13
de març
del
2022
Actualitzat
a les
19:11h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha avalat aquest diumenge els acords assolits per la conferència de líders autonòmics celebrada a l'illa canària de La Palma, tot i que ha demanat "concreció" per "desenvolupar" els compromisos "polítics" adquirits per fer front a les conseqüències de la guerra oberta a Ucraïna després de la invasió russa. Segons Aragonès, s'ha sortit amb una entesa -encara que sigui "de mínims"- per acollir refugiats amb un fons específic, per rebaixar el preu de l'energia per a empreses i particulars, i també per "mesures econòmiques" que s'han d'acabar de desenvolupar al llarg de les properes setmanes. Segons el president, s'ha de posar en marxa una "partida oberta" a l'hora d'afrontar l'arribada de refugiats, i cal continuar amb el compromís -per ara polític- de preservar les competències de la Generalitat.
Dins la reunió, Aragonès ha plantejat la possibilitat de recuperar el projecte Midcat -un gasoducte que havia de connectar Catalunya amb França per traslladar-hi la matèria primera provinent d'Argèlia- davant la crisi energètica oberta arran de la guerra a Ucraïna. Tanmateix, aquesta recuperació del projecte només l'ha avalat en cas que serveixi per traslladar hidrogen verd. La vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assenyalar fa uns dies que el projecte es podia recuperar per transportar biometà. La crisi energètica i l'augment de preus és un dels efectes més palpables que té -i tindrà- la invasió russa encetada fa dues setmanes, que ha motivat la presència "excepcional" del president català en una trobada com aquesta.
Sánchez, en la seva intervenció a porta tancada, ha preparat els presidents autonòmics per a un conflicte que es preveu "llarg" i que pateix un risc de "cronificar-se", amb totes les derivades econòmiques i socials que això implica per a la resta de països d'Europa. La urgència, però, és atendre tant a les persones que han fugit d'Ucraïna com la derivada econòmica que està tenint el conflicte a l'Estat. Ha confirmat que Barcelona acollirà un dels tres grans centres d'acollida de refugiats -juntament amb Alacant i Madrid- i ha dit que estudien obrir-ne un quart a Màlaga. El president de l'executiu espanyol ha concretat que hi ha 5.400 places d'acollida del sistema estatal gestionat pel govern espanyol i 12.800 de les comunitats autònomes i ajuntaments.
En matèria econòmica, a més de plantejar la baixada d'impostos als sectors afectats -sense concretar-, Sánchez ha explicat que es revisaran les regles fiscals "d'acord amb la nova realitat econòmica de la guerra i la sortida de la pandèmia". També es posaran en marxa sancions econòmiques als oligarques russos, una acció per la qual ha demanat celeritat a les autonomies en l'intercanvi d'informació. També s'enviarà un paquet d'ajuda humanitària de 23 milions d'euros, el major enviament fet fins ara.
Els refugiats, al centre de les demandes
El Govern va fer públiques ahir les propostes que Aragonès ha traslladat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez -una vintena-, que passen per facilitar l'acollida dels refugiats ucraïnesos, la protecció del teixit econòmics i les llars vulnerables dels efectes econòmics del conflicte, i accions per pal·liar l'emergència energètica. Entre d'altres mesures immediates, la Generalitat plantejarà a la Moncloa la creació d'un fons extraordinari que faciliti l'acollida dels ciutadans d'Ucraïna que han fugit després de la invasió, que ja es compten per milions i comencen a disgregar-se.
En el paquet de mesures per fer front a l'emergència energètica, Aragonès ha posat sobre la taula la necessitat de fixar un topall màxim al preu del gas o bé demanar al Consell Europeu que es deslligui el preu de l’electricitat del del gas, en la línia del que ja es va apuntar a la reunió a Versalles de divendres. També ha plantejat rebaixar la pressió fiscal sobre l'energia perquè repercuteixi en el preu final del consumidor, i que es controli i gestioni públicament i de forma temporal les hidroelèctriques. Per reduir l’impacte que la crisi energètica tindrà en el sector del transport, les propostes passen en reduir la pressió impositiva sobre els combustibles i cobrir amb un fons específic els costos en el transport públic per evitar que repercuteixi en els viatgers.
En la carta que Aragonès va enviar dijous a Sánchez, el president de la Generalitat recalcava que Catalunya sempre ha estat "terra d'acollida. Els albergs de la Generalitat estan a disposició dels desplaçats per "tant temps com sigui necessari", va apuntar Aragonès, que sol·licita que la col·laboració entre el Govern i l'Estat en matèria humanitària permeti una resposta "àgil" i "eficaç" a les urgències derivades de la guerra. Des que va arrencar el conflicte, més de 2,3 milions de refugiats -sobretot dones i nens- han sortit d'Ucraïna per fugir de la guerra.
Més enllà del fons extraordinari, el Govern ha reclamat que s'agilitzin els tràmits per poder expedir permisos de treball en 24 hores, facilitar als refugiats la connectivitat amb les seves famílies amb un dispositiu mòbil amb connexió il·limitada, i que quedi garantit un entorn segur i la preservació dels drets dels menors no acompanyats. També que sigui respectada la capacitat de la Generalitat de vehicular directament les seves aportacions a organismes humanitaris que operen a Ucraïna.
