15
de març
del
2022
Actualitzat
a les
8:19h
Sacsejada al nou curs escolar. La Generalitat preveu modificar el currículum, el calendari escolar i, alhora, començar a desplegar progressivament la baixada de ràtios i la gratuïtat a les escoles bressol. Uns canvis que han agafat la comunitat educativa a contrapeu, que ha criticat durament que les decisions s'hagin pres mantenint al marge els sindicats i les direccions dels centres.
Posem-ho en context. Aquests últims no han estat uns cursos fàcils. La pandèmia ha obligat a reestructurar la distribució de l'alumnat, a improvisar aules superant com mai s'hagués pogut imaginar la limitació dels espais, a contractar personal d'urgència, a introduir l'ensenyament híbrid sense prèvia experiència i a accelerar la transformació digital dels centres. Un sobreesforç que no tothom a la comunitat educativa ha tingut la sensació de veure's reconegut ni recompensat.
A aquest context convuls s'afegeixen reclams que s'arrosseguen des de fa temps com, per exemple, l'augment delPIB per a educació o la reversió de les retallades a fi de restablir les 18/23 hores lectives, el poder adquisitiu o condicions laborals dels professionals docents.
Amb tot, hi ha consens que alguns dels canvis que planteja el Departament d'Educació per al nou curs responen a necessitats fonamentades, però hi ha grans divergències en la forma i els terminis en què s'han presentat perquè, segons defensen, suposa fer-ho amb pressa i sense garanties, posant en perill la qualitat de l'ensenyament.
A Criar.cat han volgut escoltar els arguments de la comunitat educativa, que aquesta setmana ha iniciat una onada de protestes, parlant amb la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí i la directora de l'escola Mercè Rodoreda de Barcelona i representant de les direccions de centres al Consell Educatiu Municipal de Barcelona, Àngels Cadena, i han recollit a continuació les seves reivindicacions:
Un calendari escolar consensuat
L'associació Rosa Sensat defensa que és necessari un calendari escolar més equilibrat, reduint l'aturada estival que és una de les més llargues d'Europa i que penalitza especialment l'alumnat vulnerable. Però lamenta l'absència de diàleg amb la comunitat educativa.
Una crítica a la qual s'hi sumen els sindicats i les direccions dels centres. "Els calendaris escolars s'han de modificar en funció de la realitat de cada país, encara que hi hagi unes directrius europees, i això vol dir consensuar-lo amb la comunitat educativa. Tenim òrgans molt competents amb els quals es poden consultar aquestes mesures i quan veiem que a l'hora de prendre decisions no se'ls té en compte, això ens genera impotència i indignació", lamenta Àngels Cadena.
Moratòria per al nou decret de currículum
Els sindicats reclamen la moratòria del nou decret de currículum perquè consideren que "atempta contra la qualitat de l'educació", suprimint matèries com a la filosofia i retallant hores de matèries com la música... Segons USTEC·STEs "implementa una visió neoliberal amb les competències com a objectiu màxim, desprestigiant el coneixement".
Reconeixement a la tasca docent
"Tenim equips docents boníssims, juntes de direccions que dediquen hores i hores, i que fan molta feina de forma silenciosa. Tasques que es fan a finals i a principis de curs que no es valoren", assegura la directora de l'escola Mercè Rodoreda.
"Ens sentim esgotades i decebudes per la manera com s'està tractant la comunitat educativa. No ens ho mereixem. I ara tenim a l'horitzó molts canvis i poc temps per dur-los a terme amb garanties. Canvis de currículum, protocols, aplicatiu, d'implementació tecnològica... Aquest any no tocava fer el canvi de calendari...".
Estabilitat als claustres
L'avançament del curs escolar té un impacte inevitable en la configuració dels equips ja que actualment els nomenaments tenen efecte l'1 de setembre. La comunitat educativa es queixa que l'avançament de curs suposa disposar de menys temps de preparació mentre que la Generalitat suggereix que aquesta tasca s'ha de poder fer en gran part el mes de juliol. De fet, el Departament d'Educació ja ha enunciat que avançarà els nomenaments al mes de juny, però els sindicats alerten que això no servirà de res si no es fan efectius llavors.
"No sembla que hi hagi intenció de pagar dos mesos més per poder tenir configurats els equips abans de setembre", es queixa Àngels Cadena. "Més aviat la sensació que tenim és que haurem d'acabar preparant el curs en només dos dies hàbils, tenint en compte que hi ha un cap de setmana pel mig", afegeix.
"Els equips docents són molt inestables, d'un curs a l'altre pot arribar a canviar fins al 30% del claustre i això no afavoreix que el projecte educatiu es desplegui de forma coherent", explica Francina Martí. "Posem molt d'èmfasi en la preparació de l'inici del curs però hi ha una feina encara més de fons i estratègica d'adequar el curs que no es pot fer sense comptar amb una estabilitat als equips", lamenta. "Hi ha una bossa massa gran d'interins en una situació molt inestable, i això impacta no només en la vida laboral dels professionals si no en els projectes educatius dels centres".
