15
de març
del
2022
Actualitzat
el
16
de març
a les
0:45h
La crisi d'Ucraïna ha sacsejat el panorama mundial i especialment Europa. Feia mesos que el Govern preparava un viatge a Alemanya per estrènyer relacions institucionals i econòmiques, però la invasió russa ha obligat a repensar alguns dels objectius de l'estada. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, serà aquests propers tres dies a Stuttgart i Berlín amb un objectiu primordial: reforçar el rol energètic de Catalunya amb el projecte del gasoducte Midcat, en un moment en què la Unió Europea -i especialment Alemanya, molt depenent del gas rus- veu el risc que suposa no diversificar prou les fonts de subministrament. Aragonès farà diverses reunions de treball en aquest sentit i també abordarà l'acollida de refugiats provocats per la guerra, més de tres milions, segons l'ONU.
La invasió de Rússia a Ucraïna ha servit per cohesionar Europa en qüestions que fins ara els estats membres havien anat ajornant. Una d'elles ha estat constatar la importància de tenir sobirania energètica o, si més no, no dependre tant del gas rus. En els últims anys, ni França -focalitzada en l'energia nuclear- ni Alemanya -que ha prioritzat les relacions bilaterals amb Moscou-, s'han centrat en aquest tema. Sense el consens de les dues grans potències, ha estat difícil abordar la qüestió a nivell europeu, tot i que ja era un dels objectius de nova Comissió Europea. L'ofensiva russa i la força que pot exercir Vladímir Putin en relació amb el gas fan evident la necessitat de diversificar les fonts d'energia, i el Magreb és clau. "Necessitem ser independents del gas, el petroli i el carbó de Rússia", deia fa pocs dies la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.
És en aquest context de crisi energètica que reapareix el Midcat, un projecte fins ara oblidat. Té per objectiu connectar el nord d'Àfrica amb Europa i Catalunya hi té un rol estratègic. El gasoducte, impulsat l'any 2010 per les empreses espanyola Enagás i francesa Teréga, havia de connectar Catalunya i França per portar-hi gas des d'Algèria, però les obres es van aturar l'any 2019 en el tram que va de Martorell a Hostalric pel poc interès d'Espanya i de França i els dubtes sobre la seva rendibilitat per als inversors. En l'actual situació, Aragonès sosté que el gasoducte no hauria de servir per transportar només gas, sinó també energies renovables, com hidrogen renovable o biometà. Així ho va remarcar en lar reunió de presidents autonòmics de diumenge a l'illa de la Palma.
El president té previstes diverses reunions de treball, especialment dijous a Berlín, per explorar les possibilitats d'aquest projecte, teixir aliances i veure quins actors a Alemanya hi estarien interessats. Alhora, pretén situar Catalunya com un actor important en matèria energètica a Europa, ja que bona part del gasoducte, que entra a la Península Ibèrica per Almeria, passa per territori català. Reactivar aquest projecte implicaria, segons dades de TV3, doblar el gas que es pot suministrar a la xarxa europea a través de Catalunya i superar els 15.000 milions de metres cúbics.
El govern espanyol veu bé l'opció, malgrat els dubtes inicials expressats per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. També s'hi ha posicionat a favor la patronal de Foment. A la reunió dels 27, al palau de Versalles, el president del govern espanyol va dir que el projecte era "fonamental" per avançar en la sobirania energètica de la Unió Europea i "diversificar" les fonts de subministrament, i va demanar que fos Europa qui finances la infraestructura. Qui no hi dona suport és França -la seva font principal d'energia són les nuclears- ni tampoc les organitzacions ecologistes, que desconfien del projecte.
