12
de març
del
2022
Actualitzat
el
14
de març
a les
9:27h
La llei catalana de regulació dels lloguers ja és història. El Tribunal Constitucional (TC) l'ha tombat aquest dijous, arran del recurs presentat pel PP, però els darrers mesos d'aplicació han deixat nous indicis sobre el seu èxit a l'hora d'abaixar el preu de l'habitatge. L'Agència de l'Habitatge de Catalunya havia publicat precisament aquesta setmana les dades sobre evolució dels lloguers durant el darrer trimestre del 2021, a partir del qual hi va haver canvis pel que fa als municipis afectats. I aquells que passaven a estar-ho van reduir preus, mentre que aquests van augmentar en aquelles municipis que en van abandonar la regulació.
La normativa va entrar en vigor a finals de setembre del 2021 i, durant el primer any, va ser la Generalitat qui va determinar els 61 pobles i ciutats on era d'aplicació, en funció de diversos criteris. A finals de setembre passat, però, passava a ser cada ajuntament qui ho havia de sol·licitar, excepte en el cas dels integrats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on era aquesta qui ho demanava. Per aquest motiu, set nous municipis van entrar llavors en l'àrea de regulació dels lloguers -d'altres ho van reclamar però la Generalitat no hi va accedir, en no complir els requisits-, mentre que vuit en van sortir.
Aquests segons no van marxar-ne majoritàriament per desacord amb la normativa, sinó per retards en sol·licitar i acreditar la petició, ja que sis d'aquests vuit ho van fer més tard i van acabar tornant a la regulació, junt amb dos municipis més que ho van fer per primer cop. Van haver d'esperar, però, fins a finals de desembre, motiu pel qual van estar pràcticament tot l'últim trimestre del 2021 amb el preu dels lloguers sense cap límit legal. Un parèntesi que serveix per analitzar com canvia la tendència pel fet d'entrar o sortir de la llei, tal com s'observa al següent gràfic.
Els municipis afectats per la regulació des que aquesta es va aprovar van veure com el preu del lloguer va caure notablement durant els tres primers trimestres d'aplicació, per bé que el tercer trimestre del 2021 van tornar a créixer i l'últim es van estabilitzar. En canvi, els municipis no regulats han mantingut el preu molt més estable. És interessant, com s'ha comentat, posar el focus en els vuit municipis afectats durant el primer any però que van deixar d'estar-ho el setembre passat.
Aquests van veure inicialment una evolució dels lloguers força similar a la del conjunt de municipis regulats, amb un cert ascens durant el tercer trimestre del 2021, però després, en sortir de la normativa, aquest no només no va aturar-se, sinó que es va accentuar. És això el que pot ocórrer de forma generalitzada als municipis afectats per la normativa fins que el TC l'ha tombada? Cal esperar una pujada generalitzada dels preus aprofitant-ne la liberalització? De forma contrària, els preus en aquells municipis que van començar a regular els lloguers l'últim trimestre van caure de forma pronunciada durant aquests mesos, amb un descens similar al d'un any anterior als primers 61 pobles i ciutats afectades.
El següent gràfic permet analitzar, en concret, l'evolució del preu mitjà als vuit municipis que van deixar d'estar regulats el setembre passat i els set que van començar a estar-ho llavors (es pot seleccionar quins municipis visualitzar, per facilitar-ne la comparació). D'entre els primers, set municipis han vist com el preu del lloguer ha augmentat aquest últim trimestre i només a un ha caigut (Martorell). En canvi, en els set que han començat a estar regulats, el preu ha caigut en cinc casos i només ha augmentat en dos, Canet de Mar i Sant Fruitós de Bages. Tot i això, en aquest segon, la normativa només afecta a una part del poble, fet que podria explicar l'increment global.
En tot cas, fer un balanç de la llei del lloguer era encara prematur, perquè l'evolució dels preus no era clara, més enllà d'indicis com l'esmentat. El preu als municipis afectats era, el darrer trimestre del 2021, uns 18,1 euros mensuals menor de mitjana que abans d'aprovar-se la normativa, mentre que als no regulats havia caigut uns 12 euros -tenint en compte aquells amb dades des del 2017-. En termes relatius respecte el cost inicial, la diferència en la caiguda entre un i altre grup és de 0,2 punts, havent-se reduït només lleugerament més allà on la llei s'aplicava.
Tot i això, part de l'efecte podria estar emmascarat per un impacte diferencial de la pandèmia en els preus o una variació no homogènia d'aquests a cada estació a cadascun dels grups ja abans de la Covid i la llei -fet que es pot comprovar al primer gràfic-. De fet, si la comparació es fa en relació a l'últim trimestre del 2019 per evitar aquestes possibles distorsions, la diferència es veu més clara: a finals del 2021, el preu era 25,5 euros mensuals inferior als municipis regulats (caiguda del 3,1%), de mitjana, i 4,8 euros superior als no regulats (increment del 0,8%).