Per la seva banda, el sindicat USTEC·STEs reclama l'estabilització real del personal interí amb un concurs de mèrits amb les màximes places i amb un pacte d'estabilitat paral·lel per a tot el personal dels centres que en pugui quedar exclòs.
El juliol, temps per a la formació o la preparació del curs?
És en el mes de juliol on rau gran part del debat i d'on podrien també sortir algunes de les solucions als maldecaps que planteja la racionalització del calendari. La comunitat educativa defensa que hi ha molta feina invisible que es fa un cop acabat el curs que "ni es veu ni es valora". Al mateix temps, les direccions dels centres demanen un marc regulador més clar per organitzar el treball fora del curs i evitar que aquesta responsabilitat recaigui sobre elles.
Una necessitat que també identifica l'associació Rosa Sensat. "Si es regula el calendari escolar, també s'ha de regular el treball dels mestres, les hores lectives i les hores que es fan a casa, sobretot el mes de juliol". "Cal més temps per al debat pedagògic, per reflexionar sobre l'organització del centre i moltes vegades no aprofitem prou el que tenim el mes de juliol", argumenta Francina Martí.
Actualment, els mestres tenen l'obligació d'estar als centres fins a finals de juny, i el mes de juliol queda a la voluntat de l'equip directiu i dels mestres que hi vulguin seguir anant.
Aquest és un període fins ara destinat a la formació i el sindicat USTEC·STEs denuncia que es perdria aquest temps imprescindible per a l'actualització del professorat. Però, segons Rosa Sensat, les dades evidencien que menys d'un 10% dels docents tenen aquesta dedicació el mes de juliol.
L'organització del treball fora del curs és, doncs, una assignatura pendent que juntament amb una millor planificació de la configuració dels claustres podrien servir per descongestionar de feina els primers dies de setembre.
Autonomia real dels centres
Les direccions són molt crítiques amb la manera com s'ha promogut l'autonomia de centre fins avui. "I tant que volem autonomia, però no només quan l'administració no vol imposar-se. I tampoc sense recursos, perquè això és el mateix que no tenir-la", es queixa Àngels Cadena.
Segons la directora de l'escola Mercè Rodoreda hi ha absència de directrius en temes que no han de recaure sobre les direccions i, en d'altres, hi ha poca capacitat de marge. Per exemple, segons explica, en l'aplicació de 25% del castellà arran de la sentència judicial. "Cal un posicionament institucional i unes guies, no pot quedar en terra de ningú una qüestió d'aquesta magnitud".
Una posició que referma el sindicat USTEC·STEs que reclama l'assumpció de responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.
Posem-ho en context. Aquests últims no han estat uns cursos fàcils. La pandèmia ha obligat a reestructurar la distribució de l'alumnat, a improvisar aules superant com mai s'hagués pogut imaginar la limitació dels espais, a contractar personal d'urgència, a introduir l'ensenyament híbrid sense prèvia experiència i a accelerar la transformació digital dels centres. Un sobreesforç que no tothom a la comunitat educativa ha tingut la sensació de veure's reconegut ni recompensat.
A aquest context convuls s'afegeixen reclams que s'arrosseguen des de fa temps com, per exemple, l'augment delPIB per a educació o la reversió de les retallades a fi de restablir les 18/23 hores lectives, el poder adquisitiu o condicions laborals dels professionals docents.
Amb tot, hi ha consens que alguns dels canvis que planteja el Departament d'Educació per al nou curs responen a necessitats fonamentades, però hi ha grans divergències en la forma i els terminis en què s'han presentat perquè, segons defensen, suposa fer-ho amb pressa i sense garanties, posant en perill la qualitat de l'ensenyament.
A Criar.cat han volgut escoltar els arguments de la comunitat educativa, que aquesta setmana ha iniciat una onada de protestes, parlant amb la presidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí i la directora de l'escola Mercè Rodoreda de Barcelona i representant de les direccions de centres al Consell Educatiu Municipal de Barcelona, Àngels Cadena, i han recollit a continuació les seves reivindicacions:
Un calendari escolar consensuat
L'associació Rosa Sensat defensa que és necessari un calendari escolar més equilibrat, reduint l'aturada estival que és una de les més llargues d'Europa i que penalitza especialment l'alumnat vulnerable. Però lamenta l'absència de diàleg amb la comunitat educativa.
Una crítica a la qual s'hi sumen els sindicats i les direccions dels centres. "Els calendaris escolars s'han de modificar en funció de la realitat de cada país, encara que hi hagi unes directrius europees, i això vol dir consensuar-lo amb la comunitat educativa. Tenim òrgans molt competents amb els quals es poden consultar aquestes mesures i quan veiem que a l'hora de prendre decisions no se'ls té en compte, això ens genera impotència i indignació", lamenta Àngels Cadena.