Enfortir lligams econòmics i institucionals
La primera part del viatge, a Stuttgart, tindrà un caràcter principalment econòmic i institucional. Aragonès té previst visitar dues empreses per explorar possibles col·laboracions i projectes conjunts. El land de Baden-Württenberg té semblances amb Catalunya: totes dues regions tenen indústria i són exportadores, i de fet fa dècades que mantenen una col·laboració estreta. Entre d'altres, destaca l'organització Quatre Motors per a Europa (4ME), que des de 1988 agrupa els territoris de Catalunya, Baden-Württember, la Llombardia i Alvèrnia-Roina-Alps per impulsar projectes de cooperació econòmica, empresarial, de recerca i cultural. El president mantindrà aquest dimecres una reunió amb el ministre-president de l'estat federat Winfried Kretschmann, del Partit Verd.
Aragonès visitarà també l'IBM Quantum System One, que impulsen les empreses IBM i Fraunhofer, a Ehningen. Es tracta del primer ordinador quàntic d'Europa, en marxa des de mitjans de l'any passat i que investiga aplicacions d'aquesta tipus de computació. Fonts del Govern remarquen que la tecnologia quàntica és una de les prioritats de l'executiu i l'any passat ja va engegar el projecte "Criptografia Quàntica en Comunicacions Crítiques" per desenvolupar un sistema de claus quàntiques per encriptar i transmetre informació de manera més segura. El mateix dia el president visitarà també Freudenberg Group, una multinacional alemanya amb cinc plantes que donen feina a 600 persones a Catalunya. El Govern vol reforçar lligams amb aquesta companyia, dedicada a la innovació en el sector de l'automoció, la neteja o els materials de construcció, entre d'altres.
Abordar la crisi dels refugiats
Una altra de les conseqüències de la guerra és la crisi de refugiats que ja està provocant, i també serà una qüestió que abordarà Aragonès aquests dies a Alemanya. Segons l'ONU, més de tres milions de persones han fugit d'Ucraïna, i segons dades de Renfe i Adif uns 200 refugiats arriben diàriament a l'estació de Sants des de fa deu dies. A la reunió de presidents autonòmics, el Govern de reclamar una col·laboració "àgil i eficaç" amb l'Estat per donar resposta a les urgències derivades de la guerra. Els albergs de la Generalitat estan a disposició dels desplaçats i Barcelona ha habilitat el recinte de la Fira per acollir també refugiats. Aragonès abordarà la qüestió en diverses trobades i visitarà el punt d'acollida de Berlín, a l'estació central d'autobusos. Es reunirà també amb la Creu Roja i l'organització Malteser. També amb l'entitat Jobs for Refugees.
La invasió de Rússia a Ucraïna ha servit per cohesionar Europa en qüestions que fins ara els estats membres havien anat ajornant. Una d'elles ha estat constatar la importància de tenir sobirania energètica o, si més no, no dependre tant del gas rus. En els últims anys, ni França -focalitzada en l'energia nuclear- ni Alemanya -que ha prioritzat les relacions bilaterals amb Moscou-, s'han centrat en aquest tema. Sense el consens de les dues grans potències, ha estat difícil abordar la qüestió a nivell europeu, tot i que ja era un dels objectius de nova Comissió Europea. L'ofensiva russa i la força que pot exercir Vladímir Putin en relació amb el gas fan evident la necessitat de diversificar les fonts d'energia, i el Magreb és clau. "Necessitem ser independents del gas, el petroli i el carbó de Rússia", deia fa pocs dies la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen.
És en aquest context de crisi energètica que reapareix el Midcat, un projecte fins ara oblidat. Té per objectiu connectar el nord d'Àfrica amb Europa i Catalunya hi té un rol estratègic. El gasoducte, impulsat l'any 2010 per les empreses espanyola Enagás i francesa Teréga, havia de connectar Catalunya i França per portar-hi gas des d'Algèria, però les obres es van aturar l'any 2019 en el tram que va de Martorell a Hostalric pel poc interès d'Espanya i de França i els dubtes sobre la seva rendibilitat per als inversors. En l'actual situació, Aragonès sosté que el gasoducte no hauria de servir per transportar només gas, sinó també energies renovables, com hidrogen renovable o biometà. Així ho va remarcar en lar reunió de presidents autonòmics de diumenge a l'illa de la Palma.
