes han d'anar a uns barracons, d'altres han de canviar de barri i tot el professorat va al carrer. Ens han mentit", expliquen Íngrid López, representant dels professors del centre, i la Sònia com a portaveu de les famílies afectades.
Els sindicats han reivindicat que aquesta mobilització és la més multitudinària dels últims anys. En acabar la manifestació, a les portes de la conselleria, una delegació de set persones ha estat rebuda per Cambray a petició del propi conseller. No hi ha hagut acord i l'estira-i-arronsa continua. Aquest és, només, el primer dia d'una llarga vaga convocada.
Es produeix un contrast de radiografies en aquest primer dels cinc dies de vaga. Perquè els sindicats, que han definit com a "històrica i massiva" la protesta, xifren en un 70% -descomptant el personal del servei mínims obligat- el seguiment de la vaga i en un 75% en el cas de secundària, mentre les xifres de la conselleria, que no resten els docents que fan serveis mínims, el redueixen a més de la meitat -31,3% a l'escola pública i 8,7% a la concertada-. Segons la Guàrdia Urbana, 22.000 docents han desfilat pel centre de Barcelona.
Però també hi ha un xoc per les expectatives. Malgrat que aquesta protesta ha unit com mai els sindicats -ni tan sols va haver-hi una contestació tant unànime durant les retallades de fa una dècada-, no només Cambray no dimitirà, sinó que Educació manté que l'avançament del curs escolar tirarà endavant, així com també l'aplicació progressiva dels nous currículums, dos dels punts que han estat detonants de la protesta.
Des del Govern han emplaçat els sindicats a tornar a la taula de negociació. La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha assenyalat que no s'han presentat en les tres darreres convocatòries i ha defensat que es mantindrà tant el calendari com els currículums, però que s'està treballant per reduir les ràtios i revertir els efectes de les retallades. Precisament aquest dimarts, el Govern ha aprovat un complement específic de reconeixement dels directors dels centres públics i l'ampliació del Consell d'Educació de Catalunya per incorporar-ne nous actors.
Però des d'USTEC, el sindicat majoritari, ja han advertit que no acceptaran tornar a la dinàmica de les decisions "inamovibles" per part de la conselleria. Les negociacions amb Educació van saltar pels aires quan el departament es va negar a ajornar un any l'aplicació del nou calendari perquè el curs arrenqui el 5 de setembre. La portaveu d'educació de CCOO, Teresa Esperabé, ha fet una crida a posar fi a les "imposicions" per part de Cambray i que, o dimiteixi, o "canviï la seva manera de treballar amb diàleg i consens". Entre els convocants de la protesta també hi ha UGT, la Intersindical, Professors de Secundària, CGT i USOC.
A pocs metres d'una capçalera monopolitzada per les banderes sindicals, la Teresa Vivancos, directora de l'escola Josep Carner de Badalona, que fa 41 anys que és mestra, relata com les plantilles "justegen" i com falten recursos per garantir l'escola inclusiva i atendre la diversitat. L'avançament del curs escolar al setembre, assegura, "és el de menys". Assenteixen al seu costat la Maika i l'Hermínia, que tot just es jubilarà aquest any, que recorden com elles van participar anys enrere a unes vagues contra les retallades "que no van donar resultats".
La dificultat per mantenir el seguiment dels cinc dies de vaga
Elles, que esperen "diàleg i consens" per part del departament, no han anat a treballar aquest dimarts, però sí que ho faran la resta de dies de protesta convocats, com també les mestres del principi de l'article. "El tema econòmic pesa, cinc dies de vaga no ens els podem permetre", admeten. De fet, la majoria de claustres s'han adherit a un o a dos dels sis dies de vaga -un d'ells en defensa de la immersió lingüística- convocats pels sindicats en les properes tres setmanes. "Cinc dies ens semblen excessius i uns sembla poc", resumeixen el Joel i l'Aida, mestres a l'institut La Segarra, de Cervera, i del Josep Vallverdú, de les Borges Blanques. Ells secundaran la vaga aquesta setmana i subratllen la importància d'invertir el 6% del PIB en educació, la reducció de ràtios i garantir la substitució del professorat vacant.
És precisament la previsió d'un seguiment desigual d'una vaga tant llarga, i també la bona rebuda per part de les famílies del canvi de calendari, el que fa que Educació consideri que pot aguantar el pols malgrat la contundent protesta dels mestres al carrer en aquesta primera jornada. Més enllà del paraigua comú de reclamacions, hi ha centres que han sortit també a denunciar les seves situacions particulars. És el cas de l'escola concertada l'Acadèmia Cultura, del barri Collblanc-Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat, que clamen contra l'"incompliment" d'Educació de la promesa de salvar el centre incorporant-lo a la xarxa pública. "330 alumnes han d'anar a uns barracons, d'altres han de canviar de barri i tot el professorat va al carrer. Ens han mentit", expliquen Íngrid López, representant dels professors del centre, i la Sònia com a portaveu de les famílies afectades.
Els sindicats han reivindicat que aquesta mobilització és la més multitudinària dels últims anys. En acabar la manifestació, a les portes de la conselleria, una delegació de set persones ha estat rebuda per Cambray a petició del propi conseller. No hi ha hagut acord i l'estira-i-arronsa continua. Aquest és, només, el primer dia d'una llarga vaga convocada.