Moratòria per al nou decret de currículum
Els sindicats reclamen la moratòria del nou decret de currículum perquè consideren que "atempta contra la qualitat de l'educació", suprimint matèries com a la filosofia i retallant hores de matèries com la música... Segons USTEC·STEs "implementa una visió neoliberal amb les competències com a objectiu màxim, desprestigiant el coneixement".
Reconeixement a la tasca docent
"Tenim equips docents boníssims, juntes de direccions que dediquen hores i hores, i que fan molta feina de forma silenciosa. Tasques que es fan a finals i a principis de curs que no es valoren", assegura la directora de l'escola Mercè Rodoreda.
"Ens sentim esgotades i decebudes per la manera com s'està tractant la comunitat educativa. No ens ho mereixem. I ara tenim a l'horitzó molts canvis i poc temps per dur-los a terme amb garanties. Canvis de currículum, protocols, aplicatiu, d'implementació tecnològica... Aquest any no tocava fer el canvi de calendari...".
Estabilitat als claustres
L'avançament del curs escolar té un impacte inevitable en la configuració dels equips ja que actualment els nomenaments tenen efecte l'1 de setembre. La comunitat educativa es queixa que l'avançament de curs suposa disposar de menys temps de preparació mentre que la Generalitat suggereix que aquesta tasca s'ha de poder fer en gran part el mes de juliol. De fet, el Departament d'Educació ja ha enunciat que avançarà els nomenaments al mes de juny, però els sindicats alerten que això no servirà de res si no es fan efectius llavors.
"No sembla que hi hagi intenció de pagar dos mesos més per poder tenir configurats els equips abans de setembre", es queixa Àngels Cadena. "Més aviat la sensació que tenim és que haurem d'acabar preparant el curs en només dos dies hàbils, tenint en compte que hi ha un cap de setmana pel mig", afegeix.
"Els equips docents són molt inestables, d'un curs a l'altre pot arribar a canviar fins al 30% del claustre i això no afavoreix que el projecte educatiu es desplegui de forma coherent", explica Francina Martí. "Posem molt d'èmfasi en la preparació de l'inici del curs però hi ha una feina encara més de fons i estratègica d'adequar el curs que no es pot fer sense comptar amb una estabilitat als equips", lamenta. "Hi ha una bossa massa gran d'interins en una situació molt inestable, i això impacta no només en la vida laboral dels professionals si no en els projectes educatius dels centres".
Per la seva banda, el sindicat USTEC·STEs reclama l'estabilització real del personal interí amb un concurs de mèrits amb les màximes places i amb un pacte d'estabilitat paral·lel per a tot el personal dels centres que en pugui quedar exclòs.
El juliol, temps per a la formació o la preparació del curs?
És en el mes de juliol on rau gran part del debat i d'on podrien també sortir algunes de les solucions als maldecaps que planteja la racionalització del calendari. La comunitat educativa defensa que hi ha molta feina invisible que es fa un cop acabat el curs que "ni es veu ni es valora". Al mateix temps, les direccions dels centres demanen un marc regulador més clar per organitzar el treball fora del curs i evitar que aquesta responsabilitat recaigui sobre elles.
Una necessitat que també identifica l'associació Rosa Sensat. "Si es regula el calendari escolar, també s'ha de regular el treball dels mestres, les hores lectives i les hores que es fan a casa, sobretot el mes de juliol". "Cal més temps per al debat pedagògic, per reflexionar sobre l'organització del centre i moltes vegades no aprofitem prou el que tenim el mes de juliol", argumenta Francina Martí.
Actualment, els mestres tenen l'obligació d'estar als centres fins a finals de juny, i el mes de juliol queda a la voluntat de l'equip directiu i dels mestres que hi vulguin seguir anant.
Aquest és un període fins ara destinat a la formació i el sindicat USTEC·STEs denuncia que es perdria aquest temps imprescindible per a l'actualització del professorat. Però, segons Rosa Sensat, les dades evidencien que menys d'un 10% dels docents tenen aquesta dedicació el mes de juliol.
L'organització del treball fora del curs és, doncs, una assignatura pendent que juntament amb una millor planificació de la configuració dels claustres podrien servir per descongestionar de feina els primers dies de setembre.
Autonomia real dels centres
Les direccions són molt crítiques amb la manera com s'ha promogut l'autonomia de centre fins avui. "I tant que volem autonomia, però no només quan l'administració no vol imposar-se. I tampoc sense recursos, perquè això és el mateix que no tenir-la", es queixa Àngels Cadena.
Segons la directora de l'escola Mercè Rodoreda hi ha absència de directrius en temes que no han de recaure sobre les direccions i, en d'altres, hi ha poca capacitat de marge. Per exemple, segons explica, en l'aplicació de 25% del castellà arran de la sentència judicial. "Cal un posicionament institucional i unes guies, no pot quedar en terra de ningú una qüestió d'aquesta magnitud".
Una posició que referma el sindicat USTEC·STEs que reclama l'assumpció de responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i cobertura legal de tot el personal dels centres.