El president té previstes diverses reunions de treball, especialment dijous a Berlín, per explorar les possibilitats d'aquest projecte, teixir aliances i veure quins actors a Alemanya hi estarien interessats. Alhora, pretén situar Catalunya com un actor important en matèria energètica a Europa, ja que bona part del gasoducte, que entra a la Península Ibèrica per Almeria, passa per territori català. Reactivar aquest projecte implicaria, segons dades de TV3, doblar el gas que es pot suministrar a la xarxa europea a través de Catalunya i superar els 15.000 milions de metres cúbics.
El govern espanyol veu bé l'opció, malgrat els dubtes inicials expressats per la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. També s'hi ha posicionat a favor la patronal de Foment. A la reunió dels 27, al palau de Versalles, el president del govern espanyol va dir que el projecte era "fonamental" per avançar en la sobirania energètica de la Unió Europea i "diversificar" les fonts de subministrament, i va demanar que fos Europa qui finances la infraestructura. Qui no hi dona suport és França -la seva font principal d'energia són les nuclears- ni tampoc les organitzacions ecologistes, que desconfien del projecte.
Enfortir lligams econòmics i institucionals
La primera part del viatge, a Stuttgart, tindrà un caràcter principalment econòmic i institucional. Aragonès té previst visitar dues empreses per explorar possibles col·laboracions i projectes conjunts. El land de Baden-Württenberg té semblances amb Catalunya: totes dues regions tenen indústria i són exportadores, i de fet fa dècades que mantenen una col·laboració estreta. Entre d'altres, destaca l'organització Quatre Motors per a Europa (4ME), que des de 1988 agrupa els territoris de Catalunya, Baden-Württember, la Llombardia i Alvèrnia-Roina-Alps per impulsar projectes de cooperació econòmica, empresarial, de recerca i cultural. El president mantindrà aquest dimecres una reunió amb el ministre-president de l'estat federat Winfried Kretschmann, del Partit Verd.
Aragonès visitarà també l'IBM Quantum System One, que impulsen les empreses IBM i Fraunhofer, a Ehningen. Es tracta del primer ordinador quàntic d'Europa, en marxa des de mitjans de l'any passat i que investiga aplicacions d'aquesta tipus de computació. Fonts del Govern remarquen que la tecnologia quàntica és una de les prioritats de l'executiu i l'any passat ja va engegar el projecte "Criptografia Quàntica en Comunicacions Crítiques" per desenvolupar un sistema de claus quàntiques per encriptar i transmetre informació de manera més segura. El mateix dia el president visitarà també Freudenberg Group, una multinacional alemanya amb cinc plantes que donen feina a 600 persones a Catalunya. El Govern vol reforçar lligams amb aquesta companyia, dedicada a la innovació en el sector de l'automoció, la neteja o els materials de construcció, entre d'altres.
Abordar la crisi dels refugiats
Una altra de les conseqüències de la guerra és la crisi de refugiats que ja està provocant, i també serà una qüestió que abordarà Aragonès aquests dies a Alemanya. Segons l'ONU, més de tres milions de persones han fugit d'Ucraïna, i segons dades de Renfe i Adif uns 200 refugiats arriben diàriament a l'estació de Sants des de fa deu dies. A la reunió de presidents autonòmics, el Govern de reclamar una col·laboració "àgil i eficaç" amb l'Estat per donar resposta a les urgències derivades de la guerra. Els albergs de la Generalitat estan a disposició dels desplaçats i Barcelona ha habilitat el recinte de la Fira per acollir també refugiats. Aragonès abordarà la qüestió en diverses trobades i visitarà el punt d'acollida de Berlín, a l'estació central d'autobusos. Es reunirà també amb la Creu Roja i l'organització Malteser. També amb l'entitat Jobs for Refugees.