Sense diferències en el mercat
Un dels riscos que els detractors de la llei havien assenyalat és que aquesta limités l'oferta de pisos en lloguer. L'única manera objectiva d'analitzar això per ara és observar l'evolució del nombre de contractes firmats a un i altre grup. En els municipis regulats, però, n'ha augmentat més la ràtio en relació als mesos previs a la normativa, tot i que, en els dos casos, el nivell era, a finals del 2021, similar al de dos anys anteriors, així que no sembla que hi hagi una tendència diferent en general. Sí que és cert, però, que els municipis que han deixat d'estar regulats aquest últim trimestre han vist com augmentava més la signatura de contractes que en aquells que seguien estant-ho.
La normativa va entrar en vigor a finals de setembre del 2021 i, durant el primer any, va ser la Generalitat qui va determinar els 61 pobles i ciutats on era d'aplicació, en funció de diversos criteris. A finals de setembre passat, però, passava a ser cada ajuntament qui ho havia de sol·licitar, excepte en el cas dels integrats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on era aquesta qui ho demanava. Per aquest motiu, set nous municipis van entrar llavors en l'àrea de regulació dels lloguers -d'altres ho van reclamar però la Generalitat no hi va accedir, en no complir els requisits-, mentre que vuit en van sortir.
Aquests segons no van marxar-ne majoritàriament per desacord amb la normativa, sinó per retards en sol·licitar i acreditar la petició, ja que sis d'aquests vuit ho van fer més tard i van acabar tornant a la regulació, junt amb dos municipis més que ho van fer per primer cop. Van haver d'esperar, però, fins a finals de desembre, motiu pel qual van estar pràcticament tot l'últim trimestre del 2021 amb el preu dels lloguers sense cap límit legal. Un parèntesi que serveix per analitzar com canvia la tendència pel fet d'entrar o sortir de la llei, tal com s'observa al següent gràfic.
Els municipis afectats per la regulació des que aquesta es va aprovar van veure com el preu del lloguer va caure notablement durant els tres primers trimestres d'aplicació, per bé que el tercer trimestre del 2021 van tornar a créixer i l'últim es van estabilitzar. En canvi, els municipis no regulats han mantingut el preu molt més estable. És interessant, com s'ha comentat, posar el focus en els vuit municipis afectats durant el primer any però que van deixar d'estar-ho el setembre passat.
Aquests van veure inicialment una evolució dels lloguers força similar a la del conjunt de municipis regulats, amb un cert ascens durant el tercer trimestre del 2021, però després, en sortir de la normativa, aquest no només no va aturar-se, sinó que es va accentuar. És això el que pot ocórrer de forma generalitzada als municipis afectats per la normativa fins que el TC l'ha tombada? Cal esperar una pujada generalitzada dels preus aprofitant-ne la liberalització? De forma contrària, els preus en aquells municipis que van començar a regular els lloguers l'últim trimestre van caure de forma pronunciada durant aquests mesos, amb un descens similar al d'un any anterior als primers 61 pobles i ciutats afectades.
El següent gràfic permet analitzar, en concret, l'evolució del preu mitjà als vuit municipis que van deixar d'estar regulats el setembre passat i els set que van començar a estar-ho llavors (es pot seleccionar quins municipis visualitzar, per facilitar-ne la comparació). D'entre els primers, set municipis han vist com el preu del lloguer ha augmentat aquest últim trimestre i només a un ha caigut (Martorell). En canvi, en els set que han començat a estar regulats, el preu ha caigut en cinc casos i només ha augmentat en dos, Canet de Mar i Sant Fruitós de Bages. Tot i això, en aquest segon, la normativa només afecta a una part del poble, fet que podria explicar l'increment global.
En tot cas, fer un balanç de la llei del lloguer era encara prematur, perquè l'evolució dels preus no era clara, més enllà d'indicis com l'esmentat. El preu als municipis afectats era, el darrer trimestre del 2021, uns 18,1 euros mensuals menor de mitjana que abans d'aprovar-se la normativa, mentre que als no regulats havia caigut uns 12 euros -tenint en compte aquells amb dades des del 2017-. En termes relatius respecte el cost inicial, la diferència en la caiguda entre un i altre grup és de 0,2 punts, havent-se reduït només lleugerament més allà on la llei s'aplicava.
Tot i això, part de l'efecte podria estar emmascarat per un impacte diferencial de la pandèmia en els preus o una variació no homogènia d'aquests a cada estació a cadascun dels grups ja abans de la Covid i la llei -fet que es pot comprovar al primer gràfic-. De fet, si la comparació es fa en relació a l'últim trimestre del 2019 per evitar aquestes possibles distorsions, la diferència es veu més clara: a finals del 2021, el preu era 25,5 euros mensuals inferior als municipis regulats (caiguda del 3,1%), de mitjana, i 4,8 euros superior als no regulats (increment del 0,8%).
Sense diferències en el mercat
Un dels riscos que els detractors de la llei havien assenyalat és que aquesta limités l'oferta de pisos en lloguer. L'única manera objectiva d'analitzar això per ara és observar l'evolució del nombre de contractes firmats a un i altre grup. En els municipis regulats, però, n'ha augmentat més la ràtio en relació als mesos previs a la normativa, tot i que, en els dos casos, el nivell era, a finals del 2021, similar al de dos anys anteriors, així que no sembla que hi hagi una tendència diferent en general. Sí que és cert, però, que els municipis que han deixat d'estar regulats aquest últim trimestre han vist com augmentava més la signatura de contractes que en aquells que seguien estant-ho.