Aragonès ha esquivat la fotografia prèvia amb el rei. No és la primera vegada, des que és al càrrec, que Aragonès esquiva una fotografia oficial amb el monarca, com ja va passar a la inauguració del Mobile World Congress de fa tan sols dues setmanes, tot i que després acabessin compartint taula. Abans d'arrencar la trobada, el president ha indicat que la presència catalana en aquesta conferència de líders autonòmics -la Generalitat no hi era físicament des del 2012, encara en l'etapa d'Artur Mas- s'explica per la voluntat de "col·laborar" en la resolució de la crisi oberta a Ucraïna, i que això no fa menys independentista l'aposta política de llarg abast que té el Govern.
Dins la reunió, Aragonès ha plantejat la possibilitat de recuperar el projecte Midcat -un gasoducte que havia de connectar Catalunya amb França per traslladar-hi la matèria primera provinent d'Argèlia- davant la crisi energètica oberta arran de la guerra a Ucraïna. Tanmateix, aquesta recuperació del projecte només l'ha avalat en cas que serveixi per traslladar hidrogen verd. La vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va assenyalar fa uns dies que el projecte es podia recuperar per transportar biometà. La crisi energètica i l'augment de preus és un dels efectes més palpables que té -i tindrà- la invasió russa encetada fa dues setmanes, que ha motivat la presència "excepcional" del president català en una trobada com aquesta.
Sánchez, en la seva intervenció a porta tancada, ha preparat els presidents autonòmics per a un conflicte que es preveu "llarg" i que pateix un risc de "cronificar-se", amb totes les derivades econòmiques i socials que això implica per a la resta de països d'Europa. La urgència, però, és atendre tant a les persones que han fugit d'Ucraïna com la derivada econòmica que està tenint el conflicte a l'Estat. Ha confirmat que Barcelona acollirà un dels tres grans centres d'acollida de refugiats -juntament amb Alacant i Madrid- i ha dit que estudien obrir-ne un quart a Màlaga. El president de l'executiu espanyol ha concretat que hi ha 5.400 places d'acollida del sistema estatal gestionat pel govern espanyol i 12.800 de les comunitats autònomes i ajuntaments.
En matèria econòmica, a més de plantejar la baixada d'impostos als sectors afectats -sense concretar-, Sánchez ha explicat que es revisaran les regles fiscals "d'acord amb la nova realitat econòmica de la guerra i la sortida de la pandèmia". També es posaran en marxa sancions econòmiques als oligarques russos, una acció per la qual ha demanat celeritat a les autonomies en l'intercanvi d'informació. També s'enviarà un paquet d'ajuda humanitària de 23 milions d'euros, el major enviament fet fins ara.
Els refugiats, al centre de les demandes
El Govern va fer públiques ahir les propostes que Aragonès ha traslladat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez -una vintena-, que passen per facilitar l'acollida dels refugiats ucraïnesos, la protecció del teixit econòmics i les llars vulnerables dels efectes econòmics del conflicte, i accions per pal·liar l'emergència energètica. Entre d'altres mesures immediates, la Generalitat plantejarà a la Moncloa la creació d'un fons extraordinari que faciliti l'acollida dels ciutadans d'Ucraïna que han fugit després de la invasió, que ja es compten per milions i comencen a disgregar-se.
En el paquet de mesures per fer front a l'emergència energètica, Aragonès ha posat sobre la taula la necessitat de fixar un topall màxim al preu del gas o bé demanar al Consell Europeu que es deslligui el preu de l’electricitat del del gas, en la línia del que ja es va apuntar a la reunió a Versalles de divendres. També ha plantejat rebaixar la pressió fiscal sobre l'energia perquè repercuteixi en el preu final del consumidor, i que es controli i gestioni públicament i de forma temporal les hidroelèctriques. Per reduir l’impacte que la crisi energètica tindrà en el sector del transport, les propostes passen en reduir la pressió impositiva sobre els combustibles i cobrir amb un fons específic els costos en el transport públic per evitar que repercuteixi en els viatgers.
En la carta que Aragonès va enviar dijous a Sánchez, el president de la Generalitat recalcava que Catalunya sempre ha estat "terra d'acollida. Els albergs de la Generalitat estan a disposició dels desplaçats per "tant temps com sigui necessari", va apuntar Aragonès, que sol·licita que la col·laboració entre el Govern i l'Estat en matèria humanitària permeti una resposta "àgil" i "eficaç" a les urgències derivades de la guerra. Des que va arrencar el conflicte, més de 2,3 milions de refugiats -sobretot dones i nens- han sortit d'Ucraïna per fugir de la guerra.
Més enllà del fons extraordinari, el Govern ha reclamat que s'agilitzin els tràmits per poder expedir permisos de treball en 24 hores, facilitar als refugiats la connectivitat amb les seves famílies amb un dispositiu mòbil amb connexió il·limitada, i que quedi garantit un entorn segur i la preservació dels drets dels menors no acompanyats. També que sigui respectada la capacitat de la Generalitat de vehicular directament les seves aportacions a organismes humanitaris que operen a Ucraïna.
Aragonès ha esquivat la fotografia prèvia amb el rei. No és la primera vegada, des que és al càrrec, que Aragonès esquiva una fotografia oficial amb el monarca, com ja va passar a la inauguració del Mobile World Congress de fa tan sols dues setmanes, tot i que després acabessin compartint taula. Abans d'arrencar la trobada, el president ha indicat que la presència catalana en aquesta conferència de líders autonòmics -la Generalitat no hi era físicament des del 2012, encara en l'etapa d'Artur Mas- s'explica per la voluntat de "col·laborar" en la resolució de la crisi oberta a Ucraïna, i que això no fa menys independentista l'aposta política de llarg abast que té el Govern.